Doble Tic Blau: avui parlem de 'Creep' - Diari de Barcelona
doble tic blau
Avui parlem de 'Creep'
Un film d'horror "found footage"
Al Doble Tic Blau d’aquest mes, en Joan recomana a l’Andreu i l’Adri una pel·lícula que ha vist recentment i que li ha fet passar una mala estona. Es tracta de Creep, una peça del subgènere found footage o metratge trobat, a l’estil de El proyecto de la bruja de Blair o Monstruoso.
A Creep, un càmera anomenat Aaron viatja fins la casa rural d’en Josef, un home que l’ha contractat perquè el gravi, amb la intenció de deixar un record d’ell al seu fill, ja que li queden pocs mesos de vida. No obstant, mentre passen les hores i cau la nit, l’Aaron comença a sospitar que les intencions del Josef són, en realitat, molt més fosques.
Avís: la conversa conté alguns spoilers superficials.
DdB - Doble tic blau
Júlia, Adri, Andreu, Maria, Víctor S...
Hola, nois! Ja heu vist Creep?
20.00
Andreu
Sí!
20.00
Adri
Yass
20.00
Què us ha semblat? Ja us vaig comentar quan la vaig veure que em va sorprendre molt!
20.00
Andreu
A mi també, vaig entrar pensant que era una pel·li de terror pur i dur, pel pòster i la sinopsi, i em va sorprendre que fos tan còmica. ?
20.01
L’ús que fa del format found footage per estones és més a prop de The Office que de El proyecto de la bruja de Blair, per posar dos exemples.
20.01
Adri
Sí, totalment.
20.01
A més, juga molt bé a superposar els dos tons, el de la comèdia i el del terror.
20.01
Per exemple, els jumpscares es nodreixen dels recursos formals del terror, però són els del típic amic que t’espanta per darrere quan estàs despistat, que és molt còmic.
20.02
Andreu
Són una mica meta-jumpscare, jumpscare auto-conscient.
20.02
Adri
HAHAHAHA exacte.
20.02
És això, és efectiu alhora com a recurs còmic i de terror.
20.02
Totalment, la comèdia i el terror es superposen. Però he de dir que la vaig viure molt més des del terror que des de la comèdia. La tensió superava la incomoditat.
20.03
També va superar les meves expectatives el fet de sortir d’aquest espai i que la pel·lícula s’obrís a altres coses.
20.03
Adri
És veritat que jo també m’esperava alguna cosa més… sobrenatural. Al final és una pel·lícula de terror molt quotidiana.
20.03
En relació amb això, està molt bé com juga amb l’estatus d’en Josef, que des del principi saps que amaga alguna cosa, i la incògnita en aquest sentit és si això que amaga és d’una naturalesa més innocent o més maligna.
20.04
Andreu
Sí, i s’aprofita d’aquestes expectatives de l’espectador per augmentar la tensió gradualment.
20.04
Quan comences a dubtar de la sinceritat del personatge, tot es torna més inquietant, però alhora més còmic. Em sobta que aquest desenvolupament resulti tan natural, tenint en compte que et sorprèn quan l’estàs veient.
20.04
Adri
El que és guai també, parlant d’això, és que les pel·lícules de terror, en general, tendeixen a partir d’un ordre de coses natural, preestablert, i la narració s’encamina cap a allò desconegut, que és el que genera por.
20.06
I aquí en canvi no hi ha aquesta evolució, perquè des del principi saps que el protagonista és raro, i totes les accions que es fan incideixen en l'estranyesa de la seva actitud. No hi ha cap intenció de jugar amb la innocència/culpabilitat del personatge.
20.06
Almenys, fins al final de la pel·lícula.
20.06
Crec que és això el que aporta tanta tensió: és evident des del primer moment que aquesta persona és potencialment perillosa, i bona part de la pel·lícula és posposar el moment de perill real. I quan aquest arriba, és molt sorprenent.
20.07
Andreu
Sí, encara que té sentit que ho sigui si tenim en compte que ho veiem tot des del ulls de l’Aaron, que no es pot imaginar la que li ve a sobre.
20.07
També es interessant en aquest sentit el paper que tenen les “revelacions” al llarg de la pel·li: en Josef es confessa diverses vegades, i en cadascuna d’elles apunta a una direcció possible de la trama, encara que aquest no sigui la que es pren finalment.
20.08
Adri
Fins i tot, això de les revelacions que comentes està orientat a pensar en la seva innocència.
20.08
És allò de “per tapar una mentida només has d’explicar una de més grossa”. ?
20.09
Llavors, està molt bé com les mentides es van trepitjant tota l’estona, pujant l’aposta.
20.09
En aquest sentit, les mentides semblen ser un síntoma del seu estat patològic més que una estratègia premeditada.
20.09
Adri
Sí
20.10
Andreu
He de dir que, respecte el tema de la salut mental, em va preocupar per un moment que la pel·lícula caigués en parodiar, o fins i tot humiliar, les persones amb neurodiversitat.
20.10
Que no crec que sigui el cas perquè, de fet, se’ns presenta el personatge com un arquetip de l’emprenedor benpensant, el tipus de persona que té tasses de Mr. Wonderful, ja sabeu.
20.10
sísí XD no ens hem de creure mai a un runner de pensament positiu
20.11
Andreu
I quan s'enfonsa aquesta fatxada i descobrim que tot aquest optimisme era fals, de sobte ell revela una part fosca i violenta.
20.11
Així que jo ho vaig llegir com una al·legoria de l'anomenat “capitalisme de rostre humà”, aquell que vol fingir que tots som amics per ocultar l’explotació i les relacions de poder.
20.11
Fins i tot, ara que hi penso, en Josef és una mena de productor audiovisual, no? Contracta realitzadors precaris i s’apropia del seu material. Fins i tot pot ser una reflexió sobre la pròpia indústria.
20.12
Adri
Doncs sincerament, no ho havia pensat. xD
20.12
Però tota la raó, sí sí.
20.12
Jo tampoc, però m’agrada molt. La versió fosca del “fake it till you make it”. ?
20.13
He de dir que també us la vaig recomanar perquè fa servir el found footage d’una manera que no m’esperava. No sé què us va semblar.
20.13
Andreu
Completament.
20.13
En la meva opinió, li dona mil voltes a la majoria de pel·lis de found footage en termes de posada en escena.
20.13
Exacte, en aquest sentit els plans de la pel·lícula estan molt més pensats del que podries imaginar en un primer moment per aquesta idea de la càmera moguda i esbojarrada del found footage.
20.13
Andreu
Precisament hi ha molts moments en que es deixa la càmera en algun lloc, creant així un enquadrament fix. És un recurs poc habitual en el gènere, i em sembla que denota interès per l’aspecte formal de la pel·li.
20.14
Síp
20.14
Adri
És veritat que jo sovint sóc tiquismiquis amb la legitimitat del found footage, perquè moltes pel·lícules se n’obliden del seu propi dispositiu i es salten les seves pròpies regles.
20.14
En canvi, com que en aquesta el to és més còmic, no es deixa de tenir en compte que això ho està gravant un personatge de la diegesis.
20.14
Que és la base principal del found footage.
20.15
Andreu
Sí, a mí també m’ho sembla.
20.15
Al final, és un subgènere que permet forçar la sensació de realitat que té l’espectador, i aprofita això per presentar com a naturals algunes decisions de posada en escena que d’altra manera serien molt evidents.
20.15
Com el moment on es tapa el visor de la càmera, o el pla obert del llac…
20.15
O quan algú apareix a la seva porta… ?
20.16
Sí, perquè en tots aquests casos hi ha un context narratiu que justifica la posició de la càmera. Com tu dius, en un altre format es llegiria com una decisió formal molt més evident.
20.16
Andreu
És una pel·li molt rica en recursos en un gènere que sovint pateix d’una pobresa i una peresa molt acusades en termes formals.
20.17
És això, trobo que juga molt bé amb les eines del gènere.
20.17
Adri
També és interessant com dins d’aquesta posada en escena diegètica continua, en Josef sap identificar la càmera com a dispositiu que estableix relacions entre subjecte i objecte (o model, en aquest cas).
20.19
I en aquest sentit, la decisió formal és coherent amb el personatge perquè es dedica a forçar la seva relació d’amistat amb l’Aaron a través de forçar un contrapla que de manera natural no es donaria.
20.19
És a dir, apareix el rostre de qui filma únicament perquè el Josef vol que aparegui.
20.20
I això ens permet canviar de punt de vista en determinats moments i poder veure’l en companyia de’n Josef, no només quan està sol. No deixa d’evidenciar-se aquesta relació de poder mentre tot continua sent molt cringe.
20.20
Andreu
Sí, i al final, el Josef torna la càmera contra ell.
20.20
El punt de vista, que sempre es relaciona amb el poder, passa poc a poc del protagonista a ell, fins a donar un gir total cap al final.
20.21
I de la mateixa manera que canvia això, també canvia la manera de presentar les imatges que estem veient en cada moment.
20.21
De la primera part, on tens la sensació de directe, d’estar allà, per la continuïtat temporal del que succeeix, a la segona, on les gravacions comencen a aparèixer, quan li envia els CDs a casa, i acaben convertint-se en material dins la pròpia pel·lícula.
20.22
Adri
Sí, total, aporta molt en termes narratius tot això.
20.22
No és tan diferent del que passa a Caché de Michael Haneke.
20.23
Andreu
És veritat!
20.23
És com si, de sobte, les imatges es conjuguessin en passat.
20.23
I en aquest sentit crec que connecta molt bé amb la idea de la snuff movie.
20.23
Adri
La idea del fetitxista de la violència.
20.24
No només per la violència sinó també pel fet de que tot sigui en un únic pla sostingut.
20.24
Andreu
Sí, que no hi ha truc. ?
20.24
Exacte, quasi com si fos una càmera de videovigilància, vaja.
20.24
Andreu
Trobo que, a diferència d’altres companyes del gènere, té un discurs meta-cinematogràfic bastant ric.
20.24
No acostumem a veure-ho gaire (potser una mica a El proyecto de la bruja de Blair).
20.25
Adri
Clar, és que el found footage va començar per un tema psicològic, perquè al ser la posada en escena completament diegètica, fa la sensació que el que li ha passat als personatges li podria passar també a l’espectador.
20.25
És una mena de sublimació de la utopia del cinema de terror d’integrar completament l’espectador al món de la pel·lícula perquè senti por.
20.25
Sí, aquesta integració de l’espectador precisament també passa molt per conèixer els mitjans de producció d’aquestes imatges. Tots hem gravat imatges d’aquest tipus i estan al nostre abast.
20.26
Andreu
Clar, això a pel·lis més antigues no hi és. Per exemple, a Holocausto Caníbal, s’explora un conflicte que és més propi dels documentalistes que dels usuaris de xarxes socials: he d’intervenir en allò que estic filmant o no?
20.27
Adri
Ja, és veritat.
20.27
A Holocausto Caníbal el terror és completament observacional. En canvi, a El proyecto de la bruja de Blair, l’essencial pel terror son les reaccions dels personatges, els seus rostres i el fora de camp.
20.28
Andreu
I una altra pel·li del gènere però que és molt diferent és Murder Death Koreatown. L’heu vist?
20.28
La veritat és que no…
20.28
Adri
Sí, jo la vaig veure al Terror Molins al seu moment. És molt interessant, però és veritat que és molt diferent.
20.28
Andreu
Clar, perquè el dispositiu és molt més natural, no està tan codificat en termes de gènere.
20.29
Tot i això, la seva proposta final em va semblar molt curiosa.
20.29
Adri
Sí, cap al final s’acaba transformant en una pel·li molt esotèrica.
20.29
Te la recomano, Joan!
20.30
Andreu
Jo també!
20.30
Doncs l’hauré de veure, hehe
20.30
Andreu
Pel pròxim DTB. ✔✔
20.30
