L’informe anual del Banc d’Espanya revela que les dones i els menors de 35 anys estan entre els col·lectius més afectats per la crisi de la Covid-19. El document constata que un 44 % de les dones i un 48 % dels menors de 35 anys treballen en les anomenades indústries “socials”, dedicades al comerç detallista, l'hostaleria, l’educació, les activitats artístiques i les recreatives, així com a altres serveis personals. Aquests sectors s’han vist “particularment” afectats per les mesures de confinament de la pandèmia. L’informe detalla que gairebé una tercera part dels treballadors de les indústries socials tenen guanys inferiors als del 75 % de la població, malgrat que les seves llars no necessàriament representen sempre les rendes més baixes.

En aquest sentit, detalla que sovint són joves que viuen amb els seus pares i que no són els principals perceptors de les rendes de les llars. En canvi, per a un 35 % dels treballadors de les indústries socials, el seu sou representa la font principal dels ingressos. Entre els treballadors de les indústries “regulars” —les que es dediquen a l’agricultura, la construcció o activitats financeres—, el percentatge s’enfila fins a un 43 %.

A més, l’informe revela que l’impacte de possibles pèrdues de llocs de feina en les indústries socials sobre la llar serà menor si la resta de membres de la unitat familiar obtenen el sou d’altres sectors. De fet, segons l’ens, la meitat dels treballadors afectats viu en una llar que percep menys del 55 % de la seva renda de les indústries socials.

En canvi, la meitat dels treballadors d’indústries regulars —menys castigades per la crisi— viu en llars en les quals més del 63 % de la seva renda prové d’aquests sectors. Per tant, conclou l’organisme, les rendes de la resta de membres de la llar permeten un cert grau de seguretat, tot i que limitat, davant de possibles acomiadament en els sectors més afectats.

De fet, durant la crisi del 2008, les rendes d’un de cada dos treballadors de la construcció —el sector més afectat per aquella crisi— suposaven almenys el 50 % de la renda de la llar. En aquesta ocasió, les rendes d’un de cada tres treballadors afectats excedeixen aquest 50 %.

El document, a més, detalla que les llars amb treballadors d’indústries socials disposen, en general, de recursos més limitats per sostenir la despesa. De fet, la meitat dels treballadors de les indústries socials que s’han vist afectats per aquesta crisi viuen en cases que tenen estalvis inferiors a un mes de renda de la llar.

Entre els treballadors d’indústries regulars, en canvi, la posició financera millora perquè el 26 % resideix en llars en les quals els actius financers són inferiors a un mes de renda i el 50 % té actius superiors a quatre mesos i mig de renda.
 

Un impacte “asimètric”

Davant d’aquesta situació, que afecta especialment joves i dones, l’ens apunta a la conveniència de “focalitzar” les mesures de sosteniment de les rendes i la feina, de tal manera que tinguin en compte l’impacte “asimètric” en la crisi actual sobre grips determinades de treballadors particularment vulnerables”. Entre aquestes, la necessitat d’impulsar la formació en altres “habilitats” que poguessin tenir demanda en diferents sectors amb potencial de creixement elevat per incrementar les possibilitats de trobar feina.