Les dones migrants a Espanya estan sobrerepresentades entre les víctimes de violència de gènere, sent una de cada tres d'aquestes estrangera. Malgrat això, reben menys protecció davant aquests abusos, una pitjor atenció de les institucions públiques i, pràcticament, no aconsegueixen ajudes econòmiques. És a dir, ser una dona migrant a Espanya és estar doblement desprotegida davant la violència masclista. 

A aquesta conclusió ha arribat l'informe Tirar del hilo: Historias de mujeres migrades supervivientes de la violencia machista que posa en el centre de mira a 19 dones estrangeres, víctimes d'aquest maltractament. El projecte ha estat elaborat per l'Asociación de Investigación y Especialización sobre Temas Iberoamericanos (AIETI)  i la Red de Mujeres Latinoamericanas y del Caribe (Red Latinas) amb el suport de la Universitat Autònoma de Madrid.

L'informe realitzat es basa en les entrevistes d'aquestes 19 dones supervivents a les amenaces, segrestos, i maltractament físic i psicològic de les seves parelles a Espanya, a més de dades de les estadístiques nacionals. Les dades conclouen que entre els anys 2003 i 2019 un de cada tres feminicidis va ser de dones migrants, un percentatge similar a les denúncies i la resta d'estadístiques.

Aquesta sobrerepresentació es mostra en relacionar-se amb les dades de dones espanyoles: a Espanya, 5 de cada milió d'espanyoles moren a mans de les seves parelles, en comparació amb les 29 estrangeres per cada milió. Lucy Polo, representant de Red Latinas en la conferència, ha recalcat l'augment que es veu l'any 2021: el 45% de les dones assassinades han estat migrants. En el seu discurs ha defensat la necessitat de "sensibilitzar" les administracions públiques "per educar les organitzacions" encarregades de donar suport a les víctimes de la violència masclista.

Silvina Monteros, coordinadora de la investigació i encarregada de presentar les dades, ha denunciat la manera d'encarar aquestes dades d' "alguns partits de dretes" que les utilitzen per a "fomentar" el racisme afirmant que la sobrerepresentació es produeix per l'origen de les migrants, que vénen de "països masclistes i endarrerits". Enfront això, aquest informe estableix com a raons la major precarietat, la falta de credibilitat i un perillós aïllament que pateixen, a més, les dones estrangeres per ser-ho.

A més a més, el tracte que reben des dels serveis socials les obliguen l'"autoexclusió" per por de perdre els seus fills, ja que se'ls ofereix donar-los en adopció davant la precarietat i la manca d'ajudes. Precarietat laboral que s'incrementa amb la dificultat d'homologació de títols i l'estatut "fràgil" de ciutadania, revisable tots els anys.

El racisme i classisme del sistema, està present també en els agents i professionals, explica Monteros. Aquests jutgen la dona des d'una presumpta "posició de superioritat de gènere, classe i nacionalitat" i poden acabar acusant indirecta o directament la víctima de "ser responsables de la violència o de voler treure profit de la situació".

"No són dones vulnerables, són dones vulnerabilitzades pel sistema", conclou, perquè la sobrerepresentació no es produeix pel fet de ser estrangeres en si, sinó pel que això suposa en un sistema que les jutja, avalua, no ofereix empara i genera una desigualtat major enfront de l'agressor.