La pandèmia mundial de la Covid-19 ha tingut un gran impacte en l'àmbit laboral, per exemple, la instal·lació del teletreball: quasi 4 de cada 10 empleats a la Unió Europea (UE) van començar a teletreballar a inicis de la crisi sanitària, segons Eurofound. Les llars s'han convertit en oficines improvisades i, amb això, "els límits entre el treball i la vida privada s'han difuminat".

Així ho explica l'eurodiputat socialista maltès Alex Agius Saliba, ponent responsable d'un informe que planteja a la Comissió Europea una proposta de Directiva sobre el dret a la desconnexió, aprovat aquest dimarts a la Comissió de Treball i Afers Socials del Parlament Europeu i que espera obtenir pròximament l'aprovació al ple de l'Eurocambra.

Segons subratlla l'informe, l'ús cada vegada més ampli d'eines digitals amb fins laborables ha donat lloc a una cultura d'estar "sempre connectat" i "sempre en línia", i no està exempt de risc per als treballadors doncs, segons Saliba, té "un cost humà alt" que passa per la "no remuneració o l'esgotament", ha explicat l'eurodiputat.

Davant aquesta nova cultura és necessari fer una labor de "sensibilització", afegeix l'eurodiputada estoniana i ponent a l'ombra d'aquest informe, Yana Toom, però també aconsegueix consens per a "la creació d'una nova ètica", segons ha manifestat, perquè considera que "quan es tracta d'una nova solució tècnica, pot necessitar un temps per arribar a un acord sobre què està permès i què no".

"Està bé si truco el meu assistent i li faig un encàrrec a les 9 de la nit? O si programo una reunió per videotrucada un dissabte al matí? I, si és així, com hauria de compensar als treballadors per això?", es pregunta l'eurodiputada sobre la direcció que, segons considera, hauria de prendre el debat.

El mandat del teletreball, nou factor contra la desconnexió

Si bé amb la comunicació digital "es va convertir en normal contractar els empleats fora d'horari laboral i esperar que reaccionessin", explica Toom, "ara, quan assistim a un enorme augment del teletreball les coses estan empitjorant", lamenta l'eurodiputada.

Més d'un terç de les persones empleades actualment a la UE —concretament, el 37%— van començar a teletreballar arran de la pandèmia, segons un informe publicat el passat mes de setembre per l'agència europea Eurofund, que destaca que els països nòrdics (encapçalats per Finlàndia) i Benelux (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg) van ser aquells en els quals més persones van començar a treballar des de casa.

Espanya, per exemple, és el sisè país per la cua quant a la incorporació al teletreball, per darrere de Romania, Grècia, Croàcia, Hongria i Bulgària.

Per la seva banda, la Directiva europea sobre l'ordenació dels temps de treball contempla que la duració màxima setmanal ha de ser de 48 hores, incloses les extraordinàries, i inclou un període mínim de descans diari d'11 hores de forma ininterrompuda per cada dia complet (això és, per cada 24 hores). En aquest context, "interromput és una paraula clau", afegeix Toom.

Expectatives i repercussions

L'informe d'Alex Saliba destaca que la connectivitat constant, sumada a una elevada demanda de treball i l'expectativa creixent que els empleats estiguin localitzables constantment, pot afectar negativament a la seva salut física i mental i al seu benestar.

"La pregunta és per què un empleat es comunicaria amb un treballador inclús després que acabi el seu dia de treball", es qüestiona Silba, perquè considera que "augmenta les expectatives que els treballadors puguin comunicar-se amb ells en qualsevol moment i des de qualsevol lloc", fet que provoca que sigui "molt difícil saber quan s'acaba un torn" o una jornada.

A més, l'eurodiputat socialista repeteix que "els treballadors no haurien de tenir pot ni patir repercussions negatives per abstenir-se de dur a terme activitats relacionades amb la seva feina, com trucades telefòniques, correus electrònics o altres missatges, fora del seu horari laboral".

"Hauria de prohibir-se qualsevol discriminació basada en la voluntat del treballador d'exercir el seu dret a desconnectar", coincideix amb el seu company l'eurodiputada liberal.

La síndrome d'"estar cremat"

Aïllament, tecnoadicció, privació del son, esgotament emocional, ansietat o burnout (és a dir, 'síndrome d'estar cremat' o de desgast professional) són algunes de les conseqüències que poden portar l'ús excessiu de dispositius tecnològics.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), al voltant de 300 milions de persones al món semblen patir depressió, una malaltia que pot "alterar les activitats laborals, escolars i familiars", explica l'organització.

A més, "destrueix els límits entre la feina i la vida personal", coincideix l'eurodiputada estoniana, qui afegeix que per garantir el benestar dels treballadors també pot ser necessari proporcionar "una taula de treball, un ordinador adequat, una cadira còmoda i diners per pagar una millor connexió a internet", conclou.

Una qüestió nacional?

Per a l'eurodiputat responsable de l'informe, és imprescindible que "els treballadors comptin amb les eines adequades per exercir plenament aquest dret", explica, motiu pel qual, a través d'aquesta iniciativa, els eurodiputats demanen als estats membre "que vetllin perquè els treballadors que invoquen el seu dret a la desconnexió estiguin protegits".

En aquest sentit, Saliba sosté que "la millor manera és fer-ho en l'àmbit nacional a través de convenis col·lectius que tinguin en compte les diferents particularitats de les diverses indústries i les diferents legislacions i normes nacionals".

Tot i això, el seu col·lega estonià creu que basar-se en "tradicions i eines nacionals" podria introduir biaixos: "A França regulen el tema a través de convenis col·lectius, però a Estònia, només el 19% dels treballadors estan coberts per aquest tipus de conveni", matisa Toom, qui proposa "la descripció del possible teletreball en els contrastos i deixar absolutament clar com mesurar aquest temps, com compensar-ho i com complir amb els requisits d'aquest temps de descans".

Per la seva banda, l'eurodiputat del Partit Popular Europeu (PPE) Tomas Zdechovsky ha dit que, si bé no es mostra "en contra de la regulació", creu que "no hem de barrejar el dret a desconnectar i el teletreball", ja que el debat "ha de centrar-se en els treballadors", i que el seu "temor" és que la Directiva proposada "podria crear una càrrega administrativa innecessària, principalment per a les empreses i les PIMEs".