Dua Lipa i la “Gran Albània”: retrat d’una utopia ultranacionalista - Diari de Barcelona
Ja sigui per por a perdre seguidors o per ordre expressa de mànagers i discogràfiques, les grans celebrities, cantants i artistes no acostumen a posicionar-se en qüestions polítiques, i molt menys si aquestes poden generar controvèrsia. Fa unes setmanes, però, Dua Lipa (Londres, 1995) decidia saltar-se aquesta norma no escrita per fer pública la seva posició respecte un dels conflictes històrics més perennes i enquistats d’Europa: les disputes ètniques als Balcans.
Lipa, una de les cantants més populars i exitoses del panorama pop internacional (és la tercera cantant més escoltada a Spotify, i la primera artista femenina en tenir 4 cançons amb més d’un bilió de reproduccions a la mateixa plataforma), publicava fa unes setmanes a Twitter i Instagram una imatge d’un mapa amb la bandera d’Albània (fàcilment reconeixible pel seu fons vermell i l'àguila bicèfala) i el retrat de dos homes. A la mateixa publicació hi adjuntava una breu descripció: au·toch·tho·nous (adjectiu): dit d’un habitant d’un lloc; indígena i no descendent de migrants o colons.
au•toch•tho•nous adjective
— DUA LIPA (@DUALIPA) July 19, 2020
(of an inhabitant of a place) indigenous rather than descended from migrants or colonists pic.twitter.com/OD9bNmLcZ4
La publicació de la famosa cantant britànica ha generat un gran enrenou a les xarxes socials i ha desconcertat molts dels seus seguidors, que es preguntaven a les plataformes el significat d’aquesta fotografia. La polèmica, però, no és precisament musical, sinó política. Dit això: què s’hi amaga, realment, rere la publicació de Dua Lipa?
La Gran Albània: una utopia nacionalista
Malgrat incloure-hi la bandera albanesa, el país que hi ha dibuixat a la fotografia no és pas Albània. De fet, al mapa polític mundial no hi figura cap Estat amb aquestes fronteres, i és que el que s’hi dibuixa en aquesta fotografia és la “Gran Albània”, una utopia política promoguda pel nacionalisme albanès més radical.
La Gran Albània és un projecte nacionalista basat en la idea d’estendre les fronteres d’Albània i construir un Estat que territorialment abarqui tots aquells territoris de població majoritàriament albanesa o que històricament han estat connectats amb el poble albanès. Dins aquest supòsit s’hi inclourien territoris de Sèrbia, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord i Grècia.
El projecte de la Gran Albània es pot emmarcar dins l’irredentisme, una actitud política que propugna l’annexió a una nació o país d’un territori que, ja sigui per raons culturals, socials, històriques o ètniques, es considera que ha de pertànyer al mateix. Aquesta ideologia és una de les formes més extremes de nacionalisme, ja que implica la vulneració de la sobirania i la integritat territorial d’altres Estats. És per això que, avui, la Gran Albània se sol relacionar principalment amb partits i organitzacions ultranacionalistes i d’extrema dreta albaneses.
La idea d’una Gran Albània va sorgir per primer cop l’any 1878 amb la Lliga de Prizren, un moviment polític albanès que promovia justament la unió i l’autodeterminació de tots els territoris amb majoria albanesa, en resposta a les aspiracions territorials que països com Sèrbia o Grècia tenien sobre aquestes zones. La Lliga de Prizren va sorgir com a oposició al les decisions preses al Congrés de Berlín (1885), que, segons consta al manifest fundacional de l’organització, establien unes fronteres als Balcans que no respectaven la voluntat dels albanesos de decidir el seu futur sense ingerències externes.
L'àguila bicèfala és un dels elements més característics de la simbologia albanesa. WEBSI (PIXABAY)
L’entitat més propera a la Gran Albània que ha existit mai es constituïa amb la invasió italiana d’Albània l’any 1939. Durant aquesta campanya, l’exèrcit del Regne d’Itàlia va envair tot el territori de l’actual Albània i altres zones de Montenegro, Sèrbia, Kosovo i Macedònia del Nord que estarien incloses en una hipotètica Gran Albània. Amb el final de l’ocupació, les fronteres del país balcànic van convertir-se en les que son avui dia.
Encara que la Gran Albània mai ha existit com a tal, sí que ha generat un rebuig total per part de la resta d’Estats afectats, que veuen en aquesta idea un perill per la seva estabilitat geopolítica i territorial. En alguns d’aquests països, però, la comunitat albanesa representa un percentatge considerable de la població total (més d’un 90% a Kosovo i un 25% a Macedònia del Nord, entre d’altres), i la seva influència a nivell polític és notable.
A banda i banda del mapa, la fotografia difosa per Dua Lipa inclou el retrat de Ismail Qemali (esquerra) i Isa Boletini (dreta), dues destacades personalitats del nacionalisme albanès especialment rellevants durant el procés d’independència d’Albània respecte l’Imperi Otomà a principis del segle XX. A la imatge també hi apareix la paraula “autochthonous”, un clam a la condició dels albanesos de poble autòcton dels Balcans; idea que el poble serbi nega.
Polèmica, més enllà dels Balcans
Amb més de 600.000 m’agrada a Instagram i quasi 60.000 interaccions a Twitter, la publicació de l’artista ràpidament es feia viral a les xarxes socials, i les reaccions no es van fer esperar.
Molts seguidors i internautes han acusat la cantant de promoure uns ideals d’extrema dreta i ultranacionalistes, i l’han titllat d’incendiària i fins i tot de “nazi” per atiar les tensions entre els països dels Balcans. És el cas del director de cinema serbo-canadenc Boris Malagurski, que equiparava l’actitud de Lipa amb el recolzament a grups terroristes com ISIS, comparant l’organització terrorista amb l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo, un grup armat albanokosovar que durant la dècada dels 90 va lluitar per la independència del país. En altres tuits, el cineasta promovia el hashtag #CancelDuaLipa per denunciar l’actitud de la britànica.
English singer of Albanian descent supports the terrorist-expansionist project of Greater Albania. This is the same as supporting #ISIS, as the #KLA chopped off heads, stole & sold human organs, expelled & murdered thousands of Serbs. We all must condemn this act of extremism! https://t.co/HfLxwZxSV3
— Boris Malagurski (@malagurski) July 19, 2020
Ara bé, no tot han sigut reaccions negatives: han sigut molts els que s’han posat del cantó de Lipa, posant en valor la defensa que l’artista fa de les seves arrels albanokosovars i argumentant que amb el tuit la britànica només reivindicava la condició dels albanesos com a poble autòcton dels Balcans. Així ho expressa el compte de Twitter de Team Albanians, una organització dedicada a promoure la cultura i història albaneses, que insisteix que el tuit de la cantant “no incita a l’odi”.
This tweet is not hate speech! Dua is debunking the dangerous far-right claims that Albanians are not indigenous people in the Balkans. This same ideology has even been used by Serbia to justify genocide.
— Team Albanians (@TeamAlbanians) July 19, 2020
Kosovo War: 1M refugees, 11K killed and over 20K raped. #NeverForget pic.twitter.com/jAGAp6CGiY
Davant la gran polèmica generada pel contingut, dos dies més tard la cantant compartia un breu text on explicava el perquè d’aquesta publicació. En aquest, Lipa insistia que en cap moment pretenia promoure cap tipus d’odi, rebutjava qualsevol ideal supremacista o separatista, i es mostrava especialment afectada per les reaccions negatives que havia generat. “Tots mereixem estar orgullosos de la nostra ètnia i d’on venim. Només vull que el meu país estigui representat al mapa i poder parlar amb orgull i alegria de les meves arrels albaneses i el meu país natal”, comentava. La justificació de la cantant no va servir per calmar les disputes, i molts usuaris han continuat criticant-la.
— DUA LIPA (@DUALIPA) July 21, 2020
Dua Lipa: de Kosovo al món
La vida de Dua Lipa ha estat estretament lligada a Albània i Kosovo des del seu naixement. Filla de pares albanokosovars, Dua Lipa (Dua significa “amor” en albanès) va néixer a Londres després que la seva família marxés de Kosovo durant la dècada dels 90 fugint de les guerres a Iugoslàvia. L’any 2008, quan Kosovo va declarar unilateralment la seva independència de Sèrbia, la cantant i la seva família van tornar al seu país d’origen, però poc després Dua Lipa tornava a Londres per començar la seva carrera com a cantant.
Dua Lipa fent el símbol de l’àguila bicèfala, el gest per excel·lència dels albanesos a l’hora de fer referència al seu país. TWITTER TEAM ALBANIANS
Des de llavors, Dua Lipa sempre s’ha mostrat orgullosa de les seves arrels albanokosovars, i no ha dubtat en utilitzar les seves xarxes socials i la seva fama com a altaveus per visibilitzar i reivindicar la seva història i cultura.
Tant a Kosovo com a Albània, Dua Lipa és aclamada amb orgull i considerada una de les principals ambaixadores dels països i la seva cultura a la resta del planeta. En una trobada entre el primer ministre de Kosovo, Isa Mustafa, i la cantant l’any 2016, el polític kosovar afirmava que l’artista s’havia convertit en un “símbol d’orgull i motivació per tots els ciutadans de Kosovo”, i remarcava la bona imatge que personalitats com ella donaven del país i la seva societat al món.
Dua Lipa, en una trobada amb el primer ministre kosovar Isa Mustafa, l’any 2016. OFICINA DEL PRIMER MINISTRE DE KOSOVO
Els Balcans, una polèmica recurrent
Dua Lipa no ha sigut la primera que ha posat de manifest les tensions ètniques i nacionalistes als Balcans. Uns dies abans de la polèmica publicació de la cantant, la també artista amb arrels albaneses Rita Ora publicava un tuit en què instava a Apple a que delimités a la seva aplicació “Mapes” la frontera de Kosovo; una petició que també va generar debat a les xarxes, sobretot entre aquells qui no reconeixen el petit país balcànic com a Estat independent.
Would love to see @Apple spreading awareness by putting Kosovo on the map! Albania and Kosovo are full of so much beautiful and great talent. Spreading Love, Peace and Unity today with @BebeRexha @DUALIPA @strefie @Dafina_Zeqiri @AvaMax and soooo many others ???? pic.twitter.com/7FP7pkst8I
— Rita Ora ⚡️ (@RitaOra) July 20, 2020
La imatge publicada per Lipa tampoc és el primer cop que genera controvèrsia. L’any 2014, al partit de classificació per l’Eurocopa de 2016 disputat entre Sèrbia i Albània a Belgrad, un dron va irrompre a mig partit sobrevolant el camp amb la mateixa bandera, causant grans enfrontaments entre els dos equips i entre l’afició.
