Un equip de científics espanyols ha dissenyat, amb l'ajuda d'intel·ligència artificial, un nas electrònic portàtil (e-nose) para ensumar l'olor de les plantes de tractament d'aigües residuals.

Juntament amb un dron, el lleuger e-nose és capaç de mesurar la concentració de diferents olors, predir la seva intensitat i elaborar un mapa d'aquests en temps real per a la seva gestió; el mètode apareix publicat a la revista iScience.

Els seus responsables són investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, els quals, per al seu desenvolupament van recollir bosses d'aire d'una planta i van entrenar el nas electrònic perquè ensumés substàncies químiques intenses.

Entre elles, el sulfur d'hidrogen, l'amoníac i el diòxid de sofre, que fan olor d'ous podrits, orina i llumins cremats, respectivament, assenyala un comunicat del grup Cell, editor de la revista que publica el treball.

L'e-nose també està equipat amb un sensor de diòxid de carboni, un indicador d'activitat bacteriana.

Quasi com un nas humà

Al laboratori, el nas electrònic va funcionar gairebé tan bé com els nassos humans, segons els seus responsables, que recorden que el més complicat del mesurament d'olors és que es tracta d'una percepció humana i no està ben definida.

Per provar aquesta innovació, els investigadors van acoblar l'e-nose d'1,3 quilos a un dron i el van enviar al cel d'una planta de tractament d'aigües residuals de grandària mitjana al sud d'Espanya.

Sobrevolant diferents instal·lacions de la planta, el "dron ensumador" va aspirar l'aire a través d'un tub de deu metres i el va analitzar en una cambra de sensors.

En analitzar les mateixes mostres d'aire en una prova de camp, 10 dels 13 mesuraments de l'e-nose van coincidir amb les avaluacions del panell humà.

Amb l'ajuda de la mobilitat del dron i l'algorisme d'intel·ligència artificial, l'equip també va traçar la concentració temporal i espacial de les olors, i va predir la intensitat de l'olor.

"Estem molt contents amb els resultats, però necessitem més validació i fer que el dispositiu sigui més robust", assenyala Santiago Marco, l'autor principal de l'estudi.

L'equip té previst reduir el pes de l'e-nose i desenvolupar un procés estandarditzat per al mètode. També, optimitzar encara més el dispositiu contra la influència de la temperatura, la humitat i altres condicions ambientals que poden afectar la precisió.

"El treball també pot tenir implicacions per a altres instal·lacions com abocadors, plantes de compostatge o fins i tot grans granges amb bestiar boví i porcí que també són conegudes per produir tota mena de males olors", diu Marco.

"No cal subestimar l'impacte en la qualitat de vida de les persones que envolten aquestes instal·lacions" per estar exposades a les males olors, conclou l'investigador.