La pesca modifica el comportament i les característiques dels peixos en ecosistemes explotats, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) que compara l'ús de l'hàbitat i els patrons d'alimentació de dos morfotips de Griva Atlàntica a una reserva marina i a una zona oberta a la pesca.

L'estudi demostra que la pesca altera el repartiment de recursos i, per tant, la conducta de dos tipologies d'una mateixa espècie de peixos, a la vegada que mostra la importància de les àrees marines protegides per comprendre el comportament originari de les espècies, ha assenyalat la UB. 

L'article està signat pels investigadors del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, Lluís Cardona, Álex Aguilar i Fabiana Saporiti. Els seus resultats han estat publicats a la revista Marine Ecology Progress Series i al treball també hi han participat experts de l'Institut Espanyol d'Oceanografia i de la Universitat d'Essex (Regne Unit).

Els investigadors van comparar els patrons d'ús de l'hàbitat i l'alimentació de dos morfotips de Griva Atlàntica (Labrus bergytla), un llis i l'altre amb taques, en dos hàbitats diferents: les illes Cíes (Vigo), una àrea marina protegida on no es permet la pesca recreativa, i en zones contigües obertes a la pesca.

Primer van estudiar visualment la quantitat d'exemplars de cada morfotip a les dues àrees i després van fer servir tècniques d'anàlisi d'isòtops estables de carboni i nitrogen per trobar les diferències en el tipus d'alimentació, ha indicat la UB.

La importància dels espais protegits

Els resultats mostren que els dos morfotips difereixen de manera consistent en l'ús que fan de l'hàbitat tant dins com fora de la reserva marina, però només en la reserva marina difereixen també en la seva alimentació. 

Quant a això, Lluís Cardona assenyala que "el repartiment dels recuros entre les dues varietats depèn de la densitat, per la qual cosa el comportament actual en zones obertes a la pesca no és informatiu sobre els seus nínxols tròfics originals". "Això posa de manfiest que molts dels trets que veiem en espècies salvatges poden tenir més a veure amb l'explotació que amb adaptacions al medi natural, que ha estat transformat pels humans", afegeix.

Aquestes conclusions demostren la importància que tenen els espais protegits per arribar a entendre el comportament de les espècies marines. En aquest sentit, Cardona destaca que "la comparació de la biologia de les espècies a l'interior i a l'exterior d'espais protegits permet entendre els canvis en la biologia de les espècies explotades, que d'una altra manera serien evidents".

Els autors subratllen la importància d'analitzar com aquests canvis es traslladen a la resta de la xarxa tròfica i veure si passa el mateix amb altres espècies en altres regions. Sobre això, Lluís Cardona apunta que és "particularment rellevant" l'estudi de l'Oceà Atlàntic nord, "on en un segle d'intensa explotació humana han minvat les poblacions de la majoria de les espècies marines de vida llarga".