"Jo no vaig néixer sent vegà, ni tan sols vaig néixer sent vegetarià. Durant quasi 21 anys de la meva vida vaig consumir carn, làctics i ous. I no només els consumia, sinó que m'encantanven; en menjava cada dia". Així comença Ed Winters el seu discurs "Mai miraràs la teva vida de la mateixa manera", on parla sobre el veganisme i explica com el model actual de consum de la societat és cruel i innecessari.

L'influencer i educador vegà també explica que no va decidir optar per la dieta vegetariana fins que un dia va llegir una notícia que li va fer obrir els ulls al patiment que els animals es veuen exposats per tal que la gent se'ls pugui menjar. Des d'aleshores, Winters s'ha dedicat en cor i ànima a la lluita pels animals a través de debats i discursos, amb els quals confia propagar el missatge rere el veganisme i encoratjar les persones a ser veganes.

Quin és el primer pas per convertir-se en vegetarià?
Ser vegetarià és no consumir animals, és a dir, eliminar tots els productes carnis de la teva dieta. Veganisme és el següent pas. Ja no només elimines la carn de la teva dieta, sinó també llet i ous. I tampoc compres coses de pell. La principal diferència entre els dos termes és la mentalitat. El veganisme no és només menjar certs productes, és intentar desafiar la forma en què veiem els animals. Tal com jo ho veig, el menjar és un símptoma del problema.

I quin és el problema?
La mentalitat que tenim envers els animals. Si els fem el que els fem és perquè considerem que valen molt poc. I com els valorem tan poc, podem justificar tot els que els fem per menjar. No consumir animals és lidiar amb el símptoma, però el veganisme també buscar canviar la mentalitat i veure que els animals mereixen més valor moral del qual els donem actualment.

Part del problema és que les persones no han d'executar els animals elles mateixes, oi?
Estem molt desconnectats. Anem al mercat o a un restaurant i podem comprar quelcom sense realment pensar què estem pagant. El fet que no anem als escorxadors i que no tallem nosaltres mateixos els colls d'aquests animals fa que no hàgim de pensar en això. Si haguéssim de fer-ho nosaltres, mirar al porc als ulls abans de tallar-li el coll, crec que molta més gent escolliria opcions vegetarianes.

"Hi ha persones vegetarianes que no fan el pas al veganisme perquè ja pensen: almenys estic fent quelcom. Però fer quelcom no sempre és suficient si podem fer més, com és en aquest cas"

Hi ha gent que es fa vegetariana, però després no fa el pas al veganisme. Per què?
Ser vegetarià té sentit, perquè t'oposes a què es matin animals. Això és lògic. En canvi, per molta gent el veganisme no és lògic perquè pensen: si la vaca fa llet i la gallina fa ous, per què està malament agafar quelcom que elles soles produeixen sense que les hagi de matar? Hi ha gent que pensa que aquests animals no són maltractats, i per això no fa el pas de fer-se vegana. La gent normalment es fa vegetariana perquè és vist com a més fàcil. I pensen: almenys estic fent quelcom. Però fer quelcom no sempre és suficient si podem fer més, com és en aquest cas.

Crec que també hi ha molta desinformació. Ens diuen coses sobre la cria d'animals que són falses, com que els animals són feliços o que els crien pel seu propi bé. Res d'això és cert. Els criem per fer diners d'ells i perquè com a consumidors volem menjar parts del seu cos o les seves secrecions. Però com hi ha tanta desinformació, estem fonamentalment desconnectats de la realitat del que consumim. Abans de ser assassinats són mutilats i forçadament impregnats.

És fàcil veure l'explotació en casos de les macro-granges. Avui dia, però, cada vegada són més populars les granges animal-friendly. És tot una mentida o és un mal menor?
La cria d'animals s'està convertint més intensiva a escala global, la forma en què els criem està empitjorant. Hi ha un petit grup de persones intentant promocionar uns productes més ètics, però aquests productes no són objectivament ètics. Quan pensem en la ramaderia intensiva, que és el pitjor del pitjor, és fàcil pensar que tot el que no sigui això està bé. Però tal com jo ho veig no és qüestió que altres mètodes de cria són millors, sinó si són la millor opció moral. Ja que podem alimentar-nos només de plantes, la qüestió real és: què és més ètic? Menjar plantes o consumir animals d'aquestes granges que no fan ramaderia intensiva (on són igualment mutilats, forçadament impregnats i assassinats, si bé amb una mica més d'espai)? 

"M'encantaria que tothom consumís un 50% menys de carn del que consumeix ara, però no m'aturaria allà. Vull estar el més proper possible a un món vegà"

Quant a l'argument que les plantes també estan vives, creus que és absurd?
No m'agrada dir que hi ha arguments absurds. Per tant, no crec que sigui un argument absurd, però sí mal informat. Hi ha dues formes de veure-ho. Primer, les plantes no tenen la capacitat d'experimentar subjectivament que els humans i altres animals tenim. Les plantes reaccionen, però no responen; no tenen l'habilitat de patir que tenen els animals.

I la segona forma de veure-ho?
Encara que creguéssim que les plantes són comparables als animals, seguiríem escollint el veganisme perquè els vegans consumeixen plantes, però menys plantes són perjudicades en la producció de menjar vegà. Els vegans utilitzen menys camps. La majoria de cultius de molts països van destinades a alimentar animals. Per tu poder menjar un animal, abans aquest ha hagut de ser alimentat. Per tant, en criar animals estem fent que es consumeixin més plantes. Així doncs, encara que arribéssim a la conclusió que les plantes estan vives i que les hauríem de tenir en compte, hauríem de ser igualment vegans perquè menys plantes estarien involucrades en la producció d'una dieta vegana.

I els peixos? Amb ells costa empatitzar més.
És cert. Costa empatitzar amb ells perquè són molt diferents a nosaltres. Moltes vegades empatitzem amb animals quan aquests expressen coses que podem reconèixer en nosaltres mateixos. En els peixos això és molt més difícil. De totes maneres, nosaltres sabem, gràcies a estudis científics, que els peixos s'estressen quan se'ls treu de l'aigua. Sabem que poden patir i que mereixen consideració moral. Per tant, encara que costi més empatitzar amb ells, això no ens hauria de servir d'excusa per fer-los mal.

"No trobo a faltar la carn perquè el motiu pel qual no en menjo és tan important que odiaria tornar-ne a menjar"

Quin és el teu objectiu? Un món vegà, vegetarià o et conformes amb què tothom redueixi un 50% del seu consum de carn?
M'encantaria que tothom consumís un 50% menys de carn del que consumeix ara, però no m'aturaria allà. Vull estar el més proper possible a un món vegà. Però entenc que el món és molt complex i que les persones viuen en ambients molt diferents en què no tothom té accés als aliments que tu o jo podem tenir. Però no em conformaria amb una reducció del 50% de consum de carn global perquè, al final, els animals que seguirien sent explotats i assassinats, la seva realitat seria la mateixa que ara.

Però cal ser realistes. Hi ha parts del món que ara mateix és impossible que siguin vegans.
Si no pots ser vegà, no hi ha res a fer. Moltes vegades, quan parlem de la impossibilitat de ser vegans, parlem de gent que viu en indrets amb escassetat d'aliments. Però l'important és que siguem vegans els que podem ser-ho. A llocs com Europa, Estats Units o Austràlia, aquesta transició és fàcil d'aconseguir per la immensa majoria de la població. Depèn de nosaltres fer que el veganisme sigui més accessible, econòmic i convenient. 

Creus que ser vegetarià és una moda?
Sens dubte, hi ha gent que ho fa per interès social. Però aquelles persones que busquen canviar la seva mentalitat i reconeixen que estem fent quelcom innecessari que causa mal a altres, és més difícil que aquests individus s'acabin fent enrere. El problema és que vivim en una societat no-vegana; hi ha una pressió social d'inconveniència. Cal que el veganisme sigui més accessible si volem que les persones no es facin enrere.

"És perfectament raonable que t'agradi el gust de la carn o dels ous, però és qüestió de reconèixer que el plaer de consumir aquests productes no ofereix una justificació moral del que els passa als animals"

Des d'una perspectiva vegana, com de bona és Barcelona?
No està malament, és fàcil trobar-hi bon menjar vegà. Però venint de Londres, Barcelona està uns pocs anys enrere al que estic acostumat. No obstant això, recordo que fa cinc anys a Barcelona amb prou feines hi havia opcions veganes. El fet de veure com ha canviat en cinc anys és increïble.

Hi ha la creença que ser vegetarià és molt car. És cert?
Tot depèn. Tu pots ser no vegà i voler una hamburguesa. Tu pots optar per una del McDonald's, i pagar ben poc, o anar a un restaurant de qualitat i pagar molt. El mateix passa amb el veganisme. Pots gastar molt o poc en menjar vegà, tot depèn en què vols consumir. Les dietes basades en vegetals han demostrat ser les menys cares perquè són els aliments més barats. En canvi, si vols viure de substituts de carn, això ja et pot costar més.

Com veus les empreses que busquen simular productes càrnics però a base d'aliments vegetarians, com seria Heura?
Crec que és bo. Jo no vaig fer-me vegà perquè em va deixar d'agradar el gust de la carn. Per tant, crec que és genial tenir substituts d'origen vegetal. Així, puc seguir menjant hamburgueses, per exemple, sense que ningú hagi de morir per tal que jo me la mengi.

Trobes a faltar la carn?
No, perquè el motiu pel qual no en menjo és tan important que odiaria tornar-ne a menjar. És perfectament raonable que t'agradi el gust de la carn o dels ous, però és qüestió de reconèixer que el plaer de consumir aquests productes no ofereix una justificació moral del que els passa als animals.

Quines són les dificultats per part de la societat que una persona afronta en fer-se vegetariana?
Vivim en una societat on la gent encara no entén què és el veganisme, o creu que és estrany. No obstant això, si tu preguntes a qualsevol persona si està en contra del patiment i maltractament animal, tothom et dirà que sí. Però la majoria d'aquestes persones estan pagant perquè els animals siguin assassinats, mutilats, impregnats i engabiats. Aquí hi ha una gran contradicció. Com podem navegar en un món que és tan contradictori i causa tant dolor innecessari als altres?

"Jo no volia fer-me vegà, volia ser vegetarià com a molt. Però quan reconeixes la importància de fer aquest canvi, t'adones que l'has de fer"

A l'hora de sortir a menjar amb persones que no són veganes. Quines dificultats tens?
És difícil, sobretot si el teu entorn no entén la teva decisió. Crec que la clau és deixar-ho ben clar i remarcar que no canviarà res quan quedeu, només necessites anar a algun lloc on hi hagi una opció vegana. Encara que pugui haver-hi petits inconvenients, la raó per fer-ho és tan important que, al final, el petit inconvenient esdevé irrellevant.

Al teu canal de YouTube penges vídeos en què sostens un debat amb persones no veganes. Què intentes aconseguir amb això?
Si tinc aquestes converses és perquè crec que és molt important tenir diàlegs objectius. Estem molt acostumats a aquesta actitud d'Internet de les persones intentant imposar-se a les altres, destruir-les. No crec que això sigui sa. Sostinc aquestes converses i presento dos punts de vista oposats perquè la gent pugui decidir per ella mateixa en funció dels arguments que es plantegen. Per tant, quan llenço a algú una pregunta també estic fent aquella pregunta als que veuen el vídeo, de manera que ells han de respondre per ells mateixos aquella pregunta. El que busco, doncs, és inspirar a la gent amb qui parlo, i la gent que em veu, a pensar en el tema i, potser, canviar la seva manera de viure.

Has de ser molt segur dels teus arguments, perquè si els arguments de l'altra persona són millors, pots acabar tenint l'efecte contrari!
Tinc bastanta confiança en els meus arguments. Mai m'he trobat amb un argument amb el qual no sabia com respondre. I crec que el motiu principal per això és que les raons per no ser vegans solen ser les mateixes: "m'agrada el gust, ser vegà no és fàcil, la dieta que tenim ara és part de la cultura...". En aquest sentit, és qüestió d'ajudar a la gent entendre que els arguments poden semblar vàlids, però in extremis no són prou bons per justificar el que fem.

Pel que em comentes, la majoria d'arguments per no ser vegans són bastant fluixos.
Són arguments fluixos, però venen d'un lloc molt fort. És a dir, en un món on la immensa majoria fa d'una manera, és difícil anar a contracorrent. Els arguments poden ser fluixos, però representen que hi ha una gran càrrega social que ens envolta i ens dirigeix en la direcció de la majoria. Al final, tothom vol encaixar, i ser vegà pot ser encara més difícil si no podem encaixar. Per tant, són arguments fluixos però comprensibles.

"Si criem als infants perquè es preocupin pels animals, crearem un món on serà més fàcil promoure la compassió entre uns i altres".

És més fàcil no ser vegà.
És fàcil fer els ulls grossos amb el patiment dels animals perquè si reconeixem que existeix, això implica que tenim l'obligació de fer un canvi. Però si simplement ignorem la situació, podem continuar amb la normalitat. I crec que part del problema rau aquí: no volem afrontar aquesta situació, perquè tenim por que si ho fem, també haurem de fer quelcom al respecte. I l'últim que volem fer és canviar el nostre estil de vida, ja que és inconvenient per nosaltres. De fet, jo no volia fer-me vegà, volia ser vegetarià com a molt. Però quan reconeixes la importància de fer aquest canvi, t'adones que l'has de fer.

Com rebats l'argument contra el veganisme que diu que l'economia es veuria greument afectada si tothom fos vegà?
La indústria càrnia és dolenta per l'economia. Al Regne Unit, per exemple, milers de milions de dòlars es donen a granges d'animals. I la raó d'això és que la ramaderia no és una bona forma de fer diners, és terrible. Al Regne Unit, el 90% dels beneficis ve dels contribuents, de subsidis. Per tant, si no fos pels contribuents, perdrien diners. I, a més, quan els ramaders contaminen amb la cria d'animals, som els contribuents els que paguem a través de les taxes. A cada pas, som els contribuents els que hem de pagar perquè aquest sistema es mantingui. I si canviéssim el sistema ramader per un sistema basat en la producció de vegetals, gastaríem menys diners.

Què és el més important que aporta el veganisme a la societat?
El veganisme soluciona alguns problemes, però crec que la mentalitat que ens dona és important perquè ens ensenya a ser més conscients del patiment dels altres. Si criem als infants perquè es preocupin pels animals, crearem un món on serà més fàcil promoure la compassió entre uns i altres.