Tots tenim una afició peculiar. La majoria la practiquem en la intimitat, sigui per pudor o pel tedi de donar explicacions. I després hi ha personatges com l’Edu González (Girona, 1974), que té la valentia d’exhibir-la per les xarxes socials i acabar convertir-la en la seva professió.

Pel seu paladar han passat patates braves de més d’un miler de restaurants de Barcelona i n’ha fet un rànquing que s’ha convertit en referència pels amants d’aquesta tapa, nascuda com un plat pobre i objecte de tota mena de piruetes gastronòmiques en els últims temps.

Abans de llançar-se a la piscina de la salsa brava es guanyava les garrofes en una empresa com a químic i ambientòleg. Allà els dies s’assemblaven massa i al juny de 2021 va canviar el món pel que s’havia format per les patates. Feia anys que havia creat el seu blog, Braves BCN, fill d’una d’aquelles juguesques amistoses amb els amics que s’acaben convertint en una qüestió de vida o mort.

Ara ja es declara oficialment bravista, terme que llueix a la samarreta durant l’entrevista. Ens cita a La Porca, local que situa en el privilegiat top 2, dues hores abans que obri de forma reglamentària. Privilegis d’acompanyar l’artífex de “la base de dades de braves més gran del planeta”, com assegura a la pàgina web.

El seu tarannà és una barreja d’espontaneïtat, per la seva opulència expressiva, i de disciplina, plasmada en un Excel amb els seus compromisos que fa vertigen. Al final de la conversa li demanem un vídeo perquè ens il·lustri amb el mètode d’avaluació de les braves i acabem comprovant que davant la càmera està en la seva salsa.

Com sorgeix Braves BCN?
Vora 2008-2009, estava amb uns amics fent unes braves en un bar i vam veure un reportatge del TimeOut de "Les 25 millors braves de Barcelona". I nosaltres les anàvem mirant. I em vaig fer el fatxenda i em vaig posar a vacil·lar dient que no estava gens d'acord amb aquell rànquing. Aleshores els col·legues em van dir: "Doncs fes-ho tu, espavilat". Animat per aquests col·legues vaig començar el blog de les braves, però posava una foto cada molt.

I quan comença a créixer aquest hobby?
Per mi va ser heavy quan, després de dos anys de blog, em van trucar Betevé i TV3 perquè volien parlar amb mi. Va ser súperdivertit, però aleshores encara no li donava gens d'importància. El 2014, Facebook va començar a baixar. Instagram no m'agradava gens i vaig començar a passar molt de tot, només posava una entrada al mes o cada dos. Però aleshores vaig veure que uns quants dels bloggers que havien començat amb mi tenien 8.000 i 10.000 seguidors i jo al·lucinava.

Què vas fer?
Vaig dir: "Hòstia, aquesta gent no para de penjar fotos? Doncs no pararé de penjar fotos". I, efectivament, va començar a pujar molt orgànicament. I ja quan Instagram va incloure vídeos, jo ja vaig anar a restaurants a gravar perquè pensava: “Això ja mola més”. Aquí sí que vaig avançar-me bastant a la resta, fent vídeos des del principi. La cosa va anar pujant i va haver-hi un moment que li vaig dir a la meva xicota: "Si la cosa segueix així, en algun moment em puc plantejar viure d'això. Crec que si li foto canya, li estic pillant el "truquillo".

I a partir d'aquí?
Van sorgir els stories i vaig fer cas als meus col·legues que em deien que m'ho havia de personalitzar, crear una marca pròpia, perquè si no la gent podia pensar que darrere de Bravas Barcelona hi havia una marca grossa. Aleshores vaig començar a sortir una mica, però no massa. I vaig notar que pujava. I sí que quan vaig començar a sortir molt explícitament i fer vídeos més xulos, la cosa va començar a pujar molt.

Edu González amb les patates braves de La Porca.

I quin va ser el gran boom?
Amb el confinament es va disparar. El dia 14 ens van confinar i el 15 vaig publicar una recepta, que mai n'havia publicat cap, i aquest primer vídeo es va fer molt viral. Quasi totes les receptes que vaig fer es van fer virals i es van triplicar els seguidors. En una setmana vaig passar de 50.000 a vora 120.000. Allà ja vaig veure que la clau eren els Reels, i vaig fotre'ls molta canya. Durant el confinament vaig fer formació en YouTube, i ara YouTube és el que més em mola.

Quin és el pla de futur immediat?
Ara l'objectiu és que Instagram passi més a segon pla perquè YouTube és molt guai i amè, i et paga! I aquesta pasta et permet la independència; és a dir, tu podràs donar unes opinions completament independents. Perquè si et paguen restaurants o marques, la teva opinió està una mica esbiaixada. El meu propòsit ara és arribar a ser independent.

"Si tot va bé i segueix progressant, em podria guanyar molt bé la vida. I si arribés als nivells de dos ídols meus, seria ric. I si me n'anés a Andorra, seria milionari, però m'agrada més la calor".

Quan passes a dedicar-te a temps complet a Braves Barcelona?
Just abans de la covid-19 vaig estar a punt de deixar la feina. Quan va arribar, vaig pensar que millor no. I aleshores les xarxes van començar a pujar! Al final, ja vaig deixar la feina el juny del 2021, no fa un any. I jo molt bé. No guanyo el que guanyava, però m'és igual, perquè si no ara estaria treballant d'una cosa que no m'agradava molt.

Malgrat tot, tu et pots guanyar la vida fent el que fas, oi?
Sí, totalment. I si tot va bé i segueix progressant, em podria guanyar molt bé la vida. I si arribés als nivells de dos ídols meus, seria ric. I si me n'anés a Andorra, seria milionari, però m'agrada més la calor (riu).

D'on ve aquesta passió per les braves?
Sobretot perquè em preguntava que com és que a cada lloc són diferents. Com el meu pare és madrileny, a Madrid les veia d'una forma, a Barcelona d'una altra i a Girona d'una altra.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Patatas Bravas Barcelona (@bravasbarcelona)

Dius que aniràs deixant en segon pla Instagram, però aquest va ser el teu punt d'inflexió, no?
L'utilitzaré de forma diferent. El meu Instagram anirà a interactuar amb el meu seguidor, que és el que a mi m'interessa perquè vull saber què vol i què li interessa. Instagram vull que sigui molt stories i Reels, obrir les portes de les cuines de bars, intimitats d'aquests llocs, etc.

Instagram com a mètode per explicar coses breus.
No tens temps d'explicar històries a Instagram. A YouTube, en canvi, sí. Jo tinc vídeos a YouTube de fins a 40 minuts! I els que més es veuen són "Les millors braves de..." Badalona, Hospitalet o on sigui. Una ruta en què proves 10 braves diferents. Aquests vídeos es veuen un munt i és cap aquí on anirà el meu YouTube: fer rutes.

Les braves són el teu plat preferit?
Com a tapa, sí. Però si a mi em fots un bon plat de pernil o una truita de patates... si em fas triar, és complicat. A mi el que em flipen són els calçots, m'encanten! Jo me'n foto un munt i després em passo la nit tirant-me pets, però és que m'encanten.

Per què braves Barcelona i no tapes Barcelona?
Quan jo vaig deixar una mica Instagram perquè estava més centrat en la meva feina o la meva novia, José Maria Toro, que té el Blog Hedonista, em va dir que havia de fotre-li més canya a les xarxes i no centrar-me tant en les braves. Em va dir que obrís un altre compte i ho vaig fer: barras de Barcelona. El problema d'aquesta és que també estava limitada a Barcelona, i jo a Madrid hi vaig molt. Vaig posar coses de barres perquè aquest home em va dir que no em convidaven a molts esdeveniments perquè era "el de les braves", i molts restaurants no tenien braves o em veien molt micro-nínxol.

"Has d'assumir que no pararàs en tot el dia, que estaràs treballant les 24 hores. És molt estressant, però cada dia vas aprenent a deixar-ho de banda".

Què va passar amb barres de Barcelona?
Només penjava una foto al mes, però creixia perquè també venia gent de braves Barcelona. Malgrat tot, com veia que era Barcelona de nou vaig canviar-li a edualacarta, que és la que hi ha ara. De fet, ara li estic fotent més canya a edualacarta perquè surtin més coses diferents.

No t'estressa que el tema de xarxes sigui molt esclau?
Has d'assumir que no pararàs en tot el dia, que estaràs treballant les 24 hores. És molt estressant, però cada dia vas aprenent a deixar-ho de banda. Has de ser molt disciplinat. Amb tot, si Mahou et truca a les 22h, l'has d'agafar (riu). És el que hi ha. És una altra filosofia. Estàs molt acostumat al nine to five. Jo no tinc Google Calendar, jo tinc Excel perquè el volum de coses és tan bèstia que necessito un Excel. És qüestió d'ordre i disciplina. Sona molt fatxa-nazi, però és així.

Com reacciona la gent quan els dius a què et dediques?
Quan dic que tinc un blog de braves em diuen: “Tens la millor feina del món, no?”. El típic sopar amb gent que no coneixes i quan et presentes, el primer que et ve de gust és dir que sóc influencer, però ni sóc guapo ni tinc cabell. Al final dic que provo braves en diferents llocs, ho publico i ho veu força gent. També dic que sóc bravista, però si de bones a primeres dius això en un sopar et diuen: “I també ets una mica imbècil, no?”.

I quina és la reacció de la teva família quan deixes la feina de químic per dedicar-te a això?
Quan els vaig dir que deixava la feina per provar braves em van dir que era burro. Tothom em deia que seguís treballant del que treballava, perquè què seria de la meva jubilació. I no sé si arribaré a la jubilació, he sortit molt de farra, saps?

A tu t’agrada que et coneguin com “l’Edu, el de les braves”?
No és que m’agradi, però prefereixo això a que em conegui com “l’Edu, el d’Instagram”. Crec en aquesta marca personal.

"Quan tu demanes unes braves, no estàs a dieta. És un menjar guarro, batallero i amb una birra. Tothom menja bé les braves, amb l'excepció del que demana la salsa a part".

Has vist més de 1.000 bars de Barcelona… Et queda algun racó per visitar?
Un dia vaig agafar Tripadvisor i vaig buscar quin era el pitjor restaurant de Barcelona. Buscant això veus que a Barcelona, dins de Tripadvisor, hi ha 8.980 restaurants ressenyats. Vaig anar-hi i era molt dolent, però estic segur que no era el més dolent de Barcelona. Però em refereixo que hi ha molts restaurants. Si a Barcelona hi ha més de 8.000 a Tripadvisor, la qual cosa significa que en total pot haver-ne uns 12.000, a Madrid deu haver-hi… no ho sé, 120.000. Anar provant tapes és un tema que no s'esgota mai.

Quan vas a un bar encara conserves aquesta capacitat de sorprendre’t?
Jo sóc el president d’un concurs de patates braves que se celebra a Palència cada any. Allà la gent s’esforça al màxim. El que va guanyar va presentar uns caramels, amb una mena de pasta de full que fa d'embolcall i es menja, a dins hi ha un puré de patata i a dins del tot hi ha un fil de salsa brava. En aquest mateix concurs, un noi va presentar una patata que no va guanyar perquè era bastant poc comestible, però estava plena de forats i semblava un meteorit: dins dels cràters hi va injectar diferents salses. La imaginació dels xefs, per sort, sembla que sigui infinita. No sé què em trobaré en la propera edició…

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Patatas Bravas Barcelona (@bravasbarcelona)

Sobre l’evolució de les braves. Com han passat de ser un plat pobre a ser objectes de piruetes gastronòmiques?
Si a algú se li ha d’atribuir això és al Sergi Arola als anys 90. Tot va anar molt lligat amb el tema de l’excel·lència de la tapa, per represtigiar-la, que va sorgir a la mateixa època. És una cosa molt de Barcelona que després es va exportar. Llavors, les braves van deixar de ser una cosa cutre per passar a ser una cosa molt més gourmet. Això fa que ara que puguis trobar braves a 12 o 14 euros. En aquest procés, Madrid ha anat una mica a remolc de Barcelona: abans només posaven salsa brava i ara també pots trobar que hi posen allioli. 

Per què ens has citat a La Porca?
Perquè és el top 2 i perquè és la meva hamburgueseria preferida de Barcelona, juntament amb l'Acero. I hem vingut aquí perquè sempre vaig al top 1, el Senyor Vermut, amb tots els mitjans i em venia de gust venir a La Porca. A més, tinc molt bona relació amb els propietaris.

Seguint amb el teu rànquing, el Bar Tomàs de Sarrià l’ubiques al top 0. Què significa això?
El Tomàs està al top 0 per dues raons. La primera, perquè és un altre nivell: són els inventors de la fórmula d’allioli i una altra salsa picant, i els han copiat fins a la sacietat. La segona, perquè al principi estaven al top 1, però la gent em posava verd per posar-lo allà. Perquè la gent que va al Tomàs, o bé estima o bé odia les seves braves, no hi ha terme mig. Quan algú anava expressament a Sarrià, que no és gaire cèntric, a tastar-les i toca la patata xunga, perquè el Tomàs és un lloc que té bastants mals dies, li donen canya a l’Edu, no al Tomàs, per haver-les posat al top 1. Llavors les vaig posar al top 0 perquè són unes patates irregulars: quan arriben a l’excel·lència, són insuperables i només costen uns 2,60 euros. Però aleshores va arribar El Senyor Vermut i estan sempre bones i costen 2,95, per això estan al número 1.

Captura del top 10 braves de Barcelona segons l'Edu González.

A la pàgina web hem vist que poses la recepta de les braves dels diversos locals. Això no t’ha portat problemes?
No penjo les receptes originals, però són versions bastant acurades. Jo no puc dir-li als d’El Senyor Vermut que em diguin la seva salsa. Però diem als restaurants que no han de patir pel fet que jo doni la recepta, perquè fer braves a casa és horrorós: és fregir dues vegades, s’ha de vigilar que l’oli no es vessi, netejar-ho tot després… Us ho dic perquè he fet unes 16 receptes a casa i la meva nòvia no m’ha deixat de miracle. Si fes una recepta cada setmana, com fan molts cuinetes, pujaria molts seguidors. Però és molt pesat fer aquests vídeos.

Alguna vegada has tingut algun conflicte amb un bar per donar una opinió desfavorable?
M’ha passat, ja no amb braves sinó quan he anat a provar qualsevol cosa. En alguns casos, directament, dient-me “no tens ni puta idea”. Però m’és igual. És que maleir l’opinió d’algú és el que porta a les guerres, cadascú té els seus gustos. D’acord que tinc certa influència i he de cuidar el que dic, però he de donar la meva opinió. Vaig pels llocs, opino i no li pot agradar a tothom.

"Quan dic que tinc un blog de braves em diuen: “tu tens la millor feina del món, no?”".

I a tu, tens alguna queixa cap a bars i restaurants a l'hora de fer la teva feina?
Tots els restaurants obren 12.30h-13h i a les 15.30h-16h ja estan tancant. Llavors, quan tu vols anar a gravar, amb aquest marge no tinc temps. I més quan vull fer rutes de 10 braves d'Hospitalet, per exemple, no puc fer-la perquè em tanquen.

Confessa: on són les millors braves del món?
Això és una putada, perquè hi ha unes braves brutals a un local de Màlaga que es diu “KGB” i és només una barra, però van tancar per la pandèmia. La part positiva és que obre ara a Madrid i són unes braves que tenen quatre salses: una vermella que pica molt, una verda tipo tabasco i les altres dues són maioneses fetes a partir de cada salsa.

Quin mètode segueixes per avaluar les braves?
Ho faig per parts: tasto cada salsa per separat, per veure què tenen. Després ja sí que ho barrejo tot com fa tothom. Després, també faig una valoració de l’entorn. A mi, per exemple, m’agrada que tirin bé la canya. També tinc en compte el servei, el preu… Vaig veure que em seguia moltes persones del món del fitness i és perquè aquesta pobra gent sempre està amb pollastre, arròs i verdureta, però un dia per setmana o cada quinze dies poden menjar el que vulguin, perquè el cos ho necessita. Només tenen una oportunitat i si van a veure l’Edu dipositen tota la confiança en tu perquè els recomanis un lloc.

A la web dius que ets la millor base de dades de braves del planeta.
És que no n'hi ha cap altra d'aquest nivell, cap en té tantes. I la web a nivell espanyol, però és que no hi arribo. De vegades, el meu volum de feina és absurd. Just ara m'està enviant missatges l'editor de YouTube perquè miri si la versió del vídeo que es publica demà està bé. És frenètic el contingut que es crea, és molt abundant. I si vols que sigui de qualitat, encara és més fotut. Crear contingut abundant és molt fàcil, però si vols fer-ho una mica bé és molt fotut.

Mengem malament les braves?
No! Quan tu demanes unes braves, no estàs a dieta. Per tant, és un menjar guarro, batallero i amb una birra. Tothom menja bé les braves, amb l'excepció del que demana la salsa a part. El que demana la salsa a part és una persona que hauria de morir. No estic a favor de la pena de mort, excepte en el cas que es demani una salsa a part. I també s'ha de matar al cuiner que les serveix amb la salsa a part. No són braves ni res, són una altra cosa. I amb això he tingut molta polèmica! Si no t'agraden les sales, doncs no et demanis braves! Demana't unes patates fregides o una ensaladilla, serà que no hi ha coses bones pel món.

Qualsevol tindria enveja d'aquesta feina!
Sí. Té les seves parts xungues, però està molt guai. No em puc queixar, qui es queixi és imbècil. Estàs provant braves i vivint d'això, la gent li mola el que fas, et saluda i tothom és agradable. Soc molt afortunat, no em puc queixar de res.