Luiz Inácio Lula da Silva va assumir ara fa una setmana el càrrec com a nou president del Brasil. El líder del Partit dels Treballadors va ser rebut per més de 300.000 persones en un acte al palau de Planalto, a Brasília, on va deixar ben clar durant el discurs d’investidura que el seu mandat es basaria principalment en la “reconstrucció” del Brasil “destruït” que ha deixat el seu predecessor, Jair Bolsonaro.

I és que el retrat del brasil actual és ben diferent al que Lula es va trobar el 2003, quan va jurar el càrrec de president per primera vegada. Llavors, va aconseguir guanyar amb el 61% dels vots, mentre que a les eleccions del passat octubre va rebre el 50,9% dels vots en front al 49,1% dels votants que van donar suport a Bolsonaro, cosa que deixa en evidència la creixent divisió del país.

De fet, la professora de la Universitat Autònoma de Madrid  i investigadora asociada del Cidob de les relacions entre la UE i Amèrica Llatina, Susanne Gratius, explica al Diari de Barcelona que aturar la polarització de la societat brasilera i conciliar els dos fronts és "el major repte de Lula”.

Gratius destaca també que la gran promesa de Lula durant el seu primer govern al 2003 va ser 3 àpats al dia, i "això continua sent un gran desafiament”. En efecte, Lula va remarcar al discurs d’investidura que les primeres accions que prendrà el nou govern buscaran “rescatar de la fam a 33 milions de persones i de la pobresa a més de 100 milions de ciutadans”.

Brasil 🇧🇷
LULA DA SILVA
"Brasil ha vuelto a ser uno de los países más desiguales del mundo, hace tiempo que no se veía a tanta gente buscando alimentos en la basura o familias con hambre"
Con sentimiento por su pueblo, llora al decir estás palabras#2023RenaceLaEsperanza 🇻🇪
🇧🇷 pic.twitter.com/oG7kKkXkRu

— Pio Jose Tamayo (@PioJoseTamayo1) January 2, 2023

El retrat del Brasil de Bolsonaro al que s’enfronta Lula

Només els quatre anys en què Jair Bolsonaro ha estat al govern han estat suficient per deixar un Brasil marcat per la fam i la pobresa.

L’extrema dreta que representa l’expresident ha contribuït a degradar les polítiques públiques que Lula havia establert en anteriors mandats i a augmentar la inseguretat i la violència.

Destaquem algunes de les problemàtiques i reptes que ha d'encarar la nova presidència per tal de cambiar el rumb del Brasil. 

Fam

Segons un estudi de Olhe para a fome, 33 milions de brasilers pateixen fam. Aquesta és una xifra preocupant vist que, a finals de 2020, eren 19 milions els que vivien amb gana. En tan sols dos anys, el número de gent que no té accés al menjar suficient ha crescut dràsticament, especialment a la part nord del país, on hi ha més pobresa. 

Davant l'escenari, Lula va manifestar al discurs d’investidura la seva preocupació pel fet que, després de 20 anys, hagi de repetir aquest compromís davant la creixent misèria i la fam. "És el símptoma més greu de la devastació dels últims  anys”, va afirmar.

Pobresa

S'estima que uns 100 milions de persones al Brasil pateixen la pobresa. Segons apunta l'ONG Oxfam, el país ha retrocedit a la dècada dels 90, tot i que dins la població activa, la taxa de l’atur se situa al 8.7%, que és el nivell més baix des del 2015. 

De fet, només acabar la cerimònia d’investidura, Lula ja va firmar alguns decrets amb les primeres mesures. Entre les quals, garantir el pagament d’una ajuda mensual de 600 reals que permeti a 21 milions de brasilers sortir de la pobresa severa. 

Economia i política internacional

Brasil ha perdut durant els últims anys la importància que tenia com a país capdavanter de Llationamèrica, tot i que no s’ha d’oblidar que és l’economia número 13 del món. És per aquesta raó que Susanne Gratius considera que Brasil "no és un país al marge". "Lula voldrà tornar a col·locar-lo entre els principals països que prenen decisions per tal de fer una política més multilateral”, afirma. 

A més, la investigadora també destaca la importància que Brasil torni a entrar a la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), que enforteixi el Mercosur i que torni a la cooperació entre estats del Sud amb països com l'Índia i Sudàfrica.

Racisme i violència

Diversos experts assenyalen que hi ha hagut un abans i un després amb el mandat de Jair Bolsonaro. En els plans electorals de l’expresident no han existit mai mesures que promoguin protegir les comunitats indígenes o que busquin aturar el racisme.

De fet, des de l’inici del seu govern, Bolsonaro va expressar la intenció de “no donar ni un centímetre de terra a comunitats indígenes”. 

Segons dades de l’Atles de la Violència de 2021, el 77% de les víctimes de morts violentes al Brasil són joves negres. A més, el 70% de les persones per sota del llindar de pobresa són també negres. Només en la última dècada, més de 405.800 persones negres han estat assassinades al Brasil.

Lula assegura, dins del seu pla de govern, que és “imprescindible" la implementació de polítiques públiques de promoció de la igualtat racial.

El nou president ja va assegurar dies abans de la seva investidura que la indígena Sônia Guajajara encapçalaria el nou Ministeri de Pobles Indígenes, una acció rebuda amb molta esperança per part de les diverses comunitats

Medi ambient

Durant el seu mandat, Bolsonaro va suspendre el Fons Amazonia, que permetia recopilar fons internacionals per tal de contribuir a la protecció de l’Amazones.

Aquest fet ha suposat un increment en la desforestació il·legal a la selva. Lula, però, ja s’ha posat a treballar i en una de les seves primeres decisions ha assegurat al reactivació del Fons Amazonia.

També ha decidit suspendre l’ampliació de les llicències per explotació de recursos minerals tant a la regió amazònica com a les terres indígenes.

Gratius destaca que Lula ha deixat clar que les polítiques mediambientals són una prioritat del seu govern i que serà "més proper" a la posició de la Unió Europea”. De fet, la investigadora assegura que una de les primeres mesures que el president prendrà serà tornar als convenis internacionals pel clima, com el de París, del qual Bolsonaro va sortir.