Víctor Ballesteros, més conegut com a Baya Baye és un cantant de Montgat reconegut per ser el màxim exponent del macarrisme català. Nascut el 1998, entre els seus èxits destaquen Macarrisme Català, La mare kem va parí o LUISENRIQUE JR. Fins a l’any passat compaginava la carrera d’artista amb l'ofici de viticultor. El 25 de setembre va estrenar el seu primer disc Sauló, un total de vuit cançons, una barreja d’estils entre trap, rap, reggaeton i d’altres en català i castellà.

Escolta l'entrevista sencera aquí

Un mes després de treure Sauló, com ha estat la rebuda?
Bé, normal. A l'Spotify millor que a YouTube, crec. Però tampoc per tirar coets ni poquet, normalet.

Primer disc, 8 cançons. D’on sorgeix la idea i com ha estat aquesta experiència?
Tenia ganes de fer ja un àlbum, alguna cosa que englobi tot un concepte. Sauló ve del tipus de sòl que hi ha al Maresme i a algunes parts del Vallès. He treballat molts anys a la vinya i és la metàfora que el sauló és un tipus de sòl que té pocs nutrients i va amb les pluges. Diguem que té poc rendiment. Els pagesos d’aquella zona ho saben. Com és molt autòcton d’allà, era una manera d’anomenar el disc perquè és una cosa molt nostra i d’aquella zona.

Per tota aquella gent que no et coneix, com definiries el teu estil?
El meu estil és una cosa que molta gent no estava acostumada a escoltar en català, sobretot. És català, però macarrònic. Parla de vivències meves, més gamberres i més de la vida real, no tant de flors i violes que és el que estem acostumats aquí a Catalunya.

Què és el macarrisme català?
El macarrisme català és el meu eslògan, la meva manera de viure. Una mica de xuleria, d’autenticitat, de trencar amb els esquemes als què estem acostumats.

Quant de Víctor hi ha a Baya Baye? És un personatge, és el teu alter ego?
No és cap personatge, és una part de mi, 100 %. Evidentment, hi ha parts de la meva vida que no són interessants com per escriure-les. No t’escriuré que estic fent un cafè… Bé, que també ho escric. No m’agrada crear-me un personatge. Baya Baye és Víctor i Víctor és Baya Baye. Simplement, Baya Baye soc jo quan canto.

Fins al 2022 eres viticultor, a banda de la teva carrera musical. Com és aquest canvi de viticultor i cantant a centrar-te 100 % en la música?
Estava una mica cremat de la vinya. En realitat, et diria que he plegat per dedicar-me una mica a això, però tampoc és 100 % veritat perquè no estic vivint del rap. El rap no em dona per a viure, però sí tenia ganes de deixar la vinya que m’ocupava molt de temps, acumulava molt cansament mental i físic. Per fer altres coses, centrar-me una mica en mi, ordenar la meva vida i tenir clar quin és el camí que he de portar. 

Has deixat de treballar al món del vi, però Pansa Blanca parla d’aquest. És una cançó a mode homenatge als viticultors i treballadors del camp?
Sí, és com una mena d'homenatge, que jo hagi deixat de treballar a la vinya no vol dir que hagi deixat el camp de costat. A part de la vinya, sempre he tingut un terreny a Montgat i tinc un hort, animals… El tema del sauló no és des que treballava a la vinya, és de tota la puta vida.

[…]
Tenia ganes de dedicar una cançó a la vinya, que encara no ho havia fet. Ja ho volia fer l’any passat quan estava a l’última verema que vaig fer, però com arribava a les vuit de la tarda tot suat i fet una merda, no em venia de gust posar-me a escriure. L'he escrita ara, que ho veig una mica des de fora. Normalment, escric les coses una vegada m’han passat, quan estic en el moment, em costa inspirar-me.

Hi ha alguna cançó del nou disc a la qual li tens més estima o t’ha agradat més treure?
Jo crec que totes per igual. Totes tenen el seu moment i la seva simbologia.

Pels més observadors i friquis del futbol. Com és que al videoclip de Bandolers, entre d’altres, portes la samarreta del CD Casp amb Ballesteros 33?
33 és l’any que va néixer el meu avi, que era maño. En pau descansi. Porto la samarreta del CD Casp perquè tota la meva família per part de pare són de Casp. Soc meitat maño, meitat català. Per això vaig agafar la samarreta del Casp. El meu avi era soci del club i el meu cosí ha jugat tota la vida allà. També, el meu tiet era entrenador allà. La penya es fa les seves paranoies amb el 33, però no té res a veure amb el que puguin pensar.

Bandolers és un mostratge o sample en català adaptat a l’estil de Baya Baye de la mítica cançó Bandolero. Ho vas fer a l’últim moment o tenies ganes de tirar endavant aquesta proposta?
Això ve d’un dia que estava escoltant la cançó, que em mola molt i vaig dir: "hòstia puta". Em vaig inspirar i la vaig escriure en català. Hi ha penya a qui li ha molat, altra que no tant, sobretot de fora de Catalunya perquè està en català, "has perturbado este himno". Ja saps com va la moguda.

El teu canal i xarxes van acompanyats de MGT Los Sosis. Qui són els teus sosis?
Els meus col·legues de tota la vida, d’allà de Montgat.

El teu primer vídeo a YouTube és BAYA BAIE fa 8 anys. Amb quina finalitat vas començar?
En veritat, vaig començar abans, fins i tot. El que passa és que com abans no tenia on gravar. Per a mi arribar a un estudi de gravació ja era com "ual·la, flipes". En el meu entorn mai s'ha fet rap ni m'he ajuntat amb rapers, ningú en tenia puta idea. Al principi, penjava els temes al Facebook com rapejant amb la base i jo cantant en directe. Després em van comprar un micro, un regal que em van fer, un micro superdolent d’aquests i vaig fer un tema que vaig penjar a YouTube. Em va ajudar un col·lega meu que en sabia d'internet. I res, i a partir d'allà vaig conèixer un paio que tenia un pis a Barna, que me'l va passar un altre col·lega que li molava el rotllo del rap i això, i vaig començar allà a gravar.

Moure's a base de contactes i sobre la marxa
Sí, em vaig ajuntar amb dos que eren de Badalona, els Entrebarrios,  el Suko i el Gares, que un és de Pomar i l'altre de Bufalà. I aquella gent, com que ja estava ficada en el món del rap i això, em van dir que si volia unir-me amb ells al grup. A partir d'allà, un dia vaig conèixer l'Ernest, que és de Tiana, del costat de Montgat, i és on gravo fins a dia d'avui.

Qui és l'Ernest?
L'Ernest és el que em fa de DJ. També el que contesta els correus, que tampoc hi ha gaire a contestar [Riu.]. És la cara més responsable dels dos i amb qui estic fent les coses avui dia. Menys mal. 

T'esperaves créixer fins a arribar a aquest punt? O tenir aquesta repercussió que tens avui dia? 
Jo crec que la cosa tirarà més amunt, el que passa és que el camí no és senzill perquè ens tanquem moltes portes per com som. També ens les tanquen. No som mai políticament correctes tampoc i em costa socialitzar amb la penya i fer col·laboracions. Em tiro moltes pedres al meu sostre, però també això és el que ens ha fet arribar fins aquí. Si fóssim un més, no hi hauríem arribat mai... 

Com estan les coses actualment?
Ara la cosa està una mica com estancada perquè crec que la meva música ha arribat a tot el públic que li podia agradar aquí a Catalunya. És com que tothom ja sap qui soc. És qüestió d'ampliar una mica més la gent que t’escolta. No sé com fer-ho. Considero que estic bastant avall encara. No crec que estigui triomfant ni molt menys. Hi ha molt de camí a fer. 

Perfil humil
Realista més que humil. Al final tampoc estem petant-la.

Quina és la primera cançó que veus que t'agafa visites i et puja la popularitat?
Abans de la de La mare kem va parí, sempre ha sigut com una mica tot. Cada tema que treia tenia una mica més de repercussió. Al principi a Montgat, "hostia, como el Baye, qué guapo, hermano, que te sacas temas" era com el raper del poble. Després vaig treure la de Carlitos Vela i a més penya li va molar. També vaig treure Cagundeu, que encara li va molar a encara més penya. I vaig pensar: “hòstia, i per què no faig una en català, tio? Que sempre sona molt fluix. Anem a fer-lo sonar dur, que nosaltres sabem”. 

La teva llengua habitual és el català?
A casa meva parlo en català. Al carrer no, perquè els meus col·legues parlen castellà. La meva llengua materna és el català. Va ser una mica el repte, ho vaig fer i va començar a pujar molt més que els altres. Però ha sigut amb el temps que he agafat les 600.000 visites que porto, les he agafat a poc a poc.

Arran de la fama també guanyes certa polèmica. Fas ús d'algunes expressions homòfobes com bujarra o marica. Com és això? 
Això és la meva manera de parlar. No tinc res en contra del que sigui homosexual o no, això no té res a veure. A vegades, la gent que està tan ficada en aquests mons es pensa que tothom està igual de ficats en el món que ells. Tinc altres coses a fer a la meva vida que estar tot el dia pensant en si una persona diu segons què. Jo m'he criat parlant així, m'he criat de manera diferent a ells. Ells, segurament, tenen molts estudis, moltes coses. Estem en mons diferents i per ells això és una cosa molt preocupant. Per mi és més important actuar quan hi ha certs comportaments homòfobs. Més que queixar-se del que diu marieta, jo li aixafaria les cames al que pega a un pel carrer. 

Ets molt culer i molt català o així ho transmets. D'on ve aquesta passió? 
Bé, al final soc català. Culè perquè la meva família és molt culè. Cada vegada m'agrada menys el futbol perquè, no per la cosa típica d’odi al futbol modern i això, sinó perquè se'ls està anant una mica l'olla. A la societat en general, però amb el futbol es nota molt i estan fent moltes coses que no m'agraden. Cada vegada perd més essència i interès. Continuo sent del Barça i sempre ho seré. A no ser que el Montgat pugi a primera, segona o a segona B (riu).

De fet, al teu nou disc fas referència a molts jugadors i persones relacionades amb el club. Parles de Ferran Torres, André Gomes, Maradona, Laporta m'imagino que és aquesta influència, no? 
Sí, bueno, el futbol és una influència que he tingut tota la meva vida. El meu pare ha sigut sempre molt futboler, el meu avi també. Els meus col·legues… Sempre de petits, al carrer era "futbol, futbol, futbol", tots volíem ser futbolistes. El futbol és un dels temes que he controlat, ara no tant, però quan era petit hi estava obsessionat.

Vas arribar a jugar a algun club de futbol? 
Sí, vaig jugar al Montgat, després vaig jugar al Badalona i he jugat també al Tiana. Vaig provar en algun equip més. Havia sigut bo de nen jugant a futbol, però sense més. Era extrem.

De Montgat, has dit en reiterades ocasions que no trepitges Barcelona sovint, que és un altre rotllo. Desenvolupa…
És veritat que Montgat no és un poble rural. Cada vegada està més massificat i ja no és el poble que era quan jo era petit, però de Montgat a Barcelona hi ha un pas molt gran. Barcelona encara està més massificada i m'angoixo molt quan vaig. Si ja començo a angoixar-me a Montgat i m'estic plantejant de si en un futur estaré allà o no. Estem tots com sardines, aquí a Barcelona és una bogeria. També és veritat que la tinc molt vista. Barcelona és una ciutat de puta mare i maca, però li hem begut molt el cul al turisme, hem perdut molt l'essència de la ciutat. Quan veig coses molt massificades penso: “Això petarà per algun lloc algun dia”. No és sostenible. 

Com és un dia en la teva vida, què fas? 
Fins fa un any jo el que feia era anar a treballar i després a entrenar o qualsevol cosa. Si estava bé, perquè normalment molts dies estava rebentat. Anava a l'hort, depèn del dia. Mai he tingut una rutina molt estable, he sigut sempre molt caòtic. Després queia en rodó ràpid. Ara estic intentant portar un calendari i una mica de rutines sanes. Sinó, no te n'adones i et passa la vida, un ha d'intentar fer les coses bé. M'aixeco a les 7 del matí, és el que estic començant a fer. Porto una setmana, no et pensis (riu).

Tens algun moment d'inspiració: matins, nits, tardes? 
No, tio. És una cosa que m'estic com intentant forçar una mica per dir: "D'acord, aquestes hores intentaré dedicar-les només per escriure". Perquè sinó, sempre ho posposo i mai m'hi poso. Després penses "hòstia, que porto tres mesos sense escriure". Al final, si vull arribar a alguna cosa amb la música he de ficar-m'hi, saps què vull dir? Normalment, m'inspiro més quan és fosc que quan és de dia, perquè associo més el dia a la productivitat física. Suposo que és perquè tinc el cap menjat de tants anys treballant a la vinya. M'inspiro més els caps de setmana igual, però perquè és una autopressió. L'art, fins que no dona resultats, no ho veus productiu, ho veus com un hobby. I a mi, em costa molt deixar de veure-ho com un hobby.

Ja has cantat i fet bolos en diferents sales. Hi ha alguna que tinguis preferència o fixació? 
No, perquè no conec gaire les sales. Fins ara, he cantat més a festes de pobles, per allà, a pavellons i això. Tinc moltes ganes de començar a cantar més en sales. De teloner de Jarfaiter, vaig cantar a la Salamandra, vaig cantar també a la Sala Zero a Tarragona amb ell. També a la Mirona amb els de la Sotana, vaig cantar a l'Apolo però amb una moguda d'aquestes dels d’iCat. Tinc ganes de començar a fer concerts seriosos a sales. Perquè al final les festes majors molen i de puta mare, però em fan més mandra perquè hi ha gent que et va a veure a tu, però no tothom. També hi ha gent que va allà perquè són les festes del seu poble. Al final, la connexió amb el públic no és la mateixa que el que ha pagat per venir a veure't.

Quins propòsits i reptes tens per aquest 2024?
Per aquest 2024 estic mirant de muntar-me una marca de roba amb un col·lega que ja en té una de potent, estarà guapa. Espero sobretot estar bé mental i físicament, treure la millor versió de mi i començar a fer les coses bé, que ja toca. En el pla de la música m'agradaria treure bastants temes, alguna col·laboració molaria perquè també va tocant. Tinc també previst fer una mixtape, que no et diré el què, però amb el Bexnil, que la toca molt, el productor. Una moguda molt diferent de la que la gent està acostumada a escoltar de mi. No és ni rap. Fer les coses bé, que la cosa pugi cap amunt. Mentre vegi que la cosa va pujant, de puta mare, tio.

Escolta Sauló aquí