Luís és un noi argentí que fa una setmana va voler assistir a la seva graduació amb faldilla, amb una part de l'uniforme que reglamentàriament és per a les noies. No el van deixar entrar amb faldilla. I va decidir que si ella no entrava, ell tampoc. M'he pres la llibertat de contestar alguns dels comentaris que alguns éssers humans han decidit dipositar en un post que compartia la notícia. Perquè com ja sabeu, quan comentes a les xarxes una barbaritat, la barbaritat rep més visibilitat.

I saps què? que millor que l'únic que sigui visible aquí siguin les ganes del Luís de poder portar faldilla. Al seu Instagram ha pujat la foto de la discòrdia, amb una afirmació: "En una societat que ens educa per a la vergonya, l'orgull és una resposta política".

"Era necessari anar amb faldilla?"

El concepte de necessitat sempre és discutible. Era necessari que tu fessis aquest comentari en aquest post? Així a simple vista, el teu comentari era menys necessari que la seva faldilla. O haguessis preferit que anés ensenyant el 'pito'? Fins i tot la necessitat d'anar tapat, quan no fa fred, és una necessitat imposada, és a dir social, més que una necessitat física. Recordes la Piràmide de Maslow? La seva "necessitat" és de les més bàsiques que ell descriu, ja que és una necessitat de "seguretat", de mantenir-se en vida. Poder expressar la teva identitat de gènere tal com vulguis és una necessitat. Sí.

"La pinta que té amb la faldilla és per donar la nota"

Qui "dóna la nota" és qui fa d'això un problema. Qui "dóna la nota" és un sistema que ens separa entre homes i dones, de manera estanca. Qui "dóna la nota" és qui opina de la "pinta" d'algú altre. A tu què t'importa la "pinta" que té un noi de l'altra punta del món amb qui mai hi tindràs cap relació? Potser el que et preocupa és que algú sigui capaç d'expressar allò que vol, perquè et recorda que tu no ho fas. Que tu només expresses allò que està dins de la casella que se t'ha assignat. De fet, i si el que vol és normalitzar la diferència? Que ningú doni la nota per més que s'expressi, en tots els sentits.

"Quan hi ha una norma s'ha de complir"

Aquest gran argument és dels més divertits de tots. Les normes no són ni bones ni dolentes com a normes. L'amor a la norma és un amor encara més estrany que l'amor a les faldilles. Tu saps quantes normes trenques al dia? L'últim cop que has passat el semàfor en vermell va ser avui o ahir? Les normes han de ser útils per a una majoria social. L'homosexualitat està penalitzada a 69 països del món encara avui. T'agrada aquesta norma? I si et digués que els teus néts veuran tan aberrant la norma que distingeix entre els uniformes de noi i noia com la majoria de catalans veiem avui la penalització de l'homosexualitat? La norma, com el sentit comú, canvia.

"Això no ajuda a ningú"

Visibilitzar qualsevol cosa ajuda a algú. Clar que sí. Ajuda a totes les persones que senten no encaixar en els dos rols de gènere marcats. Sempre ajuda tenir referents. Ajuda que una dona negra segui on no toca? Doncs clar que ajuda. I també ajuda que algú en aquell moment faci una foto. Ajuda tot allò que sigui posar nerviós a qui creu més en les normes que en la solidaritat i el respecte a l'altre.

"És per crear polèmica, així s'inicia el debat"

Ja sé que tu no ho dius en sentit positiu, però segurament una mica de raó no te'n falta. Iniciar el debat és necessari. Hem de debatre sobre els límits imposats per institucions centenàries. Hem de debatre sobre les normes que ja no inclouen a una bona part de la societat. Aquesta és la màgia de les societats democràtiques. I sobretot, potser aquest noi et fa pensar en la quantitat de coses que fas cada dia només perquè "sempre s'han fet així".

"De la mateixa manera que a un enterrament no vas vestit de barrufet"

Anar vestit de barrufet a un enterrament en la cultura europea pot ser considerat una falta de respecte, ja que nosaltres vivim l'enterrament com un acte trist. Seria una manca de respecte al dolor de persones concretes. Aquestes persones concretes tenen sentiments. El respecte a la persona no té res a veure al respecte a la norma. Ell no pot anar en faldilla per una norma sexista, no per respecte als sentiments de ningú. De fet són els seus sentiments els que són vulnerats. I si tu creus que la seva faldilla vulnera els teus sentiments, potser el teu sentiment més desenvolupat és l'odi.

"L'ésser humà cada dia perd més el nord"

Tota la raó. Ja no hi ha un Déu omnipotent que ens indiqui cap a on hem d'anar. Ja no hi ha un nord. Hem perdut la noció de nord, perquè el que ara tenim és la voluntat de fer el camí cap a on ens doni la gana. Si tu necessites que algú et marqui el camí, endavant. Però deixa tranquil a qui vol buscar camins més amples, amb millors vistes i plens de faldilles boniques.