El Meu Avi: la llengua de la gent gran que viu a Instagram - Diari de Barcelona
"Llavorens", "premit", "juriol", "vegilar" o "carmelu" són algunes paraules que tot català ha sentit dir alguna vegada en boca de la gent gran del seu entorn. Mots incorrectes, sí, però que amaguen tot un idioma derivat del català correcte segons els diccionaris. Ara, el compte d'Instagram El Meu Avi els recupera i defineix per fer honor a la "gent d'antes" i a les "paraules d'abans".
L'Àlex, un veí de Terrassa de 34 anys, és qui s'amaga darrere d'aquest perfil que ja compta amb més de 8.800 seguidors. Explica al Diari de Barcelona que no és "cap persona coneguda" ni porta "més xarxes socials ni cap perfil més". De fet, es dedica a la música. L'interès per aquestes paraules, doncs, li va sorgir quan va conèixer un company de feina "que parlava molt malament, deia paraules molt mal dites" i el feia recordar els seus avis i algun mestre que havia tingut a l'escola. "Em sobtava que algú de la meva edat pogués dir aquestes coses encara", afirma.
A la resta de companys també els feia molta gràcia i va decidir anar-les apuntant ara fa uns quatre anys. Va ser el setembre passat quan va començar a publicar-les, en principi, per seguir fent la broma amb els seus amics, però de seguida es va adonar que "moltíssima gent a Catalunya coneix aquestes paraules". Quan va obrir el compte ja en tenia unes 200 d'anotades a la llista i comenta que cada dia rep unes cinc propostes noves, "és una bogeria".
El debat sobre el català correcte
Malgrat que gestiona el perfil ell sol, compta amb una persona que l'assessora i l'ajuda si té algun dubte per decidir què publicar. A més, també confessa haver demanat ajut a la seva tieta, que és mestra de català, quan ha necessitat esclarir si alguna paraula realment era incorrecta o no. D'altra banda, també consulta diverses fonts abans de publicar res per assegurar-se que es tracta d'un barbarisme i no d'una paraula pròpia d'un dialecte del català. Tot i això, alguna vegada ha rebut missatges que afirmen que una paraula era correcta en un territori, si bé no apareixia al diccionari.
“Jo crec que hi ha un català correcte i després un català del carrer, perquè aquí a Catalunya hi ha molta gent immigrant que ha après català al carrer", opina l'administrador d'aquest compte. L'Àlex posa d'exemple els seus avis paterns, que van venir de València a Catalunya amb 20 anys, de manera que tenen al seu vocabulari paraules derivades dels dos dialectes catalans i del castellà. "És com si fos un idioma diferent", afirma. Tanmateix, creu que, malgrat que algunes paraules s'assemblen a les del català, aquest no és el català correcte. "Si tots escrivíssim en un examen en català amb les paraules que jo poso, segurament ens suspendrien", conclou.
D'altra banda, assegura que moltes vegades es confon el català incorrecte amb els dialectes, com a ell mateix li ha passat. Considera important que no es perdin les paraules pròpies de cada territori "perquè també formen part de les arrels d'aquell lloc", encara que no es considerin correctes. "Quan algú diu una cosa incorrecta no em poso les mans al cap, al contrari, em fa gràcia", explica. I afirma que mai entraria en una disputa sobre si una paraula és correcta o no en un territori o en un altre, ja que troba "que és divertit i prou".
Per a recordar la gent gran
Tal com també li passa a ell mateix, a la majoria de seguidors del compte 'El Meu Avi' les publicacions els fan recordar els avis i les àvies d'una forma divertida i original. La iniciativa té l'objectiu, no només de subratllar aquestes paraules més gracioses o esbojarrades generades de la nostra llengua, sinó també posar en valor la mateixa gent gran que les diu. "Hi ha molta tendresa darrere d'aquestes paraules que diuen els avis. No és el mateix que ho digui jo en una conversa que ho digui una persona gran", destaca.
No tots els missatges que rep són per a demanar que es publiqui un determinat mot o per a assenyalar que algun dels que hi ha al feed realment estan ben dits, sinó que també hi ha espai per l'emoció. L'Àlex explica que diverses vegades l'han escrit per explicar-li que un avi o una àvia ha mort fa poc i que, després de dies plorant desconsoladament, descobrir el perfil els ha fet recordar-los amb un somriure. "Jo no he fet aquest compte per això, però si de rebot afecta la gent de forma positiva i d'alguna manera estic ajudant a portar una situació sentimental millor del que podria ser, això és el que m'omple."
Un projecte que seguirà creixent
L'Àlex confessa que mai no hagués imaginat que la gent interactués tant amb un perfil d'Instagram, principalment perquè ell, com a usuari, mai ha escrit a cap compte desconegut. Més enllà dels comentaris a les publicacions, té la safata d'entrada ben plena. "Tinc molts missatges que encara no he respost perquè se'm queden a l'oblit i estan al fons de tot, però m'agradaria contestar a tothom", diu l'administrador. El que el sorprèn és que la gent el feliciti per una cosa que ha creat ell mateix sense cap intenció i admet que, tot i que no són molts seguidors, "són molt fidels".
Ara té ganes de fer créixer la iniciativa i explica al Ddb que és possible que facin alguna cosa relacionada amb la promoció del català correcte a través d'aquestes paraules que ell publica. "Estem buscant el com, perquè ens volem sentir a gust fent-ho, i crec que el que la idea que està agafant més força és fer un llibre", declara. Així doncs, és molt probable que algunes paraules que sempre han estat rectificades pels correctors, com "xumeneia", "sigüent", "aiga", "junoll" o "bart", arribin ben aviat a les llibreries.
