El diari nord-americà The New York Times ha publicat avui una investigació que vincula col·laboradors de Carles Puigdemont amb la intel·ligència russa. Segons la investigació, l'advocat de l'ex-president, Gonzalo Boye i el director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, s'haurien reunit amb funcionaris, ex-agents d'intel·ligència i "el nét d'un agent del KGB" per buscar suports per a la independència de Catalunya. L'objectiu hauria estat el d'aconseguir "assistència tècnica i financera" per a la creació d'estructures d'estat com bancs, companyies energètiques i de telecomunicacions.

Els periodistes es van posar en contacte amb Carles Puigdemont i Josep Lluís Alay, que van confirmar les reunions, però van afirmar que formaven part d'una estratègia regular de contactar amb funcionaris estrangers i periodistes. El 'Times', però, assegura que la relació amb Rússia era una preocupació central d Puigdemont. L'evidència aportada pel diari es limita a un missatge de text d'Alay a Puigdemont que llegeix: "Estic pensant molt en el tema Rússia". Diversos dels contactes d'Alay amb Rússia s'haurien fet per aconseguir entrevistes de Puigdemont amb cadenes russes i per fer conferències a una universitat de Moscou.

Tsunami rus sense gaires proves
​​​​​La investigació també dibuixa un vincle entre les reunions d'Alay amb figures russes i la creació del Tsunami Democràtic, tot i que la relació només és per proximitat temporal. "Pocs mesos després dels viatges d'Alay a Moscou, va sorgir un sigilós grup de protesta, el Tsunami Democràtic", exposa el The New York Times. Un informe de la Guàrdia Civil que ha pogut llegir el diari nord-americà també afirma que Alay va estar implicat en la creació del Tsunami Democràtic, quelcom que l'assessor de Puigdemont nega.