Com pronosticaven les enquestes, el Partit Nacionalista Basc (PNB) ha guanyat les eleccions al País Basc. El partit liderat per Iñigo Urkullu ha millorat els resultats de fa quatre anys i ha obtingut 31 diputats, tres més que el 2016. L'actual lehendakari podria reeditar així la majoria absoluta amb els vots del PSE, que ha estat la tercera força més votada amb deu escons. Per davant té l'esquerra independentista d'EH Bildu, que n'ha obtingut 22 (+4). Així, els dos partits partits nacionalistes sumen el 67% dels vots de la cambra basca.

❗ #Euskadi-k babes ukaezina eman die @urkulluLHK-i eta @eajpnv-i. ➡ https://t.co/dWYMMdVtyO

❗ Apoyo incontestable de Euskadi a Urkullu y a EAJ-PNV. ➡ https://t.co/Tr1ZgiFsRC pic.twitter.com/ET6E6yqSl5

— EAJ-PNV (@eajpnv) July 12, 2020

Si bé hi havia menys misteri, a Galícia també s'han complert els pronòstics: el president popular Alberto Núñez Feijóo, amb 42 escons, ha guanyat per quarta vegada consecutiva les eleccions amb majoria absoluta.

Gracias de corazón

Galicia, Galicia, Galicia... por cuarta vez Galicia! pic.twitter.com/r7lN3eOLu1

— Alberto Núñez Feijóo (@FeijooGalicia) July 12, 2020

La notícia, però, és l'ascens fulgurant del BNG que triplica resultats i és segona força, amb 19 escons. Ho fa a costa de Podem, que desapareix del parlament. Pels morats ha estat una nit negra, tenint en compte els mals resultats també a Euskadi.

Nuestro espacio político ha sufrido hoy una derrota sin paliativos. Perdemos buena parte de nuestra representación en el Parlamento Vasco y quedamos fuera del Parlamento de Galicia. Nos toca hacer una profunda autocrítica y aprender de los errores que sin duda hemos cometido.

— Pablo Iglesias ? (@PabloIglesias) July 12, 2020

Consolidar la via basca

Urkullu volia que les urnes avalessin el seu lideratge i el del PNB com a bons gestors de l'autogovern basc. Si bé no renuncia a la retòrica nacionalista, el Lehendakari s'ha esforçat a remarcar un perfil que contrasta amb el de l'independentisme català, defugint la via unilateral i apostant pel diàleg amb Madrid. Com a principal argument davant dels seus, les successives millores que el PNB ha arrencat a Madrid en matèria d'autogovern.

Igualar Fraga i alguna cosa més

Alberto Núñez Feijóo ha igualat el rècord de Manuel Fraga, el seu antecessor dins el PP gallec. No és cap secret que aquesta victòria reforça la seva figura a nivell espanyol, ja que el seu perfil més centrista i moderat contrasta amb el del líder nacional del PP, Pablo Casado. Cal recordar que el líder del partit a Madrid ha optat per una estratègia de confrontació directa amb el govern PSOE-Podem i de festeig amb l'extrema dreta.

Per contra Feijóo, que en el seu moment va sonar com a successor de Mariano Rajoy al capdavant del PP, ha mantingut un to menys bel·ligerant amb el govern central i més favorable a l'entesa en el context d'emergència sanitària i econòmica que viu l'estat espanyol. De fet, el candidat ha "amagat" les sigles del PP durant la campanya. Aquesta majoria absoluta del gallec és una notícia agredolça a la seu del carrer Génova de Madrid.

Votar enmig de la pandèmia

Totes dues eleccions han estat marcades per la pandèmia, començant pel fet que aquesta va obligar fins i tot a posposar els comicis. La gestió de la Covid19 ha estat, doncs, present en campanya. Encara més, uns dels punts d'interès de la jornada han estat els municipis d'Ordizia (Guipúscoa) i la comarca de Mariña (Lugo), ambdós focus de brots de coronavirus i on les administracions han hagut de prendre mesures excepcionals de cara al procés electoral.

L'Ajuntament d'Ordizia ha instal·lat meses electorals a l'aire lliure en els col·legis que ho permetien, a més d'incrementar mesures addicionals de seguretat a les establertes pel govern basc per garantir que els comicis es fan de manera segura. En aquest municipi de 10.000 ciutadans, s'ha detectat un focus que suma ja 69 infectats, encara que gran part d'ells resideixen en altres localitats pròximes i fins i tot en altres províncies.

Votant a Ordizia