La temporada de calçots s'afronta amb dificultats, ja que la seva tradicional ingesta en les calçotades -a la graella, amb les mans, un pitet i envoltats de família i amics- és una pràctica complicada amb la Covid-19, de manera que el sector busca reinventar-se mentre espera l'obertura dels restaurants. Novembre és el mes en què es fa l'esperada "arrencada" del calçot, quan es treuen de la terra les primeres unitats d'aquesta ceba tendra, però aquest any els productors veuen amb temor l'arribada d'aquesta data.

El president de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls (IGP), Francesc Xavier Amill, explica que en aquesta ocasió intenten endarreri-la el màxim, a l'espera que s'aixequin les restriccions en les diferents regions i, sobretot, a Catalunya, on restaurants i bars són tancats i on es produeix i es consumeix majoritàriament aquest producte.

Per això han pensat alternatives possibles per no donar per perduda aquesta campanya, com impulsar receptes que tinguin incorporat aquest vegetal o intentar impulsar l'enviament de calçots ja cuinats. "Qualsevol plat que puguis fer amb ceba el pots fer amb calçot i el sabor et queda més dolç", assegura Amill, qui proposa receptes com croquetes, truita o calçots arrebossats, que, per als més apassionats, podrien fins i tot congelar-se i durar més enllà de la temporada.

Una de les concursants del Concurs de Menjar Calçots amb els pilars de les colles castelleres vallenques en la Gran Festa de la Calçotada.

Un símbol de la cultura catalana

Malgrat que la temporada comença al novembre, l'època alta de consum no arriba fins a finals de gener i es manté fins a Setmana Santa. Quan el Govern va decretar el primer estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus, el març passat, encara quedava mes i mig de temporada, de manera que des de la IGP de Valls van llançar diverses campanyes per xarxes socials per promoure la cuina del calçot a les cases dels amants d'aquest producte. "La gent va respondre", emfatitza Amill.

"El millor seria que obrissin els restaurants, que la gent de tot Catalunya i també d'Espanya -perquè ve un munt de gent a fer calçotades en aquesta zona- poguessin fer calçotades i venir", explica el president, que recorda que els calçots en si són tan importants com "l'aspecte social" i la tradició que els acompanya.

"És un menjar que no necessita pressa. Al contrari: l'aspecte de la calçotada és un grup de gent que va cuinant els calçots i va parlant de diferents aspectes, de política, d'esports, del que sigui; és un acte social", insisteix.

Demostració de coure calçots a la plaça de l'Oli de Valls durant la Gran Festa de la Calçotada.

No obstant això, malgrat les diferents alternatives que puguin sortir per part dels productors d'aquest producte d'indicació geogràfica, que s'estén per quatre comarques (Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès), si no s'obren els restaurants i masies durant la temporada alta, la temporada seria un "cop dur".

Davant les negres perspectives que aguaiten al sector, els agricultors han produït menys, tot i que Amill reconeix que encara és difícil saber "el percentatge exacte" de quant sortirà aquest any.

No es perd l'esperança

Sigui com sigui, el sector no perd l'esperança que l'activitat es reactivi en els primers mesos de 2021. Fins i tot amb el tancament d'establiments del març passat, el sector va registrar 16 milions de calçots, un contrast enfront de les 400.000 unitats que van registrar fa 25 anys, de manera que esperen poder recuperar-se fins i tot amb els serveis paralitzats al novembre, desembre i començaments de gener.

Imatge d'uns pagesos collint calçots en un camps de Gavà.

Amill recorda també que els calçots van molt més enllà de Catalunya, ja que envien comandes a tot el món. "Tenim uns grans ambaixadors del tema de la calçotada, que són els casals catalans, a Europa i més enllà. Molta gent es recorda que aquí feia la calçotada, ens compren aquí, conviden gent de la ciutat on s'estiguin i fan la calçotada", assegura el president.