Els pressupostos per al 2022 eleven la despesa pública en 5.618 milions d'euros (MEUR), arribant al "valor rècord" dels 38.139 MEUR. Es tracta d'un increment del 17,3% respecte dels últims comptes del 2020. Pel que fa a la inversió pública, els pressupostos preveuen que s'enfili fins als 3.951 MEUR gairebé doblant la pressupostada del 2020. Un 74,6% del total del pressupost es destina a polítiques socials, un percentatge superior al 73,7% del 2020. Els comptes incorporen 2.142 MEUR dels fons Next Generation que compensen la caiguda d'ingressos corresponents al sistema de finançament en gairebé 1.000 MEUR. Salut (1.456 MEUR), Educació (1.009 MEUR) i Drets Socials (905 MEUR) són els departaments que més creixen en valors absoluts.

El Departament de Salut és el que més augmenta en despesa amb 1.456 MEUR més. En segon lloc, se situa el Departament d'Educació amb 1.009 milions; el segueix el Departament de Drets Socials amb 905 milions i, en quart lloc, Vicepresidència i Polítiques Digitals, amb 511 milions més. L'únic departament que perd pressupost respecte del 2020 és el d'Economia i Hisenda (7 milions d'euros menys). I els que menys creixen són Acció Exterior i Govern Obert (21 MEUR), Justícia (43 MEUR), Igualtat i Feminisme (46 MEUR) i Presidència (54 MEUR). En percentatge, Igualtat i Feminismes (99,1%), Acció Climàtica (34,2%) i el departament de Drets Socials (30,5%) són els que més incrementen. En conjunt, la despesa departamental creix en 5.022 MEUR, la qual cosa suposa un augment del 18,6%. Un 29% de l'increment es destina al Departament de Salut i un 20% al d'Educació.

Més places de personal i gairebé el doble d'inversió pública

Els comptes aprovats aquest dimarts pel Govern contemplen augmentar el personal del conjunt del sector públic en 28.882 places respecte de 2020. L'àmbit de salut representa el 61% de l'increment de dotacions amb 17.663 més i Educació, el 19% (5.498 més que ara). També destaquen les 1.122 noves dotacions en l'àmbit de la seguretat que inclouen Mossos, Bombers i agents rurals.

La inversió del sector públic puja fins als 3.951 MEUR, gairebé doblant els 2.012 del 2020. Destaca la inversió en Salut, que s'emporta 585 MEUR, i la inversió en Habitatge i actuacions urbanes (529 MEUR). Les altres àrees amb més inversió són: Educació, amb 291 milions d'euros; carreteres amb 265 milions; societat de la informació i el coneixement, amb 227 milions; i infraestructures ferroviàries, que comptarà amb 223 milions d'euros.

2.142 MEUR de fons Next Generation

L'increment de despesa dels pressupostos del 2022 ha estat possible gràcies als fons Next Generation que suposen una aportació de 2.142 MEUR. Uns recursos que inclouen, d'una banda, 1.528 milions d'euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència; i de l'altra, 615 milions dels fons REACT-EU. Els departaments Drets Socials, Educació i Salut són els més beneficiats pels fons europeus amb aportacions de 633 MEUR, 405 MEUR i 309 MEUR, respectivament. Pel que fa a les polítiques, es preveu destinar 386 milions en un pla de rehabilitació i regeneració urbana; 246 MEUR en un pla de xoc per reforçar les polítiques d'inclusió; 197 MEUR per a un pla nacional de competència digitals (Digital Skills); i 147 MEUR en un pla de xoc de mobilitat sostenible i segura.

Al marge dels fons Next Generation, el Govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 MEUR per fer front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència del fons estatal covid per a l'any que ve. Els pressupostos també preveuen 205 MEUR addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia.

1.487 MEUR provinents del dèficit autoritzat

A banda dels fons europeus, a l'apartat d'ingressos dels pressupostos destaquen els recursos del dèficit autoritzat per valor de 1.487 MEUR (els quals suposen el 0,6% del PIB). En canvi, l'aportació que correspon al model de finançament es redueix en gairebé 1.000 MEUR, ja que el 2022 no s'ingressa cap liquidació positiva de l'exercici del 2020 marcat per la pandèmia.

Pel que fa a la resta d'ingressos, els comptes preveuen un increment de 588 MEUR en la recaptació de tributs propis i cedits i també l'abonament, per part de l'Estat, d'alguns endarreriments i deutes històrics, com ara una part del deute de la disposició addicional tercera de l'Estatut i del desplegament del cos dels Mossos (536 MEUR) i el retorn pendent d'un mes d'IVA (500 MEUR). En total, la previsió és que els ingressos no financers no finalistes incrementin en 394 MEUR respecte del 2020, arribant als 27.256 MEUR.

Els pressupostos preveuen un increment del dèficit públic, però el pes d'aquest deute sobre el PIB es redueix en 2,2 punts respecte del 2021, tenint en compte el bon ritme de creixement econòmic. La Generalitat preveu que el 2022 el PIB català pugui assolir el nivell del 2019 previ a la pandèmia. També augura que la recuperació del mercat de treball podria reduir la taxa d'atur fins a l’11,2% a finals d'any, per sota de la mitjana estatal situada al 14,4%.

Una "palanca" per a la reactivació econòmica i social

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha definit els pressupostos del 2022 com "els més importants que s'han presentat mai a la història", i ha remarcat la necessitat de tirar-los endavant. En un acte per presentar els comptes a representants de la societat civil i econòmica, el conseller d'Economia ha defensat que el projecte de llei de pressupostos suposa un "punt d'inflexió" i una "palanca" per a la reactivació econòmica i social, gràcies a la despesa que s'enfila al rècord de 38.139 milions d'euros. Giró ha admès que els pressupostos "haurien pogut ser millors" si l'Estat hagués atès la petició d'un fons extraordinari per atendre les conseqüències de la pandèmia.

Alhora, Jaume Giró s'ha referit a la CUP com "l'únic soci possible" i ha mostrat el seu "respecte" al procés intern dels anticapitalistes per decidir sobre els pressupostos que ha aprovat el Govern. Malgrat les reticències de la CUP, Giró està convençut que el Parlament aprovarà els comptes per al 2022. "Pressupostos o pressupostos", ha afirmat emulant el "referèndum o referèndum" de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El conseller no contempla que la CUP acabi presentant una esmena a la totalitat i esperarà a conèixer la seva decisió abans d'obrir contactes amb altres grups. Segons Giró, quan coneguin el contingut dels comptes "no un sinó diversos grups es plantejaran seriosament abstenir-s'hi".