La tornada a l’escola sempre suposa nervis, emocions, incerteses, tristesa però també alegria. I no només per als alumnes, sinó també per als professors. Aquest any, la pandèmia de la Covid-19 ha fet que la represa sigui especialment complicada, amb multitud d’interrogants i preocupacions sobre com s’haurà de gestionar la tornada.

Els mesos d’estiu el Departament d’Educació ha estat elaborant normatives i protocols que han anat canviant frenèticament. No ha estat fins el 7 de setembre, en vies de preparació del curs, que van informar per correu aquelles persones vulnerables que no podien acudir al centre ni fer classes amb nens; unes persones que, a dia 27 d’agost, sí que eren aptes per fer-ho. Així, sense documentació oficial ni baixa encara, la direcció dels centres ha hagut de gestionar la contractació de substituts, que s’incorporarien de seguida.

Pel que fa a les mesures de seguretat, en un inici es va parlar de reduir les ràtios, fet que finalment s’ha acabat desestimant a mitges per no ser possible. Així, moltes classes compten amb 25 o més alumnes. Per altra banda, els anomenats grups bombolla o grups de convivència estable no acaben de convèncer a molts docents. La qüestió ja rau en les famílies: si aquestes apunten als nens a activitats extraescolars on conviuran amb d’altres grups estables, si els duen al parc o a relacionar-se a casa d’altres nens, etc. Segons Ramon Font, d’USTEC, per aquest motiu els grups estables de convivència no existeixen, “són una entelèquia”.

Font creu que sí que existeix una por, causada “per la mala planificació feta pensant sobretot en l’estalvi”. Diari de Barcelona recull el testimoni de quatre docents que parlen sobre les seves sensacions, pors, dubtes i perspectives de futur.

Maria José, mestre de primària especialista en anglès, Baix Llobregat

La María José pateix d’hipertensió, malaltia que passa a considerar-se de risc i et cataloga com a persona vulnerable davant la Covid-19. Malgrat això, aquest curs anirà a treballar amb normalitat. “La veritat és que tornem, però amb molta incertesa. Tenim molta il·lusió i ganes de tornar, portem molts mesos sense veure els nens, i el que de veritat és mestre de vocació el que li ve de gust és estar en contacte amb els alumnes”, assegura. 

A principis de juny, als professors de l’escola de la Maria José els van fer omplir un qüestionari, una mena de declaració responsable. Has tingut cap símptoma compatible amb la covid-19?, deia la primera pregunta. En el cas negatiu, la següent pantalla et mostrava una sèrie de patologies com l’asma, la hipertensió, la diabetis, la immunodepressió, o els transplantaments. En el cas de complir amb una d’elles, com el de la Maria José, el sistema t’enviava un missatge que t’indicava que et posessis en contacte amb la direcció del teu centre. “Tu t’espantes moltíssim, dius 'uau', què és això?”, exclama la professora. No s’esperava que la seva malaltia fos tan greu. Però, simplement, entraves dins el grup dels vulnerables.

Així, a mitjans d’agost s’assabenten que una empresa externa, Geseme, havia estat contractada per dur la gestió dels grups vulnerables, i que aquesta, en breu, es posaria en contacte amb ells. A dia d’avui, a la Maria José i a dues companyes més encara no els ha arribat cap correu ni trucada. Així i tot, dijous a la tarda Riscs Laborals les va contactar entenent que havien “desestimat el seu procés de vulnerabilitat” per no haver contestat els missatges de l’empresa. 

“Por a tornar a les aules no en tinc, això sí que t’ho puc dir”, afirma la professora. “Estic segura que a l’aula estaran més segurs que no pas a fora”, diu, contundent, ja que “la majoria de casos no venen de l’escola -tot i que al final diran que així és- sinó que són casos externs”.

Sergi, professor de plàstica de secundària, Maresme

El cas d'en Sergi, a diferència de la Maria José, s'ha resolt amb la conclusió que ell és un treballador "especialment sensible enfront de la Covid". Això implica que és apte per a donar classes, sempre que pugui complir una sèrie d'adaptacions i restriccions. Aquestes són, per exemple, que pugui garantir la distància d'un metre i mig amb els alumnes, que utilitzi la mascareta del tipus de FFP2 i desinfecti tot el material que utilitzi. "Per a mi, dur a terme totes aquestes mesures és impossible. A l'institut no tenim l'espai físic per a respectar la distància de seguretat. Necessitaríem almenys dos edificis iguals que el que tenim per poder encabir tots els alumnes amb seguretat", assegura el professor.
 
"Em diuen que he de portar una mascareta del tipus FFP2, però la Generalitat no la proporciona. A més, he d'higienitzar tot el material que utilitzin els meus alumnes. Com a professor de plàstica, és del tot inviable. L'alternativa que em proposa l'administració és canviar el model de la meva assignatura. Suposo que voldran que la plàstica l'ensenyi amb vídeos, perquè si no no ho entenc. Tot plegat sembla una òpera bufa", declara el mestre.
 
És per aquest motiu que, afegit al fet que és major de 60 anys, el professor s'ha plantejat seriosament de demanar la baixa. A tot això, cal afegir l'última de les especificacions que fa la Generalitat, segons la qual s'ha de ventilar amb regularitat l'espai de treball. Malgrat que això pugui semblar una obvietat, per en Sergi és un problema. "Tinc molts problemes respiratoris previs, si he de ventilar la classe i es generen corrents d'aire agafaré una bronquitis amb tota seguretat. Això, afegit a la hipertensió i a problemes renals, m'ha fet prendre la decisió de tramitar la incapacitat temporal".

Anabel, professora de català de secundària i cap d'estudis, Maresme

L'Anabel, que és cap d'estudis d'un institut, ha estat al peu del canó amb tots els canvis de directrius de l'administració. Denuncia que els mitjans proporcionats per la Generalitat són del tot insuficients. "El centre ha rebut només un termòmetre. Tenim més de 400 alumnes, per tant és del tot impossible prendre la temperatura de tots ells", explica la professora. "L'institut ha hagut d'utilitzar fons propis per comprar quinze o vint termòmetres més, el mínim per tenir-ne un per aula", declara.

No només hi ha una clara manca de material. Tot el treball realitzat des del juliol ha estat en va. Segons afirma l'Anabel, "vam haver d'establir un protocol per a l'inici del nou curs, ja que la Generalitat donava unes directrius molt vagues. El problema va ser que ens el van tombar. Tot el treball previ, de preparació del curs, no ha quedat més o menys tancat fins ara al setembre". La mestra exemplifica això dient que "nosaltres vam plantejar l'any al juliol creant tres grups per curs. No ha estat fins a finals d'agost, quan hem tingut unes directrius una mica més clares que hem decidit crear quatre grups per nivell. Tot això implica moltíssimes hores de treball perdudes".

La cap d'estudis també es queixa de la ineficàcia d'algunes de les mesures implantades per l'administració. "Si es confina un grup bombolla sencer, també se'ns haurà de confinar als professors que hem estat en contacte amb ells. A part que aquests docents també haurem estat amb altres grups, qüestió que ja és problemàtica per si sola, la plantilla quedarà greument reduïda. Això comportarà que molts professors hagin de dedicar moltes guàrdies a fer substitucions i a impartir classes de matèries que no són les seves", confessa la mestra de català. "La Generalitat ha deixat la confecció del curs a la nostra imaginació", sentencia la professora.

Albert, professor de llatí de secundària, Maresme
El cas de l'Albert és diferent dels altres que hem plantejat. Està previst que la seva filla neixi durant la primera setmana de curs. És per això que ell ja sap que només s'hi estarà uns pocs dies. "Sincerament, no tinc la ment posada a les aules. És cert que m'he informat de com hauré d'actuar durant aquesta primera setmana, però més enllà no m'ho he plantejat", diu el professor de llatí. "Espero que aquests primers dies passin amb normalitat i no hi hagi cap mena de problema, però jo ja estic centrat en la meva filla".

Quan sí que s'haurà de preocupar per la tornada a la feina serà d'aquí a quatre mesos, quan la baixa per paternitat finalitzi i s'hagi de reincorporar a les aules. "De moment no és quelcom en què pensi gaire, ja que no sabem quina situació ens trobarem quan hagi de tornar a finals de gener", explica el docent. "El que sí que em puc imaginar és que la meva tornada serà un xoc. Hauré de combinar la paternitat amb una escola que serà nova per a mi. Les coses hauran canviat i m'hi hauré d'adaptar", diu el professor. "Arribaré a un espai on la gent ja tindrà els mecanismes establerts. Qüestions com portar la mascareta o saber per quines vies es fan les entrades i sortides seran completament noves per a mi, mentre que els meus companys i alumnes ja ho tindran del tot interioritzat", sentencia l'Albert.

Aquests són només quatre casos, tots ells diferents, però que arrencaran un curs 2020-2021 amb 1.587.395 alumnes a tot el sistema, públic, privat i concertat, i en totes les etapes educatives. En un moment en què uns 800 professionals de l’educació han rebut la baixa a la pública per col·lectiu vulnerable, i 900 més se’ls ha adaptat al lloc de treball, mestres i professors seguiran en actiu, afrontant aquest nou curs marcat per la incertesa.

Per a més informació sobre la tornada a l’escola: Tornada a l'escola, grups estables, mascareta a partir dels 6 anys i entrada per torns

Llegiu també: 
Plataformes de mares i pares divergeixen sobre la idoneïtat de tornar ja a l'escola