54 anys, 261 dies, 36 minuts i 19 segons després, el cronòmetre del Volksparkstadion es va tornar a posar a zero. El 12 de maig de 2018, l’Hamburg SV, l’únic equip alemany que havia disputat totes les temporades de la Bundesliga, descendia a Segona Divisió. Així moria una de les grans llegendes del futbol continental, la d’un rellotge que havia contat cada un dels segons que el seu equip havia passat a l’elit del futbol germànic. L’orgull d’una afició davant d’una fita única, fins i tot inabastable pel gegant bavarès del sud, el Bayern de Munic, que s’havia perdut les dues primeres edicions de la competició. 

Però totes les grans històries tenen un final i la del conjunt hanseàtic no anava a ser l'excepció. L’Hamburg, campió d’Europa el 1983, perdia la seva condició de “dinosaure” de la Bundesliga i dos anys després encara lluita des de la categoria de plata per tornar a posar el cronòmetre en marxa. Un escenari que, lluny del que pot semblar, ha estat més que habitual al llarg de la història entre equips que avui en dia semblen intocables. 

El Hamburgo el único equipo que nunca había descendido a Segunda División en Alemania: 54 años, 261 días, 36 minutos y 19 segundos en la Bundesliga. Hoy su marcador empieza de nuevo desde cero. pic.twitter.com/3VW9Bin60U

— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) May 12, 2018

LaLiga Santander

L'Athletic Club, el FC Barcelona i el Real Madrid. Són els tres únics equips que han participat en totes les temporades del campionat domèstic espanyol, una fita poc comuna entre els grans conjunts europeus. De fet, tots tres han estat a un sol partit de convertir-se en carn de Segona: els bilbaïns es van salvar en una última jornada agònica a la temporada 2006-07, tal com ho havien fet els blancs  durant la de 1947-48, mentre que els blaugranes van disputar la promoció de descens contra el Múrcia el 1942.

L'Atlètic de Madrid no va tenir tanta sort. La temporada 1999-2000, quatre anys després de proclamar-se campió de lliga, descendia a la categoria de plata —ja hi havia estat als anys 30— amb intervenció judicial inclosa. L'acompanyarien els dos equips sevillans: el Vicente Calderón, el Sánchez-Pizjúan i el Benito Villamarín viurien l'inici del segle XX a l'infern de Segona.

Un tràngol pel qual ja havia passat abans el València. El conjunt xe, que ja havia estat a Segona durant les tres primeres edicions del campionat, va descendir de categoria la campanya 1985-86, amb Alfredo Di Stéfano a la banqueta. Tres anys després ho faria l'Espanyol, que ha trepitjat fins en quatre ocasions la categoria de plata, però en totes ha retornat a Primera l'any següent.

Premier League

No hi ha cap conjunt que hagi disputat les 121 temporades del futbol anglès en la màxima categoria, tot i que sis d’ells ho han fet de forma consecutiva en les 28 campanyes amb format Premier League. El que més s’hi acosta és l’Everton, amb 117 temporades a Primera, i l’Arsenal, el club que en porta més de consecutives (94). De fet, actualment hi ha fins a onze campions anglesos repartits per les categories inferiors del futbol anglès: vuit a la Championship (2), entre ells el doble campió europeu Nottingham Forest, i tres a la League One (3).

Això significa que els dos grans equips del futbol anglès, el Liverpool i el Manchester United, han passat per la categoria de plata i no precisament per poc temps. El Liverpool ha descendit tres vegades a Segona, l’última d’elles el 1954, tardant fins a vuit temporades a tornar a l’elit. Ho faria de la mà del mític Bill Shankly, l’entrenador que fixaria les bases per convertir el conjunt red en el gran dominador de les dues següents dècades. 

D’altra banda, el Manchester United ha baixat de categoria fins en cinc ocasions, de les quals la més dolorosa va ser la darrera. A l’última jornada de la temporada 1973-74, l’escocès Denis Law —la llegenda red devil— va enviar el seu exequip a la Segona Divisió mentre marcava l’últim gol de la seva carrera vestit amb la samarreta de l’etern rival i veí, el Manchester City. Tot i això, els aficionats del United trobarien consol una dècada més tard, després que un històric gol de Radomir Antić amb el Luton Town enviés als sky blues a la Second Division.

De fet, el conjunt citizen ha estat un autèntic ascensor al llarg de la seva història, comptabilitzant fins a 11 descensos, inclòs un a la tercera categoria del futbol anglès el 1997-98. Així mateix, un altre dels històrics, el Chelsea londinenc, va descendir en diverses ocasions durant les dècades dels setanta i els vuitanta, havent jugat tantes temporades a la màxima categoria (85) com el seu veí del nord, el Tottenham Hotspur.

Bundesliga

Després del descens de l'Hamburg a la 2. Bundesliga fa dues campanyes, el Werder Bremen s'ha convertit en el "dinosaure" de la Bundesliga, amb 56 temporades. El conjunt verd-i-blanc només va passar per la Segona Divisió durant una temporada als anys vuitanta, tot i que aquest any té una situació més que compromesa a la Bundesliga, on es troba en penúltima posició. Per tant, supera al Bayern de Munic a la taula d'històrics, que no van participar en les dues primeres edicions de la competició: l'Associació Alemanya de Futbol va decidir no incloure dos equips d'una mateixa ciutat al nou format —tot i que a efectes classificatoris els hi tocava—, elegint al TSV 1860 Munic per ser el campió de la divisió meridional l'any anterior.

Amb tot, des de l'ascens el 1965, el Bayern encadena 55 temporades consecutives a la Bundesliga sense registrar cap descens. Una situació de la qual també poden presumir altres conjunts com el Bayer Leverkusen o el Wolfsburg, que, tot i debutar més tard a la lliga federal, encadenen 41 i 23 campanyes sense perdre la categoria.

Sí que han tastat el gust de la 2. Bundesliga els dos grans equips de la conca del Ruhr: el Borussia Dortmund i el Schalke 04. Els de Dortmund van consumar el seu únic descens el 3 de maig de 1972, una de les dates més funestes a la història de l'entitat. Dos anys després, el club inaugurava el Westfalenstadion (actual Signal Iduna Park) i el 1976 ascendia novament a Bundesliga i va registrar dades rècord d'assistència a l'estadi. D'altra banda, el conjunt de Gelsenkirchen, el segon amb més socis d'Alemanya després del Bayern, ha passat cinc temporades a la segona categoria dividides en tres períodes diferents, l'últim d'ells el 1991.

Serie A

Al calcio italià l’únic equip que ha aparegut de forma ininterrompuda en les 88 temporades de la Serie A ha estat l’Inter de Milà; mentre que el seu rival i veí, l’AC Milan, ha perdut la categoria en dues ocasions. La primera, l’any 1980, després d’un descens administratiu —que també va afectar la Lazio— arran del ‘Totonero’, un escàndol de corrupció relacionat amb una trama d’apostes esportives. El club rossoneri va retornar a la Serie A la següent temporada, en la qual no va poder evitar un altre descens, aquest cop per qüestions esportives.

L’equip milanès, convertit en un dels clubs de referència a escala mundial, es tornaria a veure involucrat el 2006 en un nou cas de corrupció, el ‘Calciopoli’. L’escàndol, consistent en una sèrie d’influències arbitrals descobertes per trucades interceptades, va esquitxar a diversos històrics del futbol italià: la Juventus va ser sancionada amb la pèrdua de la categoria, la lleva de nou punts per la temporada vinent i la pèrdua dels últims dos scudettos —un d’ells seria entregat a l’Inter i l’altre quedaria desert—, mentre que el Milan, la Fiorentina i la Lazio van evitar el descens, tot i que també van arrencar la següent competició amb una reducció de punts. 

Aquest va suposar el primer i únic descens d’una Vecchia Signora que va tornar a la Serie A la següent temporada, igualant a la classificació històrica amb la Roma, que tan sols havia disputat una campanya a la Serie B durant els cinquanta. Menys sort han tingut històrics com la Fiorentina i el Nàpols, que durant els primers anys del segle XXI s’han hagut de dissoldre i refundar per problemes financers, passant per la Quarta (Serie C2) i la Tercera (C1) Divisió italiana, respectivament. 

Dos descensos traumàtics en ple segle XXI

Durant les últimes dècades el Brasil s'ha convertit en l'autèntic especialista dels descensos de grans equips amb una important massa social. Dels 12 campions històrics del torneig brasiler (amb dos campionats o més), nou han perdut la categoria durant els últims 25 anys, entre els quals els autèntics gegants futbolístics, com Palmeiras, Corinthians, Cruzeiro o Fluminense. Tot i això, el descens més dramàtic del continent sud-americà no es produiria al Brasileirão, sinó a la Superliga argentina.

El 26 de juny de 2011, un River Plate sumit en una profunda crisi esportiva queia derrotat a la promoció d'ascens contra Belgrano a El Monumental i descendia per primer cop a la Primera B Nacional —on tan sols disputaria una temporada—. La derrota del conjunt millonario es va convertir en una de les imatges més impactants de la història del futbol argentí, generant una repercussió impressionant a escala global. Bona part d'aquesta rellevància va ser fruit de la gran rivalitat existent entre River Plate i el seu veí ciutadà, Boca Juniors, impactant de forma esfereïdora sobre l'imaginari col·lectiu. 

Dos anys després, el descens d'un altre conjunt històric, Independiente d'Avellaneda —set vegades campió de la Copa Libertadores—, convertiria Boca Juniors en l'únic equip argentí que ha disputat totes les temporades de la Primera Divisió argentina de l'era professional.

L'altre gran descens traumàtic del segle XXI es produiria a Escòcia, després que el Rangers, el club amb més títols nacionals del món, es declarés en fallida econòmica en finalitzar la campanya 2011-12 i fos relegat a la quarta categoria nacional. El món del futbol perdia una de les rivalitats més antigues de la història, l'Old Firm, amb els Gers obligats a passejar-se pels inferns del futbol escocès. Quatre temporades i tres ascensos després, el bluenoses tornaven a la màxima categoria escocesa. La batalla entre Celtic i Rangers tornava un altre cop.