El novel·lista barceloní Carlos Ruiz Zafón ha mort aquesta matinada al seu domicili de Los Angeles, Califòrnia, per culpa d'un càncer de còlon que li van detectar fa dos anys. L'escriptor de 55 anys ha sigut un dels autors més reconeguts del segle XXI. Més enllà de L'Ombra del Vent, publicada l'any 2001, Ruiz Zafón ha deixat un llegat literari molt extens que l'ha convertit en una de les grans figures literàries contemporànies, caracteritzat per un estil molt profund amb la influència de la narrativa audiovisual, recobert d'una atmosfera gòtica i expressionista.

La saga El cementiri dels Llibres Oblidats

L'Ombra del Vent (2001)

Aquest títol és, possiblement, el més important que va escriure Ruiz Zafón al llarg de la seva vida. S'ha traduït a més de 30 idiomes a més de 40 països. És un dels majors èxits de vendes mundials de la narrativa espanyola amb més de 15 milions d'exemplars venuts.

L'ombra del vent, una novel·la ambientada a la Barcelona de mitjan segle XX, va més enllà de la història de Daniel Sempere. És un retrat de Barcelona i de tots els seus racons, fins al punt que ha derivat en guies de la ciutat, com la Guia de Barcelona de Carlos Ruiz Zafón, escrita per Sergi Dòria. La novel·la et condueix des de l'inici a les rambles:

“Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez a visitar el Cementerio de los Libros Olvidados. Desgranaban los primeros días del verano de 1945 y caminábamos por las calles de una Barcelona atrapada bajo cielos de ceniza y un sol de vapor que se derramaba sobre la Rambla de Santa Mónica en una guirnalda de cobre líquido”.

Amb aquest punt de partida, Ruiz Zafón regala un recorregut per tota la ciutat: l'Ateneu, la llibreria Sempere, la plaça Reial, la plaça Universitat, la barreteria Fortuny, la basílica de Santa Maria del Mar i molts altres punts icònics de la ciutat.

"Aquesta ciutat és com una bruixa. Se't posa a dins i et roba l'ànima sense que te n'adonis", deia Ruiz Zafón sobre Barcelona.

El Joc de l'Àngel (2008)

És la segona novel·la de la saga i l'autor ens torna a traslladar a Barcelona, en aquest cas, la dels anys 20, a la qual un jove escriptor rep una oferta d'un editor misteriós per escriure un llibre com mai abans s'havia fet.

L'intriga, la tragèdia i l'amor són els tres eixos principals d'una novel·la que també trasllada el lector a París i a Puigcerdà, on es desenvolupa part de la història.

El Presoner del Cel (2011)

La tercera part de la saga torna a dibuixar-nos Barcelona. Ara, la del 1957. Aquesta novel·la és el complement perfecte de les dues anteriors. Tornen a guanyar protagonisme els personatges de L'Ombra del Vent i es desvelen alguns misteris que havien quedat oberts en les dues novel·les anteriors.

Ruiz Zafón va explicar que era una novel·la molt més "lluminosa" a diferència d'El Joc de l'Àngel, la qual va qualificar de "críptica i fosca".

El Laberint dels Esperits (2016)

L'any 2016, Ruiz Zafón va posar fi al seu retrat de la Barcelona mística de la postguerra. Ho va fer amb El Laberint dels Esperits, la novel·la a través de la qual es coneix el desenllaç de la història de Daniel Sempere, la qual s'havia iniciat 15 anys abans amb L'Ombra del Vent.

La trilogia de la Boira

El Príncep de la Boira (1993)

Va ser el llibre que va projectar el nom de Carlos Ruiz Zafón. El seu primer gran èxit. La trama té lloc l'any 1943, durant la Segona Guerra Mundial, a un poble proper a l'Atlàntic. El misteri de la nova casa de la família Carver és l'element central d'aquesta primera entrega de la trilogia de la Boira, catalogada com una de les millors novel·les juvenils de Zafón.

El Palau de la Mitjanit (1994)

Viatgem cap a Calcuta, l'any 1932. Un tren incendiat travessa la ciutat i les flames que queden atemoreixen els habitants.

Esperits i malediccions suposen el gran repte dels protagonistes Ben, Sheere i els amics de la Chowbar Society, els quals han de descobrir l'enigma més gran de la història a la ciutat dels palaus.

Les Llums de Setembre (1995)

Aquesta tercera part de la trilogia de la Boira manté la característica de l'enigma i el misteri com a eix vertebrador de la novel·la. En aquest cas, un fabricant de joguines viu a una mansió gegant poblada d'éssers mecànics i ombres del passat.

Una criatura que s'amaga al bosc i l'enigma sobre les llums que brillen a la boira del far de Badia Blava són els elements que teixeixen la trama d'aquesta història.

​Marina (1999)

És la darrera història abans de L'ombra del vent. Marina i Òscar són els dos personatges d'una història que es desenvolupa a Barcelona l'any 1980. Junts inicien un camí en el qual s'introdueixen en el passat de la ciutat. L'escriptor la va definir com la seva novel·la més personal.