Emika Kamieda (Osaka, 1994) menja calçots, escolta Stay Homas i balla a un esbart com una catalana més. Després d'una visita a Barcelona en ple procés independentista, decideix aprendre català. Des de llavors comparteix el que aprèn sobre Catalunya i l'idioma amb gairebé un milió de persones a través de les xarxes socials. 

Des d'Osaka i amb vuit hores de diferència, explica al Diari de Barcelona les diferències entre el Japó i Catalunya que l'han captivat durant els anys que ha viscut a Tarragona. 

Actualment, és actriu, tant al Japó com a Barcelona, però la seva carrera comença com a idol.
Quan era petita volia ser idol o actriu, i vaig començar a estudiar ball, cant… vaig anar a un grup de teatre i a un institut d’arts escèniques. Estava a una agència petita a Osaka, però volia fer més coses, i vaig fer un càsting d’idol. Llavors vaig entrar al grup NMB48 i hi he estat sis anys, però després vaig decidir centrar-me en la meva carrera d’actriu. Volia utilitzar l’anglès per treballar fora del Japó, però hi ha molts actors japonesos que parlen japonès i anglès. 

Llavors decideix aprendre castellà.
A la universitat estudiava i treballava alhora, i vaig començar a estudiar una mica d’espanyol. Tenia uns amics a Barcelona, vaig anar-hi dues setmanes i em va agradar moltíssim. Després de la meva carrera d’idol, volia anar a Anglaterra, però hi va haver episodis de terrorisme fa uns sis anys i els meus pares no volien que hi anés. Així que vaig canviar de plans per anar a visitar Barcelona, on vaig pensar que si parlava una mica de català m’aniria millor com a actriu. 

Va arribar el 2017, enmig del procés independentista català. Com va ser per vostè, com a japonesa, veure per primer cop Catalunya en aquestes circumstàncies?
A Catalunya els joves i inclús els nens saben sobre política, però al Japó no. Si em pregunten sobre política japonesa, no puc dir res, perquè no en sé, els joves no ens interessem pel govern allà. Però quan vaig arribar a Catalunya tothom tenia una opinió sobre la independència. Em va sorprendre molt. Al Japó els joves no volen votar, normalment són els avis els que hi van. Això és molt diferent entre nosaltres i em va fer pensar que havia d’estudiar sobre això també per entendre-ho.

Va visitar la resta de l'Estat? 

Tot i que després ja he conegut més llocs d’Espanya, els primers mesos només vaig visitar Madrid uns pocs dies. Va ser poc temps i no puc comparar, però algunes persones opinaven sobre la independència i parlaven una mica malament sobre els catalans. Però, durant aquestes eleccions, per exemple, he vist que als avis que arribaven la gent els deixava passar primer i els aplaudia. He vist molta amabilitat, i això m’agrada molt.

@emikakamieda Hay mucho!!! #català #catalan #bcn #español #japonesa #kawaii #fyp #fypシ #asiangirl #edutok #asiangirl ♬ DESPECHÁ - ROSALÍA

Quins altres xocs culturals ha tingut respecte del Japó?
Tot és tan diferent… cada dia estava en xoc. Quan vaig arribar a Espanya no sabia parlar res d’espanyol a part d’"hola” i “gràcies”, però em va sorprendre que a Catalunya i a Tarragona molta gent parla el català, i està tot escrit en català. Un dels primers dies a un restaurant vaig estar molta estona sense entrar al lavabo perquè no sabia què volia dir “home” i “dona”, o quan vaig al supermercat no entenia res. Diuen que el català i l’espanyol són similars, però per a mi com a japonesa són idiomes molt diferents.  

Per això va decidir estudiar català?
Sí, tinc ganes d’aprendre'n més, però ara soc a Osaka i aquí no puc anar a cap escola, així que aprenc a força d'escoltar-lo a YouTube o amb Duolingo [riu]. També escolto música catalana com Stay Homas, que els escolto cada dia. 

“Si soc a Catalunya, és millor que parli en català, la porta estarà sempre més oberta”

Com a japonesa està fent un esforç en aprendre i parlar català, mentre que hi ha persones que viuen a Catalunya i potser no l’han parlat mai. Què en pensa?
[Pensa] La gent vol entendre-ho tot, si no entenen alguna cosa, allò ja no els agrada. A mi m’agraden les diferències, les vull entendre, però molta gent no: se’ls fan incòmodes. Puc imaginar com pensen aquestes persones; per exemple, per als japonesos, diuen que és molt fàcil de pronunciar el castellà i molt difícil el català. A mi m’agrada tant el so i la melodia que el vull aprendre igual, però és difícil, i per això de vegades no m’agrada tant. 

Què és el que més li agrada de la cultura catalana?
M’encanten els calçots i la fideuà [riu]. M’agrada tot, també ballo a un esbart, perquè el ball m’ha agradat des de sempre i vaig voler ballar a Catalunya també. Quan vaig arribar pensava que tot això era cultura espanyola, no sabia que era propi, i ara m’encanta saber que és diferent i conèixer més sobre Catalunya. Al Japó ningú sap la diferència entre Espanya i Catalunya, crec que per la distància, i ara que he estat uns quants anys aquí i sé més que abans vull explicar aquestes coses als japonesos. De vegades en parlo i molta gent no sap què dic [riu]. 

Parla molt d’això a les seves xarxes socials, sobretot a TikTok, i ho fa sempre en castellà i català. Per què aquests idiomes en comptes de japonès o anglès?
M’agrada molt comunicar-me amb la gent, vaig venir a Espanya i vaig estudiar aquests idiomes perquè m’ajudessin en la meva carrera d’actriu, però vaig començar a pujar aquests vídeos durant la pandèmia i a tenir molts seguidors i likes. La gent volia veure aquestes coses, i podia arribar a més persones amb el castellà, o inclús amb el català podia entendre una mica de francès. És molt divertit, i per això continuo pujant els vídeos, per comunicar-me i fer arribar tot això a la gent. El meu objectiu, el meu somni és treballar sense fronteres, poder treballar al Japó, a Europa, a Amèrica Llatina…  Per això estudio. 

Els seus TikToks van generar debat aquí, ja que hi ha creadors de continguts catalans que mai han parlat català…
Si soc a Catalunya és millor que parli en català, la porta estarà sempre més oberta, hi haurà més oportunitats que si no ho fes. Com més idiomes parli una persona sempre serà millor, sigui l’idioma que sigui. 

Tot i tenir gairebé un milió de seguidors, interactua molt amb els seus fans a les xarxes, respon molts comentaris, cosa que altres influencers o famosos no fan tant…
És perquè m’agrada parlar amb ells. Els comentaris de la gent em donen idees per a fer més contingut, de vegades veig un comentari d’algú i penso: “vull parlar sobre això”.

@emikakamieda @ALBERT CABRERAに返信 uf #fyp #fypシ #català #catalán #wtf #sorry #idol #japonesa #japan #spain #supermarket #perdona #asiangirl ♬ Funny - Gold-Tiger

També corregeix sovint a persones que la confonen per xinesa…
No m’agrada quan em confonen i sempre recordo que soc japonesa. Ho faig en vídeo perquè puc ser més amable o fer-ho amb més humor. Si passa una o dues vegades, d'acord, però també me'n canso. Quan camino pel carrer em saluden amb “Nǐ hǎo”, ho entenc perquè jo no sé distingir entre un italià o un francès; però no m’agrada, els dic: “No, Konnichiwa” [riu]. Penso que si fos més famosa com a actriu japonesa no passaria tant, per això treballaré més. 

Creu que a Catalunya en sabem poc sobre el Japó?
S'està millorant a poc a poc. Vaig estar treballant al Saló del Manga i alguns esdeveniments japonesos i vaig veure que a molta gent li agrada la cultura japonesa. Em va sorprendre molt, però no vol dir que sàpiguen moltes coses sobre el Japó, és més sobre anime o jocs, però no gaire sobre el J-pop, per exemple. És curiós perquè, com els agrada l’anime, em demanaven que digués coses com “onii-chan” (forma de referir-se a un germà gran molt famosa gràcies als animes) que per als japonesos és una cosa molt normal, del dia a dia, i no entenia per què m’ho demanaven. 

“Sé les coses bones i dolentes dels dos llocs i vull compartir-les amb tothom” 

Què hauríem de conèixer més sobre el Japó?
El J-pop! [riu], però també el menjar japonès. Hi ha bons restaurants, però normalment és tot molt diferent, la textura, el gust… haurien de venir més japonesos a portar el menjar japonès a Espanya. Els japonesos acostumen a voler anar més a països que parlin anglès o a França, aquí agrada molt París, i no sé per què, penso que el Japó i Espanya són un gran match en general. Vull ajudar a promocionar-ho. 

Els seus seguidors li diuen molt que és la millor ambaixadora de Catalunya al Japó.
[Riu] És broma, clar, tant de bo ser-ho, però sí que és cert que ajudo a algunes campanyes de promoció o esdeveniments. No treballo a cap empresa, però com no hi ha molta gent com jo, que estigui entre Catalunya i Japó, em demanen ajuda. 

Com a actriu japonesa, sent que té oportunitats aquí?
Per a mi és més fàcil treballar al Japó, perquè soc d’allà i tinc una carrera, però per exemple, si vull treballar a Anglaterra, és més difícil perquè tinc molts rivals. A Catalunya no hi ha gent com jo, i potser això em dona més oportunitats. Continuaré pujant els meus vídeos a TikTok en espanyol i català i tant de bo algun dia pugui sortir a la televisió o al cinema parlant en català. Vull ser un pont entre Catalunya i el Japó, perquè sé les coses bones i dolentes dels dos llocs i vull compartir-les amb tothom.