Aquest dilluns la Casa Reial ha confirmat que el Rei Emèrit, Joan Carles I es troba als Emirats Àrabs Units (EAU) després de marxar d'Espanya el passat 3 d'agost a causa de "certs esdeveniments passats de la seva vida privada".

Els Emirats Àrabs Units són, a ulls de molts estrangers, un paradís de grans edificis, cotxes i petroli, el lloc perfecte per a un monarca. És la trentena economia mundial per volum de PIB i un dels països més rics en recursos naturals gràcies al petroli, el gas natural i el turisme, atret per les espectaculars platges, l'extravagant vida nocturna i sobretot, el luxe. Però el rei Joan Carles I té encara més motius per fugir precisament a aquest país: allà té amics, molts amics. El seu amfitrió principal és Mohammed bin Zayed Al Nahyan, príncep hereder de l'emirat i l'home més influent del país segons el New York Times. De fet, el seu germà, Jalifa bin Zayed, de 71 anys, és l'actual president. Amb Zayed, Joan Carles I són amics des de fa anys i hi han coincidt en múltiples ocasions als premis de Fòrmula 1 a Abu Dabi, una de les moltes i caríssimes aficions que comparteixen. 

Entre altres amistats, també coneix al xeic Mohamed bin Rahid Maktoum, el primer ministre de Dubài, qui va ser denunciat, per cert, per la seva exparella, la princesa Haya Bint al Hussain, per segrestament i tortures. El cas va acaparar portades a tots els diaris. 

Malgrat les reiterades denúncies als EUA per l'escàs repecte als drets humans, Joan Carles I mai no fet declaracions públiques al respecte a propòsit de les relacions llargues (i sobretot lucratives) que ha establit des de fa anys amb els seus amics de les potències del Golf.

Però, què s'amaga realment darrera d'aquesta fatxada de riquesa i abundància? Fem un repàs d'allò que ja s'ha repetit fins a la sacietat, però que sembla haver importat ben poc al rei emèrit en la seva fugida.

En primer lloc, podem donar una ullada a la posició del país a altres rànquings més enllà del de la riquesa:

• Llibertat: 17/100 segons l'índex democràtic de Freedom House, que coloca al país en la categoria de "no lliure". Les eleccions estan limitades i els partits polítics estan prohibits. Tota l'autoritat executiva, legislativa i judicial recau en els hereus. Quant a les llibertats civils dels ciutadans i dels no ciutadans, també estan subjectes a importants restriccions.
• Llibertat de premsa: 131 de 180 països segons l'índex de Reporters Sense Fronteres. Els periodistes són sovint víctimes de censura. La més mínima crítica al règim per part de bloggers o periodistes és susceptible de conduir a acusacions de difamació, insultar l'estat o publicar informació falsa amb l'objectiu de malmetre la reputació del país, amb la possibilitat de penes de presó.

Els Emirats Àrabs Units no tenen una bona posició quant a drets polítics i llibertats civils/ Freedom House

On són les dones?

Els Emirats Àrabs Units són signataris de la "Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona". A la pràctica, però, les dones continuen vivint en un país discriminatori, sobretot en àmbits familiars i laborals. Per poder-se casar, les dones han de dependre del seu tutor masculí, qui té l'última paraula en el contracte matrimonial. Els homes poden divorciar-se de les seves dones de manera unilateral i sense cap impediment, mentre que elles han de sol·licitar un ordre judicial per poder obtenir el divorci.

D'altra banda, poden perdre el dret al manteniment si es neguen a mantenir relacions sexuals amb el seu marit sense tenir una excusa legal. A l'hora de treballar, són moltes les dones que reben un sou amb feines fora de la llar, però sempre necessiten el permís del marit, segons Human Rights Watch.

L'any 2015, els EAU van emetre una llei per prohibir la discriminació, però se centrava sobretot en la discriminació per ètnia o religió i no feia cap menció a la discriminació per sexe i gènere. No va ser fins a l'any 2019 que es van introduir modificacions a la llei d'estat personal que obligava les dones a obeir als seus marits.

L'any 2016, es va modificar el codi penal dels Emirats Àrabs Units i ja no permet explícitament la violència domèstica, i el 31 de desembre, es va aprovar una llei de protecció contra la violència domèstica que entrarà en vigor durant el 2020.

Les lleis del país no tenen en compte a les dones, que queden desprotegides davant de delictes com violació o abús, arribant al punt que s'han condemnat a víctimes per un delicte de "zina" (relacions sexuals fora del matrimoni) encara que no haguessin estat consensuades.

L'invisibilització de les persones LGTBIQ+

Qualsevol expressió de gènere o preferència sexual que surti del clàssic home-dona es considera un delicte greu als EAU. Es poden arribar a castigar amb multes, presó, o la immediata deportació en el cas dels estrangers. A l'article 356 del codi penal, es criminalitza "l'assalt indecent" amb una pena mínima d'un any de presó. Aquest article es fa servir als tribunals del país per condemnar parelles del mateix sexe, segons Human Rights Watch. 

La societat i la legislació del país tenen característiques clarament homòfobes, que no permeten relacions sexuals, matrimoni ni adopció a dues persones del mateix sexe. Les persones transsexuals no tenen dret legal a un canvi de sexe o simplement al canvi de gènere a la documentació. El codi penal dels EAU castiga "qualsevol home disfressat de dona i que entri amb aquesta disfressa en un lloc reservat per a dones o on està prohibit l'entrada, en aquell moment, per a altres que siguin les dones". La pena és d'un any de presó o una multa de fins a 10.000 dírhams. (2.723 dòlars). Moltes dones transgènere han estat arrestades en espais de gènere mixt a causa d'aquesta llei.

Les condicions dels migrants

Els treballadors i treballadores estrangeres representen el 80% de la població dels EAU, segons l'Organització Mundial del Treball. Els expatriats van ajudar a construir i poblar el país durant la dècada del 1980, on hi vivien un milió de persones, en comparació amb els 9,5 milions actuals. 

Son moltes les persones que marxen als EAU esperant un sou més alt i una millor qualitat de vida en un país solejat. Però una gran part d’aquests treballadors estan sota l’anomenat sistema Kafala, una pràctica comuna mitjançant la qual els patrons poden retenir els passaports dels seus empleats mentre duri el contracte de treball.

D'aquesta manera, eviten que puguin canviar de feina. Quan finalitza el contracte, l'empleat ha de tornar al seu país d'origen i no se li permet l'entrada durant els sis mesos vinents. Aquesta pràctica és il·legal però mai s'ha investigat, i per tant no està castigada per llei, segons que denuncia Human Rights Watch.

Les treballadores domèstiques tenen un problema afegit: la llei laboral dels EAU va excloure les proteccions de les treballadores domèstiques, els quals s'havien d'enfrontar a abusos, treball no remunerat, confinament a les coses, jornades laborals de fins a 21 hores i agressions físiques i sexuals per part dels empresaris. Una llei del 2017 els va donar alguns drets, però encara queda fora dels estàndards internacionals.

La societat tan tancada i oposada als moviments com el feminisme i LGTBIQ+ dels Emirats Àrabs Units sembla contrastar amb l’esforç de les autoritats d’obrir encara més el país al turisme internacional.