fandom
Publicat el 11 de febrer 2022

“Hola em dic Tom Holland. Barcelona és molt bacu”. Segurament no queda ningú que no hagi vist, repetit, explicat i analitzat el gloriós moment en què el periodista Josep Moragas li va demanar a Tom Holland que parlés en català. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Flaixbac (@flaixbacoficial)

 

Les fans de l’actor anglès (i, no ens enganyarem, qualsevol català orgullós) han viralitzat el vídeo a través de xarxes. La fascinació amb el fet que una figura de renom internacional parli la teva llengua o doni suport al teu equip de futbol és comprensible. Però si el moment t’emociona i no pots parar de repetir-lo, si t’hagués agradat ser-hi, veus la gent que s’hi ha pogut fer fotos i sents enveja… potser és que ets un fan

El diccionari americà Merriam Webster recull que la paraula fan és un americanisme que es remunta al segle XVII, i tenia fins i tot una versió en femení: fanne. Originàriament, abreviatura de fanàtic, ha perdut la connexió. Parlar de fanàtic (i no de fan) comporta connotacions molt més extremes i negatives. “Un fan és un aficionat d’alguna cosa, com podrien ser els segells, o seguidor d’algú, per exemple Madonna” explica al Diari de Barcelona Cristina Martínez García, sociòloga i autora del llibre Dentro del laberinto friki: una mirada sociológica a la cultura friki en España. “Fandom és el conjunt de fans, que s’ajunten, per exemple, en una convenció o concert.” 

Els orígens són confusos, i es podria discutir si l’inici és la fe religiosa, però està clar que no és una cosa nova: “El fenomen fan apareix al llarg de tota la història”. La globalització permet que el nombre de seguidors sigui major. “Ara, una mateixa persona o afició, pot arribar a milions de persones a la mateixa vegada, i això abans no passava” raona la sociòloga. El sociòleg Jordi Busquet Duran, autor de l’article El fenómeno de los fans e ídolos mediáticos: evolución conceptual y génesis histórica explica al DdB que “l’era digital permet que tot això s’expressi d’una altra manera. És important el fet que els fans es poden posar en contacte entre ells.” 

La Fiona Niubo Duran va començar a seguir en Tom Holland als inicis de l’actor a Marvel, franquícia on dona vida a Spiderman. L'última pel·lícula del superheroi vermell i blau (no para d’encaixar, que Tom Holland sigui del Barça), Spiderman: No Way Home, s’ha convertit en la sisena pel·lícula més taquillera de tots els temps, superant la marca dels 1.690 milions de dòlars mundials. Aquesta setmana, quan va venir a Barcelona a promocionar la nova pel·lícula Uncharted, la Fiona el va poder veure. “No vaig poder ser a Montjuïc, i va ser una sorpresa poder-lo veure després. No hi vaig estar molta estona, però aconseguir veure’l en persona després de tants anys va ser una experiència inoblidable”.

Quan li pregunto on se’l va trobar i si l’estava esperant, contesta que no m’ho pot explicar. La Judith De La Pena Ocaña, el va anar a esperar a l’aeroport i també s’hi va fer una foto. M’explica que “per intuïció sabíem les hores dels seus actes i a partir d’allà vam intuir l’hora en què podria venir a l’aeroport”. Però quan li demano com sabien les hores dels actes, em respon el mateix que la Fiona.


La Judith amb Tom Holland

Al seu instagram, on va compartir les fotos amb l’actor, es pot veure que la Judith també s’ha pogut fer fotos amb moltes altres celebritats. Cristina Martínez comenta que “el més habitual és que als fans els agradi més d'una cosa”. Les interconnexions en univers cinemàtic de Marvel són un clar exemple, i un fan de Spiderman probablement també segueixi els altres personatges de la marca.

“És un món del qual cada vegada vols conèixer més” afegeix Martínez. L’escriptora, però, recalca que és un món molt gran del qual no pots conèixer tots els racons. “Agraden les coses antigues, descatalogades i minoritàries, però també molt populars. Hi ha tot tipus de branques”.

En aquest sentit, hi ha un corrent comú dels grups de fans de posar-se un nom, identificar-se com a fandomDirectioners de One Direction; Believers de Justin Bieber, l’Army del grup de K-Pop BTS… o fins i tot de la sèrie de dibuixos animats My Little Pony: els Bronies. “El fenomen fan és molt gregari” remarca Ona Gomis, psicòloga i experta en psicologia infantojuvenil.

“L’ésser humà se sent més segur si el seu comportament està avalat per algú important o per la massa. Anar per lliure o nedar a contracorrent psicològicament és molt estressant,” coincideix Martínez. Al final, el sentiment de pertinença al fandom és tan fort, que comunitats com la de Harry Potter, els Potterheads, s’han arribat a desvincular de la creadora de l’univers, l’escriptora anglesa J.K. Rowling, després dels seus comentaris trànsfobs.

@sensitivequeer Rebinding the entire Harry Potter series #fyp #trans #bookbinding #booktok #harrypotter #jkrowling #jkr #nonbinary #hp #hptiktok #books #ftm ♬ Young - Frankie Cosmos

Fenomen fan, només adolescent?

Quan pensem en fans és inevitable pensar una horda multitudinària i en el fenomen dels ídols de masses de principis de la dècada dels 2010. L’estereotip és la noia jove, adolescent i emocionadíssima perquè podrà veure la boy band del moment. O potser imaginem un noi tímid, extravagant i silenciós que porta una samarreta d'Star Wars. 


“No ens estranya veure imatges de grups d'adolescents dormint a les portes d'un estadi de futbol esperant ser els primers a accedir al concert. O noies cridant amb sensació d'eufòria per haver aconseguit l'autògraf d'un cantant reconegut” reflexiona l’Ona Gomis. Sigui com sigui, el fenomen fan se sol relacionar amb l’etapa adolescent. 

“En l’adolescència just és el moment on estem intentant construir la nostra identitat”, explica la psicòloga. “Admirar és una font d’aprenentatge i influeix en la construcció de la nostra personalitat, i com més propers en edat aquests ídols, el sentiment d'admiració sol ser més profund.” A més, com que el fenomen és tan comunitari, permet suplir la necessitat de sentir que formes part d’un grup. 

Però això no vol dir que l’experiència de ser fan sigui exclusiva de l’adolescència. Segons Jordi Busquet el fenomen fan no té ni sexe, ni edat, ni classe social, ni nivell cultural. “És un fenomen universal”, afirma el sociòleg. “Ara bé, sí que és veritat, que hi ha moments a la vida, etapes, on aquest fenomen agafa una importància molt més gran”. És efectivament a l’adolescència quan aquesta admiració i grau d’implicació es viu d’una manera molt més intensa, precisament per ser un moment de creació d’identitat. 

El plaer de ser fan

Durant la dècada dels 60, John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr van revolucionar l’escena musical i el concepte de fan. Es va forjar, fins i tot un terme propi per descriure l’enorme interès i passió que despertava al grup: la beatlemania. Van ser el primer grup a atrevir-se a organitzar un concert en un estadi esportiu, al Shea Stadium de Queens l’any 1966. Ara, tots els cantants actuals fan gira d’estadis. Què explica aquest impuls de gairebé obsessionar-se, amb un grup, persona, artista o univers?


Està relacionat, ni més ni menys, que amb el plaer. Admirar i ser fan “ens produeix sensacions molt positives que activen els mecanismes més primitius del plaer, fent que el cervell alliberi grans dosis de dopamina” desenvolupa Ona Gomis. I si idolatrar produeix fisiològicament plaer, continuarem admirant, voldrem mantenir aquesta conducta per continuar rebent plaer, m'explica. 

Gomis apunta que Eduard Punset afirmava que també té a veure amb les neurones mirall. En aquest sentit, el fan té un elevat sentiment d'empatia pel seu ídol i tendeix a posar-se a la seva pell. “L’excitació que provoquen l’èxit dels ídols, com per exemple un gol o que guanyi algun premi a la música, també genera dopamina”.

 

Com tot, aquest fenomen pot arribar a extrems nocius, i generar una obsessió malsana que et fa perdre el control, descuidar completament la teva persona. “Però això són casos excepcionals”, assegura Gomis. El que és més habitual, en canvi, és que sigui una cosa positiva. Cristina Martínez recalca la importància social i cultural del fenomen: “Genera molts diners, també ha influenciat la ciència i la tecnologia, i ha canviat la comunicació dels anuncis de televisió, el cine i fins i tot la política”. 

Fandom —aquesta paraula anglesa que defineix les comunitats que sorgeixen d’aquest fenomen— recorda a kingdom, reialme en anglès. El que no està gaire clar és qui és el rei d’aquest regne: la part idolatrada o els fans.

Aquesta és la primera entrega de FANSPEAK, una sèrie de reportatges sobre el fenomen i la cultura fan. Fent un joc de paraules amb la llengua fictícia Newspeak del llibre 1984, de George Orwell, cada un dels reportatges d’aquesta sèrie es centra en una paraula vinculada a un aspecte d’aquest fenomen. Ara, fandom; en la pròxima entrega, fanfiction
— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —