Personal sanitari
Publicat el 12 de setembre 2020

Gairebé fa sis mesos que es va establir l’estat d’alarma, i que hospitals i Centres d’Atenció Primària es van veure en condicions extremes per pal·liar una pandèmia brutal i desconeguda. Ara, quan l’estiu està arribant a la seva fi, tornem a parlar amb la Marta (nom fictici), TCAI (tècnica en cures i auxiliar d’infermeria) de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, per saber com és la situació actual als hospitals. 

La Marta s'ocupa que les necessitats bàsiques dels pacients estiguin cobertes, encarregant-se de la seva higiene, les seves mobilitzacions, i totes les funcions delegables per part del personal d'infermeria. També és membre del Comitè d'Empresa. Treballa a l'Hospital de Sant Pau des del 2008, i assegura que aquesta pandèmia ha estat el més impactant que ha viscut des d'aleshores: "el més traumàtic d'aquesta situació ha estat tot en conjunt; l'estrés, veure la falta de comunicació en la presa de decisions des de direcció, la por de les companyes, el patiment dels pacients...". La Marta ens explica aquesta situació amb detall i l'adaptació a la nova normalitat.

Quina visió teniu des de dins de l’hospital de com han canviat les coses aquests últims mesos?

Ara mateix, l’hospital està força tranquil. De com havíem estat a com estem ara, ha canviat moltíssim la cosa. Estem molt més tranquils. A l’estiu també hem tingut molt pocs casos de covid. Ara mateix tenim només una UCI. Tot i això, és veritat que ens estem preparant perquè a l’octubre-novembre potser hi ha una onada forta, però de moment tot el que tenim és lleu. 


"Ens estem preparant perquè a l’octubre-novembre potser hi ha una onada forta, però de moment tot el que tenim és lleu"


Al juny et preguntàvem si Sant Pau havia recuperat la normalitat: si et tornem a fer aquesta pregunta ara, què ens diries?

Sí, ara sí. Bé, és una nova normalitat, perquè anem totes amb mascareta i han canviat moltes coses a l’hospital. És una nova normalitat, no és el que era abans. És més, ara mateix els familiars no poden entrar a les unitats, tenen un horari de visites molt restringit i només pot venir una persona, cosa que no es pot considerar normal. 

Us sentiu més protegits que abans? Han millorat les condicions laborals?

Sí. Com que no tenim casos de covid, no et puc dir si se’ns estan proporcionant molts més EPIs que abans o no, per exemple. Ens proporcionen les mascaretes i no ens falta material en aquest sentit. De tota manera, el fet que no ens faltin té més a veure amb que hi hagi molts menys casos que no pas perquè hi hagi molt més material. 

A l’estiu es va parlar de rebrots puntuals. És cert que la majoria de nous contagis han estat de gent jove amb quadres clínics no tan greus?

Sí, sí que és cert. Teníem gent entre els 20 i 30 anys, però eren lleus. Els que sí que els que tenien més feina eren els d’atenció primària, que són els qui realment han rebut durant l’estiu la pressió.

Què ha passat amb els aplaudiments de les vuit durant la quarantena? S’ha esborrat la consciència i l’agraïment ciutadà?

Jo crec que ja ha passat a la història això. Ha estat desconfinar-nos a tots i vinga. Els aplaudiments i el recolzament social que aparentment teníem s’ha difuminat molt. 

Els treballadors sanitaris abans éreu herois, ara, potser oblidats?
Jo mai no he pensat que fóssim herois, això per una banda. I per l’altra… sí, diria que estem més oblidats. 


"Jo mai no he pensat que fóssim herois"


Què opines sobre la paga que rebreu els sanitaris per treballar durant la covid? És una mesura justa, hagués estat millor una altra mena de reconeixement? 

A veure, hagués estat millor alguna altra forma de reconeixement això està clar. Per exemple, un millor reconeixement seria pujar les taules salarials de tot el personal sanitari, això per una banda. El reconeixement per la feina feta durant la covid-19, la veritat és que hauria de ser lineal per tothom, no escalonat ni per categories, perquè tots hem rebut la pressió assistencial de la pandèmia. El fet que es posi una paga que sigui per categories trobem que suposa una discriminació molt gran a totes les persones que treballem a un hospital, des de la persona que treballa fent la neteja al gerent. 

Vols dir que els auxiliars cobren menys que els metges?
Sí. Era de 400 i 800 euros potser. El que tinc entès és això. A nosaltres, a Sant Pau, no ens pagaran la paga perquè l’empresa ens diu que ja ens ha pagat un plus d’especial dedicació, però no és una paga covid, és un plus d’especial dedicació. Com que ens van fer aquesta retribució extra, la paga covid de la generalitat no la rebrem. En aquest sentit, no estem conformes. 

Tindria més sentit millorar les condicions dels sanitaris en general, no?
Sí, perquè aquesta mesura és puntual. Es tracta d’arreglar un problema que és estructural, el dels salaris i el reconeixement, el qual portem arrossegant des de fa molt de temps; aleshores s’han de prendre un altre tipus de mesures. Però això la conselleria de Sanitat tampoc no ho pot solucionar perquè el pressupost ve de l’estat, les taules salarials les marca l’estat, però podria fer pressió. 

Esteu preparats per l’octubre?

L’ésser humà s’acostuma a tot. Sí que és veritat que vam acabar molt esgotades de tot aquell període. Tinc moltes companyes que m’han dit que elles no suportarien un altre cop el mateix. Encara n’hi ha moltes que s’estan recuperant, i moltes altres que han caigut. És difícil. A més, a nivell econòmic dubto molt que ho poguessin superar. Per tant, la resposta seria no. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —