Un grup de desconeguts es veu en una situació límit on la supervivència a una freda nit dependrà d'una foguera… El problema ve quan resulta que els protagonistes són troncs i el foc, el seu gran enemic, havent d’utilitzar el seu propi cos com a combustible per a no morir. Un curt que et pren desprevinguda (l’estil de dibuix prefereix no preludiar el seu contingut, perquè l’horror pot venir dels llocs més inesperats) i capgira la idea del canibalisme des de l’humor negre: el que esperaríem ser una faula sobre la solidaritat i companyerisme acaba sent una imatge violenta sobre com ens comportem en situacions límit (sent troncs o no, és clar).

Podem parlar de selecció natural però jo parlaré de sistemes, perquè potser és l’entorn qui ens fa d’aquesta manera; intentem no sempre culpar a la “naturalesa humana” quan la naturalesa en la que es viu ja és morta, cremada i freda. En temps del ‘calamar’ és necessari utilitzar aquests missatges (que no van néixer pas de la sèrie coreana, com el mateix Timber demostra) per a saber que lluitar contra nosaltres és ometre a qui ens va posar en la batussa per primer cop: anem contra els donants de circumstàncies, i no el veí. Els protagonistes moren per pensar que el problema i solució està entre ells, sense adonar-se’n que aquesta no és una lluita individual. 

Dirigit per Nils Hedinger, Timber va ser estrenat el 2014 a Suïssa, i va guanyar dos premis a Millor Curt Animat als festivals Swiss Film Prize i Go Short-Festival Nijmegen. La idea apareix de la imatge persistent de troncs cremant-se entre ells dins el cap del creador, qui va pensar en l’encant d’una peça audiovisual “simple, divertida i horripilant que alhora pot servir com una metàfora de la nostra societat (entrevista amb Short of the Week)”.