Dues residències d’estudiants universitaris confinades. Més de 60 joves positius per Covid-19 i uns 175 en quarantena. Els residents del Col·legi Major Penyafort s’han pogut preparar per a la situació tot i que els ha arribat abans del que esperaven. D'altra banda, la nova mesura anunciada pel departament de Salut que recomana 15 dies de virtualitat total a les universitats facilita a aquests estudiants el poder mantenir-se al dia amb les classes i tasques dels seus estudis. Però més enllà del que es veu des de la façana, com estan vivint el tancament els joves residents?

L’Adrià Salazar és estudiant del Doble Grau en Física i Matemàtiques i és lleidatà, per això, durant el curs resideix al Col·legi Major Penyafort. Explica que davant de l’alt augment de casos que estaven detectant-se a la residència van preveure que hi hauria un confinament i “vam dir: ‘Bé anem a comprar coses’". Divendres vam anar a comprar menjar, material per estudiar, a imprimir apunts, etc. I jo vaig decidir venir a Lleida a agafar-me quatre coses: algun llibre que tenia per aquí, una estora per fer esport... Però el dissabte ja van sortir els resultats de les PCR i van sortir molts positius, per la qual cosa Salut va tancar el centre”.

L’Adrià ha quedat confinat a casa seva, a Lleida. Té instruccions de no sortir de l’habitació tot i que la PCR que es va fer al seu CAP ha sortit negativa; durant deu dies haurà d’evitar tot contacte i observar la seva evolució per si hi hagués aparició de símptomes. Per ell, aquesta quarantena no arriba en mal moment, “a la meva carrera no fem casi cap classe virtual i em deixa tranquil saber que ara tot ho haurà de ser i no em perdré res”. També perquè “o anava una mica endarrerit amb la feina i al Col·legi Major portava un ritme alt, portava la Comissió de Música i tot, i estava una mica atrafegat de feina. Per tant, en part, m’ha anat bé. Però ja veurem com segueix la cosa”.

L’Elisa Solà estudia Enginyera Industrial i sí que ha quedat confinada al Col·legi Major. Ella va donar positiu en una prova PCR després d’haver estat en contacte amb un altre positu. La seva quarantena hauria d’haver acabat ja, però el tancament de la residència l’ha feta allargar la situació. Es troba confinada a la seva habitació i només pot sortir per fer ús dels lavabos, compartits entre els estudiants de cada planta. Cada pis en té dos: un està reservat per a les persones que sense tenir contacte directe ni haver donat positiu estan confinades, i l’altre per als que han donat positiu o han sigut contacte directe d’un positiu.

Pel que fa als àpats, l’Elisa explica que els porten una bossa amb el menú del dia a la porta, “te la deixen, piquen i marxen. No tenim contacte amb ningú”. Això requereix d’un nivell d’organització important que “al principi estava una mica mal gestionat. Hi havia gent que dinava a les quatre de la tarda o a les onze de la nit no havia sopat encara”, però mica en mica tothom s’ha anat adaptant a les noves rutines.

“Ens enganxem post-its amb missatges i quan surts per anar al lavabo i els veus pel passadís i et fan somriure”

“Al principi era una mica més dur però ara ja ho porto millor. Millor del que em pensava. Al final tots estem igual i ens truquem tot el dia, parlem per les finestres i no estem tan sols”, comenta l’Elisa. Això genera un ambient d’unitat i comunitat que els ajuda a gestionar la situació. Els primers confinats “veien com tothom continuava amb la vida normal i ells eren els únics que no se’ls feia més dur”.

L’Aina Cladera és Mallorquina estudia Dret a la UB i també està confinada al Col·legi Major Penyafort. Es va confinar voluntàriament el dijous, després que un amic comencés a trobar-se malament. El dissabte va rebre la notícia que és positiva per coronavirus. Es troba bé. Explica que amb les amigues intenten fer-se més lleu la situació: “Ens enganxem post-its amb missatges i quan surts per anar al lavabo i els veus pel passadís et fan somriure”. També surten a aplaudir a les vuit com si es tractés de l’època de confinament general, i surten a les finestres per parlar.

“S’ha creat un ambient molt guai. Al principi, per exemple, quan algú que no estava confinat anava a comprar s’oferia per comprar coses als qui estaven en quarentena”. Ella està especialment agraïda per la gestió de la residència perquè “s’estan portant molt bé i ens cuiden molt. Ens truquen i ens envien missatges per saber com estem. També ens porten el menjar i estan molt pendents de tot”, assegura.

"Ens va fer ràbia perquè ens pintaven com uns irresponsables però no ha estat el nostre cas. Vivim amb gent, dinem amb gent, tenim amics, fem ús d’espais comuns. I tens gent de diferents grups i és que si un l’agafa, per convivència, doncs l’agafarem els altres"

Tots ells volen trencar amb l’argument social que acusa als joves d’irresponsables: “És molt fàcil que et puguis contagiar només fent coses que estiguin permeses. Encara que no hàgim fet res, perquè no hem fet cap festa major —ni tan sols s'han fet 'novatades', puntualitza— hi ha un sentiment de comunitat que ha acabat fent que estiguem confinats”, assegura l’Adrià.

“Sempre hem intentat fer les coses bé, dinar per torns i en grups de tres”, comenta l’Aina. “No hem fet cap festa ni res que no es pogués fer. Els meus pares són metge i farmacèutica, per exemple, i estic molt conscienciada. I aquí a la residència ens ho tenen molt dit des del primer dia”, afegeix.

L’Elisa també explica que “ens va fer ràbia perquè ens pintaven com uns irresponsables però no ha estat el nostre cas. Vivim amb gent, dinem amb gent, tenim amics, fem ús d’espais comuns. I tens gent de diferents grups i és que si un l’agafa, per convivència, doncs l’agafarem els altres”.