Investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), amb seu a Barcelona, i de la Universitat Tècnica de Freiberg (Alemanya) proposen un mètode innovador per emmagatzemar CO₂ en el subsòl de manera viable i segura i mitigar així els efectes del canvi climàtic.

El treball, que publica la revista Geophysical Research Letters, proposa capturar i emmagatzemar diòxid de carboni (CO₂), un gas d'efecte hivernacle, amb una tecnologia que l'IDAEA porta desenvolupant des de fa 25 anys.

"Entorn del 20% de les emissions de CO₂ provenen de processos industrials, com la producció de ciment, acer o etanol, que continuaran generant CO₂ encara que tota l'energia que consumeixin provingui de fonts renovables", ha explicat l'investigador i autor de l'estudi, Víctor Vilarrasa.

Per aconseguir la neutralitat de carboni, aquesta tecnologia planteja capturar el CO₂ i emmagatzemar-lo en el subsòl, encara que és un procés amb un risc elevat de fuita ja que, tal com es fa actualment en roques poroses i permeable situades a entre 1 i 3 quilòmetres de profunditat, el CO₂ és menys dens que l'aigua i, per tant, flota.

Aquest estudi demostra mitjançant simulacions computacionals que el CO₂ podria emmagatzemar-se de manera segura si s'injectés en pous on existeixen condicions supercrítiques, on la temperatura i la pressió són superiors a 374 °C i 218 atmosferes, respectivament. "En aquest estat, la densitat del CO₂ és major que la de l'aigua i, per tant, s'enfonsa i no s'escapa", ha aclarit Vilarrasa.

Les zones volcàniques com a millor opció

Aquestes condicions es troben a entre 3 i 5 km de profunditat en zones volcàniques, i per sota dels 13 quilòmetres en altres zones. "Perforar a 13 quilòmetres no és tècnicament possible en l'actualitat, per la qual cosa les zones volcàniques són una opció més factible. Descobrim que cada pou podria emmagatzemar les emissions equivalents a les emeses entre 75.000 i 1,1 milions de persones", segons l'investigador.

Vilarrasa ha apuntat que països com Espanya (a les Illes Canàries), Itàlia o Turquia, alguns territoris que tenen zones volcàniques, tenen un gran potencial per desenvolupar aquesta tecnologia. "A Islàndia, al 2016, van trobar aquestes condicions en zones volcàniques a uns 4,5 quilòmetres de profunditat, per la qual cosa la proposta sembla viable", afegeix.

No obstant això, l'investigador ha admès que "queden molts interrogants per resoldre, com el desenvolupament de tècniques per detectar les zones amb condicions supercrítiques, l'avaluació de riscos inherents a zones volcàniques, la millora de les tècniques de perforació i l'adaptació dels aparells de mesura a tan alta temperatura".