Estàvem acostumats a veure-les en fotografies de carrers i metros atapeïts als països asiàtics, i pensàvem: Vols dir que cal? Són una mica exagerats no? Però ara les podem veure per tot el món, i ja no se’ns passen aquestes preguntes pel cap. Estem parlant de les mascaretes quirúrgiques, les més populars de totes, les que protegeixen de dins cap enfora. És a dir, si
una persona té el virus i la porta, és menys probable que ho encomani a la resta.

Des del govern però, ara es recomana que tothom en faci ús, no sols la gent malalta, perquè hi ha molts casos asimptomàtics, i així, s’asseguren de tenir a tothom protegit. El problema és que no n’hi ha per tots, així que la gent se les ha hagut d’enginyar per aconseguir-ne com sigui, a través d’internet o bé fabricant-se-la ells mateixos. També hi ha hagut diverses empreses que s’han dedicat a fer-ne per omplir aquest buit. El cas és que n’hi ha de tots colors i per a tots els gustos. Parlem amb una d'elles

Com et sents sent l’objecte més demandat del moment?
La veritat, em sento molt bé. Sóc el producte estrella a tot el món. Em podeu trobar per tot arreu. La gent em porta pels carrers, pels supermercats, per les farmàcies i pels hospitals. Em sento molt valorada, sobretot per la part econòmica. I és que algunes persones estan disposades a pagar més de 20€ per tenir-me, i mira que només sóc un tros de paper. Tothom parla de mi, fins i tot els polítics en els seus discursos. I ara encara més, com que la gent ja pot sortir a passejar i comprar a petits comerços, diuen que és molt important portar-me perquè no augmentin els contagis. Tot i que hi ha gent que no em fa gaire cas.

Què amaguen les persones sota teu?
Ui si ho sabessis! De tot, absolutament de tot. Dents que fa dos dies que no les han rentat (no puc suportar la pudor que fan!), barbes de quatre o cinc dies (que piquen molt!), fins i tot algun moc que penja del nas (ara que hi ha tantes al·lèrgies per la primavera). És horrible. La veritat és que m’he anat acostumant però, si et sóc sincera, se’m fa difícil. No entenc què li costa a la gent rentar-se les dents o afaitar-se! No és tan difícil!

Hi ha marques que es dediquen a dissenyar mascaretes o les persones es confeccionen les seves pròpies mascaretes. Què opines sobre aquesta competència?
Crec que no hi tenen res a fer, jo sóc millor que elles, sóc més autèntica. Però és veritat que clar, com a vegades no és fàcil trobar-me a les farmàcies perquè m’esgoto, aquestes altres mascaretes suposen una alternativa. N’hi ha de molt boniques, ho he de reconèixer. Com les que fa Louis Vuitton, per exemple, amb estampats i coses d’aquestes. Però són immensament cares: 190€! Estan bojos! I les que la gent es fabrica a casa, doncs bé, n’he vist algunes de molt gracioses, però no sé si són gaire útils a la pràctica. L’altre dia vaig veure un vídeo d’un home que es feia una mascareta amb uns calçotets!

Moltes persones es queixen de la teva incomoditat. Què els diries?
Ah sí… Ja sé que a vegades puc resultar una mica feixuga perquè faig força contra la cara dificultant la respiració habitual. Inclús les meves germanes més avançades (les mascaretes FFP1, FFP2 i FFP3) poden deixar marca als rostres de les persones que els utilitzen. Aquestes solen protegir a sanitaris i persones que treballen amb un risc elevat de contagi. Jo, en canvi, sóc d’un ús més quotidià. Així doncs, les queixes sobre mi són d’un grau menor com, per exemple, les orelles vermelles i d’elefant que se’ls hi queda després de tenir-me durant una hora posada. I ja no parlem d’aquells i aquelles que porten ulleres! Els pobres han de desentelar-se-les cada cinc minuts. Però tot això són problemes molt ínfims comparats amb l’expansió de la Covid-19. Ningú vol que continuï. Per tant, és vital que la gent faci un esforç i aguanti una mica aquests inconvenients. 

Llavors et creus indispensable per frenar al coronavirus. Però, hi ha persones que no segueixen les recomanacions i encara no s’han fet amb una companya teva.
No és cosa d’ego. És senzillament la realitat. La meva funció és protegir de dins cap a fora. És a dir, ajudo al fet que algú malalt no contagiï. Així doncs, sóc molt important en els casos de les persones asimptomàtiques. Si tothom utilitza una mascareta com jo, tothom contribueix a frenar el virus. Perquè així ningú infectat, i sobretot les persones que no saben que ho estan, no poden encomanar a altres. És per això que crec que aquells i aquelles que no em compren són uns irresponsables. És més, el meu ús quotidià només és recomanable, però jo faria que fos obligatori!

Tens por quan surts al carrer?
No et negaré que m’he d’enfrontar a moltes coses cada vegada que surto. Però no tinc por, perquè la meva feina es basa en la protecció i això ho compleixo a grans trets. A més, també ajudo als al·lèrgics a tenir menys símptomes ara que ha començat la primavera. Per tant, em sento molt orgullosa del que faig.

Però el teu orgull tampoc pot durar massa...
És cert que sento tristesa quan penso que em llençaran a les escombraries. Encara que normalment em reutilitzin, no estic feta per això. Aquesta és la meva vida útil. I, pel bé de les persones, que m'han donat la vida, és millor que sigui així. Vaig perdent efectivitat amb el pas dels dies i, això, no els ajudaria gens.

Heu vingut per quedar-vos?
No tinc ni idea. Això dependrà de la població espanyola. Sí que és veritat que sobretot en societats orientals sóc motiu de moda des de ja fa un temps. I també em consta que certs traperos o reggaetoneros em fan servir en alguns dels seus videoclips. Per això crec que tinc bona recepció en la cultura urbana del moment. Tot i que, malgrat els meus avantatges amb relació a la protecció dels individus, no crec que esdevingui un peça de roba habitual als outfits diaris. Perquè els espanyols són gent molt propera i això de no fer petons a les parelles, amics o amigues perquè tens una barrera que et tapa la boca… No els fa gens de gràcia, la veritat.