observatori dels barris del poblenou
Publicat el 11 de juliol 2020

Aquesta setmana En Comú Podem i el PSC va formalitzar l'acord amb Esquerra Republicana pel nou pla de dinamització del barri del 22@, al Poblenou. Mentre l'Ajuntament parla de gairebé un milió de metres quadrats per edificar, de la creació de 60.000 llocs de treball i la reserva de gairebé 10.000 nous habitatges protegits, les entitats veïnals denuncien que se'ls ha menystingut en el procés d'elaboració de la nova normativa. Albert València, membre de l'Observatori dels Barris de Poblenou, denuncia el que considera incoherències i mancances del pla de dinamització del 22@ en una conversa amb el Diari de Barcelona. 

Quina ha estat la vostra relació amb els canvis de la normativa del 22@ fins l'anunci del pacte d'En Comú Podem i el PSC amb Esquerra Republicana?
Hem anat veient progressivament com els compromisos que hi havia s'han anat diluint i al final han acabat essent el que volien els lobbies empresarials. Després del pacte que es va fer pel 22@ i de tot un any d'inactivitat, es va fer un avançament de projecte i ara fa tres setmanes ens van demanar des de l'Ajuntament si podíem assistir a una reunió on hi érem citades tant les entitats empresarials com veïnals per parlar de la modificació de la normativa del 22@. De fet, ens van prometre reunions setmanals i entrevistes particulars també amb cada entitat perquè poguéssim intentar ajudar a definir fins l'última coma perquè tothom estigués content, cosa que ens semblava molt bé. Però després d'aquest anunci no ens han tornat a informar, silenci absolut.

Com vau rebre l'anunci del pacte per la nova normativa del 22@?
Després d'aquest silenci administratiu, de sobte ens va arribar el compromís d'En Comú Podem i el PSC amb ERC. No sabem les condicions d'aquests acords, no sabem al que s'han compromès, han començat a dir algunes coses i algunes d'elles no van gens en la línia del que ja s'havia acordat al pacte pel 22@. Per exemple, l'augment de l'edificabilitat o l'obertura cap al mercat privat a nivell d'habitatge, que era una cosa que nosaltres teníem claríssim que no volíem fer al barri.

Sou molt crítics amb el procés participatiu. Què n'esperaveu?
Ens molesta sobretot la manera de fer-ho: nosaltres haguéssim estat encantats que els partits polítics haguessin estat a la mateixa taula de diàleg que nosaltres per poder-ho parlar tot cada setmana. Però al final s'acaba fent per via política, com sempre, i ells entre passadissos ho acaben arreglant. Ara ens han dit que en principi seguirem fent aquests debats, però és clar, si ells ja s'han compromès a una cosa, no sé exactament què volen que parlem. Només podrem dir si hi estem d'acord o no. Ens preocupa perquè veiem que s'està fent feina, s'està parlant entre partits polítics però a nosaltres després de prometre'ns una gran participació ens n'han deixat al marge. 

Abans d'aquests últims moviments us havíeu sentit escoltats?
El que passa ara és una cosa que s'ha estat repetint durant tot el procés. Veníem del 'Repensem el 22@', que va ser un procés participatiu obert que es va fer el 2017, es va obrir tant a veïns com a treballadors del 22@ i vam poder votar propostes i participar a debats. Aleshores es va arribar a unes conclusions que, de fet, eren les mateixes que teníem els moviments veïnals. Quan això a l'Ajuntament i als poders empresarials no els va agradar, van decidir que s'havia de fer un pacte entre les grans empreses i els moviments veïnals, que va ser el pacte pel 22@ i que ja començava a diluir les conclusions del 'Repensem el 22@'. Al final, tot ha acabat al servei dels fons d'inversió i de les grans empreses, que són qui va pressionant per darrere. Jo crec que en les formes mateix ja hi ha problema: que ens hagin d'explicar què és el que han acordat quan en un principi ens donaven a nosaltres, les entitats tant veïnals com empresarials, poder de decisió. Que ara ens hagin de dir què és el que podem decidir o no... però bé, ens hem anat acostumant a aquesta manera de fer. 

Però l'Ajuntament sempre ha fet bandera que en tot aquest procés havia rebut el recolzament de la ciutadania...
És molt possible que el que surti d'aquesta modificació no sigui del nostre gust, ja ho vam veure amb el pacte pel 22@ que van fer fa un any o dos, en el qual deien que empreses i ciutadania s'havien posat d'acord, quan en realitat d'acord d'acord no ens hi vam pas posar. Vam tirar-ho endavant perquè vèiem tots que era una millora respecte el que hi havia, els veïns, de fet, vam signar-ho, però de forma crítica, perquè aquest no és el model de barri que volem i no ens cansarem de dir-ho. 22@ no és el model de barri que volem, el que ens estan proposant tampoc ho és i s'estan omplint la boca dient que els veïns estem contentíssims i que això és el que exigeix la ciutadania. Això no és el que exigeix la ciutadania, els ciutadans estem enfadats perquè ens prenen el pèl. Amb nosaltres d'excusa volen aprovar coses que des d'un bon inici no eren així i que han anat canviant.

Creieu que l'Ajuntament ha aprofitat la situació d'incertesa post-pandèmia per tirar endavant l'acord?
No sé quina part és casual i quina és a propòsit. Abans de la Covid van pactar amb ERC que es modificaria la normativa del 22@ i que feien una moratòria de llicències, és a dir, que no es podien fer noves transformacions fins al cap de 4 mesos i que no podia passar el termini de quatre mesos. En aquell moment quatre mesos es consideraven massa temps per no espantar la inversió, cosa que a nosaltres ens era igual perquè creiem que és millor anar a poc a poc i trobar un consens entre tots que no anar corrents i estimbar-nos. Però és clar, ara a això s'hi ha sumat la Covid. Aleshores sí que ho han anat prorrogant pel tema de l'estat d'alarma i també perquè ara ve l'agost i no és un mes hàbil per això; llavors s'ha anat allargant però tampoc és que hi hagi hagut gaire de diàleg. També s'hi ha ajuntat el juliol, un mes en el que nosaltres, per exemple, si ara volem mobilitzar-nos ens costa molt (i ja no et dic l'agost, l'agost ni el contemplem). Ens han agafat en uns mesos que a l'hora de fer pressió ens costarà molt més, als moviments veïnals. Per altra banda, durant tots aquests mesos, els propietaris del sòl s'han anat afanyant: sí que s'han parat les noves transformacions, però aquelles parcel·les que ja estaven transformades al 22@ i que no s'havien activat, aquestes sí que podien fer-ho. 

Quin tipus de mobilitzacions esteu organitzant?
Estem intentant organitzar-les però el juliol és molt complicat. Òbviament per xarxes estarem molt actius però amb Twitter no es canvia el món. Crec que al juliol poca cosa més farem. Al setembre, que ens coincidirà amb la Festa Major i és quan s'haurà d'acabar de tancar coses i quan hi haurà l'aprovació al ple de l'Ajuntament de la normativa, segurament sí que sortirem al carrer.

Us ha sorprès el suport d'ERC al pla?
No especialment. Hem vist que el canvi de mandat ha estat significatiu en l'aritmètica per aprovar coses, i en especial amb el tema del 22@. En l'anterior mandat, fos el que fos el que es modifiqués al 22@ no hi havia aritmètica possible per aprovar res, era impossible. Ara hi són PSC, ERC i ECP i sembla que s'entenen molt bé. Tot i que en l'anterior mandat era molt difícil aprovar coses, sí que hi havia una veu més simpàtica a l'Ajuntament quan només hi eren els Comuns, tot i que podria dir moltíssimes crítiques. Però és clar, ara amb un govern entre PSC i Comuns, gairebé només es veu el PSC. En el tema del 22@ són molt reticents a canviar i en qualsevol cas posen per davant de tot l'interès dels promotors privats i de la inversió. I Esquerra és més o menys el mateix, Esquerra es mou molt semblant al PSC en aquest mandat. A l'anterior mandat, si ens fixem en el 22@, ERC era bastant propera a nosaltres, però en aquest mandat han canviat algunes coses dins d'Esquerra, cosa que ha fet que ara siguin un 'PSC 2' en aquest tema. Sobretot perquè tenen una regidora que és la Maria Bohigas, que ha treballat tota la vida com a tècnica en temes de modificacions urbanístiques per fer el 22@ aquí, a la resta del món i a Catalunya, i llavors, és clar, quin model ha de voler? Aleshores convèncer Esquerra d'una cosa diferent, en l'anterior mandat era molt fàcil i en aquest és molt difícil. Ja veurem què s'aprova, com i amb qui. 

Esteu d'acord amb la proposta de mixtura d'usos que fa l'Ajuntament?
​​​​​​​Aquí hi ha un mercat especulatiu del sòl en el qual durant 10 anys, més o menys, la meitat de 22@, que són solars buits, ha anat anant de fons inversor a fons inversor, pujant cada cop més el preu. El resultat és que en total no queda un milió de metres quadrats per construir, com diuen, sinó 2'4 milions de metres quadrats d'oficines, que és moltíssim, i en 20 anys de 22@ se n'han fet 840.000. De moment estan dient que no faran nous contractes per fer oficines en els propers mesos i anys, per tant, els que s'estaven començant a construir s'estan construint però no se n'estan fent de noves. Tenim seriosos dubtes que això funcioni. Nosaltres estem seriosament preocupats, perquè veiem que és possible que si això falla, estiguem fent una normativa que neix morta, obsoleta, que no funcionarà i que estarem ves a saber quants anys més amb solars buits. Per nosaltres la millor opció és la mixtura d'usos, la mixtura d'usos de veritat, no la que ells ens proposen, perquè s'omplen molt la boca de mixtura d'usos i al final el que volen dir és fer entre un 70 i un 90 per cent d'oficines i entre un 30 i un 10 per cent d'habitatge. I això, mixtura d'usos, no ho és. 

Tampoc us convenç la proposta pel que fa a habitatge?
​​​​​​​Ara mateix no hi ha números clars, en absolut. L'altre dia a la roda de premsa van parlar de milers de pisos i jo no m'ho crec. Tant de bo fos això i més, però crec que estan jugant malament amb les dades. Nosaltres vam fer els mateixos càlculs i el que vam veure és, que amb el que ens van oferir, que és un 70% d'oficines i 30% d'habitatge, i que a més no serà en tot Poblenou ni en tot 22@, sinó només en aquelles zones que no s'han transformat i que no són teixit tradicional, és a dir, que no són petita parcel·lació o cases baixes, que és un 15% del sòl, els números no surten. Només en un 15% del sòl del 22@, canviant les proporcions al 70-30 que proposen, és impossible que s'arribin a generar els 7.000 habitatges que diuen d'habitatge protegit. Segons els nostres càlculs, amb el que ells ens oferien, ens sortien uns 630 habitatges protegits. El que ells diuen i el que calculem nosaltres no té res a veure. Crec que gran part del volum que estan comptant són habitatges que ja existeixen ara mateix i que n'augmentaran l'edificabilitat, però, en tot cas, de promoció pública és molt menys del que ens estan explicant. Això sí, si volen prometre això, després els apretarem perquè ho compleixin.

L'Ajuntament diu que el nou pla generarà 60.000 nous llocs de feina...
​​​​​​​El tema del treball és relatiu, òbviament nosaltres volem que es generin llocs de treball, no hi estem en contra, però aquí també hi ha moltes coses a dir. Cal tenir en compte quin tipus de feina es genera, per qui serà aquesta feina i els efectes de gentrificació que pot tenir. Hem vist que al 22@ una part important són Call Centers i hotels, i també oficines, les quals tenen una bona part de mà d'obra que és becària. Hi ha molta precarització al 22@, això que diuen de feina de qualitat és molt relatiu. Pel PSC i per Collboni, a qui els encanten les grans empreses, mentre hi hagi llocs de treball els és igual de quin tipus siguin. A nosaltres sí que ens importa. Per altra banda, hi ha un desgavell de forquilles salarials molt bèstia. Igual que hi ha gent molt precaritzada, també hi ha gent que viu molt bé: molts d'aquests vénen de grans empreses estrangeres i han de viure aquí, motiu pel qual una opció és que vinguin a Poblenou, tot i que aquí tenim un mercat d'habitatge molt limitat perquè es fa molt poc habitatge al 22@. Pot ser que aquí generem el motor a nivell de treball de la gentrificació de tot Barcelona i de la pujada dels preus de lloguer també i això ens preocupa molt ja que només s'ha construït un 25% del 22@ i ja estem notant els efectes de gentrificació. Si es construeix el 100% no em vull imaginar com ho notarem. 

Quines són, doncs, les vostres propostes?
​​​​​​​Intentar augmentar el màxim que puguem l'habitatge protegit, protegir les zones que són de cases baixes i petits tallers, el teixit de barri tradicional. També demanem una ordenació global de les volumetries i la forma urbana perquè ara mateix al 22@ s'ha fet cada illa a la seva manera, el constructor privat ho ha fet de la forma que ha volgut. Volem una ordenació d'altures i formes perquè hi hagi una cohesió de barri millor i també apostar per una economia molt més diversa, intentar la relocalització de la indústria. No parlo d'una indústria del 4.0, ni de la comunicació, ni tecnològica, sinó la indústria de sempre, del que sigui, de veritat, que no hi hagi una terciarització de tot el sòl. Apostar per l'economia cooperativa, social i solidària, que sempre es diu però no estem trobant formes d'impulsar-ho, buscar com fer-ho. Aquest és el camí.
 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —