Viure tant de temps en confinament és un veritable repte per a la convivència. En un dia passem per tots els estats d’ànim en temps rècord, som més susceptibles. Ens costa dormir a la nit i marcar-nos una rutina que s’assembli mínimament a allò que fèiem abans d’estar tancats a casa. L’impacte psicològic que hem patit és habitual, així com les bufetades anímiques cada cop que escoltem a les notícies que s’ha decidit allargar el confinament quinze dies més. Aniversaris atípics, videotrucades amb els amics o equipament de seguretat per evitar contagiar-nos de la Covid-19 quan sortim al carrer s’han convertit en el pa nostre de cada dia.

L’Ana Viladomiu (Barcelona, 1990) és psicòloga integradora. El seu interès per la psicologia va néixer fa anys gràcies a la influència de la tradició familiar, ja que la seva mare també exerceix de psicòloga. L’Ana Viladomiu ha confessat que gran part del seu coneixement teòric ve de la mà de tres anys dedicats a la preparació per l’examen PIR, però que, malauradament, no va aconseguir la plaça que desitjava i va haver de canviar la seva trajectòria. És plenament conscient que per exercir com a psicòloga cal formar-se constantment i per aquest motiu ara inicia l'especialització com a terapeuta sexual i de parella.

Com portes el confinament?
No us enganyaré: depèn del dia. És una situació nova per a tothom i hi ha moments complicats, però lluito per sobreposar-m’hi.

T’ha afectat el coronavirus a la teva feina, pots treballar bé des de casa?
Puc treballar bé. Per sort, tinc connexió a internet des de casa. No obstant això, és cert que a la gent li costa molt més demanar consulta en línia, que és l’única manera que tenim de treballar aquests dies. Els pacients prefereixen el contacte personal i el caliu humà i això fa que sigui més difícil seguir endavant.

Entenc que treballes com a autònoma.
Sí; de fet, en el tema econòmic procuro no pensar-hi gaire. Visc la mateixa situació que molts altres autònoms que han hagut de pagar la taxa, mentre que el volum de negoci no ha sigut el mateix que en les condicions habituals. Prefereixo confiar que a la llarga trobarem una solució viable per revertir tota aquesta situació de col·lapse del sistema que vivim.

Aquests dies d’aïllament, quines són les angoixes més recurrents dels pacients que venen a la consulta en línia?
El gruix de consultes que faig estan destinades a adolescents, i detecto que tenen molta ansietat i molta por a contraure la Covid-19. Atendre les necessitats dels joves en línia fa que hi hagi una barrera afegida a l’hora de concertar una visita amb ells, perquè la manca d’intimitat per abordar certs temes ens limita bastant, tenint en compte que la gran majoria viuen a casa dels pares.  

La gent segueix tenint prejudicis envers el vostre ofici o és una concepció del passat?
Sí que hi ha molts prejudicis al voltant de la nostra professió i encara costa reconèixer que vas al psicòleg. Però també és cert que la gent cada cop és més conscient que la psicologia és una eina, un recurs per seguir endavant en el nostre dia a dia. Per demanar consulta no cal arribar a patir una situació extrema, sinó que també es pot acudir a un especialista perquè t’aconselli sobre com gestionar les teves emocions, per exemple.

Després de tants dies sense poder sortir, com ens afecta psicològicament el confinament?
Mai no ens havíem imaginat haver-nos d’estar aïllats a casa durant tant temps i sobtadament. Aquesta impotència de ser incapaç de saber quan acabarà afecta de totes les maneres possibles. Psicològicament, el fet d’estar tancat 24 hores en el mateix lloc i fent pràcticament el mateix ens cansa mentalment i ens va carregant emocionalment. Els primers dies no es nota tant, ja que és una experiència nova, però encara que ens hàgim marcat una rutina diària la monotonia arrasa amb tot. I, a la llarga, és esgotadora.

Quins són els símptomes que ens poden alertar que el confinament ens està afectant?
Físicament, ho podem detectar si tenim més palpitacions o si patim mals de cap més sovint. En l’àmbit emocional també ens afecta de totes les maneres; ens enfadem per bajanades, estem més susceptibles. Però juraria que les emocions que estan més candents actualment són la ràbia, quan et veus privat de la llibertat de sortir fora, i la pena, quan trobes a faltar a la gent que estimes. Tot això fa que ens costi controlar els nostres impulsos i les nostres emocions.

Per tant, és habitual que durant un sol dia passem per aquesta mena de muntanya russa d’emocions?
I tant! El que hem d’intentar- i també m’ho aplico a mi mateixa- és que quan ens passi aquest carrusel d’emocions, no ens jutgem. No ens hem d’enfadar per sentir-nos tristos, és completament normal: estem lluny de la família, dels nostres amics. Simplement hem d’entendre la situació excepcional que vivim. No hem de lluitar contra les nostres emocions, sinó que cal acceptar-les.

Afecta de manera diferent els joves?
Aquesta muntanya russa ja hi és permanent en els adolescents. El que passa és que ara se’ls afegeix el malestar d’un canvi radical de la seva situació amb exàmens en línia i classes virtuals, a més d’un neguit enorme per la incertesa del seu futur.

Aquestes emocions ens afecten a nosaltres. Però, també poden esquitxar a la gent amb qui convivim un munt d’hores?
Sí, per això cal trobar un espai físic i unes hores determinades on puguem estar sols. És positiu poder-nos allunyar una estona de la gent amb qui estàs vivint aquest tancament i fer un aïllament dins de l’aïllament. Serveix com a protecció cap a tu per evitar sentir-te malament constantment, però també cap a la resta. S’han d’aprofitar aquestes estones per concentrar-nos en tasques que ens omplin com per exemple escriure, llegir, dibuixar, etc.

Però arriba un punt en el qual després de tants dies també tornes monòtones aficions com ara veure pel·lícules o llegir, no és així?
De fet, és el que comença a passar després d’unes setmanes. Els primers dies ho veiem com una oportunitat per fer coses que teníem pendents, però amb el pas del temps ens hem cansat i, d’aquí, ha de néixer la nostra capacitat de reinventar-nos. Així, eliminem els estímuls externs i ens centrem en nosaltres. La pregunta que ens hem de formular és: què necessito per sentir-me millor dins d’aquesta situació?

Aquesta situació ha posat davant del mirall a persones que són incapaces d’estar amb elles mateixes...
Hi ha molta gent que es troba en aquesta situació i s’està veient obligada a conviure amb ella mateixa i aprendre a escoltar-se, perquè no té alternativa. Sí que és cert que pot optar per fer alguna videotrucada, però arribarà un punt que haurà d’estar sola i haurà de sobreposar-se al seu malestar, cosa que crec que els hi suposarà un gran aprenentatge vital. Així s’obliguen a focalitzar-se cap endins i no cap enfora.

Quins són aquests recursos per sobreviure al confinament?
Primer de tot, cal trobar què és allò que t’agrada fer i t’omple personalment. Cadascú tindrà una motivació o una altra que podrà explorar. També recomano seguir unes rutines: és important que tinguem un horari- és cert que ens podríem passar 24 hores al llit- però hem de fer un esforç per marcar-nos una hora per llevar-nos, dutxar-nos, vestir-nos, i sobretot, dinar i sopar a l’hora. També és una bona oportunitat per dedicar més temps a cuinar, mantenir la dieta és vital, ara que practiquem més el sedentarisme. Quant al descans, percebo que a la gent li costa més dormir, perquè ens posem una pel·lícula o una sèrie a la tarda, ens quedem adormits i quan arriba l’hora d’anar a dormir, ningú no té son. Per això, cal fer activitats durant el dia per arribar cansats a la nit.  

Què penses del teletreball, és una opció viable a llarg termini?
El teletreball crec que és un recurs molt potent, però hem de marcar bé la diferència de quan estem treballant i quan estem descansant. Per això recomano que el temps d’oci i el temps de treball no els invertim en el mateix espai, perquè així, mentalment, ens ajudarà a separar la vida laboral i la vida personal.

Les videotrucades que fem en el nostre temps d’oci amb la família i amics poden ser un substitutiu real de les quedades presencials?
Des del meu punt de vista no ho són. No és el mateix un somriure, una carícia o una abraçada, que una càmera. No pots centrar tota l’atenció amb qui estàs parlant, sinó que et despistes per molts estímuls exteriors; perquè el teu company de pis ha apujat el volum de la música, o perquè no et funciona la connexió a internet. No té ni punt de comparació amb la conversa de tu a tu.

Hi ha gent a qui li costa molt dormir. A què es deu aquest insomni?
L’exercici físic ens pot ajudar a combatre aquest insomni per arribar cansats al final del dia, però crec que aquesta problemàtica va molt més enllà. Les nostres preocupacions de la feina, de l’economia, de la família, etc. apareixen quan estem més tranquils i relaxats, que és durant l’estona prèvia a agafar el son, quan ens estirem al llit i apaguem el llum.

Quin aprenentatge n’obtindrem després d’estar tants dies confinats?
Crec que hi ha molta gent que durant aquests dies està fent l’exercici de valorar petits gestos o accions que podíem fer abans: quedar amb els amics o les abraçades amb algun familiar. Les carícies, per exemple, adopten una nova dimensió.

Al marge d’aprendre a valorar aquests gestos als què abans no donàvem tanta importància, quin paper juga la creativitat i la imaginació?
Crec que és un dels punts més interessants, ja que inclús la gent que no es considerava creativa ni imaginativa està desenvolupant aquestes aptituds per damunt de les seves expectatives. El fet d’estar sols ens ajuda a potenciar algunes capacitats que la nostra vida quotidiana no deixava aflorar.

Per què ens estressem?
L’estrès sempre ve acompanyat de la mà de la manca d’informació i això fa que donem pas a la nostra cadena de pensaments, que acostuma a ser negativa i ens genera angoixa. La teoria d’enviar-nos missatges tranquil·litzador al cervell és fàcil, però de vegades resulta molt difícil portar-ho a la pràctica. És aquest peix que es mossega la cua que ens fa sentir malestar i ens amoïna.

Estudies per ser sexòloga. Com ens afecta a la nostra vida sexual aquesta situació?
Hi ha diverses opcions. Si tens parella pot ser que la teva vida sexual es potenciï; o a l’inrevés, que disminueixi considerablement per culpa de la preocupació i la incertesa del moment, que facin que no en tinguis ganes. Altres factors a tenir en compte són el tipus de relació i si la parella conviu junta o no, evidentment.

Aquest confinament també portarà la seva compatibilitat al límit, tenint en compte que han d’estar tancats a casa les 24 hores del dia.
De fet, amb les meves amigues faig la broma que el confinament és una prova de foc per a les parelles. Aquesta situació farà que les cartes es posin damunt la taula i es vegi si entre ells s’entenen i hi ha una comunicació fluida. O, si per contra, es genera una allau de retrets. No és el mateix quedar amb la parella en les teves estones d’oci que conviure-hi tot el dia.

Creus que el sexe segueix sent un tabú a la societat actual?
Crec que no, especialment, gràcies al canvi de mentalitat de les noves generacions. A la consulta on treballo, que es dedica a la teràpia sexual i de parella, són els joves els qui cada cop més busquen posar remei als seus problemes; abans era impensable i es tractava el sexe des de la distància i esquivant el tema.

Per què se’n parlava tan poc?
Crec que té molt a veure amb la pressió social i en el nostre entorn més proper. Aquest neguit podia fer que s’evités parlar sobre sexe per por a saber què pensarien o què dirien de mi pel fet de compartir alguna intimitat afectiva.