- entrevistes -
Entrevista Anna Moliner
Per Redacció
Publicat el 05 de febrer 2021

Anna Moliner és una actriu badalonina que el 2004 va debutar amb l'obra Mar i Cel a la companyia Dagoll Dagom. Després d'això, va anar encadenant obres teatrals i sèries, però també premis com ara el Premi Gran Via a la millor actriu revelació (2006), Premis Butaca a la millor actriu musical (2008 i 2019) i diversos Premis de la Crítica (2016 i 2019). A la televisió, l'hem vista a sèries com Sagrada Família, Cites o La Catedral del Mar i, a Netflix, a Las Chicas del Cable i Días de Navidad.

Fa uns dies vam parlar amb ella de la nova temporada d'Hache que s'estrena avui, divendres 5 de febrer, a Netflix, però també d'altres moltes coses interessants que trobareu a continuació.


Avui s'estrena la segona temporada d'Hache a Netflix, què ens pots dir sobre el personatge que interpretes?
El meu personatge es diu Mirta i és la nova cantant de l'Albatros, que és el local en què passen tots els tripijocs que regenta la protagonista, Adriana Ugarte. Llavors ella em contracta i d'alguna manera em veuré involucrada amb el tema de l'heroïna. Però aquest personatge ha sigut molt especial, primer, perquè poques vegades havia tingut l'oportunitat de fer papers dramàtics i, en aquest cas sí que l'he tingut, he pogut mostrar un altre registre i ha estat molt interessant. Ella és la cantant, però també acaba enganxant-se a l'heroïna.

I la cosa acaba malament?
No puc entrar molt en detall, però ha estat un personatge molt maco i molt diferent del que havia fet fins ara. Per altra banda, per primera vegada a l'audiovisual vaig poder treballar el personatge a través de la música. Totes les cançons que apareixen a la sèrie les vam gravar en un estudi i algunes, fins i tot, les vam interpretar en directe. Hi ha hagut una aposta molt forta per part dels creadors de la sèrie en aquest tema de la música. 


Suposo que la pandèmia us va agafar en ple rodatge. Com és rodar enmig d'aquesta situació?
Doncs sí, ens va enganxar de ple. De fet, diria que vam començar a rodar el gener del 2020 i, de cop i volta vam haver de parar, confinar-nos com tothom. La sort que vam tenir va ser que en el moment de tancar, al març, ja havíem rodat una gran part de la sèrie, però malgrat això, ens vam quedar tots molt frustrats per haver de parar tant de temps, quan només ens quedava un mes de rodatge més. Després del confinament, vam tenir l'oportunitat d'acabar de gravar per explicar aquesta història. La veritat és que tots teníem moltes ganes, però vam haver d'adaptar-nos a totes les mesures de seguretat i protocols que, per a nosaltres, era una cosa molt nova. Potser ara, després de tants mesos, ja estem més familiaritzats, malauradament, amb tot això.

Algun record especial?
Recordo la trobada amb l'equip després de tres mesos sense tenir contacte amb ningú, va ser molt impactant. Al cap i a la fi, un rodatge implica estar envoltat de molta gent, que és una de les coses que més m'agrada de la meva feina, però aquesta vegada amb unes mesures excepcionals. No ens va quedar més remei que adaptar-nos-hi. Els actors eren els únics que no portàvem mascareta mentre rodàvem i, per un petit moment, et ve la nostàlgia pensant en com eren les coses abans i et sents com en una altra pel·lícula, mai millor dit. 

Quins altres projectes tens en un futur pròxim?
Ara mateix, no tinc el ritme de treball que tenia fa un temps, però soc una absoluta privilegiada, no em puc queixar gens perquè, tot i la situació que estem vivint, no he parat de treballar. He estat fent una obra a Madrid al Teatro Clásico, que vam acabar el novembre. I ara estic rodant una cosa aquí a Barcelona, que crec que no puc dir encara, però és una sèrie de Netflix. El meu personatge és secundari, però és també molt especial i estic molt contenta de poder rodar a casa. També estic esperant que s'acabin de concretar nous projectes, no te'n puc parlar perquè encara no estan tancats, però ja et dic, tinc moltíssima sort perquè crec que m'anirà sortint feina.


"M'atreu molt la idea de dirigir actors i, a vegades, quan veig com treballen els meus companys, sí que penso que algun dia m'agradaria"


Últimament has treballat molt en projectes de Netflix. Quines diferències hi ha, a l'hora de treballar com una actriu, entre aquest tipus de plataformes i la televisió?
De cara al que és la teva feina, com a actriu, no hi ha gaire diferència, perquè la manera de rodar és pràcticament la mateixa, però el que sí que és molt diferent és la manera com arriba la teva feina al públic. El que dona sentit a aquesta feina és compartir-ho amb la gent i, jo, que vinc del teatre, és una experiència meravellosa, perquè aquest tipus de plataformes t'ofereixen una visibilitat enorme. Recordo quan es va estrenar Tiempos de guerra a Netflix i, de cop i volta, em vaig adonar que la meva feina es podia veure arreu del món, és increïble. La gent també et fa arribar molt feedback i això és molt bonic. Així que, per a mi, treballar per una plataforma com Netflix és un privilegi.

Vas estudiar Comunicació Audiovisual a la UPF, com va ser el "salt" al món de la interpretació?
De fet, no va ser un "salt". La meva història és una mica curiosa, perquè no he seguit els camins "normals" per arribar a ser actriu. Jo volia ser actriu des de molt petita, però no sabia com fer-ho, ningú de la meva família s'hi dedicava i, com que era bona estudiant, els meus pares em van recomanar anar a la universitat. Vaig triar aquesta carrera perquè estava una mica relacionada amb el que jo volia fer. Vaig acabar la carrera, però sempre que podia estava fent cursos d'interpretació i, a la que m'assabentava d'algun càsting, allà que em presentava. I d'aquesta manera va començar la meva carrera, perquè em va agafar una companyia de teatre i vaig estar empalmant feines. He pogut formar-me als escenaris, encara que sempre que he pogut m'he format també a través de cursos.


"La Covid m'ha donat encara més ganes de fer coses i d'agafar nous projectes"


T'agradaria, en algun moment, posar-te darrere de la càmera? 
M'agrada que em facis aquesta pregunta, perquè és una cosa amb la qual sempre he somiat, sobretot dirigir, que m'interessa moltíssim. M'atreu molt la idea de dirigir actors i, a vegades, quan veig com treballen els meus companys, sí que penso que algun dia m'agradaria. Penso, també, que s'ha de trobar el moment perquè és un gran repte i una gran responsabilitat, però, cada cop, tinc més ganes de fer-ho. El que encara no tinc clar és si m'agradaria més darrere de les càmeres o al teatre o, fins i tot, també escriure. Com a dona m'adono, que encara que ser actriu sigui la meva vocació i sempre ho serà, com a artista, com més tecles puguis tocar, millor.

El 2020 ha estat un any difícil per al món de la cultura, com ho has viscut personalment?
Home, malament. [Riu.] Soc una persona bastant positiva i, dintre del que està caient i el que veig que han passat altres companys meus, sé que soc una afortunada perquè no m'ha faltat la feina en cap moment, les coses m'han anat bé i estem bé de salut a la meva família, que és el més important, al final. Però clar que he patit. En primer lloc, veure els teatres tancats o al 50 per cent, ja és una cosa que em provoca tristesa. Els que estimem això veiem que és tan important la cultura que aquesta situació ens amoïna. Tinc moltes ganes que tot torni a la "normalitat". Però, per altra banda, tinc l'esperança que, com que la gent ha necessitat tant la cultura, es generin moltes coses i encara se li doni més valor.

Has vist perillar algun projecte?
Personalment, hi ha hagut moments d'incertesa terribles, per exemple, amb l'obra de Madrid que et comentava i que s'havia d'estrenar al maig. Ens vam confinar una setmana abans de començar els assajos. Finalment, es va reprogramar, però com que es van moure les dates vaig perdre un rodatge. Al final, ens va afectar tots d'una manera o d'una altra, però no em puc queixar perquè he perdut una feina. Al Teatro Clásico eren la primera companyia que estrenàvem després de tot el que havia passat i no sabíem ben bé que havíem de fer. Érem catorze persones a l'escenari i cada funció que fèiem ens pareixia un miracle. En aquest món del teatre estem acostumats a viure el moment, però no tant. 

Com a societat, creus que hem après alguna cosa d'aquesta situació tan insòlita? I tu?
Quan va començar tot vaig pensar que segurament sí que aprendríem alguna cosa, però ara ja no ho veig gaire clar. I ja et dic que soc positiva, però costa tenir confiança en la humanitat perquè realment no estic veient grans canvis, però bé, a veure com evoluciona tot. A escala personal, sí que he après moltes coses i he reafirmat algunes que ja pensava, com que si tens salut tot és possible i moltes vegades no hi pensem, però per a mi és molt important tenir-ho present. També crec que la situació ens ha fet veure una mica més enllà de nosaltres mateixos i preocupar-nos pel que passava al nostre voltant. Però tampoc soc ningú per donar lliçons i tampoc ho pretenc. Només puc parlar per mi i la veritat és que sí que puc dir que la Covid m'ha donat encara més ganes de fer coses i d'agafar nous projectes.


"M'agradaria ser actriu fins que sigui iaieta, però sí que m'adono que les dones ho tenim més difícil"


Ja fa més d'un any (19 de gener del 2020) que vas presentar els Premis Gaudí. Com va ser l'experiència?
Està molt bé que te'n recordis perquè va ser molt poc abans que arribés la pandèmia. Jo, sobretot, tinc el record d'estar actuant davant dues mil persones, que ara ens semblaria una cosa totalment impossible. Per a mi, va ser una experiència fantàstica, és veritat que és molt estressant i tens nervis, però tenia molt clar que allò era una festa i que havia de sortir a passar-ho bé. I crec que ho vaig aconseguir. 

Ara, quan veus les imatges de la gala no et fa una mica d'angoixa veure tanta gent junta?
Totalment, ho veus i penses "no pot ser que estiguin uns al costat dels altres com si res". A més, tinc el record que va ser l'últim acte públic, cultural i social tan multitudinari al que vaig poder assistir. Crec que ara tardarà molt a repetir-se, malauradament. 

Moltes actrius denuncien que a partir d'una certa edat els costa aconseguir feina, aquest tema t'amoïna de cara al futur o no ho havies pensat mai?
La veritat és que no. No hi penso, encara que tinc moltes companyes que m'ho han comentat, però perquè penso que és difícil aconseguir feina com a actriu a qualsevol edat. El que sí que trobo a faltar és que en la nostra cultura audiovisual hi hagi més varietat de dones, més registres. M'agradaria trobar una sèrie feta aquí en la qual jo pugui identificar-me amb un personatge femení. Segurament ara hi ha molts més personatges femenins que fa uns anys, però penso que a vegades encara estem una mica estereotipades. M'agradaria també que no estiguéssim tan preocupats pel físic i que féssim més passos endavant en aquest sentit. En resum, no és una cosa que pensi gaire, però tinc clar que m'agradaria ser actriu fins que sigui iaieta, però sí que m'adono que les dones ho tenim més difícil: hem de demostrar molt més el nostre talent i competir entre nosaltres. 

Quina va ser l'última pel·lícula, sèrie o obra teatral que has vist i t'ha agradat especialment i t'agradaria recomanar?
Estic veient moltes coses, la veritat, però la primera que em ve al cap és el documental d'en Robin Williams, que es diu Robin's Wish. Williams va ser un actor que em va marcar molt, quan era petita, i me l'estimava molt perquè era molt carismàtic i, suposo que a molta gent li va passar, em va donar molts moments de felicitat aquest home. Quan es va morir, que va ser un suïcidi, tots ens vam quedar molt sorpresos i, precisament, aquest documental parla molt dels últims anys de la seva vida. Em sembla un homenatge molt maco cap a ell i, com també parla dels trastorns mentals, em va interessar molt. Crec que encara és molt necessari parlar sense embut de certes malalties que són desconegudes i, crec que està molt bé posar-les sobre la taula.


Juguem ara al Davant del mirall. Un somni complert?
Ser actriu.

Un somni per complir?
Fer una peli.

La teva por més gran?
Deixar de ser jo.

Alguna pregunta que no t'hagin fet mai?
Com vull ser recordada. 

Què respondries?
Com una dona que va saber estimar, viure i complir els seus somnis. 

Quin seria el títol de la teva vida si fos un llibre?
Doncs el que t'acabo de respondre. [Riu.]

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —