- entrevistes -
Publicat el 04 de gener 2024

Arnau Riera Rodríguez (Montcada i Reixac, 1997) és un porter català que actualment milita a les files del Sagan Tosu, equip de la J1 League, primera divisió japonesa.

Un parell de dies abans de Nadal, el club anunciava el seu fitxatge, i es convertia en el primer porter de la història de l’estat espanyol en jugar la màxima categoria nipona. Una lliga exòtica i amb només 30 anys d’història per on han passat jugadors de gran renom com David Villa, Andrés Iniesta, Fernando Torres, Bojan Krkic...


Des d’un principi volies ser porter?
No, no ho he tingut sempre clar. Sempre m'ha cridat molt l'atenció. De fet, a Montcada vaig ser jugador de camp durant dues temporades de les 10 que vaig estar al futbol base.

Has tingut algun referent, alguna persona amb qui emmirallar-te?
Des de petit he sigut seguidor del Barça i sempre he tingut molts referents al club. Per caràcter, sempre m'havia agradat molt Puyol i el meu primer ídol va ser Rivaldo. Després, a porteria des de petit tenia més afinitat per Casillas que per Valdés, però Valdés sempre m'ha semblat un porteràs. Ara, crec que Ter Stegen és el porter més complet que hi ha. I, evidentment, Messi.

Compaginaves el futbol amb els estudis i la feina...
Sí. El futbol amateur i semiprofessional a Espanya, econòmicament, no són categories on puguis viure només d’això. En el meu cas, abans d'anar-me'n al Japó vaig començar a treballar en un gimnàs perquè havia estudiat esports. Intentes sempre buscar una altra branca, sigui d'estudis o de feina, per complementar la vida futbolística.

Has jugat tant a Europa com a Sant Andreu, dos equips amb una gran rivalitat. Com es viu un derbi des de dins?
Espectacular, perquè és un derbi que jo vaig jugar-lo a tercera divisió (4a màxima categoria fins el 2021) amb els dos equips. Per aficions, clubs i jugadors no era de tercera divisió, ni molt menys. I poder viure’l des de dins el que és un derbi de Barcelona, per a mi és una sensació increïble. Va ser el meu primer partit professional dins de l'ambient que hi havia. Estadis plens, sortir amb focs artificials, l'afició apretant com ho feia... Són partits especials, et sents un jugador professional.

Quan jugaves a l'Europa, Sant Andreu, Pobla Mafumet, Sant Cristóbal... Esperaves poder arribar a viure d'aquest esport?
Sí. També quan ets jove sempre tens l'esperança que et firmin, tenir l'oportunitat d'un filial, que mai se sap si el primer equip et pot trucar. Quan estava a la Pobla Mafumet, el Nàstic estava a segona divisió. Te'n vas a una tercera divisió, però estàs en dinàmica del primer equip. Sempre he tingut l’esperança.

Com t'arriba l’oportunitat d’anar al Japó?
L'entrenador del Nara, Julián Marín, em coneixia perquè, quan estava al Sabadell, ell era el segon entrenador del primer equip i jo, sent juvenil anava a entrenar amb ells. Li vaig agradar i des de llavors m’anava seguint sense que jo en sabés res. I un dia em va trucar i em va preguntar: “Escolta Arnau, estic buscant un porter aquí al Japó, no sé si t'interessaria aquesta oportunitat de venir i créixer”. Estava aquí molt cremat per com m'havien anat les coses i no m'ho vaig ni pensar. Vaig aprofitar l'oportunitat i no puc estar més orgullós i content de com van anar les coses.



Un jugador de tercera o quarta divisió japonesa pot viure només dels ingressos de futbolista?
Està millor que aquí. No tota la plantilla pot viure, però es busca un treball complementari com entrenar nens o alguna cosa semblant, que pot ser que el club t'ofereixi per augmentar una mica més el salari. Sí que hi ha jugadors de la quarta divisió que viuen únicament i exclusivament del futbol. Evidentment, el meu cas és una mica especial, perquè vinc de fora.

Com ha estat la teva adaptació a aquest nou país?
Difícil perquè hi ha una barrera molt gran que és l'idioma. Quan vaig anar cap allà el meu anglès no era molt bo i ara l'he millorat, però al Japó tampoc és que parlin molt l'anglès. Hi ha una barrera de l'idioma i també cultural. Al final, qui s’ha d'adaptar ets únicament tu. Ells estan al seu país, viuen la seva cultura, viuen el seu dia a dia. Però de mica en mica vas estudiant comportaments i formes d'actuar amb ells i pots anar traient-ho.

De fet, a les teves xarxes tu ja et dirigeixes com a l'afició en japonès. L'has après des de zero o ja tenies alguna noció bàsica?
Quan em va arribar l'oferta vaig començar a estudiar el bàsic. I quan he arribat allà m'he apuntat a acadèmies de japonès. Ara, puc mantenir una conversa bàsica en japonès, una entrevista com aquesta encara no m'atreveixo a fer-la perquè no... No les faig bé [riu]. El tema de l'escriptura, això ja va a part. Aquí m'ajuden.

(...)
Tenen tres formes d'escriure, tres abecedaris i es complica llegir i escriure. El parlar és relativament més fàcil. Ho poso en japonès perquè estic vivint allà, la meva afició és japonesa i vull que m'entenguin, és la seva llengua.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Arnau Riera (@arnauriera97)


Com porta la teva família tenir-te a tants quilòmetres de casa?
Soc fill únic [riu]. Al principi complicat, però aquest any he tingut la sort que han pogut venir a veure'm. Aquest any he acabat el contracte, i em deien que em busqués alguna cosa per allà, perquè veien que estava molt millor allà que aquí. Contents que em vagin bé les coses.

Quins canvis has notat entre el futbol català i el japonès?
Sobretot l'estructura. Allà està molt ben muntat. Tant a primera, segona, tercera, fins i tot quarta és un grup, o sigui, són lligues nacionals, per a tot el Japó. Si tu estàs a quarta divisió, per arribar a tercera divisió, que és la primera lliga professional del país, necessites uns requisits mínims. Aquest tipus de requisits, que primer has de ser un equip professional, per avançar, avançar en ta una lliga professional, crec que fa molt bé el professionalisme del futbol en el país.

I dins del camp?
El futbolista japonès té molt, molt, molt, molt nivell tècnic, individual, però en ser un esport que és gairebé nou, a nivell tàctic i col·lectiu estan aprenent a passos agegantats, però encara els falta. Aquí a Espanya ho tenim molt mamat el tema col·lectiu, o inclús moviments per no rebre pilotes, sinó per crear espais, per enganyar el rival... Crec que és l'única diferència que hi ha entre el futbol japonès i el nostre.

El futbol mou molta massa de gent o encara ocupa un rol molt secundari dins dels esports d’allà?
Dins del Japó, l’esport rei és el beisbol, però després ja hi ha el futbol. Però crec que, a poc a poc, està guanyant la partida del beisbol i els èxits recents als mundials estan fent que el país es focalitzi més en aquest esport. Cada cop hi ha més gent als estadis. També l'arribada d'Iniesta i de grans jugadors va fer molt.



Ets el primer porter de tot el país que juga a la màxima categoria japonesa. Què significa?
Sincerament és un motiu d'orgull personal. Estic molt motivat i per a mi és una motivació extra poder pensar que sí, estic en un equip, però vull jugar. És una dada que no la sabia fins fa res. Anem a aprofitar-ho i a poder convertir-me en el que des de petit he volgut ser.

Creus que els jugadors que venen d'Espanya o d'arreu d'Europa teniu una pressió afegida quan veniu a jugar a aquestes lligues?
No és pressió, al final el que volen de tu és bon rendiment. Nosaltres demanaríem el mateix. Tant nosaltres quan anem fora com a tots els que venen aquí al país tenen aquesta pressió afegida, però que és una pressió que és totalment lògica

A la celebració de l’ascens amb el Nara vas lluir una senyera. Quina realitat tenen d'Espanya i Catalunya?
No acaben d'entendre molt bé el tema i no són molt conscients del que és Catalunya i el que és Espanya. En arribar, jo donava com classes de Catalunya. Igual que nosaltres, si jo et començo a parlar d'una part del Japó, et dic Kansai, que és la zona on estava jo, segurament, no en tindries ni idea. Al final, sí que és veritat que nosaltres els últims anys, hi ha hagut moltes notícies del que ha passat, però ells viuen molt lluny, i sí que se n'assabenten, però viuen la seva vida. Viuen en una bombolla on no els interessa gaire massa el que passa a fora si ells estan còmodes.

Tens pensat fer la teva carrera allà o t'agradaria tornar a Europa?
Aquest any al Sagan Tosu tinc una oportunitat que sempre he volgut i mai he pogut tenir. La vull aprofitar al màxim, no vull pensar en el futur. Després, ja es veurà. Vull veure el meu creixement personal dins del futbol i saber fins on puc arribar. Si el dia de demà puc tornar a Europa o no... Evidentment, seria més fàcil per a mi perquè estaria més a prop de la meva família, dels meus amics, Barcelona... Quan vaig al Japó, vaig i torno el desembre quan acaba la Lliga. No tinc oportunitat de tornar durant l'any.

Seràs el tercer espanyol a la història del club després de Fernando Torres i Isaac Cuenca. A part, noms com Andrés Iniesta o David Villa han jugat aquest campionat. T’impacta molt el fet de compartir espai amb jugadors de gran renom i de màxim nivell?
Totalment, quan m’esmenten aquests noms i em diuen que han jugat al club on estic, per a mi és un orgull estar allà. Ara tinc una motivació enorme. No ho veig com més pressió, sinó com una oportunitat enorme. És una manera d’estar motivat diàriament. Evidentment, hi ha dies més complicats, però pensar en això et motiva i et fa donar el màxim. Tinc moltes ganes de començar, també d’estar aquí amb la meva família i amics. No vull marxar, però les ganes de començar són boges i viure el dia a dia d’aquestes llegendes. És una cosa que des de petit volia fer i ara és increïble viure-ho.

El 2023 la selecció japonesa masculina només va perdre un partit dels deu disputats. Aquestes xifres sumades als bons Mundials de la selecció masculina i femenina, fan pensar que ha millorat molt el nivell aquests últims anys. Veus que s’està invertint diners i en metodologia per poder fer un salt de qualitat?
El Japó està apostant en el futbol de cara al futur. Estan apostant molt en aquest esport des de petits, hi ha molts entrenadors espanyols amb la metodologia d’aquí, que els agrada molt. Aprenen molt i molt ràpid. Culturalment, són molt quadriculats i si els dius que s’ha de fer una cosa, ho faran cada dia sense fallar. En aquest sentit, són increïbles i, personalment, a mi em costa molt ser tan constant.

Creus que arribaran lluny al següent Mundial?
De cara al futur, potser d’aquí un o dos mundials, no dic que guanyi el Mundial perquè és complicat, però pot donar sorpreses com la de l’anterior edició eliminant a Alemanya i guanyant a Espanya en una fase de grups. Cada cop hi ha més japonesos a les lligues europees, la lliga estatal aprèn més d'aquestes i el nivell del futbol japonès puja.

Què és el que més t’ha sorprès del Japó?
El tema cultural, tant a bé com a malament. Si tens un problema, nosaltres el resoldríem per un camí i ells agafarien un altre que nosaltres ni tan sols haguéssim pensat per arribar a la mateixa conclusió. El tracte amb les persones i el respecte, ho porten a un nivell extrem. Vas a un lloc turístic o un temple i respecten molt el silenci perquè puguis valorar el que significa i el que és aquell lloc en la seva naturalesa. Estic enamorat del país i podem aprendre una barbaritat de la seva cultura, igual que ells poden aprendre de la nostra.

Al Japó les temporades de lliga són a any natural a diferència d'Europa. Aquest 2024, s'inicia al febrer i acaba el mes de desembre. En els pròxims dies, l'Arnau volarà fins Tosu, ciutat de la prefectura de Saga per establir-se al pis i començar la pretemporada.
— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —