Ariadna Fernández Planells és professora doctora a la Universitat Politècnica de València, al Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art. Així doncs, imparteix classes al Grau de Comunicació Audiovisual i centra la seva recerca en els joves, les xarxes socials i els hàbits informacionals. 

El 15 de maig del 2011, Fernández es va unir a la manifestació convocada a Barcelona per “¡Democracia Real Ya!”. Durant aquells dies de protesta, Fernández estava realitzant la seva tesi doctoral, però després d’ una “crisi temàtica” i de la seva participació com a activista en el 15-M va decidir encetar una nova investigació i centrar el seu estudi en aquell moviment. 

La seva tesi doctoral Keeping up with the news: youth culture, social activism & digital communication ofereix una comprensió global del consum de mitjans i informació a partir de l’estudi de les generacions més joves en dos contextos diferents: els joves en una situació quotidiana i els joves en les seves pràctiques activistes, centrant-ho en els nous moviments en xarxa com el 15-M i el Umbrella Movement. A partir de les tendències comunicatives que van eclosionar amb aquests nous moviments socials, l'Ariadna detecta les tendències comunicatives presents i futures. 

Recentment, Keeping up with the news: youth culture, social activism & digital communication ha guanyat un premi extraordinari del programa de Doctorat en Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. 

Què et va portar a fer aquesta tesi doctoral?
En la construcció d'una identitat d'una generació, els mitjans tenen un paper molt important. I, en el cas dels joves esteu infrarepresentats. No teniu protagonisme, les notícies sobre joves es basen en fonts institucionals i no tenen en compte les mateixes fonts juvenils. I, a més, esteu simplificats i estereotipats, ja que soleu aparèixer en notícies de societat o esports i teniu uns rols assignats molt estereotipats. A partir del 2011, s'inicia una nova etapa d'indignació que canvia els relats i m'interessava veure com els joves s'autoorganitzaven per generar el seu propi relat, com s'implicaven a canviar la societat que els envoltava i com buscaven informació sobre els temes que els interessaven i com s'informaven.

Quines són les principals conclusions?
Destacaria com a principals resultats de la recerca que els activistes van utilitzar mitjans nous i antics per informar-se i que van assignar nous rols a les xarxes socials: d’un ús recreatiu a un d’informatiu i polític. A més, van mostrar un major interès en la cerca d’informació, van mostrar una mirada més crítica cap als mitjans tradicionals i van consolidar els dispositius mòbils com a eines d’informació. Finalment, malgrat el paper destacat dels mitjans socials, la meva investigació posa de manifest que la interacció cara a cara i la comunicació offline va ser un element clau per a la identitat col·lectiva i el compromís.

Com s’informen els joves i els joves activistes? 
El jovent activista s’informa d’una manera prou similar al jovent en general. De fet, tot i que les pràctiques comunicatives sorgides al voltant de moviments com el 15-M o l'Umbrella Movement inicialment van suposar una excepcionalitat, a posteriori aquestes pràctiques es van convertir en pràctiques regulars. En el cas dels mitjans socials, es van convertir en els canals informatius per excel·lència. Els activistes van poder seleccionar la informació i difondre-la per ells mateixos, sense intermediaris (aparents), així com  debatre i informar-se de la font directa. Es van convertir també en eines de crida a l’acció i de creació d’identitat. Participar a través de hashtags concrets o debatre a les pàgines de Facebook d’aquests moviments ajudava a crear la sensació de comunitat. En realitat, ser activista del 15-M implicava utilitzar aquests mitjans. 

Quin paper tenen els mitjans de comunicació tradicionals enfront Internet i xarxes socials a l’hora d’informar-nos? 
Estem en un moment de transformació de l’ecosistema comunicatiu. Internet i els mitjans socials han adquirit protagonisme com a fonts informatives i els usuaris tenen una posició central. Les mobilitzacions de 2011 van permetre superar els prejudicis que hi havia sobre la desafecció política de la població jove. No obstant això, la imatge que s'ha seguit transmetent majoritàriament en els mitjans tradicionals és de joves abstrets per la tecnologia i sense una implicació real, activa, en el que els envolta. Sols cal mirar les notícies sobre la pandèmia i el jovent. Sembla que sou els culpables de tot! Això no ajuda al fet que els mitjans tradicionals tinguin un paper central en la vida del jovent. Si a això li sumem que els codis d'expressió dels mitjans resulten llunyans i aliens al llenguatge dels joves...

Tenim un problema greu en una societat en què la població jove utilitza principalment xarxes socials comercials que basen la selecció de contingut en un algoritme. Les xarxes socials volen que passem el major temps en elles, de manera que el contingut que ens ofereixen és aquell que ens faci passar-hi més temps i aquest no és necessàriament el de major qualitat. 

"La imatge que s'ha seguit transmetent en els mitjans tradicionals és de joves sense una implicació real"

Com es poden adaptar els mitjans tradicionals a aquest nou ecosistema comunicatiu?
Els mitjans tradicionals encara no han trobat el seu paper en aquests nous canals. Aquí, els joves periodistes tenen molt a dir, però, lamentablement, de vegades repeteixen les dinàmiques ja existents. No dic que calgui trencar amb els valors del periodisme tradicional, que són més necessaris que mai. Però sí cal trobar i experimentar amb noves formes d'explicar històries i de generar contingut. Els investigadors també tenim molt a aportar per saber què està fallant perquè, no només els joves, sinó una part significativa de la població prefereixi informar-se per altres canals i perquè la confiança en els mitjans hagi baixat tant. Tot això ha d'anar de la mà d'un model de negoci que permeti als mitjans subsistir i fer la seva feina amb independència. Per descomptat, això sempre és més fàcil de dir que de donar una solució. Entre tots, joves inclosos, hem de trobar maneres de tenir una societat democràtica forta.

Quin paper van tenir les xarxes socials en els nous moviments socials com el 15-M?
Els nous moviments socials han actualitzat les formes de mobilització a través de l’ús de les TIC. Es tracta d'una generació de joves, el consum informatiu de la qual, es divideix entre múltiples mitjans i pantalles, offline i online, mainstream i alternatius. Participar en el 15-M va derivar en un major interès per estar informat, que, al seu torn, va derivar en una recerca més intensiva de fonts d'informació, en l'ús dels mitjans socials i dels dispositius mòbils com a eines informatives i en l'aparició d'una consciència crítica cap a les informacions difoses pels mitjans convencionals.

"Tenim un problema greu en una societat en què la població jove utilitza principalment xarxes socials comercials que basen la selecció de contingut en un algoritme"

Han suposat aquests nous moviments en xarxa una transformació en l’ús de les xarxes socials per part dels joves activistes? 
En el cas dels mitjans socials i les tecnologies mòbils, els activistes els han convertit en radical media. Gràcies als mitjans socials van establir els seus propis mitjans de comunicació alternatius i van contrarestar el tradicional gatekeeping dels mitjans de comunicació de masses. Es va difuminar la línia entre l'activista com a receptor d'informació i com a creador i difusor. El Moviment 15-M és un exemple de com els recents moviments en xarxa han utilitzat els nous mitjans. Així com Seattle va suposar un nou paradigma de les característiques comunicatives de les protestes antiglobalització, el 15-M juntament amb el Umbrella Movement i Occupy, entre altres, també ho han suposat. Han mostrat el potencial i també les limitacions dels mitjans socials per a la nova onada d'activisme en xarxa.

En els darrers anys, com han canviat les tendències tecnològiques i comunicatives dels joves? 
A nivell comunicatiu, les tendències detectades en l'estudi realitzat entre 2011 i 2014 no han fet més que confirmar-se i potenciar-se. Els joves dels moviments actuals, com el feminisme o l'ecologisme, són particularment actius a les xarxes socials i entren en la "batalla de la informació" i en la "batalla del relat". Encara que s’ha d’evitar la "fetitxització" de les xarxes socials, aquestes juguen un paper crucial en els moviments contemporanis.

Però després del 15-M i amb l'escàndol de Cambridge Analytica, els activistes han començat a prendre consciència dels límits i les oportunitats de les xarxes socials. Encara que els activistes utilitzin aquestes xarxes amb una lògica horitzontal, en realitat, aquestes no deixen de regir-se per una estructura jeràrquica, rígida, panòptica, que persegueix el benefici econòmic i practica el control de continguts.

"Les tendències detectades en l'estudi realitzat no han fet més que confirmar-se i potenciar-se"

Què és el que més t’ha sorprès de la teva investigació? 
En primer lloc destacaria que es va confirmar que, malgrat certs cants de sirena d'alguns gurus, les tecnologies digitals no havien substituït a les eines analògiques, ni tan sols al cara a cara, sinó que les van ressituar, reforçant-les i situant-les en una nova dimensió. D'aquesta manera, el cara a cara i la comunicació offline van mantenir la seva importància per a crear llaços interpersonals forts. Van ajudar a definir el 15-M i a la identificació dels joves activistes amb el Moviment.

Per tant, l'apropiació i ocupació d'espais físics va ser fonamental per a l'existència, organització i cohesió d'aquest moviment i les places van ser el lloc on construir una identitat en comú i on mantenir unides a les masses d'individus. Per altra banda, sorprèn que els hàbits de consum d'informació entre activistes coincideixin amb les tendències de la resta de la població. 

Quina informació ens dona la investigació sobre el futur de la comunicació i la informació?
L'estudi dels hàbits de la població en general i dels joves en particular permet anticipar el nou ecosistema comunicatiu. Els recents moviments socials en xarxa es caracteritzen per la mobilització ciutadana, especialment dels joves, l'ocupació de l'espai públic i per un ús intens de les TIC. És probable que a través de la seva observació es detectin tendències comunicatives presents i futures. L'ús dels nous mitjans i tecnologies per part d'aquests nous agents polítics i socials ens porten a predir que el sorgiment de la participació política a través dels mitjans de comunicació social i de contingut multimèdia d'alta qualitat és irreversible a curt termini. Els mitjans socials, efectivament, aporten solucions i experimentació, però també plantegen problemes tecnològics que haurem d'afrontar. No hem d'oblidar que es tracta d'empreses i serveis que paguem amb les nostres dades personals…