Berta Abellan és una pilot de Trial de 21 anys que des dels quatre ha estat sobre una moto. Als tretze anys va veure que el Trial era allò que volia fer: de gran volia ser com la Laia Sainz, l'actual campiona del món. A dia d'avui és la tercera del món, tres vegades subcampiona del món i campiona d'Europa el 2018. En aquesta entrevista intentem conèixer una mica més la pilot catalana i, a la vegada, el món del Trial.

Comencem per pregunta fàcil, per què vas escollir el Trial?
El meu pare sempre va ser un aficionat i de petita me'n va ensenyar, em va agradar i mira... fins al dia d'avui.

Alguna vegada t'has plantejat provar alguna altra modalitat o ets trialera i prou?
He pensat en provar algun dia l'Enduro perquè em crida molt l'atenció, i a la llarga córrer en aquesta disciplina i qui sap si en un futur anar al Dakar.

Si arribes a competir en la modalitat d'Enduro i t'agrada, veus possible compaginar Enduro i Trial?
Sí, però primer m'agradaria fer les coses bé al Trial i després passar-me a l'Enduro. I si m'acabés agradant més, em decantaria per aquest. Però el Trial és el que més m'agrada, és la meva passió.

Com és la teva vida fora del terreny, és a dir, sense motos?
Molt normal. Aquest any sí que és veritat que el dedico més al Trial i només entreno i vaig al gimnàs sense temps per a res més. Però m'agrada molt fer altres esports —jugar a pàdel, confessa— viatjar, sortir amb les amigues...

Com portes els nervis pre cursa?
Aquest any una mica millor, bastant millor, però fins ara els portava fatal. Aquest any mentalment m'he trobat molt bé, he sabut controlar més els nervis i la pressió, i això ha ajudat bastant.

Hi ha més nervis a la primera cursa del campionat o a l'última?
En l'última. Saps que és l'última oportunitat que tens per fer-ho bé i has de donar-ho tot. Llavors tens una mica més de pressió.

Quines són les claus per triomfar al Trial?
Molta constància, humilitat. Pots ser una mica menys humil i potser els jutges no t'ajuden. No està de més ser una mica més simpàtica i humil.

Algun cop has comentat que has entrenat amb Laia Sanz. Com és compartir entrenament amb el teu referent?
La veritat que em va genial entrenar amb ella perquè aprenc moltíssim, sobretot mentalment, és increïble la fortalesa que té. M'ensenya molt, a més a més que és un honor.

Parlant de la Laia Sanz i d'experiències... fa uns mesos vas tenir l'oportunitat de formar equip amb ella i Sandra Gómez al Trial de les Nacions. Com vas viure aquesta experiència?
Va ser molt bona. El Trial de les Nacions és una competició on pots gaudir molt perquè no tens la pressió com quan vas sola, i tens les teves companyes que et donen molt suport. I mentalment estar amb la Laia va ser increïble, perquè em motivava molt. Estava sobre meu i va ser molt fàcil, ens va anar molt bé.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Berta Abellan Marsiñach (@bertaabellan)

T'agradaria, en un futur, poder comptar amb ella (Sanz) com a coach?
Sí, la veritat que m'he plantejat demanar-li ajuda per algun espònsor o demanar-li algun consell per competir millor. A la llarga espero que em pugui ajudar.

Canviant de tema, el Motorsport en general és un esport d'homes, però cada vegada hi ha més dones o això sembla. Al Trial també?
No. Sí que de petites hi ha més nenes que van pujant, però un cop arriben a dalt i veuen que no es pot viure d'això, que no es poden dedicar només a això, abandonen. Aquest any i el passat moltes companyes ho van deixar i és una llàstima perquè eren molt bones.

Parlant de companyerisme, és complicat tenir amistat dins la competició?
La veritat és que som més amigues que rivals. Som poques i les poques que som ens portem bé entre totes. La veritat és que amb totes genial.

Tornem a la participació femenina. Què creus que s'hauria de fer per intentar mantenir aquesta participació femenina? Que no abandonin.
Suposo que la millor manera, o la més fàcil, seria amb més visualització i més ajudes. El Trial és un esport molt car i si no hi ha ajudes econòmiques no es pot sostenir. Quan veus que vas guanyant, ho vas fent bé i encara així no tens ajuts, has de buscar un pla B. Entenc que moltes ho deixin, però crec que amb una mica d'ajuda totes podrien continuar.

Com penses que se'ls podria donar visibilitat?
Sobretot a la tele, a les xarxes socials, que surtin els nostres noms, el Trial en si, que hi hagi una bona cobertura o una bona difusió.

Amb Sandra Gómez vas ser monitora al Campus Femení de Trial. Com va anar? Creus que aquest tipus de campus pot ser una manera de fomentar aquest esport?
Aquest campus va genial, triomfen molt i venen moltes noies. És un campus on aprenen moltíssim, però també gaudeixen per igual.

És un campus només per perfils més professionals o podria apuntar-s'hi qualsevol persona?
És veritat que aquest concret sí que és una mica més professional. Però a la vegada és un campus obert per a tothom. Sempre recomanem que vingui gent de tots els nivells, perquè així també poden aprendre les unes de les altres.

Creus que aquest tipus de campus pot ajudar a crear una comunitat més forta dins d'aquest esport?
Aquest campus ajuda perquè motiva a les noies a voler participar i a la vegada veuen que es pot arribar amunt en aquest esport. A la vegada, les fàbriques veuen que hi ha noies que els agrada l'esport i poden apostar una mica més per nosaltres.

"Des del meu punt de vista està bé que hi hagi competició femenina i masculina"

Has competit també en categories mixtes. Creus que està bé que hi hagi una separació de gèneres a l'hora de competir o que totes les categories haurien de ser mixtes? Creus que això us podria donar més visibilitat?
No. Des del meu punt de vista està bé que hi hagi competició femenina i masculina. Pel físic és impossible que fem coses com les que fan ells, i ho sabem.

Què destacaries de competir en modalitat mixta?
En el meu cas al campionat d'Espanya em va molt bé competir amb ells: per motivar-me i veure que també puc fer coses com les que fan ells. És una manera d'entrenar.

Què creus que s'hauria de destacar més d'aquest esport?
Sobretot que es valori una mica el sacrifici i l'esforç que fem tots dia a dia. No només hi ha futbol, el Trial és un esport molt bonic i que té molt contacte amb la natura.

Posant el punt de mirada en aquesta temporada, no vas tenir un inici fàcil, però a poc a poc vas millorar. Què va passar?
Potser l'inici. Vaig començar sense molta confiança, no m'ho creia molt. I fins que no vaig veure que podia assolir els objectius d'aquest any em vaig animar i em va funcionar.

De cara al 2022, què vols canviar per millorar?
Em falten moltes coses per millorar i crec que mentalment sobretot, però tècnicament també, he de millorar alguns aspectes. Per això aquest any entreno més, amb l'objectiu de millorar en aquests aspectes.

Hem parlat de què canviaries per l'any vinent. Però què diries al teu jo de quan vas començar a competir?
Que confiï més en ella mateixa i que no deixi d'entrenar ni de perseguir els seus somnis perquè es poden aconseguir.

Has parlat abans sobre millorar mentalment. El Trial t'exigeix molt mentalment? Un sol pot tirar endavant competint a un nivell d'elit o és necessari una ajuda externa com per exemple psicòlegs esportius?
És un esport molt mental. De fet, jo als tretze anys, la primera vegada que vaig competir al mundial, em vaig adonar que es necessita molt cap per competir. Amb el pas dels temps he necessitat una ajuda, en el meu cas un psicòleg, perquè costa molt.

"La primera vegada que vaig competir al mundial em vaig adonar que es necessita molt de cap per competir. I amb el pas dels temps he necessitat una ajuda"

En què t'ajuda un psicòleg?
M'ha ensenyat a tenir la meva rutina, a ser conscient de cada cosa en cada moment on et trobes .Que aquí entra també una mica la figura del motxiller: si tens un bon motxiller que et sap portar mentalment doncs s'agraeix.

Ara que menciones el motxillers: hi ha hagut una mica de polèmica amb aquesta figura de si havia de ser-hi o no, de si havia d'aguantar la moto o no, d'ajudar-vos en general. És realment tan important la seva figura per a vosaltres?
És veritat que depèn una mica del pilot, però per a molts sí. Tenir motxiller dona molta confiança, jo per exemple els necessito, sobretot mentalment. Però que m'agafi també. Et dona un plus.

Alguna vegada has tingut por?
Sí, sobretot al Campionat d'Espanya. M'he trobat amb algun pas que feia molt de respecte. Però tornant amb els motxillers, gràcies a ells i que me'n refio d'ell i de la meva moto, continuo endavant. Però sí, he sentit por.

Parles de confiança amb la moto, pot influenciar aquesta confiança moto-pilot en com vagi una prova?
Sí, però no és tant en la moto, sinó en com t'hi sents. Potser em falta confiança en mi mateixa, però, a mi, les meves motos sempre m'han donat molta confiança. I em sento segura del que faig.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Berta Abellan Marsiñach (@bertaabellan)

Aquest novembre aquí a Barcelona té lloc el primer Indoor femení de la història. Hi participaràs?
Sí, sense pensar-ho, en tinc moltes ganes. Crec que és el somni de tot trialer. Així que sí, allà em podreu veure.

Saps ja com serà? Pots dir-nos alguna novetat?
No en tinc ni idea, la veritat, no m'han dit res. Imagino que hi hauran unes cinc, sis zones per a sis noies que competim. No crec que sigui molt complicat, però l'Indoor requereix molta precisió, així que toca entrenar al màxim fins a la data.

És el primer pas per obrir portes a l'Indoor femení?
Sí, crec que donarà molt de nom: ets al Palau Sant Jordi i això fa que arribi a moltes empreses que s'hi puguin interessar. Nous espònsors i noves oportunitats.