La nova aposta de Filmin Original és Autodefensa, una sèrie creada per Berta Prieto, dramaturga i actriu, Belén Barenys (més coneguda com a Memé), també actriu i corista de Rigoberta Bandini, i Miguel Ángel Blanca, director de la sèrie i de pel·lícules com Quiero lo eterno o Magaluf Ghost Town. Es tracta d'una autoficció en què les dues amigues obren les portes de la seva intimitat per mostrar el descontrol de la joventut barcelonina i les emocions extremes. En el fons, la sèrie va de dues noies que es diverteixen en defensa pròpia. 

Blanca va veure un vídeo de les dues a les xarxes socials i els va proposar el projecte. La sèrie, que s'estrenarà el proper 29 de novembre, està formada per 10 episodis autoconclusius amb una durada que oscil·la entre els 10 i els 20 minuts. Cada episodi està concebut, gravat i editat amb un estil particular i diferent dels altres. Prieto i Barenys són molt crítiques amb el sistema acadèmic interpretatiu, que es basa en un mètode organitzat per aconseguir èxit dins del circuit tradicional, i que no contempla res que surti dels seus límits.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by MEMÉ (@belenbarenys)

Vau arribar mai a pensar que el vostre vídeo es projectaria a la televisió i es convertiria en una sèrie?
Berta Prieto: El vídeo aquell en què parlem tota l'estona era un vídeo de les nostres vacances. Pensàvem que era una peça bastant xula, perquè la Belén el va muntar de forma increïble, però com tothom fa vídeos a Internet, ara... Nosaltres som del 98 i del 99 i, en realitat, la gent ultrafamiliaritzada amb fer contingut a les xarxes és encara més jove que nosaltres.

Belén Barenys: Nosaltres no som youtubers ni res, no ho fem habitualment. És una cosa que vam fer perquè sí. Som actrius, i en aquell moment tampoc era tan boja la idea de sortir en una pantalla, però, evidentment, no ens esperàvem tot això que ha passat.

Com ha estat representar-vos a vosaltres mateixes?
BP: Ha estat super-reconciliador. Jo vaig estudiar interpretació i tot el que havia fet fins ara eren coses que jo havia escrit. També actuava, però tenia molt controlat el que volia dir. Estava en un punt en què pensava: "Berta, clarament lo teu no és actuar, lo teu és escriure". Fer aquesta sèrie ha estat molt guai perquè ha estat com llançar-se a la piscina i actuar. També per la manera de rodar del Miguel Ángel, perquè és a partir de la improvisació, molt punky, diferent.

BB: Jo no tenia tant de conflicte amb ser actiu, però sí que ha estat molt guai perquè hem sentit que som capaces i ho fem bé. De vegades sents que no encaixes en una manera d'actuar, i després t'adones que simplement has de trobar quins són els projectes o els directors amb qui tens feeling. Tot és més una qüestió de feeling que de tècnica, realment.

BP: Crec que les escoles d'interpretació són una merda. El que fan és crear molts traumes i complexos, i a l'hora de treballar ningú té eines reals per ser actriu. Quan vam començar a rodar, jo estava cagadíssima. Pensava: "Soc una mala actriu, ho faré fatal". Crec que això és perquè les escoles d'interpretació cohibeixen molt i et posen al cap què és el bé i què és el mal. No encaixar és important. Potser és un bon senyal en segons quins llocs, com per exemple al panorama teatral català. No estic dient que sigui una merda, sinó que hi ha moltes maneres de fer les coses.

"No encaixar és important, potser és un bon senyal en segons quins llocs, com per exemple al panorama teatral català"

Considereu que aquest format d'improvisar iniciarà una altra manera d'interpretar que no sigui tan acadèmica i institucional a les vostres carreres?
BB: Ja ho estàvem fent abans. He participat en obres que ha escrit la Berta, i ja és la seva manera de fer: una interpretació molt poc clàssica, molt fresca i molt intuïtiva. A Autodefensa és diferent, no sé si tornarem mai a fer un projecte en què ens interpretem a nosaltres mateixes, a no ser que fem una segona temporada.

BP: Amb una companya, la Lola Rosales, tenim una companyia de teatre i fem obres, i normalment la Belén hi surt perquè la fem amb les amigues. Crec que tampoc hem inventat res. Hi ha molta "caspa", però també hi ha molta gent xulíssima que està fent coses al cine i al teatre. Potser són coses menys mainstream, però crec que cada cop això és més tonteria, perquè què és mainstream i què no ho és? 

Creieu que fareu una segona temporada?
BB: Si la sèrie va molt bé i Filmin ens diu: "Feu una segona temporada", per nosaltres, perfecte. Me'n recordo que quan estàvem rodant aquesta sèrie no sabíem com aniria. Va ser tot molt caòtic i molt accelerat. Li vaig preguntar al Miguel Ángel: "Però tu creus que podrem fer una segona temporada?", i ell va dir: "Sí, i serà dolentíssima". No sé si serà dolentíssima si la fem, però és complicat fer una continuïtat d'això perquè és una cosa molt concreta. No sé com la faríem continuar.

BP: Tenim històries de sobres.

Seguireu el vostre rumb professional o aprofitareu l'onada d'èxit que portarà la sèrie?
BP: Tot és supercompaginable. Aquest any, en principi, fem una obra de teatre també perquè som companyia resident a la Beckett. Això ho faré 100 %. Si surten sorpreses de la vida, ja s'aniran compaginant, tant de bo ens passin coses sorprenents gràcies a la sèrie.

BB: El que vingui ho agafarem i anirem fent les coses que ja fèiem. Per exemple, mentre fèiem la sèrie jo també feia moltes altres coses. Sempre és compaginable. Pots morir d'un infart, però.

Com creieu que rebrà l'audiència que sigueu "no políticament correctes"?
BP: Crec que és diferent si tens la pretensió de fer alguna cosa políticament incorrecta o simplement vols fugir de ser políticament correcte. El nostre objectiu és per poder explicar coses des del nostre punt de vista genuí. Cada cop em fa més por com es rebrà, perquè començo a tenir consciència que ho veurà la gent. Per exemple, si un senyor de 50 anys diu "aquestes noies amb pèls als sobacos només surten de festa i es queixen", penso que haurem fet bé, perquè clarament és el que espero que opini.

BB: No em preocupa la imatge que donin les drogues o el sexe. En canvi, sí que estic bastant expectant per veure què passa amb certs sectors del feminisme, que segurament s'enfadaran. Tinc ganes que s'obri debat, perquè portem des del 2016 escoltant un mateix discurs feminista de masses, i de sobte trencar amb això em sembla interessant i innovador. És una de les coses per les quals em sento orgullosa de la sèrie.

BP: El més políticament incorrecte que surt són les escenes de sexe o de drogues, o de pèls a les aixelles. Però el que és menys políticament correcte són les opinions.

"Tinc ganes que s'obri debat, perquè portem des del 2016 escoltant un mateix discurs feminista de masses, i de sobte trencar amb això em sembla interessant i innovador"

Creieu que aquest tipus de guió improvisat serà un abans i un després en la trajectòria dels estudiants d'interpretació o un format pel qual apostaran plataformes com Filmin?
BB: És una mica fort dir que serem referents per algú. Per mi, el més important de com hem fet aquesta sèrie és que sembla que tots els productes audiovisuals que es fan hagin de seguir una mateixa metodologia, com la que s'ensenya a l'ESCAC, a la Pompeu... Aquí, per la manera de fer cine del Miguel Ángel, ho hem dinamitat tot i hem treballat des de l'impuls del personatge.

BP: La idea de crear des de la llibertat o qüestionant la manera preestablerta de fer em sembla interessant, perquè si es fa vol dir que sortiran productes audiovisuals molt més atractius que els que estem acostumats a consumir. No hem inventat res, fa molt temps que es fa autoficció i audiovisual trash i la gent continua fent les seves "caspes".

"Sembla que tots els productes audiovisuals que es fan hagin de seguir una mateixa metodologia, aquí ho hem dinamitat tot"

Quins han estat els vostres referents?
BP: Que em preguntin per referents és una pregunta que em fa moltíssima por. La peli de Los idiotas va ser molt referent per la línia políticament incorrecta que seguim, i Girls també, perquè és inevitable. Kids va ser també bastant referent. També hem tingut referents com l'energia de la Bad Gyal, de la Zowi... ties que fan el que els dona la gana. La Bad Gyal també té un discurs feminista una mica raro, i està perfecte. I també tios, per exemple, el Cecilio G.