El Ricard, conegut artísticament com el Boletaire Furiós, és un maresmenc de 40 anys aficionat a sortir a buscar bolets. A part del seu canal de YouTube, el Ricard es dedica a fer treballs forestals tals com podes, tales, o podes d'alçada. A més, treballa a Horrorland i col·labora amb una empresa de jardineria, on fa acompanyament a persones en risc d'exclusió social.

"M'he anat movent perquè soc una persona que ho necessita. Si estic molt estancat, m'ofego", diu en Ricard al Diari de Barcelona en relació al munt d'activitats a què dedica temps. El Boletaire Furiós però, no és simplement un boletaire. Quan surt al bosc recull bolets, però també brossa. Trobar-se'n el posa "furiós". Així, quan troba un plàstic, llauna o similar, crida. "Porto la ràbia dins meu", explica amb veu gutural aquest boletaire que també és aficionat del metal.

Entre tallar i arrencar, el Ricard ho té clar: ell sempre arrenca, i ens ho explica amb una analogia: "Has d'imaginar que reculls una poma. En tallaries la part de dalt, o l'arrencaries tota?". A més, es justifica dient que el miceli està sota el bolet. Per tant, deixar el peu no ajuda a fer que creixi de nou, ja que el fong no creix a partir del peu.

Per què vas començar amb Boletaire Furiós?
Era un projecte que tenia al cap i no sabia ben bé com fer-lo. I enmig de la la pandèmia, 'tancat' pel confinament comarcal, va sortir el Boletaire Furiós. Dins del possible me'l vaig saltar poquet. Tenia la necessitat d'expressar certes coses perquè soc un paio molt belluguet. Així, el Boletaire Furiós ve de quan jo tenia fal·lera d'anar a buscar bolets, i per moltes coses no pots sortir a muntanya. Com ara, que fa dues setmanes no puc sortir i ni miro, perquè em fan dentetes... Estic veient que per Girona i per la Garrotxa ha plogut prou, i s'estan fent ceps surenys, el boletus aereus, i també estan sortint ous de reig. Llavors, quan no podia sortir a buscar bolets, mirava YouTube i buscava boletaires que ensenyessin una mica les seves aventurilles. Em faltava una mica un personatge, i aquest personatge és 'el Furiós'. Em recompensa bastant en l'àmbit personal. Realment és com una espècie de teràpia.

Per què Furiós?
El Furiós ve sobretot per la crítica de la brossa. En la feina que he desenvolupat jo estic molt familiaritzat amb la recollida de brossa. És una cosa que humanitza, et fa més humil. Crec que un munt de polítics i lladres d'aquest país haurien de començar a fer aquestes tasques. En comptes d'estar a la presó com en un hotel, podrien estar duent a terme una tasca real i efectiva per al nostre entorn, com és eliminar la brossa dels nostres parcs, dels nostres carrers, i dels nostres boscos.
 

"El Boletaire Furiós ve de quan jo tenia fal·lera d'anar a buscar bolets però no podia. Llavors, mirava a YouTube, i allà m'hi faltava un personatge."

Què pretens transmetre amb el Boletaire Furiós?
El Boletaire Furiós és un personatge. Jo no soc micòleg, no soc un estudiós. Sempre he sigut més de pràctica. M'estudio les coses que m'interessen i presto l'atenció que puc, amb les meves limitacions, aptituds i condicions, i funciono a partir d'això. He arribat a un punt que m'he acceptat bastant a mi mateix, i no pretenc alliçonar. Dono consells i, més que res, vull ensenyar el viatge d'un boletaire que va agafant experiència.

I a tu, què et transmet?
Fins que no em vaig traslladar a l'interior del Maresme, no vaig començar a prendre'm més seriosament les sortides boletaires, que realment són una necessitat. Quan surto a buscar bolets és quan desconnecto completament de tot l'estrès, tots els problemes dels àmbits socials, econòmics o familiars que un pugui tenir. I a muntanya només tinc una premissa: sortir, la ruta que tinc clar que faré, no desviar-me, no perdre'm, buscar bolets, evidentment, i tenir la grata sorpresa de trobar-ne, i recollir la brossa. És una espècie de meditació que de cap altra manera puc fer.

Quines perspectives tens per al canal?
Seguir i tirar endavant. Faig el que em ve de gust, quan puc i com puc, i la meva projecció és seguir tenint calat i seguir aconseguint subscriptors: gent que em vegi i se senti identificada. Una de les coses que més gaudeixo són els comentaris. Per exemple, un noi del Montseny em deia: "La meva filla, quan anem a bosc, sempre recollia la brossa, i ara que t'ha vist fer-ho a tu, encara ho fa amb més esma!". Són missatges molt macos de gent que comparteix la teva idea i comparteix el missatge. És molt maco tenir una connexió, una petita xarxa de gent que no conec de res, però estem units per una petita causa. I també per l'amor a la natura i aquests petits gestos poderosos.
 

"Quan surto a buscar bolets és quan desconnecto completament de tot l'estrès, tots els problemes dels àmbits socials, econòmics o familiars que pugui tenir."

T'agradaria omplir el nínxol de TV3 de caçador de bolets?
Sí, i tant. Jo tinc molta energia i quan em poso a fer una cosa m'agrada fer-la bé. No soc algú que has d'anar perseguint, habitualment porto les regnes i quan em poso amb una cosa m'hi poso de cap. Irradio obsessivitat per qualsevol feina que exerceixo. Llavors, seria feina, seria treball, però crec que ho podríem tirar endavant.

D'on et ve la passió per anar a buscar bolets?
De petit havia sortit esporàdicament amb el meu pare i la família. Havíem tingut una casa a Campins, al peu del Montseny, però l'afició l'hem treballat jo i la meva dona. Des que vam començar a viure aquí, més a prop de muntanya, arran de treure els gossos i tal, doncs et vas endinsant una mica més. I és una cosa que t'enganxa. T'ho poden inculcar, o també pots descobrir-ho. No em pensava que t'absorbia tant i et donaria tantíssim a la vida. Moltes vacances me les organitzo per èpoques per anar a buscar bolets.

Inclòs l'estiu?
A l'estiu s'ha de pujar al Pirineu a cotes molt altes. A partir de finals d'agost, si el clima ha estat adient, ja pots fer bones sortides. I per exemple, ara la primavera s'allarga. Funciona a la inversa: la primavera comença a cotes baixes, les primeres florades, i van pujant d'alçada. I la tardor també va de dalt a baix. Encara que ara estigui malalt jo continuo sortint a treure els gossos, i entro una mica a bosc i miro una mica com està l'assumpte. Aquí al Maresme està molt magre, i quan no hi ha bolets, doncs clar... soc de costa! I gaudeixo molt de la platja.
 

"Una de les coses que més gaudeixo són els comentaris. És molt maco tenir una connexió, una petita xarxa de gent que no conec de res, però que estem units per una causa."

Quants anys portes sent boletaire?
Ara porto 10 anys anant-hi seriosament, més enllà de sortides esporàdiques per anar a passar l'estona. 10 anys sortint, coneixent zones... El primer any recordo que algunes sortides eren un fracàs i llavors sortia decebut de bosc. I una de les maneres de treure'm aquesta sensació era recollint tota la brossa que trobava i que podia. Llavors vaig dir: "Això per mi ha de ser gratificant, ha de ser una teràpia".

Clar.
Si recollia brossa compensava el fet de no trobar bolets. Durant els primers anys vaig caminar molts, molts i molts quilòmetres, i vaig agafar pocs, pocs i pocs cistells de bolets. Amb tot, l'experiència és un aprenentatge maco perquè dones valor al fet de conèixer la muntanya, conèixer els arbres i els racons i com canvien, com canvia la flora, i l'aspecte del bosc depenent de quins arbres hi ha... És un aprenentatge molt llarg. I amb 10 anys d'experiència, puc dir que jo n'estic [pausa dramàtica] justament al principi.
 

"Una de les maneres de no sortir decebut de bosc quan no trobava bolets, era recollint tota la brossa que trobava."

Quins són els teus bolets preferits de trobar?
La múrgola, sense cap mena de dubte. La múrgola m'agrada molt per la seva morfologia. Per la forma que té és un bolet molt estrany, realment. Quan el trobes amb aquests ovals, aquests foradets... és com molt èlfic, molt profund de bosc. A més, surt en una època en què no trobes els boscos massificats encara, així que és una època molt guapa per sortir. Somio amb múrgoles molts cops. [Riu, tot i que ho deia de debò]

Algun altre especial?
En segon lloc, el cep. És un bolet que per assecar-lo i mantenir és molt agraït. Quan l'asseques guanya sabor, guanya cos, i el procés per guardar-lo llargues temporades és idoni. També és un bolet que surt molt gran, amb una forma molt arrodonida. Soc un tio molt visual, a mi hi ha moltes coses que m'entren pels ulls, i crec que la forma en si del cep és una preciositat. A part de l'aroma, agafes un sec fresc [fa veure que olora ben profundament], i l'ensumes. Hi ha poques coses que siguin similars.

I un top 3?
I el tercer... Diguem la múrgola, el cep i... l'ou de reig! És el meu gran oponent, el meu arxienemic. És el bolet que menys he collit. Fa florades molt esporàdiques. Així com la múrgola, el cep o el rovelló es veuen més sovint, l'ou de reig és aquell que, ja només per dificultat, agrada trobar-se'l. A part de pel gust, perquè a mi m'agrada molt poder menjar els bolets crus, en soc molt fan. Jo lamino un bolet amb oli d'oliva verge i escates de sal, així com el cep o el xampinyó silvestre. Per mi poder arribar a casa, tallar l'ou de reig i poder consumir-lo fresc és una meravella.
 

"La múrgola és el bolet que més m'agrada trobar. Somio amb múrgoles molts cops. El segon és el cep, i el tercer, l'ou de reig, que és el meu 'arxienemic' per ser el bolet que menys he collit."

Hi ha algun que de tan comú ja no el recullis?
Hi ha molts que no agafo per gust culinari a casa. Per aquí per on jo visc, quan és l'època propicia, les trompetes de la mort, el craterellus cornucopioides, es fan a milions. I es fan unes flors grans com la meva mà, uns "bichos" enormes. Les continuo agafant, però algun any ja n'he acabat una mica cansat. A mi m'agrada fer tot el procés, collir-los, netejar, preparar, assecar, i al final, he acabat una mica —no ofès— però sí cansat de l'olor, que té molt poder. Ara fa un parell d'anys que no surten amb tanta abundància, i ja la trobo a faltar.

(...)
A més, no acostumem a agafar la gírgola, a què no li tinc molt d'afecte, a escala de tast. Sí que he agafat la gírgola de pollancre o així, per fer algun plat exclusiu. I a les llenegues aquí a casa tampoc no els hi tenim molta estima, i mira que són molt apreciades! Però no acostumo a agafar-les. L'altre dia allà davant del Pedraforca, vaig agafar pinetells a dojo, i les llenegues que vaig trobar les vaig mirar, les vaig apreciar, els vaig donar les meves benediccions, però ni vaig apropar-hi el morro.

Acostumes a sortir a buscar bolets acompanyat?
Com deia abans, sortir a muntanya és com una teràpia per mi, una cosa que necessito, així que no m'agrada anar acotat. Els dies que surto a buscar bolets, i ja em disposo a fer quilòmetres, i començar a les vuit del matí i arribar al cotxe a les sis de la tarda, acostumo a anar sol.

Què en fas amb tots els bolets que culls?
Doncs no he de pensar què fer-ne amb ells, perquè com que tinc família, tinc amics, tinc veïns, sempre hi ha un lloc on col·locar-los. Sobretot el rovelló, que és apreciat per tothom i se'n fa molt, els dies que arribo a casa amb els cistells ben plens, llavors l'endemà la família ja sap que menjarà rovellons. Tant la meva mare, com els meus germans, tothom.

Algun cop t'has intoxicat amb bolets?
No, mai. Amb la facilitat que hi ha actualment, és complicat si ets una mica previsor. Al principi, als bolets que no coneixia sempre els feia una foto, en feia vídeos, agafava una mostra (que recordem que s'ha d'agafar amb el peu sencer) per poder-lo identificar. I llavors sempre he fet aquest procés d'identificació prèviament al consum. Així, aquí a casa mai ens hem intoxicat. Deixa'm tocar fusta! [Riu]

La setmana vinent on s'hauria d'anar a buscar bolets?
Estem a finals d'octubre, la setmana del 24 cap endavant, jo crec que pel Gironès la cosa està bé. Pel Ripollès, a cotes altes estem a finals, tot i que la temperatura està sent bastant elevada... No he mirat gaire bé com estan allà dalt, però tot depèn de la temperatura. Si encara fa calor i encara estan havent-hi ruixats, pel Ripollès encara es podria sortir. Ah, i al Berguedà! Que me'n descuidava.