"Llorando en la limo" és un dels grans èxits de C Tangana, però també del grup madrileny Cariño, que la va versionar el 2018. Paola, Alicia i María es van donar a conèixer amb la cover pop d'aquest tema després de publicar el seu primer EP, Pop para la bajona. En aquest van incloure "Canción de pop de amor" i "Momento inadecuado", que acabarien formant part de Movidas (Elefant Records, 2018), el seu primer disc.

Les tres són de zones diferents d'Espanya però es van conèixer a la capital gràcies a l'aplicació Tinder. Filtrejos a part, aviat es van fer amigues i van formar aquesta banda de punkipop que ho està petant. Després del primer disc han publicat diversos singles i fins i tot una nadala, "X Navidad". Durant el confinament van estrenar l'EP X si me dejas en visto i ara preparen el segon disc i tornen als escenaris després de l'aturada amb un concert a Nits del Fòrum. Xerrem amb la María Talaverano, teclista i veu del grup, sobre tot això i molt més.

Qui sou Cariño?

Un grup d’amigues que fan pop, diria.

Per què Cariño?

Doncs era una muletilla que fèiem servir a la meva colla. Dèiem: “Ei, cariño” tota l’estona de broma i un dia la Paola va dir “joder, aquest nom molaria per un grup”. I jo vaig dir: “Sí, total”. I d’aquí es va quedar. Encara no hi era l’Alicia. 

Com definiries el punkipop a algú que no l’ha escoltat mai?

Doncs és el pop que s’escolta a Los 40 però el doble de ràpid. 

Quins són els vostres referents pel que fa al so?

Quan vam començar teníem una llista de grups on hi havia Mujeres, Los Punsetes, Perro... el que passa que ara ja tot el que escoltem ens influeix, així que, una mica tot. Potser no tenim referents tan ferms però, jo què sé, des de trap fins a pop.

Quina música escolteu últimament?

Jo Sen Senra, Charli XCX, C Tangana, que últimament està bastant guai, Chavales... Bé, La Oreja de Van Gogh els estic escoltant molt ara [riu]. Bad Gyal, que m’agrada bastant, i així. Escoltem bastanta música semblant les tres, la veritat. 

Dins del grup hi ha rols o us n’encarregueu de tot totes? Com decidiu les coses?

Realment no hi ha res establert, intentem repartir-nos-ho tot el màxim que podem, però, jo què sé, les coses més de disseny les fa la Paola. Jo faig més coses de números i coses així. Intentem més o menys que sigui equitatiu i que les tres estiguem sempre informades de tot. 

Qui porta les xarxes?

Les porto més jo, però si volen posar alguna cosa ho poden posar. Sempre em demanen permís i és com “no, tia, posa el que vulguis” [riu].

Creus que són importants les xarxes per estar en contacte amb els seguidors?

Sí, i tant. Cal donar personalitat, perquè al final la tenen, els grups. Són marques però hi ha persones darrere que en realitat són la marca, no és el mateix que qualsevol altra empresa o alguna cosa així, que sempre intenten humanitzar-la. En el cas dels grups és real que són persones i tenen una personalitat i han de compartir-la. També per rebre feedback dels fans, que és guai. Jo crec que és una eina que no s’ha de deixar passar. També vaig estudiar màrqueting i clar... 

Com us va afectar el confinament?

Doncs fotudament, la veritat. Jo, molt malament. Elles també. Jo encara no he sortit d’allò del tot, perquè al final, com a tothom, se’ns va trencar tot. Amb la música en directe, almenys avui toquem a Barcelona, però clar, de sobte ens hem vist sense cap tipus d’ingrés. Tot i així, si el virus dona treva i es pot tocar, doncs... ningú podia preveure-ho, així que...

Vau aprofitar per fer cançons?

Al principi no, ens va costar. Les coses que fèiem en quarantena no ens molaven, jo, almenys, tot el que he escrit no ho veia bé, li faltava alguna cosa. Ara ja sí, estem molt millor i estem composant el nou disc.

Quan sortirà, aquest disc nou?

Se suposa que a primers de l’any vinent. L’acabarem abans, però com l’hem de reposar uns mesos, doncs això.

Què hem d’esperar?

Jo crec que es nota que hem après molt. Al final, fèiem cançons perquè sí, però ara crec que hem millorat tocant i quant a composició. Però es manté el mateix llenguatge, les mateixes històries i molt d’amor.

“Els grups són marques amb persones reals al darrere”

En què us inspireu per fer les lletres?

Quan em ve un pensament sobre alguna cosa, l’exagero moltíssim fins a punts que es torna fins i tot turbio, però així és com acostumo a fer-ho. Però sí que em fixo en experiències pròpies o del voltant i sé que l’Alicia, que també escriu, també.

Hi haurà col·laboracions al disc?

Ara tenim la col·laboració amb la Natalia Lacunza, que ja ho va dir ella, així que ho puc dir. Però no sé si aquesta entra al disc, jo crec que sí, però no ho sé. I després per al disc, no se sap encara.

Preferiu estar a l’estudi composant o en directe?

A mi m’agrada més composar. Tot té la seva màgia, al final al directe veus la feina i ho gaudeixes amb la gent, mola molt que la gent se sàpiga les cançons i és guai; però jo en concret sí que prefereixo composar perquè el que més m’agrada és escriure. Però vaja, tot.

I pel que fa als directes, preferiu tocar en sala o en festivals?

Doncs depèn, són diferents. Ens agraden més les sales perquè al final és molt més proper, la gent ve a veure’t a tu, al teu grup, i el rotllo de la penya és una altra moguda, molt guai. El que tenen de bo els festis és que, a part que et trobes amb tothom i al final et fas amic també de les bandes, et trobes gent que no et coneixia i que estan allà de casualitat. Els dos estan guais però sí que ens quedem amb les sales.

Com afronteu el concert d’avui a Barcelona?

Uf... doncs estem nervioses, la veritat. No sabem com serà. Nosaltres ens estem preparant, hem assajat, la Paola torna de Canàries i tenim moltes ganes perquè després de tant de temps... jo ja no sé si sabré cantar. Estem nervioses però amb moltes ganes, a més que l’EP nou no l’hem tocat encara.

Us agrada tocar a Barcelona?

Sí, hem vingut vàries vegades, la veritat. L’any passat vam venir moltíssim i a part toquem al Primavera, que és increïble, així que sí. A mi m’agrada bastant. A més tenim amics allà, així que sempre que venim els veiem i és guai.

Aquest any havíeu d'actuar al Coachella. Com va anar la cosa?

Si es pot, potser hi anirem l’any que ve. Doncs res, ens va arribar per un mail. Va ser molt estrany, pensàvem que era fals i vam buscar a Internet i tot si el domini del Gmail que venia existia en realitat o no. Creiem que ens va venir d’un festival que ens volia portar a Los Ángeles l’any anterior o alguna cosa així, la veritat és que no ho sabem ben bé.

I com us vau sentir?

Vam flipar molt. Estàvem en un concert de La Zowi i no ens ho crèiem, fèiem broma, però al final va ser veritat. Molt boig. No m’ho crec encara.

Com va sorgir començar a treballar amb Sonido Muchacho?

Doncs al Luis el coneixem de veure’l amb Carolina Durante, que és el seu mànager, i també toca a Los Punsetes. No estàvem gaire contentes amb el nostre antic segell, que no és Elefant Records, és un altre. És a dir, amb Elefant genial, tot fetén, però amb l’agència de management no estàvem gens contentes i com que tots dos volíem treballar junts, així estem. A fuego.

Ha canviat alguna cosa en la vostra manera de treballar des que esteu amb ells?

No. La creativitat i la resta no, tot està igual. Sempre volem mantenir allò nostre, que ningú pugui influir, evidentment tothom pot opinar, però no deixem que ningú ens manipuli en cap aspecte.

Alguna vegada us heu sentit infravalorades per ser noies al món de la música?

Al principi no, crec. No ho sé, en el meu cas sempre he sentit que no tenia perquè estar allà, perquè tampoc era músic ni res, llavors d’alguna manera m’infravalorava jo mateixa. Però amb el temps, ja no. Fa poc, per exemple, vaig dir que treballava a la música i un tio em preguntava tota l’estona: “Qui és el teu padrí?”. I jo: “Doncs ningú”. I així tota l’estona, em deia: “Digues-m’ho, noia”, i jo al·lucinant. Doncs aquest tipus de masclismes sí que es veuen bastant. Al principi també se’n reia tothom, els amics i així. Si fos un grup de tios ningú diu res, és com “d’acord, han fet aquest tema i punt”. Però per ser noies sí que es posava molt en dubte si l’havíem fet nosaltres, qui l’havia fet, si hi havia algú darrere, perquè sempre es busca que hi hagi un noi darrere. 

I per ser joves?

 Igual no tant. Ni tampoc per ser homosexual. El que he vist clarament és per ser noies.

“Quan em ve un pensament sobre una cosa l’exagero moltíssim per fer-ne una cançó”

A Madrid sou molts els grups que feu un estil de música proper a l'indie-pop, però aquí a Catalunya costa bastant que arribi aquest gènere. Creus que és important que hi hagi més grups que facin alguna cosa semblant perquè altres artistes s’animin a fer-ho?

Es pot fer l’estil que sigui, mentre la gent s’expressi. Estic a favor que tothom expressi el que sent, els seus sentiments o qualsevol absurd, fent el gènere que sigui. Després, clar que ajuda que hi hagi altres grups, igual que que hi hagi cada cop més grups de noies i tal.

Sentiu que la vostra música o vosaltres mateixes heu canviat en els dos últims anys?

Sí, moltíssim, ha canviat tot. De fet, vaig fer una cançó sobre això l’altre dia [riu]. La música també perquè al final anem aprenent i ens fixem en coses que abans no ens fixàvem. Les cançons del disc anterior que vaig fer jo les vaig escriure en cinc minuts, i ara ja me les llegeixo, paro i em trenco el cap. També a nivell de melodies i instrumentals, que ho fa més la Paola, ha millorat moltíssim i ha après molt. A nivell personal, hem canviat molt, perquè et canvia la manera de viure. 

Us afecten els comentaris dels haters?

Al principi sí, però ja em fa molta gràcia. Els respondria a tots, de conya, perquè em parteixo el cul moltes vegades. Ja no m’afecta, però al principi sí, perquè estàvem més insegures. Ara ja estem contentes amb el que fem i hem acceptat que valem per això. Potser alguna cosa concreta ens afecta, però ja no tant. A mi el que em fot és quan ve d'algú que conec. 

Juguem ara al ‘Davant del mirall’. Un somni complert?

Tocar al primavera.

Un somni per complir?

Dedicar-me a escriure cançons, a composar.

La teva por més gran?

Que no existeixi l’amor.

El títol de la teva vida si fos un llibre?

"Tremendo personaje".

Alguna pregunta que no t’hagin fet mai?

Mai ens pregunten sobre les nostres relacions amoroses, i és estrany, crec.

Què respondries?

Doncs depèn del dia, avui tinc nòvia.

A veure com te'n surts amb el 'Paraula a paraula'. Pop.

Punk.

Madrid.

Llar.

Amor.

No romàntic.

Tinder.

Oportunitats.

Paola.

Germana.

Alicia.

Germana 2.

María.

Personica.

Cariño.

Motor.