- entrevistes -
Publicat el 06 de desembre 2023

Carles Martínez Novell (Granollers, 1984) és l’actual entrenador del Tolosa, equip de la primera divisió francesa de futbol professional. És el seu primer any com a primer entrenador en l’elit després de guanyar la Copa de França amb el TéFéCé la temporada passada, sent assistent de Philippe Montanier (anterior entrenador) i cap de metodologia del club.

Format a l’EC Granollers, ha entrenat les categories inferiors del RCD Espanyol i FC Barcelona. També ha estat entrenador dels juvenils de l’Al-Rayyan qatarià i la selecció Sub-20 de Kuwait, en la seva aventura per golf Pèrsic abans de tornar a Europa.


Comença a entrenar molt jove. Quan veu clar que vol ser entrenador?
Tota la vida m'ha agradat, des de petit he volgut ser mestre, volia treballar i estudiar INEFC. Ho tenia clar: mestre, professor, entrenador, fer la part d'educació. Era porter, m’agradava dirigir i veure el futbol des de darrere. Amb 15 anys vaig tenir l'oportunitat gràcies a en Tedi, el coordinador que hi havia al Granollers, de començar en un campus i em va encantar. 

Compaginava la seva feina amb el càrrec d’entrenador?
Sí, lògicament, era tan jove que no només havia d’estudiar. Després, quan vaig començar la carrera durant uns anys feia de coordinador de l'escoleta, entrenava porters i a un equip del l’EC Granollers. Un cop acabada la carrera, vaig començar a treballar de professor a l'escola Ginebró. Fins i tot vaig treballar en un gimnàs durant una època, compaginant-ho amb la feina d’entrenador de futbol. El primer cop que només vaig dedicar-me al món del futbol va ser quan vaig fitxar pel Barça.

Es vas sentir ben valorat a les categories inferiors d'Espanyol i Barça?
A l'Espanyol em vaig sentir molt valorat, igual que al Barça. Una setmana abans de marxar del club, va haver-hi un canvi a la direcció blaugrana i una persona em va valorar sense conèixer realment qui era i el que el meu entorn pensava de mi. Crec que van ser injustos amb mi en aquest sentit. Així funciona aquest món. Lògicament, penso que es van equivocar, potser la seva decisió no va ser la millor, però, potser, si no hagués passat això, no estaria en el primer equip del Tolosa.

Com li arriba aquesta oportunitat de fer el salt al futbol professional com a segon entrenador? 
Després d’anar-me’n al golf Pèrsic, vaig decidir tornar perquè tenia ganes d'estar a Europa. Tenia ganes d'estar a casa, més a prop de la meva família, del meu nen i de la meva dona. En aquell moment estava en una formació que vaig fer a França fa molts anys, la qual va anar molt bé. La van veure els del Tolosa i els hi va agradar. A més es van assabentar que en aquell moment estava sense equip, i em van dir que estaven interessats en mi. Vaig dir que sí i al cap d'un mes estava allà dins: entrava d'assistent i cap de metodologia del club.



Acaba la temporada passada, i Philippe Montanier deixa el club. A vostè se li havia sondejat aquesta possibilitat d'agafar les rendes del primer equip?
No, no. Des que entro al club em sento important, la meva opinió és important, em valoren, però jo anava amb la idea de créixer com a assistent al club i millorar la part de metodologia. Me'n vaig anar de vacances amb la idea de desconnectar per començar un altre cop i una tarda van trucar per informar-me d'aquest canvi, i el vaig iniciar amb moltes ganes. 

Ha trobat moltes diferències entre el rol del primer i el segon entrenador?
No tantes, però sent assistent a vegades pots ser un pèl més proper al jugador i el pots ajudar, des de l'ombra, a veure la veritat. Com a primer entrenador has de seleccionar molt més cada paraula que dius: quan parles amb ells és important ser honest, ser sincer, però no pots parlar més del compte, per evitar retrets. Has de ser un pèl més cautelós en les teves intervencions amb els jugadors. Un dels principis bàsics com a entrenador és mai mentir al jugador: si algun dia parles de més i ell ho malinterpreta o pensa diferent, pots tenir un problema, perds la credibilitat i la confiança del jugador.

Quin és l'objectiu actual del club? 
Millorar i créixer cada dia. Quan RedBird Capital Parterns entra al club el 2020, l’equip estava a segona divisió. La idea era anar creixent, tenen un focus molt clar a llarg termini, i està creixent a passos de gegant. El Tolosa va pujar a primera, es va guanyar la Copa. Estem a prop de poder fer alguna cosa. A la lliga l’objectiu és quedar el més amb un possible sempre, sabent que cada any hi ha situacions que poden canviar, depèn de la quantia que tinguis, les lesions…

Parli'm una mica sobre l'afició del Tolosa
És molt bona, molt positiva, ha entès perfectament que aquest club ve d’on ve, i que si puja i millora és perquè hi ha una comunió grandiosa. Sempre dic que l'equip ha de donar quelcom perquè ells es motivin i a l’inrevés. L'afició ha de ser positiva per ajudar que amb el nostre nivell puguem créixer. Aquesta comunió entre uns i altres ens beneficia als dos.



Esteu jugant Europa League i al vostre grup heu jugat contra un equip gran com és el Liverpool. Què va sentir quan va entrenar a Anfield?
Va ser molt maco, una experiència molt xula. Un cop veus el partit i amb la gent, t'adones de la magnitud, l’hora, lo ràpida que està a la gespa, la perfecció. Era màxim nivell. És veritat que a la Ligue 1 juguem al camp del Marsella, del PSG, el del Niça… El nostre estadi és magnífic també, o sigui que estic acostumat, no venim d'una lliga hipermenor. Però Anfield és un estadi que quan ets jove tens el somni de jugar-hi. El resultat no va ser el que volíem aquell dia, però, per sort, al cap de dues setmanes, ens vam treure l'espina. 

Com d'important és la gestió dins d'un vestuari?
Ho és tot. Sempre es parla i, avui en dia, cada cop més, de la tecnologia, la data, l'anàlisi, els sistemes… Però al final no canviarà mai. El més important en el futbol és la gestió, la comunió entre l’equip, el staff i l'afició. Com arribes, com transmets, si l'equip et creu o no, si els fas sentir importants. Tot bon equip funciona quan hi ha bon ambient i la gent se sent bé per rendir i donar el seu màxim. Estaré preocupat el dia que vegi que l’equip no està amb mi, que el tinc perdut. Mentre això no passi, és qüestió de seguir, persistir i trobar la manera de fer que l'equip s’apropi a la victòria.

En un grup que conviu tantes hores i dies junts amb molts moments de màxima tensió, és normal que a vegades sorgeixin conflictes... De quina manera ho solucioneu?
Amb naturalitat. Quan veus que pot arribar el foc, l'has d'apagar abans d'hora, perquè quan ja s'ha fet molt gran l'incendi és incontrolable. Això sempre és molt important, però a vegades hem de naturalitzar més les coses. Tothom es juga molt, és una situació de màxima pressió al grup professional. Si algú alguna vegada perd una mica els papers, mentre no hagi sigut amb voluntat de fer mal i no sigui reiterat, s'ha de ser un pèl més natural, parlar i ser empàtic. Ara, si algú no para i en el vestidor hi ha un problema, s'ha de tallar de soca-rel. 

Humanitzar els jugadors...
Hem d’entendre que això és futbol professional, però són persones; tots tenen uns problemes darrere, una vida, un cor i un cap. Per tant, és molt important la gestió humana i ser empàtic, tant ells cap a nosaltres com nosaltres cap a ells.

L'any passat guanya la Copa de França i el pròxim 3 de gener té la final de la Supercopa de França contra el PSG. Pensa molt en aquest partit? 
No, encara no, encara no. Vaig partit a partit. Lògicament, sempre està allà i fins fa dos dies no sabíem on es jugava (Parc dels Prínceps).Sé que per l'afició i la ciutat serà un dia important. No anem a jugar contra el PSG: anem a jugar a una final. Això és el més important per intentar guanyar un títol. Però ja tindrem temps per analitzar-la al 100%. 

A la celebració de la Copa, molts mitjans van fer ressò d'aquest sentiment occità que hi ha a la regió de Tolosa. Viuen molt aquest sentiment de pertinença?
Sí, cada cop més. És veritat que la ciutat de Tolosa, en general, sempre ha sigut una ciutat del rugbi, perquè el Stade Toulousain és un dels clubs més importants d'Europa, però des de fa uns anys ja s'ha anat canviant. Naturalment, el rugbi sempre seguirà destacant, però la ciutat té aquest esperit de lluita, de competir, de donar-ho tot. M'agrada. La gent aquí és molt maca, té un sentiment diferent. La veritat és que sí que es nota i es percep aquest sentiment d'occitania, és diferent de França. 

En un país i llengua diferents, encara que siguin veïns, com ha estat l'adaptació de la família?
De moment la meva família està a Catalunya perquè estic a tres hores de casa. Ells venen quasi tots els caps de setmana, jo baixo sempre el meu dia de festa, i, de moment, anem fent. Crec que el meu món és molt canviant... a saber quines experiències em tocarà viure. Considerem que no cal que tot giri sempre entorn la meva feina. A ells els agrada molt la ciutat i la gent d'aquí. 

Té algun somni o aspiració com a entrenador?
Continuar vivint el meu somni. Sempre ho he dit, quan estava a Granollers em sentia un privilegiat d’entrenar el millor equip de la comarca. De cop i volta me'n vaig anar a l'Espanyol, va arribar el Barça, anar pujant les edats, anar a l'estranger, entrenar en una selecció, ser professional… Cada etapa era un somni per mi. Ara el meu somni és estar al Tolosa. Simplement em dedico a treballar al meu dia a dia, gaudir de la meva feina, i el que vingui, ja vindrà.

A diferència de molts entrenadors d'avui dia, no ha jugat al màxim nivell. Creusque aquest factor aporta una experiència diferent o algun plus respecte a vostè? 
Sí. Sempre he dit que el millor entrenador del món, l'ideal, és el que hagi sigut jugador i hagi viscut aquestes experiències, i a sobre tingui la idea, el vessant de l'educació, de voler transmetre, de voler aprendre, com ensenyar-ho i ho has de fer bé. Després si estudies, et formes, escoltes a la gent que has d'escoltar. 

No ve de jugar al futbol professional, però ha entrenat clubs molt importants a escala nacional…
És veritat que en el meu cas jo he viscut la part professional des de la base, i no he arribat al primer equip des de l'amateurisme. He treballat amb jugadors de màxim nivell, he entrenat a l'escola, la formació del Barça, de l'Espanyol, i per tant allà des de sempre he viscut la màxima exigència. És una exigència diferent perquè és de nens, però sé el que significa estar en un club gran, la pressió, tot. No és el mateix, jo arribo des de baix, però també és veritat que fa molts anys que estic en aquest món professional.



Té algun entrenador que sigui un referent per vostè? 
Sí, molts. Els que s'atreveixen a fer coses, a innovar i els que no tenen un punt. M'agrada com transmet i el que diu el Pep Guardiola, ell sempre ha anat per davant. Va començar a posar un lateral per dins, va intentar fer coses diferents. Quan jo entrenava els infantils de l'Espanyol, recordo que ja pensava, no sé, "si aquest jugador ha d'anar a dins, per què no?"." Si un central en sortida pilota s'ha de posar de pivot, per què no?". És que no ho fa ningú. Qui diu que no s'ha de fer?

Quin consell li donaria al Carles que començava com a entrenador al Granollers? 
Sigues tu i estigues preparat pels somnis, és el més important. No vulguis ser el que no ets. És a dir, l'essència és l'essència, però transmet i sigues tu. Si no ets tu, no transmets. Els somnis arriben, però has d'estar preparat. Si no t'has format o hi ha algun punt que et limita, et sentiràs malament el dia de demà.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —