Els resultats del partit Concòrdia a les eleccions generals de diumenge passat han sorprès a tot el Principat d’Andorra: malgrat no tenir ni un any de vida, ha estat segona força política, amb cinc escons i el 21,43% dels vots. Només per darrere dels Demòcrates per Andorra (DA), que governen el país des del 2011.

La legalització de l’avortament, la racionalització dels preus de l’habitatge i la limitació a la inversió estrangera, una crítica a l’acord d’associació amb la UE (tot i definir-se com a europeistes), la preservació de la llengua i les tradicions i la defensa del patrimoni natural són algunes de les propostes que presentaven en el seu programa electoral. El partit es presenta amb una copresidència, és a dir amb dues figues com a presidents del partit.

Cerni Escalé, cap de llista d’aquest nou partit explica al Diari de Barcelona que Concòrdia va néixer al terrat de la seva àvia, “amb diverses persones que havien ocupat càrrecs institucionals de responsabilitat, però que estaven inquietes per la situació del país”. Al principi, es plantejava com un “moviment social”, explica, “però va acabar sent un partit polític, com a tal”.

Explica que Andorra "ha crescut molt ràpid” i “de forma relativament desordenada”, i com a conseqüència “la qualitat de vida s’ha constret”. Es van preguntar com millorar un “model de creixement que depèn molt dels turistes” mitjançant tres eixos: “la millora del poder adquisitiu, la protecció del territori, i la cohesió social i el sentiment de poble”. Parlem amb ell sobre els resultats electorals, les seves propostes polítiques i les direccions que vol prendre el partit a partir d’ara.

​​​​Com valoreu els resultats electorals, amb un èxit tan sobtat com ser la segona força política d’Andorra?
Molt positivament, perquè ara tenim molt més eines per defensar les nostres idees. Som el primer partit de l'oposició al país, i vol dir que tindrem veu al Consell General, el Parlament, i presència a organitzacions internacionals. També tindrem accés a tota la informació que es produeix des del Govern, i una part important de la nostra feina serà la de control d'accés a l'executiu. Tot això vol dir que les nostres idees surten reforçades.

Dèieu que vau néixer com un moviment social. Comparat amb els països veïns, a Andorra hi ha poca organització política no establerta com a partit que també faci pressió. Vosaltres, de fet, heu seguit també el camí d’establir-vos com a partit polític. Preteneu seguir sent presents a altres espais?
Ara la nostra missió serà la de consolidar-nos com a partit polític, però crec que podem ser un partit polític i al mateix temps un moviment social. A mi m'agrada la paraula moviment, per referir-nos a Concòrdia. Potser en un país petit és més fàcil que un moviment polític es transformi en partit polític.

Per què?
Perquè tot és més proper, perquè tenim les institucions molt més a prop i perquè és evident que participant directament en política tens eines que si no, no tindries. Però penso que en cap cas Concòrdia ha de limitar la seva participació. El que hem de fer és mantenir viu l'intercanvi i el debat crític, saludable i divers dins del partit. I, per tant, aquesta part de moviment social.

Se us ha definit també com un partit de joves, i és veritat que potser heu despertat un interès que altres partits, com els Partit Socialdemòcrata, no han aconseguit. Com valoreu aquest interès i quin paper té la gent jove al vostre partit?
La mitjana de les nostres candidatures era de 39 anys. Per tant, la majoria de candidats tenien entre 30 i 45 anys, la qual cosa ens fa un partit bastant jove, aquí i a pràcticament qualsevol lloc. Però la majoria som pares i mares molt preocupats pel futur que estem deixant a Andorra pels nostres fills i filles. Hem de mantenir el pacte tàcit que existeix entre generacions al país de conservar els recursos naturals, de conservar i construir l'espai per desenvolupar-hi activitat i de mantenir un deute que és proporcionat a la mida de l'Estat, que ha crescut bastant els darrers anys. Totes aquestes qüestions fan que ens plantegem quina és l'Andorra que trobaran les generacions que vinguin després de la nostra.

El que sí que sou és un partit jove. Feia temps que no en sortia un de nou, almenys amb tanta força...
Mai, mai aquí a Andorra...

Fa falta un relleu de la classe política, tenint en compte, per exemple, que Demòcrates fa 12 anys que governen?
Jo penso que hem d'aprofitar tot el talent que tenim i que no s'ha de descartar ningú, que hem de créixer com a país des de la unitat. Al mateix temps, penso que cal una regeneració de la política i en la forma de fer política, que sigui més constructiva i que no recorri als atacs personals. Es pot ser valent i incisiu, i al mateix temps constructiu. Per tant, ens agrada la idea aquesta de regeneració, però no és, “tothom fora i aquí venen uns nous”.

De què parla el partit?
Parlem de qüestions que són molt importants per la qualitat de vida i centrem el debat públic en això. Jo penso que això es podria interpretar com a regeneració, però no pel fet que per ser nou no ho has de fer millor. I això nosaltres ho tenim molt clar.

Cerni Escalé i altres militants de Concòrdia celebrant els resultats electorals

No us definiu ni com d'esquerres ni com de dretes, ho heu dit més d'un cop. Però, per exemple, quan arribin debats com la intervenció o la protecció en el mercat de l'habitatge… Quina serà la vostra posició?
Ens definim com a progressistes. Les nostres polítiques les pensem pel nostre país i defensem polítiques que es poden llegir com més de dretes, o més d’esquerres. Per exemple, nosaltres aboquem pel manteniment de la tradició, per fer reviure tradicions que al nostre país han perdut força. Aquest valor de la tradició és un discurs que potser és de dretes. Però també creiem que cal una Estat que garanteixi els drets socials i que s’intervingui al mercat de forma puntual, i això és més tradicionalment d'esquerres.

Què més defensareu?
També defensem protegir les empreses petites familiars del país davant de les multinacionals de fora. I això pots llegir-ho com una mesura més nacionalista o com una mesura que va en contra de les grans multinacionals i del neoliberalisme. Jo crec que cap d'aquestes dues lectures és bona del tot.

"Ens definim com a progressistes. Les nostres polítiques les pensem pel nostre país i defensem polítiques que es poden llegir com més de dretes, o més d’esquerres."

I els vostres votants, on se situen?
Jo crec que la majoria de gent que ens ha votat està entre el centre i centre-esquerra, perquè hi ha una tendència més forta al canvi. Però hi ha moltes persones que són de centre dreta que també han confiat amb Concòrdia, perquè estan tan preocupades com nosaltres amb que el ciment es mengi les nostres valls. Aquestes preocupacions són molt transversals. Jo penso que no ens hem de perdre en les etiquetes, que massa sovint ens desorientem amb el títol del llibre o amb el que posa l'etiqueta.

Però, per exemple, en temes d'habitatge, on us posicioneu? Perquè o defenses el dret a la propietat privada o intervens en el mercat. I una cosa és de dretes i l’altra, d’esquerres.
No hi estic d'acord. Defensem que hem de baixar el preu mig del mercat, perquè ara mateix estem tenint un efecte molt negatiu, sobretot de la inversió estrangera. De pisos que s'han transformat de lloguer a pisos turístics, o en pisos de compra-venda. El que hem de fer és baixar el preu mig de mercat, perquè altres intervencions que s'han provat a Andorra no han acabat de funcionar. També hi ha molts habitatges buits que han d'entrar al mercat. I aquí hi ha una sèrie d'esforços que pot fer l'administració pública perquè aquests pisos estiguin disponibles. Si estan disponibles, el preu mig del mercat també hauria de baixar.

També podríem parlar d'un topall en el lloguer?
No, nosaltres no parlem de topalls, perquè llavors perds l'habitatge de lloguer, i es transforma en habitatge de compra-venda. De fet és una mesura que hem vist que pot fer pujar el preu de mercat, perquè redueixes l'oferta. El que hem de fer és que la demanda disminueixi, perquè si la demanda és una mica més baixa, respecte a l'oferta que hi ha, això vol dir que el preu del mercat es modera. Si entren pisos buits al mercat, vol dir que n'hi ha més de disponibles, i si es manté la mateixa demanda, perquè és la demanda interna i no hi ha un creixement fort de població, els preus també haurien d'estabilitzar-se i baixar. 

"No parlem de topalls al lloguer perquè llavors perds habitatges. Hem de fer que la demanda disminueixi" 

Construir més habitatges, en aquest cas, tampoc seria una solució?
Pensem que de forma puntual sí que s'han de fer noves construccions, però el creixement ha de ser molt més orgànic, i hem de regular molt millor els usos. Hem de separar les parts que estan dedicades a l'ús residencial, a l'ús industrial o a altres tipus d'usos, com l’ús agrícola. Cal un ordenament urbanístic que estigui pensat més en les persones que en els edificis.

Vau dir que no pactaríeu amb Demòcrates per Andorra (DA). Ara que sou la oposició, us proposaríeu pactar amb ells polítiques concretes?
Els pactes són importants en política i des de Concòrdia pensem, i per això ens diem així, que s'ha d'estar obert a les propostes. Tancar-se del tot a cap tipus d'acord, durant tota una legislatura, seria un error. Ara, està clar que no farem cap pacte de la legislatura amb Demòcrates, no hem de sacrificar la independència del partit, donant recolzament a Demòcrates o acceptar càrrecs de DA. Serien més aviat acords puntuals per millorar el país. Però la nostra feina està a l'oposici: farem una oposició directa i clara, i al mateix temps constructiva i valenta.

Cerni Escalé, a l'esquerra, en debat electoral amb Xavier Espot, a la dreta, de Demòcrates per Andorra i Cap de Govern

Fa poc hem conegut la renúncia del líder del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López...
Sí, m'hauria agradat treballar amb ell des del Consell General, perquè el conec molt bé. Em sap greu la renúncia, però entenc per què la fa i penso que és un gest noble.

Veieu possible un coalició amb els socialdemòcrates a les eleccions comunals, les locals?
Són coses que ens hem d'acabar de plantejar, perquè a Andorra tenim un sistema electoral molt majoritari. Aleshores, haurem de parlar amb la resta de partits polítics per veure si en algun punt concret, en alguna parròquia concreta, hi ha una confluència ideològica i programàtica suficient com per tirar endavant un pacte electoral. Són converses que haurem de tenir durant les properes setmanes, però sempre definides per les línies que pacti l'assemblea. Però penso que podran existir confluències a nivell local, i és que també el sistema electoral ens porta a això. Específicament amb el PS, no ho sé, però penso que hem de continuar parlant, i no em correspon a mi tampoc de decidir-ho.

"Haurem de parlar amb la resta de partits polítics per veure si en algun punt concret, en alguna parròquia, hi ha una confluència ideològica i programàtica suficient com per tirar endavant un pacte electoral"

A Concòrdia li agradaria que la seva candidata a Escaldes-Engordany fos Rosa Gili?
Concòrdia, com a partit democràtic que és, s'ha d'esperar a l'assemblea, que serà qui decidirà les candidatures electorals. Però encara queden mesos.

Hi està havent una fuga dels sectors joves del PS cap a Concòrdia?
Hi ha una part important de vot que venia del PS en aquestes eleccions, però hi ha una part important de vot que també venia de DA. En l'enquesta electoral, que es va publicar una setmana abans de les eleccions, aproximadament el 60% o 50% dels votants venien del PS i el 40% de DA. En tot cas, no crec que els vots només vinguin del PS, sinó que venen d'una diversitat de partits. Respecte als apropaments de gent jove, sempre és natural que hi hagi apropaments. Però no penso que estigui havent-hi, a dia d'avui, un èxode de la gent jove del PS cap a Concòrdia.

Vosaltres tindreu 5 consellers amb 4.000 vots, mentre que el DA en tindrà 17 amb 6.000. Fa falta un canvi en la llei electoral?
Jo crec que hi ha d'haver una reflexió de fons. Un dels objectius polítics en els propers anys ha de ser que la representativitat al Consell General estigui més equilibrada. No és una qüestió de a qui afavoreix un sistema o un altre, és una qüestió que els interessos de tothom quedin més ben representats.

També sabem que el 50% de les persones no tenen dret a vot, perquè són residents. Calen canvis en la llei electoral o en els criteris de nacionalitat perquè aquestes persones que porten anys vivint aquí tinguin veu?
Ara mateix per tenir la nacionalitat andorrana, i per tant drets polítics, s'han de passar 20 anys al país, i a més han de ser ininterromputs. Pensem que aquest nombre s'ha de baixar, i que si algú deixa de residir a Andorra durant un temps i torna se’ls acumulin els anys. Després pensem que cal un sistema de consultes regulars a la població en el qual també participin les persones residents de llarga durada. Tot això hauria de fer que la participació democràtica de les persones residents sigui més plena a Andorra.

(...)
També creiem en la corresponsabilitat. Pensem que per la renovació del permís de residència i treball, el coneixement del català ha de ser obligatori. Amb un nivell més bàsic durant la primera renovació i successivament més alt però, posant, és clar, a disposició els recursos d'aprenentatge de la llengua. Hem de ser una mica més estrictes a l’hora de preservar la nostra llengua i les nostres tradicions, però al mateix temps donar eines de participació perquè aquestes persones sentin que Andorra és casa seva i perquè quan puguin optar a la nacionalitat andorrana, la vulguin.

"Hem de ser una mica més estrictes a l’hora de preservar la nostra llengua i les nostres tradicions, però al mateix temps donar eines de participació perquè aquestes persones sentin que Andorra és casa seva"

I la doble nacionalitat? Perquè també hi ha el problema que molta gent no agafa la nacionalitat andorrana perquè llavors li suposa perdre l'espanyola. I per motius de cadascú, a vegades no val la pena.
La doble nacionalitat és un aspecte que no portàvem directament al programa electoral. Però seguim parlant sobre quin és l'encaix possible de la doble nacionalitat, és un debat que a nivell de partit tenim obert.