Guionista i directora ocasional. Així s'autodefineix Clara Roquet (Osona, 1998) al seu compte de Twitter. Ha estat coguionista de pel·lícules com 10.000 km i d'Els dies que vindran, i de curts com El Adiós i Les bones nenes.  Ara, Roquet ha guanyat el Premi Goya a millor direcció novella i els Premis Gaudí a millor guió i millor pel·lícula en llengua no catalana pel seu últim projecte: Libertad. 

Libertad relata l’amistat entre la Nora, una noia de 14 anys procedent d'una família catalana acomodada, i la Libertad, una noia colombiana filla de la Rosana, la senyora que s’ocupa de les tasques de la llar de la Nora. La història, explicada des dels ulls privilegiats de la Nora, aborda qüestions com el pas de la infància a l’adolescència, la identitat de classe, l’autodescobriment i les desigualtats socials.

Fa una setmana Libertad va guanyar els Premis Gaudí a millor guió i millor pel·lícula en llengua no catalana. T’esperaves rebre el guardó?
Em va fer molta il·lusió, perquè jo soc guionista. Per a mi el guió és el pilar del cinema i que em donessin el premi a millor guió és que valoren la història, que és el que més cuido. També em va emocionar poder-ho compartir amb tota la gent que m’ha ajudat a escriure'l. Sembla que escrivim sols, però hi ha un munt de gent al darrere, i el guió de Libertad es va acabar durant el rodatge. 

Tenies clar que havies d’escriure i dirigir el film? 
Per a mi era un pas molt lògic dirigir-lo perquè vaig escriure el guió amb imatges i records propis. És una història que, sense ser-ho completament, és personal en moltes coses. Sobretot perquè està ambientada en la Costa Brava, un espai que conec molt i on passava els estius de petita.

Què és el que més et va costar en la direcció?
Les escenes de vaixell. Mai més a la vida tornaré a rodar allà. Tot l’equip estava marejat, feia una calor horrorosa, volíem marxar ja… Són les típiques coses que al principi no semblen tan difícils i acaben sent un malson, però al final va sortir.

Roquet va començar escrivint la història de la Nora i la Libertad per separat

Libertad tracta dos grans temes: la classe social i el pas infància-adolescència. Per què aquests?
La identitat de classe es forma en l’adolescència. Quan ets un nen, el món que tens al voltant és el món on viu tothom, i no et qüestiones que hi ha gent que viu d’una altra manera. Hi ha un moment en l’adolescència en què has de construir la teva pròpia identitat, i t’adones que la teva realitat no és extrapolada a tothom. 

En el teu discurs a la gala dels Goya vas dir que havies pogut fer aquesta pel·lícula perquè gaudeixes de certs privilegis, “privilegis que algú com la Libertad no ha tingut”. És per això que vas decidir explicar aquest relat des del punt de vista de la Nora?
Sí. Vaig començar a escriure la pel·lícula des del punt de vista de la Libertad, però no em funcionava. Per molt que investigués, no coneixia realment aquest personatge i m’identificava molt més amb la Nora. Em vaig adonar que per ser una mica honesta havia d’explicar Libertad des del punt de vista del privilegi, i narrar la història, no d’una nena que es retroba amb la seva mare, sinó d’una nena que mira a aquesta altra i s’adona del seu privilegi. I de fet, la història s’explica d’una manera en què tu també t'adones dels privilegis que tens.

Com va ser en el teu cas el procés d’adonar-te del teu privilegi?
Va ser en l’adolescència, arran de l’amistat amb altres persones que venien d’entorns menys privilegiats que el meu. Una cosa que sempre em va xocar és la relació que tenia amb les cuidadores de les meves dues àvies, que venien de Bolívia i de Geòrgia. Eren molt joves i amb la Clàudia, la noia boliviana, passàvem els estius juntes. Ella tenia 25 anys i jo 17. Érem com amigues, fins i tot ens maquillàvem a la seva habitació. Però després em treia el plat de taula i jo pensava: “Per què ella havia de fer això i jo no ho hauré de fer mai?”. 

Hi ha una escena semblant al film, quan la Libertad li retreu a la Nora que la Rosana no és de la família, perquè “li neteja el cul a la seva àvia i ella no”. 
És un moment molt important en el guió perquè la Nora no s’adona de què passa. Té tot molt interioritzat i es pensa que la Rosana, la mare de la Libertad, realment és de la família. Però de sobte la Libertad li diu que no, i a partir d'aquí comença el trencament entre elles.

"És una posició molt incòmoda el fet de tenir algú cuidant algú que estimes, i a vegades tendim a separar-nos-en emocionalment"

El tema de les cuidadores cada vegada és més habitual en el cinema. Per què volies reflexionar tu també sobre això?
Perquè ho he viscut molt de prop. Quan vaig fer el meu curt El Adiós, que va sobre una cuidadora, vaig estar-ne entrevistant moltes. Em van explicar les seves històries, i en totes es repetia aquest tràngol de deixar als seus fills en el país d’origen per cuidar altra gent. Escoltar les històries de dones que van deixar els seus fills enrere em va fer escriure Libertad, i reflexionar sobre com la falta de privilegis porta a decisions que mai ningú voldria prendre. Perquè cap mare deixa el seu fill voluntàriament. 

Com va ser entrevistar a cuidadores?
Dur. Va haver-hi una història en concret que em va marcar especialment. Era un retrobament entre una mare i una filla de 15 anys, que portaven 10 anys separades. La filla va venir Espanya i va ser terrible. No l’acceptava com a mare, no assumia la seva autoritat… L’acusava d’haver-la abandonat, perquè encara que els teus pares t’expliquin que ho fan per necessitat, com a nen de 5 anys el que tu reps és que la teva mare t’ha abandonat. És difícil de tancar aquesta ferida. 

La gent s’incomodarà veient Libertad?
Sí. És una posició molt incòmoda el fet de tenir algú cuidant algú que estimes, i a vegades tendim a separar-nos-en emocionalment. Però en el fons és gent que està donant molt d’amor i carinyo. Com es quantifica aquest tipus de cures? Aquestes persones han deixat moltes coses enrere per poder cuidar els nostres avis, perquè nosaltres puguem tenir el privilegi de no fer-ho. 

La classe social és una qüestió prou present en el cinema actual?
Hi ha pel·lícules sobre el tema, però normalment estan enfocades des de la falta del privilegi, i a mi em semblava més interessant parlar des del privilegi. Es pot fer una crítica igual de vàlida i, moltes vegades, parlar de privilegis significa fer una autocrítica que pot resultar incòmoda, però al final la incomoditat és molt cinematogràfica. 

'Libertad' es va estrenar el juny del 2021, però s’hauria d'haver estrenat el juny del 2020

Et vas plantejar utilitzar una cuidadora professional per interpretar la Rosana?
A El Adiós ho vaig fer. La Jenny Ríos, que fa de Rosana, és cuidadora professional. Però en aquest cas, com que la Libertad (Nicolle García) no havia actuat mai, vaig proposar si podíem trobar algú amb una mica de formació. També era la meva primera pel·lícula i si em podia rodejar de gent amb formació era tot més fàcil. 

I com va ser el treball amb totes les actrius? 
Fantàstic. De les coses que més he gaudit de Libertad va ser la feina amb elles. La Nora Navas és meravellosa. És tan bona persona i generosa. També la Vicky Peña, i la Maria Morera i la Nicolle García són noies intel·ligents i madures, que anàvem tota l’estona a foc amb la pel·lícula. Ha estat un plaer treballar amb elles. Els estic superagraïda.

"Els reconeixements són molt bonics i n’estic molt agraïda, però m’ha aclaparat la quantitat d’exposició que això suposa. Jo abans era guionista i escrivia a casa meva en xandall"

En la pel·lícula també jugues amb les tres generacions de dones: la nena, la mare i l’àvia. Què creus que aporta a la trama? 
És una història de transferència d’identitats, i per mi és molt important entendre d’on venen aquestes idees, i quines tenim heretades de diferents generacions. També volia fer entendre que, d’alguna manera, tots els personatges femenins estan atrapats. No hi ha bones ni dolentes, i cadascuna és fruit de les seves circumstàncies i pot lluitar o no per escapar-ne. 

De fet, la relació entre mares i filles és molt important. 
Exacte. Volia parlar sobretot d’aquestes relacions mare-filla, no només des de la Nora, sinó també des de la Libertad. Si te n’adones la pel·lícula és un paral·lel, una mena de mirall entre la Rosana i la Libertad, i la Nora i la Teresa.  

Abans deies que encaixes més amb el personatge de la Nora per la qüestió del privilegi. Hi ha altres aspectes que t’identifiquen amb ella? 
És una adolescent que li costa relacionar-se, que no sap encara com sortir de la bombolla, que està molt apegada a la seva mare… M’agrada perquè tot això també la converteix en una peli intergeneracional, en el sentit que toca problemàtiques de cada generació. 

Als Premis Goya, "Libertad" també va guanyar el Premi a millor actriu per Maria Morera; i als Gaudí, el Premi a millor protagonista femenina per Maria Morera i a millor fotografia.

Libertad ha rebut diversos premis, entre ells, quatre Premis Gaudí i dos Goya. Com estàs vivint aquest feedback? 
Els reconeixements són molt bonics i n’estic molt agraïda, però m’ha aclaparat la quantitat d’exposició que això suposa. De sobte comences a viure una vida una mica més pública i és molt estrany. Veure’t als diaris, a la tele… Jo abans era guionista i escrivia a casa meva en xandall. 

Ara que veus el film amb certa perspectiva, faries alguna cosa diferent? 
Crec que sí. Quan fas pel·lícules aprens molt en el procés i és un assaig-error. També és la meva primera peli, però seria fantàstic tenir un primer intent de fer la peli i llavors dir: “Val, ara entenc com ho he de fer”, i tornar enrere i fer-la de nou. 

Quins projectes tens entre mans? 
Estic començant a escriure una pel·lícula i estic a punt de dirigir una sèrie que començaré al setembre, però encara no en puc parlar gaire.