- entrevistes -
Entrevista a David Calle (UNICOOS)
Publicat el 17 d’abril 2020

Entrevista amb el creador d’Unicoos, un projecte educatiu que ja compta amb més d’1,3 milions de subscriptor al seu canal de YouTube, on explica lliçons de matemàtiques, física i química

Tots recordem aquells minuts previs a un examen. Aquells qui apuraven al màxim els segons per repassar els últims punts de l’esquema, aquells qui deien que no havien estudiat, però després, per art de màgia, treien un excel·lent, o aquells qui deien que s’havien quedat en blanc i que els aniria fatal. L’angoixa i els nervis creaven una atmosfera incerta abans de posar la data i el nom al marge superior del full en blanc. Tocava demostrar tot allò que havies... après o memoritzat?

El protagonista d’aquesta conversa ens deixa entreveure les esquerdes d’un sistema educatiu que cada cop respon menys a les necessitats d’una generació que reclama una revisió de les classes tradicionals. David Calle és un enginyer de telecomunicacions que va trobar en la docència la seva veritable vocació, acostant la ciència amb assignatures, a priori feixugues, com les matemàtiques, la física o la química, a través del seu canal de YouTube (Unicoos), amb exemples i aplicacions pràctiques per fer palès que la ciència ens acompanya dia a dia.

 

Com vius el confinament?
És una situació complicada, però la supero dedicant tots els esforços a la feina, sorgeixen diverses col·laboracions molt interessants. Ara per exemple estem treballant amb Televisió Espanyola per oferir vídeos de matemàtiques amb el propòsit de combatre la bretxa digital.

I la part personal, com la portes?
El fet d’estar de vegades amb la meva filla m’ajuda, perquè això de passar el confinament sol sí que és una mica depriment i frustrant. No obstant això, l'important és que no es contagiï ningú més.

Com a ciutadans hem estat ben informats? És millor la informació minut a minut o dosificada en el temps?
Crec que està bé que estiguem informats minut a minut del que passa, perquè, al cap i a la fi, som nosaltres qui decidim si volem estar informats o no. És cert que quan tens més informació, més fàcilment et satures. No sé si hem estat ben informats, el que passa és que a posteriori és molt fàcil criticar. Si el govern hagués decretat l'estat d'alarma amb un parell d'infectats, la gent els hauria titllat d'extremistes. Encertar és dificilíssim.

Actua bé el govern?
Des de l'òptica personal, l'última compareixença del president és de les primeres vegades que ell m’ha semblat que ha comunicat des del cor i amb rigor. I a l'alçada que exigeix el seu càrrec. És la crisi més greu que he viscut als meus 47 anys.

Com afecta el confinament en la teva feina?
Amb més feina! Aquesta tarda em posaré a gravar més vídeos. Però lògicament m’ha perjudicat, perquè no només sóc youtuber; he hagut de tancar la meva acadèmia i he cancel·lat diverses conferències que ja tenia acordades.

Sents empatia o cap sentiment especial arran d'aquesta crisi?
Em solidaritzo amb aquelles persones que no es poden permetre el luxe de quedar-se a casa, perquè em consta que hi ha molta gent que s’està quedant al carrer i no pot cobrir les necessitats bàsiques com són mantenir una hipoteca i omplir el carro d'anar a comprar. Tenim un sistema sanitari meravellós, que més o menys podrà resistir amb solvència aquesta crisi, però el desastre econòmic posterior pot ser devastador.

Parlem d'educació. D'entrada, vom valores la incertesa que envolta enguany la data i les condicions amb les quals es farà la selectivitat? 
Són en els primers amb qui vaig pensar. De fet, la meva filla es troba en aquesta situació: ara acaba segon de batxillerat, i estava bastant desesperada. Per això, el primer que vaig fer va ser gravar un vídeo titulat 'Que no panda el cúnico' per a enviar-los molts ànims i avançar-los que amb tota seguretat endarreririen la Selectivitat. També els vaig aconsellar que fossin estrictes amb l’horari a casa i que seguissin una rutina sobretot al batxillerat. Encara que es posposi la selectivitat, recomanaria que es posessin les piles, perquè els pot passar factura. [Riu] Les matemàtiques els poden llevar hores d'avorriment.

 

Com neix Unicoos? D'ençà que va néixer, fa nou anys, no ha parat de créixer...
Vaig començar l’any 2011, en plena crisi econòmica, quan es van esborrar la meitat dels alumnes de la meva acadèmia. Fou molt frustrant veure com alumnes amb els quals feia molt temps que treballava no podien continuar assistint a les classes perquè els seus pares s'havien quedat a l'atur. Pensant en ells, vaig començar a carregar vídeos a YouTube, però mai no m’hauria imaginat arribar a tenir més d'un milió de subscriptors! Al principi em feia moltíssima vergonya i, de fet, no sabia ni gravar, ni editar. La passió va ser el motor per continuar millorant de manera autodidacta.

Quina és la clau de l'èxit dels teus vídeos i del creixement del canal?
En el seu moment va cobrir un nínxol que no existia; eren vídeos que tenien un gran avantatge: els podien veure quan ho necessitessin i podien aturar-los o tirar enrere per comprendre millor l’explicació. En els primers vídeos tenia pànic escènic i tenia por d'equivocar-me, però em vaig adonar que el més important és tenir un tracte proper i sempre intento inspirar els alumnes amb uns exemples pràctics i il·lustratius, perquè s’adonin que la ciència forma part de la nostra vida quotidiana. 

El canal continua creixent...  Com canalitzes emocionalment aquesta responsabilitat?
Em continua pesant, perquè si en un mes no publico cap vídeo em sento culpable. De vegades em sentia desbordat, perquè no podia abastar totes les propostes, ni les preguntes que em feien. Afortunadament, vam fer una pàgina web, sumant professors al projecte, un equip informàtic i de màrqueting que em donen un cop de mà allà on ja no arribo. Cada vegada que em passa pel cap rendir-me, me n'oblido ràpidament gràcies a tot l'afecte que rebo de pares, col·legues i alumnes.

Creus que Unicoos ha deixat en evidència les mancances d'un sistema educatiu que ja ha quedat obsolet?
Sí, sens dubte. No pot ser que continuem insistint que els nostres alumnes es converteixin en màquines de memoritzar i en màquines de calcular. És això el que realment hem d'ensenyar a aquesta nova generació? D’altra banda, no saben per què vola un avió o com funcionen els airbags, no saben qui era Tesla. Potser hem d'insistir que aprofitin al màxim els recursos dels quals disposen com internet, les xarxes socials, etc., en lloc d’obligar-los a fer cinquanta arrels quadrades sense explicar-los per a què serveixen.

Una de les assignatures pendents és saber trobar la motivació d'aquesta generació d'alumnes?
Per defensar una mica al sistema, els alumnes també han d'aprendre que a la vida no tot és divertit i que tot s'aconsegueix a base d'esforç i no pas per casualitat. També és culpa dels pares, i m'hi incloc, perquè hem sobreprotegit els nostres fills.

Com veus a aquestes noves generacions?
Són una generació amb moltes virtuts, però més impacients, menys tolerants al fracàs i no entenen que la vida o que aprovar una assignatura és una carrera de fons i, no pas un esprint final de cent metres. Aquesta falta d'esforç i aquesta desmotivació, sumant-hi el fet que el professorat està perdut, perquè no reben ajudes per a trobar-se [amb els joves], i que les autoritats educatives canvien de sistema constantment, tenim un greu problema educatiu. S'està perdent l'oportunitat que Espanya sigui alguna cosa més que un país de serveis i orientat al turisme.

Un dels problemes és que no hi hagi un pacte eduactiu entre els partits?
Els polítics es focalitzen més en els seus interessos partidistes i a tenir la raó peti qui peti que no pas a dedicar esforços a construir un país per a tots. Ho veiem ara, precisament, amb la crisi del coronavirus. En lloc de donar-se suport mútuament, alguns continuen pensant en el rèdit electoral. L'important no és qui té la raó, sinó els nostres alumnes que, al cap i a la fi, són el futur.

Qui et va marcar durant la teva etapa d’estudiant?
Pedro, el meu professor de filosofia. Va ser qui em va animar a estudiar telecomunicacions, perquè a l'institut jo era bastant mandrós i trapella. Jo suspenia matemàtiques, a l’institut, però després vaig treure un deu a la Selectivitat. Fou com una mena d’àngel de la guarda que em vigilava i em va dir que apostés per l'enginyeria de telecomunicacions.

 

La figura del professor està devaluada actualment?
Desgraciadament, sí. És una figura a la qual se li ha perdut el respecte des de la família, fins i tot, des de les institucions i crec que s'hauria de recuperar aquesta imatge del professor com una figura de prestigi.

Com podem capgirar aquesta situació?
Cadascú hauria d’aportar el seu granet de sorra per recuperar la credibilitat dels professors. Una altra de les solucions és endurir l'accés a la carrera de docent i la mateixa carrera en si, a més de millorar els sous. D'aquesta manera, quan algú digui 'sóc professor', els alumnes se’l miraran de la forma que es mereix.  

La idea de les notes i de les qualificacions és obsoleta?
Les notes, les veig necessàries, però cal distingir entre avaluar i qualificar. Una qualificació no hauria de dependre únicament de la nota que es tregui en un examen final. És important que hi hagi exàmens, perquè és la manera que els alumnes tenen de saber si han assolit els objectius que el professor els ha plantejat. Les notes també són imprescindibles de cara a l'accés a la universitat, per la selectivitat. Ens agradi més o menys, equipara el nivell d'oportunitats de tots els estudiants per a accedir a estudis superiors.

S'haurien de canviar algunes dinàmiques a l'aula?
La classe tradicional és una eina meravellosa si s'aplica de manera correcta. Quant a metodologia no podem estar disconformes, perquè hi ha docents que ja implementen tècniques com la gamificació o flipped classroom (aules invertides). Per això caldria novament formar els professors perquè tinguessin un ampli ventall de possibilitats per aplicar en funció de les necessitats dels alumnes.

Si tinguessis la capacitat de canviar el marc del pla docent, quina assignatura hi afegiries?
Hi ha algunes habilitats que ja hi són, de manera transversal, però n'hi afegiria una que treballés la creativitat, el treball en equip, amb perspectiva de gènere i orientada a l’emergència climàtica, qüestions que són indispensables per a la societat d’avui dia. 

I per acabar, el test final de l’entrevista, en què fem preguntes amb una sola paraula; i demanem respostes d’una sola paraula…

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —