Ernest Riveras és una de les veus més conegudes del motociclisme. Periodista esportiu que, des de fa 13 anys, cada diumenge de carreres narra, a tota Espanya, el Mundial de motociclisme. En aquesta entrevista repassem la seva trajectòria, com ha canviat la televisió en 30 anys, les noves plataformes i formes de fer contingut i, també, parlem de MotoGP.

Per què periodista?

Probablement estava ja previst que em dediqués això però al principi sentia, fins i tot, rebuig. Per motius familiars jo no volia dedicar-me al periodisme. Els meus pares treballaven a la ràdio i ens passàvem allà moltes hores, la meva mare havia de compaginar treball i família i passàvem tantes hores allà que era avorrit per a mi. Però, quan arriba el moment de decidir i, tenint en compte que era un gran seguidor de tots els esport, un fanàtic, vaig pensar: per què no em dedicaré a això si és una oportunitat per a estar a prop de l’esport?

Amb el que expliques dones a entendre que sempre has volgut dedicar-te al periodisme esportiu, és així?

L'esport em va portar al periodisme, no va ser que m'agradava el periodisme i "després ja veuria", sinó al revés. No em vaig plantejar cap altre opció, tot i que vaig fer pràctiques en diferents sectors. 

Vas començar en la ràdio per a després passar-te a la televisió, amb quin dels dos et quedes?

Sóc de cultura de ràdio perquè tota la meva família ve de la ràdio i vaig començar en aquest mitjà, però des del 88 que vaig començar a la televisió no he fet una altra cosa. Per tant, em quedo amb això, amb la tele, però m'agradaria haver fet més ràdio.

Què és el que més i el que menys t'agrada del teu treball?

El que menys m'agrada és estar tant de temps fora de casa. I, el que més, ser el comentarista d'un esport d'àmbit mundial, del top 3 de l'esport espanyol amb esportistes com Valentino Rossi, Marc Màrquez, estar amb ells, i poder fer arribar la veu d'això a la gent.

Quin consell li donaries a un estudiant de periodisme que vol dedicar-se al periodisme esportiu?

Li diria que... pa' lante. Que gaudeixi si es el que l'agrada i que desprès ja es veurà.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ernest Riveras (@ernest_riveras)

30 anys treballant en televisió, què ha canviat?

Al llarg de la meva trajectòria m'he adonat que si vols veure un esport com t'agrada veure'l ho has de pagar, i això s'ha vist amb l'Eurocopa aquest any. Acabava el partit i marxaven, no podies ni sentir a parlar a l'entrenador, quasi no podies ni veure la repetició al final perquè és tot publicitat, perquè forma part del seu ADN. Necessiten la publicitat per poder cobrir aquest esdeveniment i, tot i això, ara mateix la publicitat tampoc ho paga perquè si Telecinco retransmet una carrera de motos han de tallar-la cinc vegades per posar publicitat.

Els grans esports com MotoGP, Formula 1, el Mundial de Futbol, la Champions o el JJOO tenen un cost tan alt que l'única manera de poder mantenir-ho és que ho pagui l'usuari. Això si, com a feedback ha de rebre un contingut excepcional.

Com va ser de passar de la televisió publica a una plataforma de televisió privada i ara a una plataforma de 'streaming' dedicada només a l'esport? 

En RTVE vaig aprendre moltíssim, allà em vaig formar. Em va permetre viatjar, experimentar amb els formats, dirigir, presentar... m'ho va donar tot, tant com a periodista com a personal. La televisió pública és molt important en un país i crec que s'hauria de reforçar, no només de boquilla sinó també atorgant uns mitjans econòmics perquè en certs moments puguin arribar a competir amb els altres mitjans. Quan vaig passar al canal de pagament, a Movistar, que després va ser Movistar +, vaig veure una altra manera de fer televisió. El client paga i ens hem de deure a ell. En aquesta etapa vaig tenir molts mitjans per crear de zero dos canals com van ser MotoGP i Formula 1 i dedicàvem moltes hores en prèvia i post per tenir material. Per últim, a DAZN, aquest nou món de les plataformes del 'streaming' que al final formen part del futur en el consum de la televisió i ens haurem d'adaptar. En aquestes plataformes no és tan important el directe, és important en el moment de l'esdeveniment. El consumidor un cop s'acaba la carrera no la tornara a veure ni mirarà una prèvia o un post sinó que buscarà altres continguts. En aquest sentit, es crea molt contingut sota demanda, que no caduca.

Presentació DAZN F1 i MotoGP Font: Ernest Riveras (@ErnestRiveras)

Estan arribant noves plataformes, com Twitch, penses que és el futur per a les retransmissions esportives?

Twtich és un món que està creixent gràcies als streamers, gràcies a la seva personalitat la gent se subscriu als canals, Twitch és un futur immediat, ja està passant. Però la clau és que tinguin la capacitat de comprar els drets, com el que ha fet Ibai amb la copa America o amb algun esdeveniment, és a dir, que puguin entrar en el mercat a comprar, però normalment no ho podran fer. Realment, serà difícil que puguin competir amb la resta. Però sí que és veritat que complementaran. Crec que abans podrem veure a Amazon -que ja està entrant en llocs com la NBA- o Google, és a dir, veurem als gegants de la comunicació fer això més que no pas gent de Twitch, que al final són individus.

En aquest sentit de nous formats, Dorna com porta aquesta adaptació?

Dorna s'està bolcant per innovar. Des d'un punt de vista del format, cada vegada hi ha més grafismes, millors càmeres, en un futur es treballarà amb la realitat virtual... es va avançant d'acord amb les noves tecnologies per seguir oferint el millor espectacle que és aquest esport.

12 +1 temporada en Motogp, alguna vegada vas pensar que arribaries tan lluny o pensaves que seria un treball passatger?

La veritat, mai vaig pensar que arribaria a MotoGP, així que va ser una sorpresa quan m'ho van dir el 2007. Després de cinc anys, quan va acabar el contracte perquè TVE no va poder renovar els drets, vaig pensar que era el comiat definitiu, perquè quan MotoGP va passar a Telecinco no van comptar amb mi. Mai vaig pensar que deixaria TVE ni que tornaria a les motos fins que va arribar l'oferta de Telefònica en 2014 i després ja amb DAZN, no ho pensava, però encantat i que duri en el temps.

Com va ser la primera vegada que vas comentar una carrera de Motogp?

Estava molt nerviós perquè, primer de tot, és un esport molt seguit aquí a Espanya i segon té uns seguidors molts fidels que en saben molt. Perquè ho han viscut des de petits, perquè és la seva passió de cap de setmana, perquè fan rodades... és gent molt sabuda i, per tant, ho vaig viure amb molts nervis i molta responsabilitat. A poc a poc, vaig anar creixent, vaig començar aportant el meu ofici de comentarista. Al final, ets amb gent com Ángel Nieto, Alex Crivillé, Carlos Checa, Dennis Noyes, Ricard Jové, Juan Martínez i vas aprenent de tots. Els primers anys vas aprenent, vas formant la teve propia opinó, però a la primera carrera estava acollonit.

"Són gent que quan veuen que tens passió, encara que no tinguis coneixement al principi, t’ajuden molt"

Com és compartir experiencia amb aquesta gent que sap tant? 

És un màster diari. Tot i que moltes vegades intentes desconectar i no parlar de motos al final surt i sinó demanes que t’expliquin alguna anécdota i Angel (Nieto) era molt d’això d'explicar-te coses d’un motociclisme diferent, un motociclisme que jo no havia viscut. Són gent que quan veuen que tens passió, encara que no tinguis coneixement al principi, t’ajuden molt.

Alex Crivillé, Carlos Checa i Ernest Riveras als Circuit de la Comunitat Valenciana Font: (@ErnestRiveras)

Com és la vida dins del paddock?

És una vida bastant rutinària al menys fins que arriba el moment que pugen sobre la moto, i fins que arriba el diumenge. La vida del paddock és una vida amb moltes reunions i moltes hores als circuits sense saber quan te n'aniràs. Nosaltres viatgem el dimecres, dijous al matí ja estem al Circuit i fem les reunions de rigor. Els dijous són els Media Day, els dies pels periodistes, és el dia que tens el dia d'entrevistar als pilots, fer continguts, fer reportatges... Així com hi ha esport que tenen un Media Day a l'any a MotoGP tenim 18,19 o 20 s. A partir de divendres ja entres al modo entrenaments, vas comentant el FP1, FP2, dissabte el mateix i a més les qualys i diumenge ja dia de carrera.

Com es una setmana sense carreres a DAZN?

DAZN és una plataforma 'streaming' i com dèiem abans s'ha de treure contingut. Es en aquestes setmanes quan treballem en aquests programes, reportatges... Contingut que es pot rodar al Circuit, però que després s'ha de treballar i editar. Aquests dies es fa una previsió del pròxim Gran Premi, en cas que vinguin encadenats com ara passarà amb Portimao i València, i sobretot posar fil a l'agulla dels continguts per a les setmanes entre carreres, però també per aquelles etapes que no hi ha competició. El seguidor de MotoGP ha de tenir un motiu per quedar-se quan s'acaba la temporada i és en aquestes setmanes on treballem per construir uns continguts que s'estrenaran en aquests mesos de descans. A vegades és més complicat una setmana sense carreres que al circuit. 

Hi ha gent que considera o pensa que no ets un periodista imparcial, què penses d'això?

Sempre hi haurà crítiques. Si miro les xarxes socials un diumenge després d'una carrera hi ha comentaris que diuen que deixi de ser "el pilota de Marc", el de sota em diu que deixi "de daurar la píndola" a Valentino. Cadascú veu les coses com li dona la gana, però si ladran es que cabalgamos. Mai generaràs la unanimitat, és impossible, però crec que fem un treball honest, al final, nosaltres comentem per Espanya, ens enfoquem més en aquests pilots d'igual manera que ho fan a Itàlia amb els italians o a França amb els francesos. Però, mirant-lo des de dins del paddock, quan anem a demanar una entrevista a Quartararo o a Baganaia o qui sigui ells sap qui som nosaltres, que treball fem, com ho fem i tothom entén que comentem per a Espanya. A mi el feedback m'ho dona el paddock i aquí mai cap pilot ens ha reprotxat res.

Existeix un periodista esportiu que sigui totalment imparcial?

Si, el periodista imparcial no significa que s'alegri molt i cridi molt quan guanya el seu pilot, ha de saber que si el pilot del seu país ho ha fet malament s'ha de dir i si guanya un altre esportista d'un altre lloc també s'ha de dir. El periodista pot ser imparcial perquè pugui ser capaç de jutjar situacions que vagin més enllà de les samarretes, colors, banderes o himnes.

"He estat en 6 jocs olímpics que això és l'esdeveniment més gran que, per mi, pot anar un periodista esportiu"

Et queda algun somni periodístic per complir?

No, he tingut la sort de poder fer de redactor, de presentador, de director, crear canals des d'un paper en blanc, poder traslladar-me a DAZN i dirigir aquest projecte i veure una nova manera de fer la tele... He estat en 6 jocs olímpics que això és l'esdeveniment més gran que, per a mi, pot anar un periodista esportiu.

Alguna vegada has pensat a dedicar-te a la docència?

Si, durant una temporada, en un curs vaig donar un mòdul de grans retransmissions esportives a la Pompeu Fabra en el màster. També m'han convidat a moltes classes en diferents universitats. I si, m'hagués agradat poder compaginar-lo, però en el meu cas és molt complicat perquè hi ha mesos en els quals quasi no estàs i no pots fer un ensenyament basat en el meu servei, en la meva disponibilitat.

Si haguessis de deixar de narrar Motogp. Quin esport escolliries?

És complicat... quan t'especialitzes tant en un esport em costaria posar-me a narrar un nou esport, però seria un que ja hagi fet; ciclisme, rugbi, bàsquet o atletisme.

Com definiries MotoGP?

Diria que MotoGP és un espectacle per damunt de tot. Tothom aporta alguna cosa perquè la gent gaudeixi del diumenge de carreres com un moment inoblidable. És del més espectacular, una carrera de motos pot arribar a ser avorrida perquè es trenca el grup, però sempre hi ha lluita i, qualsevol avançament dius ¡madre mía!.

"MotoGP és un espectacle per damunt de tot. Tothom aporta alguna cosa perquè la gent gaudeixi del diumenge de carreres com un moment inoblidable"

Quins pilots creus que són els més sobrevalorats i infravalorats de la graella actual?

Bfff... sobrevalorat no crec que hi hagi cap. L'esport es posa en el teu lloc rapit. Com ha passat ara amb Lecuona que, amb 21 anys, s'ha de marxar del mundial i arriba un pilot, Darryn Binder, amb 24 i sense cap experiència en Motogp, però està sobrevalorat Binder? No, potser d'aquí dos anys és campió del món. Un altre exemple va ser Quartararo, Fabio quan va pujar ho hauríem d'haver criticat. Era la bomba, però després es va perdre la seva estela i de sobte s'anuncia que pujava a Motogp havent-hi guanyat només una carrera de Moto2 i la gent pensava, què es això? I ara, mira, campió del món. Hi ha pilots que se'ls veu venir que van pujant esglaons i guanyant títols i d'altres que no.

I, infravalorats... no crec que tampoc hi hagi cap, sinó que hi ha gent que té més sort que d'altres i la seva trajectòria és més és recta o més sinuosa. No m'agrada personificar en ningú, prefereixo parlar d'arquetips, dir que hi ha pilots que arriben a MotoGP amb molta presa i no aconsegueix cap resultat i, d'altres que tenen el talent, però no han pogut arribar.

Hi ha hooligans a MotoGP?

Hi ha hagut, en el moment després de 2015 amb el tema Marc i Valentino vam estar dos o tres anys amb xiulets al pòdium, aplaudien caigudes i gent que es comportava com un hooligan i que anava als circuits escridassant quan un pilot queia. Jo crec que eren seguidors acèrrims de Rossi. Valentino ha portat a molta gent, ha sigut un fenomen i ha portat gent a les motos que li agradava l'esport i gent que mai acaben d'aficionar-se a les motos, però que venen només per veure-li a ell. Sí que crec que hi ha hooligans, però també penso que un cop acabin aquestes polèmiques això acabarà i, si continuen quan marxi Valentino, s'adaptaran i buscaran un nou ídol i si marxen amb ells doncs una llastima.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Ernest Riveras (@ernest_riveras)

Es notara molt la sortida de Valentino?

Sí, notarem una caiguda, però també crec que és un esport que està molt viu. Està Marc, Pecco, Quartararo... pugen joves per tots costats, com Gardner a MotoGP o Acosta a Moto2, que són gent que donen més que el que donen a la pista i, això, a la gent li agrada. Arribarà un públic diferent. Notarem el seu comiat un temps, però tot tornarà a posar-se en el seu lloc.

Per acabar... Hi ha alguna pregunta t'hauria agradat respondre?

Aquesta pregunta jo també la faig molt quan acabem una entrevista. Dic: "hi ha alguna cosa que t'hagi quedat per dir?" i no la veritat m'has preguntat moltes coses de la meva trajectòria, la meva passió per l'esport, les motos... de com odiava el periodisme i després el vaig abraçar. Hem parlat de la progressió dels mitjans i la seva evolució i de com he passat jo també d'un a l'altre... no crec que m'hagi quedat res. Només que gràcies per l’entrevista.