Que el número dos de la Via Laietana de Barcelona no sigui una secretaria sinó la seu d'una conselleria és una decisió que posa en valor, almenys dins el Govern, l'àmbit d'Universitats i Recerca. Fa poc més d'un any que Gemma Geis (Girona, 1979) dirigeix un departament dedicat a l'educació superior i la investigació i ja ha anunciat mesures com les d'equiparar tots els graus i màsters al preu més baix.

Des que es van apujar les matrícules universitàries el 2012, els estudiants que vulguessin estudiar carreres com infermeria, enginyeries o periodisme havien de pagar més de 2.000 euros l'any. En uns anys, aquest preu es reduirà a prop del 50%.

Per tractar d'això, de l'herència rebuda dels secretaris que la precedien i dels deures pendents, parlem amb la consellera Geis l'últim dia abans d'agafar vacances.

Com li agradaria que fossin les universitats catalanes d’aquí a deu anys?
M'agradaria que fossin internacionalment encara més reconegudes, compromeses amb els drets humans, la sostenibilitat, el canvi climàtic i les persones i, per tant, el compromís social. I unes universitats que fossin un lloc on els estudiants puguessin créixer personalment i professionalment. Una porta d'entrada per als estudiants.

Aposta més pels coneixements o per les capacitats?
La vida no són blancs i negres sinó que hi ha d'haver equilibri. Un pot tenir molt coneixement però si no té capacitat d'aplicar-ho... Avui en dia la capacitat de treballar en equip, de comunicació, la gestió de la incertesa i dels canvis són tan importants com els coneixements. S'ha de buscar l'equilibri. I hi afegiria: coneixement, capacitat i valors.

Quin és l’objectiu social d’un sistema universitari públic com el català?
L'objectiu, en el marc de país, és bàsicament preparar la propera generació de persones que s'inseriran en el món laboral. Aquesta experiència universitària és una porta d'entrada al món laboral i una part important de la seva vida per a poder-se desenvolupar. Estem treballant per la propera generació.

Hi ha qui pensa que la universitat ha deixat de ser la institució que crea i aporta coneixement a la societat per a ser una institució que crea mà d'obra per al mercat laboral. Què li diria a qui pensa així?
Hi ha d'haver equilibri: hi ha d'haver coneixements, capacitats i valors, que crec que també són importants en l'exercici. Però no, no només s'ha de pensar en els estudiants com a mà d'obra sinó que s'ha de pensar en el seu creixement personal i acadèmic. Als estudiants se'ls ha de tractar com a persones. Des d'aquest component de tractar l'estudiant com a persona, el que vols és que aquella carrera aporti creixement personal, professional i porta d'entrada a un altre dia. Però tot s'ha de fer amb equilibri, no podem pensar en crear màquines per anar a treballar, perquè no necessitem màquines, necessitem persones amb coneixements, capacitats i compromís.
 

“Hi ha d'haver un control de l'abús i un seguiment de les pràctiques”

Amb l'aprovació de la ILP Universitats, tots els graus públics s’aniran equiparant progressivament als més barats.
A 17 euros per crèdit.

De moment, el curs vinent, els més cars es rebaixaran. Per què enguany?
Perquè és a l'acord de govern. Junts per Catalunya va firmar un compromís per continuar baixant el preu de les carreres i màsters universitaris. Ja es va fer l'any passat en un 30% i aquest any hi ha hagut una altra rebaixa significativa en les enginyeries, carreres STEM i de ciències de la salut i dels màsters obligatoris per exercir una professió. A més a més Catalunya es va dotar, fa temps, d'un Pacte Nacional per la Societat del Coneixement i una de les polítiques era treballar per l'equitat i l'accés a la igualtat d'oportunitats. Per tant, més enllà de la ILP, hi havia això.

Què més?
Hem de continuar treballant en aquesta línia i m'agradaria poder treballar en beques salaris. És a dir, no només garantir la baixada de preus universitaris sinó també, per a aquells estudiants amb dificultats, garantir que puguin completar les necessitats amb una beca. Perquè en el cas d'una persona que tingui ganes d'estudiar i que vulgui fer aquest creixement, ni el sistema universitari ni el país no es poden permetre que en quedi fora. Perquè estaríem tenint un problema d'equitat i d'igualtat d'oportunitats.

I com posaran en marxa aquestes beques salari?
La veritat és que fa falta més finançament. Quan parlem de beques, l'Estat espanyol no ha traspassat les beques a la Generalitat des de fa 20 anys. Sí que ens agradaria treballar-hi. Ara hem de treballar en aquesta rebaixa de preus, perquè hi ha l'acord. Per les beques salari faltarà finançament i veurem l'any vinent si podem començar a teixir alguna estratègia en aquest sentit.

El nou departament d'Universitats i Recerca ja fa més d'un any que està en marxa. Segurament ja té una opinió de la feina que estan fent ara respecte de la que es feia abans. Què en diria?
S'havia fet bona feina. Són uns anys en què hi havia més necessitat de finançament, que és el que hem pogut recuperar enguany amb els pressupostos, que han incrementat un 14% el finançament. Si el sistema universitari s'ha pogut mantenir en els estàndards internacionals és perquè vam heretar un gran llegat robust. M'agrada fer un reconeixement a totes les persones que han estat liderant abans. Sempre hi ha coses a millorar, igual com passarà quan deixi la conselleria. Tant quan universitats i recerca era una secretaria com ara, sempre hi ha hagut voluntat de reforçar el sistema de recerca i d'universitats d'aquest país. Tenim un llegat molt gran i ara necessitem finançament.

Tornant a les mesures que han impulsat aquest curs. Els màsters que són obligatoris per exercir certes professions ja no costaran quatre o cinc mil euros. Què aportarà això?
En un moment de dificultats econòmiques, amb la inflació, en un context econòmic i polític molt complicat, que ningú es quedi enrere. Per tant, servirà per donar una empenta als joves d'aquest país, que és el més preuat. Treballar per als joves: que tinguin aquesta oportunitat d'accedir a aquests màsters i ho facin en condicions d'equitat. Perquè amb la reforma del Pla Bolonya, els graus van deixar de tenir cinc anys i passaven a ser graus i màsters. D'acord, però si llavors no fem polítiques d'equitat als màsters, la gent que té més dificultats econòmiques es queda només en els graus. Per tant, facilitar l'accés a aquests màsters era una mesura d'equitat per evitar quedar-se en el grau.

Quina valoració en fa del Pla Bolonya?
Jo vaig ser de les crítiques. De fet, vaig anar a les manifestacions contra el Pla Bolonya. No em semblava un mal pla però em preocupava quin era l'acompanyament pressupostari. El Pla Bolonya era una transformació de les assignatures en competències, més treballs i classes pràctiques i no tantes classes magistrals i teòriques... Feia falta més pressupost. S'hauria pogut aplicar molt més bé si hagués anat acompanyat de més finançament, però va anar acompanyat d'una crisi econòmica. Quan ets professor el que vols és fer les classes el millor possible i si has de fer un procés de transformació necessites capacitat econòmica. L'aplicació del Pla Bolonya es va fer en un context difícil que va fer que els professors hi haguessin de posar més de la seva part. L'objectiu és obrir-se a Europa i això és positiu, però mancaven recursos. Es el mateix que passa amb la LOSU, que es vol aprovar sense avaluar l'impacte econòmic que per a Catalunya és de 67 milions d'euros. Governa l'Estat espanyol i l'impacte és per a la Generalitat.

(...)
Sempre he intentat, aquest darrer any, que totes les mesures aprovades anessin acompanyades de dotació pressupostària. I després podem discutir si en fa falta més, que és evident. I per això vull un Estat propi, per tenir tota la capacitat política i econòmica. No es poden aprovar plans sense el suport econòmic, però tot i així crec que el sistema universitari ho ha fet bé. Tots ens vam esforçar per aplicar el Pla Bolonya i ho hem fet en el marc de treballar més les competències, les habilitats... els coneixements també. I l'adaptació a l'espai europeu d'educació superior, però jo era de les crítiques, per això. 

El grup impulsor de la ILP Universitats va portar al Parlament una esmena per eliminar la penalització en el preu de la segona matrícula, és a dir per a les persones que repeteixen una assignatura. Què li sembla la mesura?
En el decret de preus, com que hi ha una rebaixa en els preus dels graus, també hi ha una rebaixa a la segona matrícula. És veritat que no podem arribar a tot, econòmicament hem prioritzat la rebaixa per a aquelles persones que superen les assignatures.

Però està d'acord o en desacord de penalitzar les persones que necessiten una segona matrícula?
Quan parlem de finançament, són diners que surten dels impostos als ciutadans i ciutadanes i, per tant, hem de vetllar per prioritzar el reconeixement al mèrit i esforç de les persones que aproven a la primera. L'esforç que fa la ciutadania ha d'anar acompanyat per un esforç i uns resultats dels estudiants. Que hi poden haver casos excepcionals, ho podem entendre, però tenim altres reptes per prioritzar, com poden ser les beques salaris o la rebaixa dels preus per a les famílies monoparentals... Són diners publics i hem de prioritzar i reconèixer l'esforç d'aquells que aproven a la primera.

Però més enllà de l'esforç, també hi ha un conjunt de condicionants familiars, culturals o, fins i tot, laborals...
Hi estic d'acord i per això parlo de beques salari o mirar de treballar perquè aquelles persones que tinguin dificultats es puguin desenvolupar en el millor entorn possible. Ho entenc perfectament, tenia molts estudiants a classe que treballaven i em deien: "Professora, no puc venir a la data oficial de l'examen perquè treballo i si vinc no puc treballar i ho he de fer per pagar-me la matrícula". I jo canviava la data oficial de l'examen. Conec aquesta realitat, però estem en un moment en què hem de prioritzar els recursos. No em desagradaria, però no és de les mesures prioritàries. 

Fa anys que es parla de la rebaixa de preus universitaris i hi ha sectors de les pròpies universitats que s'hi han posicionat en contra. Han rebut crítiques de dins les universitats, dels professors o directius?
Sempre respecto la crítica, és la meva obligació. Des del punt de vista democràtic, hi ha uns acords presos que estableixen aquestes mesures i la rebaixa del preu. Quan era vicerectora formava part d'un equip que reclamava això, per tant em sento especialment còmoda amb la rebaixa dels preus universitaris, tenint en compte que en els trams més baixos hi ha les beques equitat que ajuden en el cas de condicionants que comentaves abans. Si agafem el salari mitjà d'una família, amb dos sous, amb un fill que un vulgui fer una enginyeria i un altre que vulgui estudiar infermeria, amb els preus de setembre i pagant una hipoteca o un lloguer, no sé si s'ho poden permetre.

Ha rebut alguna crítica, doncs?
No. Ho puc entendre, però no. Més aviat al contrari, he rebut felicitacions de molts pares i estudiants. A més a més, enguany, si mirem les carreres més demandades veurem que hi ha un efecte de la rebaixa que hem fet. A l'hora de triar carrera no tenir en compte si és més cara o més barata, per mi això és equitat i igualtat.

Els estudiants s’hi han posat més bé, amb la rebaixa. Quina relació té amb el moviment estudiantil?
Quan han demanat una reunió, m'hi he reunit. El primer encàrrec que vaig rebre d'ells va ser la preocupació per la salut mental, que és un tema que m'interpel·la molt. Vam fer unes jornades sobre salut mental al juny i traurem una convocatòria específica, perquè és un dels fets que més els preocupava, de com havia afectat la pandèmia a la seva vida: transtorns alimentaris, suïcidis, transtorns... Això va ser el primer que em van transmetre. I el 27 de desembre, quan teníem moltes restriccions, vam sortir amb el conseller Argimon dient que el 10 de gener continuarien les classes presencialment. I això ja tenia una perspectiva de salut mental. Sempre he respectat molt els estudiants, tenint en compte que ells hi són quatre anys i marxen i hi ha unes institucions que romanen. Però sempre he respectat molt el que m'han dit, també quan era professora, i ja saben que tenen les portes obertes, com qualsevol persona de la comunitat universitària.

(...)
Per exemple, acabar el curs amb una baixada de la demanda dels centres d'atenció psicològica de les universitats i que es pugui atendre els estudiants d'una forma més ràpida perquè ha baixat la demanda, per a mi és una notícia de la qual n'estic especialment contenta. Hi hem treballat molt des del departament, el Consell Interuniversitari Català (CIC) i la Direcció General d'Impacte Territorial, amb en Xavier Quinquillà. I ara sortiran unes ajudes de 100.000 euros de projectes de recuperació de la pandèmia i s’ha creat la Comissió de Compromís Social i Comunitari perquè la universitat també són drets humans, la relació amb l'entorn i les persones, la cooperació... La salut mental és un tema que pot ser en aquesta comissió.

Les universitats s'han de posicionar políticament?
​​​​La neutralitat no existeix en una societat democràtica. No et pots posar mai de perfil quan hi ha un conflicte polític i de drets, has d'expressar-te. No has de demanar que pensin el mateix que tu, però has de defensar els drets i les llibertats. Els claustres i estatuts de les universitats fan referència a la protecció de la llengua catalana, dels drets internacionals, a la cooperació... És normal que es puguin posicionar en allò que proclamen als estatuts. És erroni confondre neutralitat amb un determinat posicionament polític. Totes les universitats espanyoles també es posicionen i no surten als mitjans de comunicació ni se n'impugnen els claustres. Si hi ha una invasió russa a Ucraïna, és normal que una universitat es posicioni. Per què no ho poden fer les catalanes? La neutralitat de les universitats només s'exigeix a les catalanes. La neutralitat és llibertat i, per tant, posicionament.

Per què s'exigeix més neutralitat a les universitats de Catalunya?
Perquè hi ha un conflicte polític. Un 80% de la població està a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya. I quan això arriba a les universitats, hi ha una part, que és la que nega el conflicte polític i l'exercici d'un dret fonamental, que ho nega.
 

“Treballem perquè sigui l'any de les persones amb un pla de xoc contra la precarització, un pla de xoc a favor del relleu generacional…”
 

Què li sembla que a Catalunya hi hagi estudiants que fan pràctiques a empreses sense cobrar?
Aquest és el titular, però si el detallem, hi ha pràctiques curriculars que estan reconegudes amb crèdits. No cobren però se'ls reconeixen crèdits. Són legals perquè el pla docent estableix uns crèdits que són per pràctiques. Però sí que tenim un grup de treball amb les universitats catalanes per veure com podem evitar un abús amb les pràctiques que no siguin remunerades fora del que estableix el pla docent. Estem treballant per trobar una resolució en els casos en què hi ha un abús. I en els casos en què formen part del currículum docent, si s'està complint el currículum, doncs no hi ha cap problema. L'important és evitar l'abús, però les pràctiques estan reconegudes curricularment. L'estudiant no és mà d'obra i per tant hem d'evitar que no hi hagi abús pel fet de ser estudiant.

Les pràctiques reconegudes amb crèdits, que, de fet, els estudiants han de pagar, haurien de ser formatives i en alguns casos no ho són. Hi ha empreses que fins i tot en aquest cas de reconeixement de crèdits, el que fan és no formar l'estudiant sinó que aquest passa a produir. ​​
Per això hi ha d'haver un control de l'abús i un seguiment de les pràctiques. Hi ha d'haver un tutor que controli que aquestes pràctiques tenen una funció de formació. Les universitats tenen departaments i unitats per controlar-ho. Segurament, que haguem recuperat una conselleria per a Universitats i Recerca ens permet ser més amatents als abusos en les pràctiques a empreses perquè la nostra missió també és liderar políticament, sempre des del marc del consens. Hi estic absolutament d'acord, però tampoc per fer un gran titular de que totes les pràctiques són abusives o no compleixen amb això. Perquè llavors totes les empreses que sí que ho fan i que fins i tot contracten l'estudiant, no les podem posar al mateix sac. El sistema hem d'estar amatents a l'abús, però també reconèixer que hi ha moltes pràctiques ben fetes.

Entenc, llavors, que creu que les extracurriculars s'haurien de pagar totes?
Depèn dels convenis. Les extracurriculars hi ha convenis en què es paguen. L'important és que les pràctiques respectin els objectius que s'han marcat. A partir d'aquí, si n'hi ha que està pactat que no tinguin remuneració i està contemplat també per l'estudiant, doncs molt bé. Però si n'hi ha altres que s'ha de reconèixer el pagament, doncs es fa. Hi ha més matisos que això i la nostra tasca és que no hi hagi abús i que segueixin les finalitats de les pràctiques.

Al principi parlava de l'equilibri recerca, docència i valors. La recerca, avui en dia, és el més important per a les universitats?
La promoció del professorat s'ha basat molt en la recerca. És cert, però, que hi ha uns trams docents que es consoliden en un complement econòmic, igual que passa amb la recerca. Però hem de posar en valor la docència i buscar l'equilibri. Hi ha professors que pel seu perfil poden fer més docència, altres més recerca... Sempre dic que durant 25 anys com a professor, potser en un moment et ve més de gust una cosa o una altra, així que hem de reconèixer la diferència. La recerca i la transferència estan molt bé, però la funció principal és donar una bona formació als estudiants. Per tant, ho hem de reequilibrar i posar en valor la tasca docent dels professors, també quan fan innovació docent i acrediten una millora la qualitat de la docència. Reconèixer els diferents perfils que són compatibles.

Diria que s'ha de reequilibrar la balança?
Més aviat posar en valor i reconèixer la diversitat de perfils diferents del professorat. També és cert que un professor que fa recerca, li permet fer millor docència i explicar un contingut més ric. Segurament tot passa perquè hi hagi més finançament, així pots reconèixer més la diversitat i és més fàcil reequilibrar. 

Hi ha estudiants que fan una bona carrera acadèmica però han de marxar fora per fer recerca.
​​​​Quan un estudiant o una persona marxa per obligació, és una mala notícia pel país. Quan ho fa per decisió, és una bona notícia. Nosaltres l'any que ve, si ens en sortim, treballem perquè sigui l'any de les persones. Amb un pla de xoc contra la precarització, un pla de xoc a favor del relleu generacional i treballar per aquestes persones que volen fer una tesi doctoral o que ja l'estan acabant però volen encertar la carrera. Hem fet unes jornades amb els vicerectors per detectar qui són les persones que es troben en una situació més complicada pel que fa a recerca. I ho estem valorant econòmicament, a veure si tenim pressupost. Però si he de prioritzar alguna política per a l'any que ve, aquesta serà una d'elles, prioritzar les persones.

Aquí hi entra en joc el professorat associat, entenc.
Efectivament i és un dels temes que m'interpel·la personalment. Hem fet un estudi conjuntament amb les universitats per saber quina és la situació. Perquè el personal associat són professionals de fora de la universitat que aporten el coneixement professional. Després hi ha el personal associat que no és exactament aquesta posició. Ara, conjuntament amb les universitats, n'hem pogut fer una radiografia. I, com deia, si no podem fer res més, almenys haurem fet un empemta per a les persones.

(...)
​​​Enguany hem fet una inversió econòmica en els grups de recerca, sobretot en ciències socials i humanitats, la rebaixa de preus i l'augment del 25% dels doctorats industrials i el doble d'ICREA. Però l'any que ve serà l'any de les persones.

Constateu, doncs, que hi ha professors que tenen contracte d'associat i fan més funcions de les que els pertoquen?
Quan era diputada hi va haver una votació en el Debat de Política General del Parlament en què havíem de votar "no" al reconeixement de l'existència de falsos professors associats. Jo vaig dir que no podíem negar una realitat i Junts per Catalunya ens vam abstenir. Reconec aquesta realitat i estem valorant quantes persones hi ha i farem un pla de xoc en aquest àmbit. Ho hem de quantificar i tractar amb les universitats, respectant el seu espai de llibertat. Si tenim diners per fer-ho, les línies aniran per aquí i si no, forçarem tot el que puguem. Per tant, sí, reconec la realitat dels falsos associats i treballarem perquè deixi de ser així. I no ho dic per quedar bé, hi estem treballant amb les dades i els cost econòmic sobre la taula. 

Tenen les dades?
Sí, tenim les dades de quan personal associat hi ha, quants tenen acreditacions, que vol dir que estan investigant; quins estan fent tesis doctorals... Ho hem demanat tot a totes les universitats i tenim la radiografia feta.

En podria avançar alguna?
Les tenim per fer l'estudi, però són de les universitats. Quan expliquem el pla, podrem fer públiques les accions segons cada grup. Però reconeixem l'existència de falsos professors associats i estem treballant amb les universitats. El que puc dir és que no farem com el govern espanyol amb la LOSU, amb un impacte de 67 milions d'euros, sense pressupost. La conselleria Geis no farà això. 
 

“Els consellers de Junts per Catalunya no seurem a la taula de diàleg”

El sistema universitari és centralista?
El sistema universitari català ha de vetllar més per la vertebració del país a través del coneixement. Amb la pandèmia hem vist com es prenien decisions en clau Barcelona però que en municipis de 2.000 habitants no tenien cap mena de sentit. Barcelona ha d'exercir de capital de Catalunya, que no crec que ho faci. Però ho ha de fer i això és bo. El país és divers. Les universitats del territori són molt bones. A Lleida, per exemple, els estudis de l'àmbit d'agricultura són absolutament excel·lents.

Canviem de tema per parlar de l'actualitat política. El president Aragonès deia dimarts que la taula de diàleg és una aposta de tot el Govern. Els consellers de Junts s'hi asseuran?
Els consellers de Junts per Catalunya no seurem a la taula de diàleg. Vam fer una proposta de noms per la taula. A l'acord de govern dèiem que era una taula de Govern però que ha de representar la societat catalana. Tenim una fòrmula diferent i d'aquí no ens movem.

Sobre el cas de Laura Borràs, ha trobat a faltar que alguns dels consellers de Junts es posicionessin en contra de la suspensió com a diputada?
La posició del partit ha estat clara. No em pertoca a mi fer declaracions públiques en aquest sentit. El nostre partit necessita estar fort i unit, que hi hagi tot el debat necessari... crec que se m'entén tot.

I mirant endavant, quin paper tindrà Gemma Geis en el futur del partit?
Quan feia campanya sempre deia que si em feien triar entre el Gaudeamus —l'himne universitari— i els Segadors, no sabia quin triar. El Gaudeamus Igitur, el cant universitari, m'emociona i els Segadors, també. I ara tinc l'oportunitat de treballar per tots dos, per al país i per al coneixement. A mi m'agradaria avançar nacionalment. Sóc de les que té esperança en teixir ponts entre totes les forces independentistes i traçar un full de ruta per avançar cap a la independència. Jo era independentista i ara que sóc consellera d'Universitats encara ho sóc més. I ja ho era fins al punt que vaig votar en contra de l'Estatut perquè el terme nació va caure al preàmbul.

(...)
I no ho has comentat però que un estudiant amb una identitat falsa faci les proves d'accés de majors de 25 anys i resulti que és policia nacional, no és el país que jo vull. I per això vam presentar una denúncia a la fiscalia. Gemma Geis sempre serà en clau de país, al govern o en un altre lloc. La vocació de servei públic la tenia quan feia classe i canviava la data d'examen als alumnes que tenien problemes per ser-hi. Era servei públic i fer política, vull dir que es pot fer això des de molts llocs. El dia que no tingui esperança, segurament plegaré i faré una altra cosa.

A la primera pregunta li demanava com veia les universitats d'aquí a deu anys, li agradaria continuar al capdavant de la conselleria llavors?
Veig difícil que sigui consellera d'Universitats i Recerca d'aquí a deu anys. El que vull és la independència d'aquest país i que el president Puigdemont torni. M'agradaria que tothom hagués tornat a casa i almenys poguéssim votar sense violència i amb un mandat polític que és el de l'1 d'Octubre. Vaig entrar en política pel president Puigdemont i espero que abans de deu anys hagi pogut tornar, que voldrà dir que aquest país ha aconseguit la llibertat. En això penso cada dia amb l'afegit que cada dia vaig i torno de Girona, per tant aquesta realitat la tinc més al cap que moltes persones. Seré on toqui.