“A la mínima que en saps una mica sobre la Xina ja et consideren un expert” afirma. Resta importàn­cia al seu coneixement sobre el gegant asiàtic i afirma que, si hagués nascut en un país com els Estats Units, on la sinologia compta amb nombrosos practi­cants, ningú no el consideraria un referent en el tema. Però vul­gui o no vulgui, Javier Borràs Aru­mí, nascut a Barcelona ara fa 26 anys, és una de les veus catalanes més autoritzades per parlar de la Xi­na Popular i de la seva influència en el món d’avui i, molt proba­blement, en el de demà.

«A la mínima que en saps una mica sobre la Xina ja et consideren un expert»

El maig del 2019 va publicar Roja y gris, “una combinació entre llibre de viatge i assaig” on explica la seva experiència com a corres­ponsal de l’agència EFE a Pequín i on, a més a més, busca introdu­ir el lector en els misteris de la se­gona potència econòmica mun­dial que, tot i la seva importància, continua sent una gran descone­guda per a molts. Un any després i amb la Xina com a líder global en la lluita contra la Covid-19, el llibre guanya vigència. Si, fins fa no res, calia mirar cap a Washington per saber com evo­lucionaria la nostra societat, és possible que ara calgui orientar la vista cap a les terres de la Gran Muralla. “Hi ha vegades en què, quan agafes un avió en direcció a la Xina, tens la sensació d’es­tar viatjant al futur, sobretot pel que fa a la qüestió tecnològica”, refle­xiona. Pagament amb el mòbil, reconeixement facial, 5G… Tec­nologies que aquí encara fa els seus primers passos, formen part de la realitat quotidiana de molts xinesos.

Algunes d’aquestes tecnologi­es s'han considerat autori­tàries o distòpiques fins que, ar­ran de la crisi sanitària actual, alguns sectors de la so­cietat han començat a veure-les amb bons ulls. “Les càmeres de reconeixe­ment facial no són bones ni do­lentes, països democràtics com Corea del Sud o Taiwan les estan fent servir”. Tot i que no creu que els europeus abracin aquestes tec­nologies de la nit al dia, té la sen­sació que les acusacions de disto­pisme s’han relaxat. “El rastreja­ment atempta contra la privaci­tat? Sí, però permet evitar confi­naments tan llargs”.

«El rastrejament atempta contra la privacitat però permet evitar confinaments»

Un altre aspecte en el qual el rè­gim de Xi Jinping demostra el seu potencial és, a parer seu, el de les energies renovables. “La contaminació és un dels proble­mes que més preocupa els xine­sos i, a més, les energies verdes són un mercat amb molt futur que els pot permetre quedar-se amb una bona part del pastís de l’economia mundial”, diu. Aquesta aposta per les renovables, combinada amb la davallada dels preus del petro­li i l’animadversió de Trump envers l’anomenada transició ecològi­ca fa encara més plausible la idea d’un món futur on la República Popular de la Xina sigui qui talli el bacallà.

L’enviament massiu de materi­al mèdic xinès a països com Itàlia i Espanya ha contribuït a millo­rar la imatge exterior d’un país al qual, fins fa poc, Occident havia mirat amb cert recel. “Crec que el que ha fet més per millorar la per­cepció que es té de la Xina ha sigut la seva capacitat per, a diferència dels Estats Units, posar fre a l’epi­dèmia de forma ràpida i eficaç”.

«Un mercat amb molt futur que els pot permetre liderar l’economia mundial»

Però, què en sabem realment de la batejada com a fàbrica del món? “Quan faig xerrades sobre la Xina m’adono que cada cop hi ha més gent que està interessada en el tema”. Es tracta d’un inte­rès que, en la majoria de casos, no passa de la curiositat passat­gera i que, de moment, té poca influència en la políti­ca. “Ha arribat el moment d’en­tendre que el que fan els xinesos ens afecta molt més del que pen­sem. De la mateixa manera que ens informem sobre l’actualitat política nord-americana, hem d’estar al corrent d’allò que pas­sa a la Xina, tenir uns referents culturals bàsics”.

«Hem de saber allò que passa a la Xina, tenir uns referents culturals bàsics»

Aquest desconeixement gene­ralitzat condueix sovint a confusi­ons basades en els tòpics. “Molta gent té una idea de la Xina molt japonesa, esperen trobar-hi or­dre, serietat, rigidesa... S’equi­voquen. Un xinès s’assembla més a nosaltres o a un italià que no pas a un japonès. Sempre es parla de la tradicional siesta espanyola, però jo no he vist mai tanta gent fent la migdiada com a la Xina”.