Després de mesos amb molta activitat política, la presidenta del grup Parlamentari d’En Comú Podem per fi té lloc a l’agenda per una entrevista amb el Diari de Barcelona. La negociació dels pressupostos ha portat a Jéssica Albiach (València, 1979) a la primera plana de diaris i informatius. La negociació ja s’ha materialitzat i amb l’esmena a la totalitat de la CUP, el seu partit ha estat la clau per tirar endavant els comptes de la Generalitat. A més a més, el cap de setmana anterior s’havia celebrat l’assemblea nacional per decidir el rumb pel futur de l’espai dels comuns i corroborar Albiach com a líder a Catalunya.

Arribem amb temps suficient al Parlament com perquè la confusió amb les acreditacions no suposi més que un divertit contratemps. Per un moment som dos periodistes de La Vanguardia. Amb l’acreditació resolta, ens dirigim, gràcies a les indicacions del personal de la casa, als despatxos dels liles. Són despatxos, com els de tota la planta, amplis, diàfans i senzills. Res a l’estil de House of Cards. L’espai acompanya i comencem l’entrevista amb una pregunta per trencar el gel. 

Yes a la Jes o Ada is in da house, quin dels dos hits li agrada més? 
Us he de confessar que l’Ada is in da house m’agrada molt, però entre el Yes a la Jess i l’altra cançó que vam fer per la campanya, m’agrada més la segona, l’himne dels comuns. Al Yes a la Jess, jo sóc força tímida… i no se’m veia molt solta al videoclip. Crec que amb això us ho dic tot. (Riu.)

Un so interromp la conversa. Albiach s’aixeca amb presses i es disculpa. Ha d’anar a votar. Ariadna Cortés, la seva cap de premsa i que farà d’observadora de la conversa, ens explica que és una alarma que avisa la votació a tots els diputats amb un marge de tres o quatre minuts. “Hi ha el temps just per arribar des de qualsevol despatx caminant”, ens diu. Alguns diputats acaben trotant per arribar a la votació. No serà la primera ni l’última conversa que s’interromprà per l’alarma de la votació. 
Durant una bona estona, seguim el ple del Parlament des d’un petit aparell de televisió al despatx de la presidenta dels Comuns. Quan la presidenta Borràs suspèn la sessió fins les quatre de la tarda, veiem que l’entrevistada abandona corrent el seu escó per seguir amb l’entrevista amb la menor espera possible. 

Érem a les cançons de campanya. Quin pes té la comunicació política en l’estratègia dels Comuns?
Crec que la comunicació política és una eina que ajuda, però no podem caure en la frivolitat de pensar que la comunicació ho és tot. El més important és el fons i el contingut. Si no, acabarem caient en la política de declaracions, la política del tuit, buscant el titular fàcil… I és una dinàmica dolenta per la democràcia i acaba allunyant la gent dels polítics, quan aquí és on es legisla i es parla dels drets i llibertats de les persones. A més tenim un electorat molt crític que no ens ho perdonaria. 

Des de fora es pot fer la lectura que els comuns teniu una vessant comunicativa molt forta. Heu tingut líders que pensaven molt en la comunicació, vostè mateixa és periodista… Són un partit que li dóna més importància que altres?
Nosaltres li donem importància i dir el contrari seria negar la major. Ara bé, també som un partit molt ideològic. I per tant, donem importància a la comunicació perquè volem expressar-nos i arribar a quanta més gent millor, però la part de l’ideari, de propostes i sobretot també el tipus de comunicació que fem, ens ho pensem molt. Intentem que siga una comunicació en positiu, propositiva, que no sigui parlar per parlar. I tenim equips de comunicació molt bons, el de disseny també ho és. Però per mi la matèria primera és el més important. I un cop tenim això, fer una bona comunicació. 

Parlem ara dels pressupostos. Què en treuen de l’acord per a l’aprovació?
Jo crec que la pregunta no és què en traiem nosaltres sinó què en treu Catalunya. I portàvem moltes setmanes dient que Catalunya necessita pressupostos a tot arreu. Estem en un moment molt difícil per a la ciutadania: pandèmia, crisi econòmica, crisi social, angoixa per tota la incertesa que viu la gent, perquè no sabem ben bé quan s’acabarà la pandèmia i estem esgotades. És cert que s’està gestionant molt diferent a la crisi de fa deu o dotze anys. Però tot i així no estem en una situació òptima molt menys. Ens estem començant a recuperar però cal també transformar tot allò que hem vist que no funciona. Per això, tindrem pressupostos a l’Estat, a Catalunya i a Barcelona i aquesta és la millor notícia.

Com van ser les negociacions?
A nosaltres ens hagués agradat entrar en la negociació des del principi perquè potser hauríem pogut treure més coses. Però a partir d’això veiem que hi ha un canvi de paradigma econòmic, són uns pressupostos expansius a tot arreu, pels diners dels fons europeus, les transferències estatals i la reforma fiscal de la passada legislatura. I calia també un canvi de paradigma polític, que es basi en el diàleg i la negociació entre diferents. 

Sobre els pressupostos: "Jo crec que la pregunta no és què en traiem nosaltres sinó què en treu Catalunya"

Quines mesures han aconseguit?
Hem treballat en aquest sentit posant el focus en inversions que ens semblaven bàsiques: la salut bucodental, perquè molta gent té problemes per accedir-hi per qüestions econòmiques, la salut mental, perquè el suïcidi és la primera causa de mort no natural al nostre país, la mobilitat sostenible, per tenir partides per alternatives als transports més contaminants, i més diners per a la indústria, junt amb innovació i recerca. També la part de fiscalitat. Sense el pes que va prendre en els últims pressupostos que vam aprovar perquè aquests són expansius, però amb l’objectiu de canviar hàbits i implementar la fiscalitat verda, acabar de desenvolupar els impostos de la llei del canvi climàtic.

Vostès entren a la negociació quan la CUP diu que no. Els Comuns accepten coses que la CUP no acceptava o han negociat millor?
Jo no sé ben bé com van anar les negociacions amb la CUP. Respecto moltíssim els processos de presa de decisions de totes les forces i en especial les de la CUP, perquè són assemblearis i per tant, respecte màxim. Nosaltres teníem clar que independentment de la seva decisió, no podíem deixar Catalunya sense pressupostos. Tenim clar que no són els pressupostos que faríem si fóssim al govern i també que en un mes no revertirem dècades de inèrcies politiques basades en el neoliberalisme. No és el nostre model. Dit això, enteníem que no ens podem quedar en el no.

Quin era l'objectiu?
L’objectiu era tenir pressupostos a tot arreu i millorar els aspectes clau que us comentava abans. Però a nivell de partit els reforça la posició. Es parla del trencament del bloc del 52% de vots independentistes i té una contrapartida en els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona.

Comentava que és important el que aporta als catalans però també beneficia En Comú Podem, oi?
Nosaltres estem governant a l’Estat, a Barcelona i a altres municipis de Catalunya. I tenim clar el nostre paper al Parlament. Davant un govern molt inestable, volem donar certeses a la ciutadania. No és el govern que ens hagués agradat, però ara que estem en aquesta situació, jo no faré una oposició del “no a tot”. Si això acaba tenint impacte o repercussió en la política de partit, doncs benvinguda sigui, però no és el nostre objectiu. Volíem tenir pressupostos a tot arreu. I creure que tombar uns pressupostos només perjudica als partits de govern és equivocar-se, a qui estàs penalitzant és la ciutadania.

Per què?
Perquè els pressupostos són millors escoles i sanitat pública, ajudes per la gent gran i persones dependents, millores en l’habitatge… Per tant, s’ha d’entendre que les institucions no són dels partits que governen sinó que són de la gent i l’han de servir. Així doncs, el nostre paper és redreçar aquest govern perquè la gent visqui millor en un temps tan complicats. A mi no em paguen per fer una oposició del “no a tot”.

Jéssica Albiach durant l'entrevista. Foto: Íngrid Graells Garcia.

Parlem del partit. En les últimes eleccions al Parlament, dels 8 diputats que aconsegueixen els comuns, 7 van ser de Barcelona. Són un partit molt de Barcelona i àrea metropolitana?
Fa 15 dies vam fer l’assemblea nacional del partit sota el lema “Arrelar. Guanyar. Transformar”. I quan parlem d’arrelar també parlem d’això. Som un partit que té molta força a Barcelona i necessita créixer i arrelar en altres punts de Catalunya. Hem estat al govern de Lleida i de Tarragona, però és cert que encara hi ha moltes zones on no som fortes, hi tenim presència però no institucional. I aquest és un dels grans reptes. Governar la capital del país ens fa ser més de Barcelona. Però precisament volem trencar la lògica del barcelocentrisme, que rema en el sentit contrari del que necessitem. Cal entendre el territori i la seva diversitat, i és en el que estem treballant. 

Com s’ho faran? Quines conclusions sobre aquesta qüestió treuen de l’assemblea nacional?
Treballem en aquest projecte de país. Tenim presència a gairebé tot el territori malgrat que hi ha llocs on encara hem de teixir més lligams amb entitats, associacions de veïns i veïnes i moviments socials. I aquesta és una fase en la qual necessitem aprofundir. I sobretot també entenem que les necessitats del territori no s’han de mirar en clau de les eleccions municipals, tot i que mantenim el repte de seguir on som i arribar a més llocs, sinó que volem recollir les reivindicacions territorials per canalitzar-les aquí, al Parlament. Que és una cosa que ja fem i hem de fer més. En definitiva, que la ciutadania ens vegi com una força útil. I crec que l’acord de pressupostos va en aquesta línia. 

Quin paper i pes té l’extinta ICV dins l’espai dels Comuns?
El que et puc dir, és que jo, per exemple, vinc de Podem i soc coordinadora. Per a mi, el més important no és d’on vens sinó on vols anar, on podem arribar plegades. En aquest sentit, aquest és el paper de la gent que ve de l'antiga iniciativa, com de la gent que ve de Procés Constituent, com la gent que ve de Podem... Per a mi, és important que reconeguem que hi ha persones de diverses procedències polítiques. Crec que això es reflecteix en què hi ha diferents cultures polítiques dins de l‘organització. Per a mi, és una riquesa que tenim i, precisament, el que hem de fer és aprofitar-la. Sabem que hi ha diverses maneres de treballar, que cada vegada estan més diluïdes i al final, quan tu estàs treballant és igual d’on vens. Entre totes estem fent aquest projecte nou, però no té un paper específic com a iniciativa en cap cas.

Així podríem dir que hi ha una ànima interna de la gent que és més de la vella ICV?
És que està molt barrejat. Et posaré un exemple. David Cid és el portaveu del grup parlamentari i en cap cas és portaveu perquè prové d’iniciativa. És portaveu perquè vaig demanar que ho fos, perquè fa una bona feina. Independentment de quina era la força a la qual pertanyia abans. I això amb tot. Susana ve de Barcelona en Comú, Jess ve de Barcelona en Comú... Al final és una barreja que, almenys des del grup parlamentari, hem sabut treballar molt bé 

"Sobretot també entenem que les necessitats del territori no s’han de mirar en clau de les eleccions municipals"

En el seu llibre, Aragonès diu que és més de Keynes que de Marx. Ho comparteix?
Ara mateix parlar de Keynes... En tot cas hauríem de parlar del neokeynesianisme. És cert, que Esquerra Republicana, pel que fa a l’àmbit econòmic, jo diria que està instal·lada en una certa socialdemocràcia, que en funció de qui té la costat tira més cap a un costat o cap a l’altre. Jo el que et puc dir és que nosaltres som laboristes verds. Les etiquetes d’abans, jo les respecto moltíssim, però em costa identificar-me amb elles. Crec que necessitem polítiques expansives a nivell pressupostari, que necessitem blindar els serveis públics, però també crec en una economia plural. I aquesta economia plural ha de tenir una bona part que sigui pública.

I la resta?
També cal una part que sigui d’economia social i solidària, tota una part de cooperatives, una part òbviament d’economia circular i una part privada. Però una privada que ha de tenir una responsabilitat amb la comunitat. Per tant, jo crec que cada vegada van apareixent noves formes i nosaltres en sentim més identificades amb aquesta manera de fer, sobretot perquè també entenem que no tindria sentit oblidar-nos que estem a una situació d’emergència climàtica que fa un segle no existia. O si existia no era tant patent o tant de sentit comú com ara. I per aquest motiu, nosaltres en aquest sentit som post-capitalistes i ens sentim més identificades en algunes etiquetes, com ara la de laborisme verd. 

Així doncs, en poques paraules, com es definiria ideològicament?
Jo crec que l’etiqueta de laborista verda em defineix molt bé.

Tornant als pressupostos, volien que les negociacions del Govern amb la CUP es trenquessin?
No home no. (Riu). De fet jo vaig dir des del primer moment que el que calia eren pressupostos per Catalunya i crec que ara la responsabilitat és de les forces del bloc de la investidura, que és ERC, Junts i la CUP. A més a més jo també deia que necessitàvem pressupostos a tot arreu, però que també estaria bé que fossin els pressupostos amb més suport que mai han tingut uns pressupostos de Catalunya. Per què? Doncs perquè quantes més forces participin, millor seran aquests pressupostos. Sobretot si parlem de forces progressistes. En aquest sentit, nosaltres teníem molt clar que volíem entrar a la negociació, independentment del que fes la CUP, però en cap cas esperàvem que fracassessin. El que volíem és que Catalunya tingués pressupostos.

Des de fora les vostres posicions i les de la CUP davant dels macroprojectes són força similars, si més no properes. Per què no esteu arribant a més acords amb ells?
Ara acabem de participar en un munt de votacions i us puc dir que tant en la moció de la CUP com la nostra, han sortit endavant molts punts. Alguns no han sortit endavant per l’oposició de la resta de forces polítiques, però han comptat amb els vots a favor nostres i de la CUP. De fet, jo la considero una aliada, no una adversària. Per a mi les adversàries són les forces de dretes, d’extrema dreta, el neoliberalisme, un model extractivista. Però en cap cas la gent de la CUP. Jo crec que tenien clar que volien que hi hagués un govern d'Esquerra amb Junts i van facilitar la investidura.

I això què li sembla?
No ho comparteixo. Però van aconseguir un acord, en què hi havia punts interessants que compartim. Ara nosaltres teníem un objectiu, que Catalunya tingués pressupostos i que n’hi hagués a tot arreu. En aquest sentit, tenim un acord que té coses molt interessants. El que està clar és que som vuit diputats i diputades, i per això és important que cada vegada tinguem més suport i més vots. Precisament perquè tiren endavant posicionaments que compartim clarament amb la CUP.

Pere Aragonès i Jéssica Albiach celebrant l'acord pels pressupostos catalans. Foto: ACN.

Com és tenir el PSC com a aliat principal a l’Ajuntament i Estat?
Tothom sap qui és el PSC, no? Depèn molt de qui té al costat. Tenim un partit socialista  que et pot dir que creu en la plurinacionalitat de l’Estat o que et diu que està a favor de la taula del diàleg, però per arribar a aquests posicionaments, que no eren de partida, els hem hagut d’arrossegar. El que està clar, és que s’han acabat els temps de els majories absolutes i que necessitem entendre’ns. Així, nosaltres tenim un acord de coalició. Puc parlar per exemple de l’acord de coalició del govern central en què hi ha alguns punts que tothom sap que són nostres. Segurament, si nosaltres no haguéssim estat al govern central, la sortida de la crisi no hauria sigut tan radicalment diferent a l’anterior. O qui estava més a favor de derogar la reforma laboral o de pujar el salari mínim...

És complicat formar part d'un govern de coalició?
El que passa és que t’has d’entendre amb algunes forces, i de vegades, tenim moments més fàcils que altres. Però és que els governs de coalició mai són fàcils. També és cert que falta cultura política de coalició al nostre país. És una cosa molt habitual a la resta d’Europa, i aquí ha arribat més tard. En resum, som socis, ens hem d’entendre. I per fer-ho no hi ha res millor que tenir un acord signat. Que hi ha temes on discrepem i molt, com per exemple el tema monarquia i república. Però això no ens ha d’impedir que puguem arribar a acords en alguns temes pel bé del país.

I què en pensa de la llei de l’audiovisual i els percentatges del català a les plataformes? S’hauria d’aplicar a totes?
El català és una llengua que està minoritzada, i de fet no hi ha cap problema amb el català a Catalunya per molt que alguns vulguin crispar i judicialitzar. El problema que hi ha, és que cada vegada es parla menys. És una obligació de les institucions protegir i blindar el català. És necessari que la llei de l’audiovisual tiri endavant amb la protecció del català a les plataformes audiovisuals, que és on principalment s’està produint el consum cultural. Aquest és el nostre parer. Són unes negociacions que està liderant el partit socialista amb ERC, que es troba en una situació de bloqueig i que nosaltres senzillament ens oferim a ajudar a encarrilar.

Quina posició prendran els comuns? 
Pensem que és important que s’arribi a un acord. I des d'aquest reconeixement que Espanya és un país plurinacional i plurilingüe, per què no haurien de participar en aquesta negociació forces com la nostra, que hem ajudat en altres moments com a tirar endavant la moció de censura, els pressupostos generals de l’Estat i de Catalunya? A més a més, jo crec que Yolanda Díaz si per alguna cosa es caracteritza és per la seva capacitat de negociació i d’arribar a acords. Per tant, nosaltres ens oferim a ajudar i encarrilar aquest acord perquè és important que el català estigui blindat i protegit.

Com veu la plataforma amplia de Yolanda Díaz?
La veig amb molta il·lusió i molta esperança. S’està generant un clima molt interessant després de l’acte de València, després de l’acte a la nostra assemblea. Hi ha molta gent que fins ara no s’havia interpel·lada per la política nova i ara ens demanen com poden col·laborar. Aleshores, Yolanda està en un moment de màxima energia posada en la derogació de la reforma laboral del PP. L’any que ve comença un procés d’escolta activa perquè vol que vagi molt més enllà dels partits. Jo crec que és molt interessant. Els partits han de ser-hi, però els necessitats de la gent, les transformacions que necessita el país, l’objectiu, el projecte de país, ha d’anar per davant i totes estarem al seu costat. La veritat és que estic molt il·lusionada.

És a dir, que en formarà part?
I tant, Yolanda sap que ens tindrà al seu costat.

"Yolanda Díaz està en un moment de màxima energia posada en la derogació de la reforma laboral del PP"

És possible que faci el "sorpasso"?
Treballem perquè així sigui. S’ha acabat el temps de les majories absolutes, això és una veritat incontestable. Però és molt diferent, tenir cinc ministres com tenim ara i 17 que té el partit socialista, a que les posicions estiguin invertides. Nosaltres si tenim un principal avantatge és que no tenim portes giratòries, no li demanem diners als bancs, a els lobbies no ens poden pressionar, i per tant, en aquest sentit tenim les mans molt més lliures per poder tirar endavant transformacions que són necessàries.

Al Parlament s’ha obert una comissió d’estudi sobre el model policial. Quina posició preneu i a quins acords us agradaria que arribessin?
Això ara mateix està en procés i ho porta el nostre diputat Marc Parés. El que està clar, és que hem d’actualitzar el model policial al s. XXI i als estàndards democràtics. I hem vist algunes mancances durant aquests temps previs. Per nosaltres, i no entraré massa en concrecions, sí que és important que hi hagi un organisme independent que sigui el que fiscalitzi i vigili que realment els comportaments i les accions dels mossos estan adequades el protocol, perquè moltes vegades s’acaben incomplint.

Coneixen algun exemple d'èxit?
Això és un model que ja està funcionant molt bé al Regne Unit. És un organisme independent i no és del propi cos de mossos. En aquests sentit, no hi haurà perill de corporativisme i seria molt més garantista amb els drets humans. Per exemple, ha mort un noi a Badalona per una pistola taser amb els mossos. Nosaltres al 2010 ja vam presentar una moció i que a més, la vam aprovar, per a revisar els protocols. Son armes potencialment letals i s’han d’adequar els estàndards de drets humans. I aquesta adequació encara no s’ha fet i s’hauria de tractar en aquesta comissió

Un altre tema que inquiet és l’avortament a Catalunya, sobretot fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest 2021 ha fet possible avortar quirúrgicament a Lleida, i a la Catalunya central hi ha un segon centre que ho practica. Està tot fet? 
Falten coses. Crec que és important que tinguem present que tant important és el dret a l’objecció de consciència, com important és el dret de les dones a avortar amb qualsevol de les dues maneres, a qualsevol part del territori. No només és important sinó que s’ha de garantir. I afegiria més, crec que és important que es garanteixi aquest dret sense omplir les butxaques dels que volen fer negoci a la privada.

De qui és responsabilitat?
És responsabilitat del departament de sanitat garantir-ho. I si es necessiten més professionals, perquè jo respecto el dret a l’objecció de consciència d’aquells que no vulguin participar dels avortaments, s’ha de procurar que hi hagi professionals a totes les clíniques que sí que permetin que les dones puguem gaudir d'aquest dret, que forma part de la salut sexual i reproductiva. Per tant no, no està tot fet.