Donada la recent publicació de la llei del “només sí és sí”, i tenint en compte el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre, és interessant fer una repassada als primers dies de l’aplicació de la nova llei i les reaccions que ha tingut socialment, políticament, mediàticament i jurídicament. És per això que Júlia Humet, advocada especialitzada en l’abordatge de les violències masclistes en l’àmbit laboral i en assessorament, formació i divulgació, ha fet un balanç al Diari de Barcelona sobre el futur d’aquesta llei i els canvis que generarà.

Aquests dies hi ha moltes crítiques a Irene Montero per l’aplicació de la llei “només sí és sí”. Són raonables o infundades? Es tracta d’una estratègia política?
S’ha generat un efecte exagerat i infundat. Entenc, i em sembla normal perquè vivim en democràcia, que es puguin criticar alguns aspectes de la llei que es podrien haver fet millor o diferent. S’ha creat una bola completament exagerada i magnificada perquè es tracta de la llei que és i dels temes que regula. 

El fet que hi hagi hagut revisions de condemna s’ha d’entendre com un error polític o ha estat una conseqüència d’una aplicació masclista de la llei?
Hi ha hagut alguna revisió, però, que sapiguem, tampoc n’hi ha hagut tantíssimes. També sabem que l’Audiència Provincial de la Rioja va revisar moltes condemnes, i no les ha tocades. Sembla que s’estiguin rebaixant penes de totes les condemnes per agressions sexuals i això tampoc és veritat. Podrien haver afinat una mica més amb la llei a nivell tècnic posant una disposició transitòria, perquè potser ens hauríem evitat la situació actual.

Poden donar-se diverses interpretacions de la llei? S’ha vist que diferents tribunals han aplicat de manera diferent…
Al final, les lleis sempre són les mateixes, i en canvi, diferents jutjats fan sentències diferents, o quan es recorre una sentència, el Tribunal Superior la canvia. Les coses no són matemàtiques i hi ha matisos d’interpretació. La Fiscalia, per exemple, ha tret una circular en la que, si atenem al seu criteri, totes aquestes sentències que s’estan revisant i baixant no s’haurien de revisar. Han passat pocs dies, haurem de veure què passa amb els jutjats.

Quin avantatge té per les a víctimes de violència de gènere que ara totes les formes de delictes sexuals estiguin categoritzats dins una mateixa etiqueta (“agressió sexual”)?
Això respon a un tema de conceptes, d’imaginari col·lectiu. No té sentit que es faci una distinció en les conductes en què hi ha violència i intimidació o no n’hi ha, ja que, en realitat, sempre hi ha un mínim d’intimidació o violència subtil quan hi ha un delicte contra la llibertat sexual. L’important és el consentiment, si no n’hi ha és un delicte. Per tant, el fet que la llei hagi posat el consentiment al centre és un avenç.

"L'important és el consentiment, si no n'hi ha, és un delicte. El fet que la llei hagi posat el consentiment al centre és un avenç"

Les revisions de pena estan causant un rebuig social cap a la llei “només sí és sí”. Considera que els atacs dels negacionistes estan aconseguint el seu objectiu?
Jo crec que s’ha generat un soroll mediàtic que ha estat amplificat, i el missatge pot ser rebut com si de sobte tots aquests delictes quedessin impunes, o si la justícia no pogués ajudar les víctimes… Tots aquests missatges poden fer mal a víctimes que estan enmig d’un procés judicial, o a dones que els hi queda això a l’imaginari i potser més endavant pateixen un delicte d’aquest tipus i a l’hora de decidir si denuncien, és una cosa que pot pesar. Poden pensar que ‘no serveix per a res, perquè els baixen la pena a tots i els delictes queden impunes’.

Què poden fer els mitjans de comunicació per tal que no arribi un missatge d’inseguretat judicial i desprotecció política?
Quan es tracten aquest tipus de notícies cal ser rigurosos, i molts mitjans ja ho han fet. Si hi ha un tribunal que ha rebaixat una condemna, és notícia i s’ha de publicar. Però com és un tema del qual no hi ha una opinió unànime entre experts i tribunals, també cal plantejar les diferents postures, i explicar que hi ha tribunals que decideixen una cosa, i d’altres una altra. Estem en una situació d’impass i haurem de veure què passa, però que no quedi el missatge que amb la nova llei s’estan rebaixant les penes de tots els agressors.

Unificar el criteri de revisió de penes entre les diferents tribunals pot ocasionar que s’automatitzi el procés de rebaixa de les penes?
El Suprem haurà d’acabar fixant un criteri, això és evident, perquè ens anirem trobant sentències amb diferents línies, i la Fiscalia o els acusats aniran recorrent i això acabarà al Suprem. Quan fixi doctrina, aquesta serà vehicular en tots els tribunals. Aleshores, crec que serà en la línia que ha dit la Fiscalia, però encara no ho sabem. Si ara el Suprem digués que totes les condemnes s’han de revisar a la baixa, això seria l’aplicació.

La Laia Serra va escriure un article al diari ARA sobre la relació de les condemnes per violències sexuals i el temps que passen a les presons aquests condemnats, i escriu, “l’èxit no és la presó, sinó la condemna”. Tenint en compte que el comunicat de Dones Juristes defensa que “només s’assolirà l’èxit si s’imposa la cultura del consentiment”, què n’opina de la frase de Laia Serra?
Per experiència personal i les que jo he tractat, molts cops, el que volen les víctimes és una condemna, que d’alguna manera el jutjat els doni la raó, que les reconegui com a víctimes quan hagin estat qüestionades, acusades de mentideres durant el procediment… El que elles busquen, el seu objectiu és aconseguir una condemna. De fet, molts cops a les víctimes els crea molt d’impacte perquè aquesta condemna no només és en reconeixement dels fets, sinó que equival a unes penes de presó que depèn del tipus de delicte poden ser elevades. De vegades, si les pròpies víctimes poguessin escollir, que no poden perquè les penes les escull un tribunal, l’objectiu no seria aconseguir una condemna llarguíssima per a l’agressor, sinó que un tribunal els hi digui que tenen raó.

L'spot del Ministeri d’Igualtat de cara al 25 de novembre planteja diversos comportaments virals que s’haurien de qüestionar col·lectivament. Es necessita més pedagogia per acabar la violència de les actituds masclistes i LGTBI+fòbiques?
Està demostrat que la prevenció més eficaç dels delictes en general, i més un delicte d’aquest tipus i que té al darrere una base de valors i de socialització, es fa a la infància, abans que l’home comenci a desenvolupar qualsevol comportament que pugui ser disruptiu. És importantíssim posar el focus a la infantesa, perquè el sistema penal és l’última instància, i és l’eina que tenim quan tota la resta ha fallat. Evidentment ha d’existir, però l’objectiu no és que els agressors estiguin a la presó, sinó que no hi hagi agressors. S’ha de fer molta pedagogia, formació i sensibilització des de petits, i durant tota la vida.

"El sistema penal és l'última instància, és l'eina que tenim quan tota la resta ha fallat"

L'ONU alerta que el masclisme i els estereotips poden provocar que hi hagi jutges que apliquin erròniament la llei. Amb l’aplicació de la llei “només sí és sí”, s’està vivint un canvi en el sistema judicial cap a un horitzó menys patriarcal? Amb el recanvi generacional la justícia deixarà de ser tan masclista?
És evident que els estereotips patriarcals ens afecten a totes i també als jutges, perquè són persones que viuen a la societat, i que han crescut amb aquests valors. La justícia és patriarcal i tenim molts exemples de sentències d’aplicació esbiaixada de la norma. Sí que penso que està havent-hi un canvi, el que passa és que és una institució tradicional i, realment, la societat sempre va molt més avançada que la judicatura i que les lleis. Per tant, encara costarà. Amb el canvi de la regulació d’aquests delictes hi ha un canvi important de concepte. Haurem de veure com apliquen els jutges les revisions a partir d’ara que s’haurà d’aplicar la nova regulació.