Kamal Chomani
Publicat el 02 de gener 2021

A principis de desembre es van desencadenar una sèrie de protestes socials al Kurdistan iraquià: impagament de salaris, corrupció i deterioració del nivell de vida eren les principals raons per les quals la societat kurda es manifestava. Els carrers van ser escenaris d'enfrontaments entre els manifestants i les autoritats. Almenys nou persones van morir i desenes de persones foren ferides o detingudes. L'analista i periodista kurd Kamal Chomani parla amb el Diari de Barcelona sobre el conflicte.

Chomani, qui va començar la seva carrera periodística en diversos mitjans al Kurdistan, és ara el co-fundador del Kurdistan Times, una plataforma kurda independent. El periodista està actualment a Alemanya estudiant un màster en Politiques Públiques a la Universitat d'Erfurt.


Què diferencia aquestes protestes d'altres anteriors a la regió?
Durant els últims 20 anys han tingut lloc diverses protestes al Kurdistan iraquià: d'estudiants, de treballadors, de sindicats. No obstant això, aquesta protesta es diferencia d'unes altres perquè està liderada per la joventut, pels joves de 15 a 23 anys, que són qui han resistit als carrers malgrat la repressió.

Quines són les principals raons que impulsen les actuals protestes?
La qualitat de vida de les persones s'ha deteriorat bastant en els últims vuit anys. Existeix una gran desigualtat a la regió del Kurdistan, on més o menys el 50% de la joventut kurda està aturada. La situació de desocupació afecta especialment als joves que viuen a la perifèria de la ciutat. I aquests joves són conscients de la desigualtat i la injustícia que duu a terme l'elit política, saps que el sistema és l'únic responsable de la crisi. A més, durant tot l'any el govern només ha pagat el sou de quatre mesos als treballadors públics, que en la seva majoria són professors. I aquest retard del pagament va elevar la tensió social.

Per què creus que la generació anterior, la dels 80`s i 90's, no es va aixecar contra de les desigualtats i la crisi?
Perquè aquestes generacions van viure molta violència, com la repressió del règim de Saddam Hussein i la guerra civil. Han passat per molts traumes, pel que no es victimitzaran pel seu estat de vida actual. El seu pensament és: "No importa com estiguem avui, sempre serà millor a com estàvem abans".

Per què van explotar les protestes ara i no abans, per exemple el 2018 quan es van celebrar eleccions?
Influeixen diversos factors. Primer que en les eleccions del 2018, i en la posterior formació del govern el 2019, la societat respirava aires d'esperança i canvi i va donar una oportunitat creient que hi haurien moltes reformes. Així ho va prometre el primer ministre, Masrour Barzani , qui va fer una campanya molt forta, donant el missatge que venia a establir un Kurdistan més fort. A més, Barzani va criticar els antics líders per no ser capaços de proporcionar una vida millor a la gent i no arribar a acords amb Bagdad. A part d'aquesta campanya prometedora, també influeix el context: va sorgir just després de la lluita contra Estat Islàmic.


"Aquesta protesta es diferencia d'unes altres perquè està liderada per la joventut, pels joves de 15 a 23 anys, que són qui han resistit als carrers malgrat la repressió"


Què va passar, per què va canviar l'esperança de la gent?
Després d'un any i mig de govern, la gent es va adonar que tot el que va fer va ser reforçar el poder, afermant les polítiques distants i perseguint i intimidant periodistes. A més, el primer ministre va fracassar a arribar a un acord amb Bagdad, que va ser una de les seves principals promeses. La seva trajectòria ha demostrat que, tant ell com el seu gabinet, estan interessats a consolidar el seu poder i res més.

El Kurdistan iraquià és una regió però, governada per dues famílies/partits.
Sí, en teoria és una única regió. Però a la pràctica, la política està dividida en dues zones i dos governs regionals. Una és Erbil, ciutat capital, juntament amb Duhok, que està liderat pel PDK (Partit Democràtic del Kurdistan), al qual pertanyen els Barzani I, d'altra banda, hi ha la província de Suleimaniya, que està liderada per la UPK (Unió Patriòtica del Kurdistan), el partit de la família Talabani i de l'actual president iraquià, Barham Salih.

En aquestes protestes també hi ha hagut bastanta violència i repressió.
Sí, però per part de la joventut manifestant considero que la violència va ser, d'alguna manera, simbòlica. Van llançar ampolles a les milícies, còctels molotov i van cremar edificis de partits polítics que per a ells representen la corrupció. I davant això, el govern ha utilitzat la força: les milícies van actuar i diversos joves van ser assassinats.


"La qualitat de vida de les persones s'ha deteriorat bastant en els últims vuit anys. Existeix una gran desigualtat a la regió del Kurdistan, on més o menys el 50% de la joventut kurda està aturada"


Creus que aquesta violència s'incrementarà i deixarà de ser merament simbòlica per a convertir-se en la base de les protestes?
La violència incrementarà perquè les problemàtiques socials d'ara no es resoldran fàcilment. I ni el PDK ni la UPK han mostrat intencions d'escoltar o comprendre els protestants, i molt menys de fer reformes. Aquestes elits polítiques l'única cosa que fan és acusar els protestants de ser orquestrats pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o d'alguna força externa.

Aquesta joventut no escoltada reactivarà les protestes?
Sí, segurament. Més que res perquè la joventut està sense treball i no té cap futur. És adaptar-se a la situació actual o lluitar. Anys abans les persones que no tenien oportunitats al Kurdistan podien anar-se'n a un altre país però, amb la crisi econòmica més la pandèmia, aquesta esperança ha mort. A més, moltes de les persones que han aconseguit anar-se'n a Europa o Amèrica del Nord en els últims 15 anys, no han pogut obtenir l'estatus de refugiats o un permís de treball. El que significa que per a aquesta generació, els problemes no acabaran fins que hi hagi un canvi real en el sistema de govern.

Existeix la possibilitat que, en comptes de reactivar les protestes, es formi un grup armat?
Pot ser que en el futur s'organitzin en grups armats, perquè existeix una ràbia acumulada cap als partits polítics del Kurdistan i cap als representants del govern. No és només la joventut que està enfadada amb el sistema, és la societat interna kurda que també està sofrint d'aquesta realitat econòmica que els dos partits líders, PDK i UPK, han forçat. I que ara és un atzucac, a més que la repressió fa que les persones no puguin expressar-se, la qual cosa comporta frustració i desemboca en violència.

Creus que rebrien suport en aquesta lluita?
En definitiva, si la joventut s'autoorganitza per lluitar, no estarà sola. Hi ha molts polítics dins i fora dels partits que estan en desacord amb les condicions actuals del Kurdistan, i els donaran suport.

Existeix la llibertat d'expressió al Kurdistan iraquià?
Més que llibertat d'expressió, jo parlaria del coratge de les persones de triar expressar-se lliurement malgrat les conseqüències. Perquè fins i tot en els millors dies de la regió del Kurdistan -com el 2007 o 2010- moltes persones han estat assassinades per anar contra el sistema. Aquest desembre, la principal cadena televisiva d'oposició, NRT, va ser tancada pel govern, i molts dels periodistes d'aquest mitjà han estat segrestats i arrestats. Això no és un context per a expressar-se lliurement.


"Per a aquesta generació, els problemes no acabaran fins que hi hagi un canvi real en el sistema de govern"


Llavors en situació de crisi social, els periodistes són les primeres víctimes de violència o repressió?
Totalment, són els primers a ser arrestats, intimidats, segrestats o torturats. En els últims anys molts han estat assassinats per parlar de la corrupció o del rol familiar en els governs de la regió del Kurdistan. Secundar o cobrir les protestes és un perill letal i ser periodista en context de protestes és un gran repte, pel qual molts han tingut que exiliar-se del país.

Quin és el rol dels partits PDK i UPK de cara a les protestes?
Han respost amb violència: tots dos han utilitzat les seves milícies i no han fet res per escoltar les persones que es manifesten. Aquests partits han discriminat les protestes, no veig cap diferència de reacció entre tots dos partits polítics.

Reformar l'estat és possible?
Espero que hi hagin reformes, però no crec que sigui possible. Per aconseguir reformes és necessari que aquests dos partits governants -PDK i UPK-, canviïn les seves polítiques i la seva manera de gestionar el mercat de la regió, la qual cosa afectaria al seu poder econòmic. I això no ho veig viable.


"En els últims anys molts periodistes han estat assassinats per parlar de la corrupció o del rol familiar en els governs de la regió del Kurdistan"


Com afectaria a l'economia d'aquestes famílies-elits?
L'exportació de petroli representa entre el 85 i el 95% dels ingressos de la regió del Kurdistan i aquesta està totalment controlada per tots dos partits i si volguéssim alguna reforma en el sector del petroli, afectaria terriblement les famílies líders. Perquè si fan reformes llavors hi haurà transparència i la gent sabrà quant de petroli i gas hi ha, quant n'estan exportant i quants ingressos reben de les vendes. D'aquesta manera, els ciutadans podran monitorar els diners i el govern no podrà continuar robant.

El mercat intern està, aleshores, monopolitzat per tots dos partits?
Exacte, per això cap està disposat a canviar el sistema.

Quin és el paper de Turquia en el conflicte?
Turquia té un rol important al Kurdistan: el partit d'Erdogan està alineat amb el PDK. Turquia té les seves pròpies companyies a la regió i té control del mercat kurd. A més, té al voltant de 30 bases militars en territori kurd, que estan sent utilitzades per a confrontar el PKK. Llavors, tant a nivell militar com a nivell polític, Turquia és molt forta. Però també ho és a nivell econòmic perquè tot el petroli que s'exporta del Kurdistan passa per Turquia, la qual cosa significa que tenen control sobre el mercat principal kurd.

I què vol Turquia de tota aquesta situació?
Turquia vol que les confrontacions entre el PDK i el PKK arribin a més, que explotin, i crec que és només qüestió de temps perquè això ocorri. Perquè el país està pressionant bastant al govern regional, i si el partit no aconsegueix solucionar els seus problemes amb Bagdad, llavors haurà d'acceptar el que sigui que vulgui el govern turc.

Què ha de passar perquè tota aquesta situació al Kurdistan canviï?
Les noves generacions no estan disposades a acceptar l'statu quo, aquesta desigualtat i injustícia no la toleraran. Necessitem noves polítiques. Tot i així, sóc pessimista que els partits actuals portin algun canvi cap a un sistema més democràtic i més obert. Encara que d'altra banda, sóc optimista que aquest govern no podrà sostenir-se per molt més temps i que en algun moment col·lapsarà. La societat està descontenta i en algun punt la pressió serà tal que els partits es veuran molt vulnerables i hauran d'accedir a fer reformes. O hauran d'abandonar el poder.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —