Barça i Mallorca, dos dels equips del seu cor. Lluís Carreras (Sant Pol de Mar, 24 de setembre del 1972) parla al Diari de Barcelona en la prèvia del partit entre barcelonins i mallorquins. Conegut com ‘El noi de Sant Pol’, va créixer amb Pep Guardiola, va debutar al primer equip blaugrana de la mà de Johan Cruyff i va aprendre al costat de Luis Aragonés a la illa balear.

Format a La Masia, va passar pel Real Oviedo, Racing de Santander, Atlètic de Madrid, Real Murcia i Deportivo Alabès. 

Quin partit esperes entre el Barça i el Mallorca?
Espero un Barça que no pensi en el Nàpols. Han d’intentar agafar la segona posició i poder optar a la primera posició. El Mallorca és un rival amb un dels entrenadors que millor planteja el partit a la contra, sent reactiu més que proactiu. Ha estat capaç de classificar-se per a la final de Copa. No és una plantilla amb grans estrelles, però tenen un nivell de jugadors molt igual: Morlanes, Darder, Laryn, Abdón Muriqi, Raíllo, Copete… És un equip molt complicat de guanyar.

Com poden afectar les lesions de Pedri i Frenkie de Jong a l’equip?
Lesions de jugadors importants sempre afecten, i més dels que lideren la construcció del joc. Les baixes de Pedri i Frenkie, sumades a la de Gavi, son fonamentals, son tres titularíssims. Afectarà als partits davant Mallorca, Nàpols, Atlètic de Madrid… s’han de buscar recanvis i veure amb qui rodeja Xavi a Christensen: Oriol Romeu, Sergi Roberto, Gündogan, Raphinha o Cancelo. El Mallorca no et vindrà a buscar. Els hauríem d’atraure i buscar espais al darrera.

"Pedri té la musculatura de la cam dreta dèbil"

Son normals tantes lesions de Pedri?
Té la musculatura de la cama dreta dèbil per les contínues lesions. Quan hi ha una ruptura és com una cremallera que s’obre i s’ha de tancar. Aquest tancament, a vegades precipitat, ha fet que hagi recaigut. Ha de treballar els músculs del costat: el vast intern, extern i la part posterior. Aquestes lesions no li deixen que la cama estigui al 100%. Em sorprèn que es lesiona del quàdriceps fent un gest amb l’interior, quan el vast intern, l’abductor o el menisc es podria haver fet mal, no el quàdriceps. És el moment que Pedri es reforci, estigui tranquil i torni quan pugui.

El Barça pot guanyar la Lliga?
Matemàticament és possible, però per sensacions, molt haurien de canviar les coses. Té partits molt complicats: Sevilla, València, Atlètic de Madrid, Girona, Reial Madrid. Han d’esperar que el Girona falli i també el Madrid. La victòria contra l’Athletic hauria reforçat l’equip en puntuació i mentalment, un aspecte que sustenta les decisions.

Creus que el Barça passarà l’eliminatòria davant el Nàpols?
Crec que sí, tot i les baixes. Reforçaria l’equip mentalment i espero que també en joc. El club obtindria un bon guany econòmic.

"Res no té sentit si no parlem de La Masia"

Com valores el paper dels joves al Barça actual? 
Res no té sentit si no parlem de La Masia. Ho estan fent de forma prematura, no és normal que nanos de 16 o 17 anys rendeixin al nivell que ho estan fent. No noten la pressió. La segona part contra l’Athletic Club tothom buscava Lamine: “Què faig amb la pilota? Li dono a Lamine, segurament prendrà una bona decisió”. Sempre les pren. No son el futur: ja son el present. Han debutat per les circumstàncies, per les baixes, però han donat molt més que el rendiment esperat. Xavi els està gestionant a la perfecció.

Quin t’ha sorprès més?
Tots. Lamine Yamal és talent pur. El talent no es treballa, es reforça o es millora: el tens o no el tens. M’agrada la personalitat del Pau Cubarsí, dins i fora del camp; la capacitat de Marc Guiu de ser sempre en el moment correcte al lloc oportú per fer gols; Hèctor Fort jugant a una posició diferent a la que està acostumat; i la rauxa que dona Fermín. I el que ve: Casadó, Aleix Garrido, Unai Hernández, Pau Prim, Quim Junyent. No se’ls ha de posar pressió.

"Mikel Arteta és l'entrenador ideal pel Barça, és el gendre ideal"

Qui hauria de ser el nou entrenador del Barça?
No hagués deixat a Xavi prendre aquesta decisió. Es l’entrenador ideal per créixer ell i fer créixer el club i els jugadors. Ha pres una decisió per la pressió. El substitut el tinc molt clar: Mikel Arteta. És l’entrenador ideal, és el gendre ideal. S’ha format aquí, va marxar molt aviat a l’Arsenal. No va començar bé i no ha tingut els millor jugadors del món. Ha buscat el que ell sentia, fitxant jugadors per jugar d’una manera concreta. Coneix el club, coneix el que s’ha de fer quan no tens molts diners, li agrada molt el nostre joc, ha après al costat del millor entrenador de la història del futbol com Pep Guardiola, coneix l’entorn del club, té presència i té un discurs que l’he gaudit en un curs d’entrenadors de UEFA. Ho té tot.

Com valores la temporada del Mallorca?
Ara mateix estan a vuit punts del Cadis, en zona tranquila. A la Copa han sapigut llegir tots els partits i les eliminatòries, son els justos finalistes. La temporada és molt bona. Aguirre sap el que té, sap a què vol jugar i sap fer que donin el 100%, juntant molt les línies, molt pel mig, amb laterals que percuteixen molt ràpid i amb les poques que tenen, et creen perill. 

"Johan Cruyff és qui va imposar el futbol de posició per excel·lència, va revolucionar el futbol té a Guardiola com l’alumne que ha superat el mestre"

Quin és el teu millor record de les teves etapes a Barça i Mallorca?
Tots i molts. Han estat molts anys. Hi ha un punt que els uneix: un Barça 0 - 3 Mallorca en el qual els dos primers gols els fa Eto’ó i el tercer el faig jo. Surto a la segona meitat substituint a Jovan Stankovic. Va ser una centrada d’Eto’ó a la que Puyol no arriba, controlo amb el pit i amb la cama dreta faig el gol. Amb tota la meva familia al Camp Nou i jo amb la samarreta del Mallorca celebrant un gol al Barça. Em feia molta il·lusió. A més del debut, l’ascens del Mallorca, haver estat entrenat pel Johan Cruyff… podríem estar tot el dia.

Com d’important va ser la figura d’en Johan Cruyff?
Vital. Va posar l’ullet en mi, em va pujar al primer equip i em va fer debutar. Només tinc paraules d’agraïment. Era un entrenador que exemplificava el que volia fer. Quan et vas fent gran, vas anotant el que et deia ell als entrenament per intentar-ho aplicar. És qui va imposar el futbol de posició per excel·lència, qui va revolucionar el futbol i té molts alumnes que ens hi hem fixat. El futbol és un joc d’atacar, de fer gols i no importa que te’n facin si tu en fas més. Té a Pep Guardiola com l’alumne que ha superat el mestre. Li ha donat el que requeria el temps i la modernització. Johan és i serà etern.