Lluís Salvadó Tenesa (Sant Carles de la Ràpita, 1969) és diputat i número 2 d’ERC per Tarragona, a banda de ser el vicesecretari general de Coordinació Interna del partit. Afronta un judici pels delictes de malversació, prevaricació, revelació de secrets i desobediència. L’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat va ser detingut en el marc dels escorcolls del 20 de setembre de 2017 pels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. Se’l relaciona amb la creació de les ‘estructures d’estat’ i d’un sistema tributari propi per a Catalunya.

El Diari de Barcelona l'entrevista al seu despatx dimarts, durant el matí que diversos activistes i membres d’Arran ocupen la seu d’ERC, i en què ha de mediar amb els ocupants. Aleshores encara no se sabia la posició del Tribunal Suprem, contrari a indultar els presos independentistes. És un dels temes destacats que abordem, així com el de les negociacions per a la formació de Govern i l'estratègia republicana a Madrid.

Després de més de tres mesos, ja s’ha investit president i configurat el nou govern. Aquest període de negociacions s’ha entès com una pugna entre partits independentistes. Realment ha estat així?
Tenim experiències en l’àmbit municipal en moltes ocasions, i en l’àmbit de la Generalitat en comencem a tenir. El fet que hi hagi negociacions llargues entre les forces que han de formar part de govern no és en absolut estranya. Cada vegada que hi ha hagut la necessitat de configurar un govern de coalició a Europa s’han donat situacions complexes, començant pel govern espanyol, que va haver de fer front a una repetició electoral. Hem estat dins d’una negociació entre dos socis de govern, i hem estat discutint, negociant i gestionant els tempos. El joc i l’ús del temps forma part d’una negociació i hem estat dins d’un procés lògic de negociació.

S’hauria pogut fer millor i tancar un acord abans? De qui és responsabilitat que és trigués tant a formalitzar?
Depèn de quin objectiu tinguis. Quan estàs dins d’un procés de negociació el temps no sempre és el més rellevant, de fet, possiblement és poc transcendent. Ho és per als mitjans, que van seguint-ho dia a dia. L’important és el resultat.

Tenint en compte el context de pandèmia i la crisi social derivada. 
Sí, evidentment estem en una situació complexa, i si haguéssim pogut suspendre les eleccions i el TSJC no ens hagués forçat a fer-les, segurament hauríem pogut fer-les el maig, amb una situació de pandèmia més tranquil·la. Aquesta era la opció que la Generalitat plantejava i la participació hagués estat major. Dit això, sí que hagués pogut anar més ràpid, però el resultat és correcte. Avui hi ha govern i ja començarà a funcionar. Com més ràpid es pugui articular, millor.

De fet, l’aposta d’Esquerra és aquesta ‘via amplia’, és a dir, un govern de forces favorables a l’autodeterminació. El dia que s’acabava el termini que es va proposar a Junts, ERC avançava que estava disposada a plantejar-se un Govern sense socis si no prosperaven les negociacions. Creu que era viable un govern d'ERC en solitari? Sergi Sabrià es mostrava convençut que aquesta era la via.
Era una via. Quan negocies vas cremant escenaris. Un primer escenari era tancar un acord de govern en què poguessin participar quatre formacions possibles. L’escenari ideal perquè era el qual et donava major pluralitat, amplitud, i això reforça l’acció de govern com a país. Ja érem conscients que era altament improbable, però és obvi que has de contemplar d’inici totes les opcions. A partir d’aquí comencem a intentar tancar un acord amb la CUP, que històricament ha estat el punt feble dels darrers acords de governabilitat del país. I després, que l’acord acabés triangulant-se en les tres formacions polítiques. En aquest escenari és on esmercem moltes setmanes, però arriba un moment en què sembla que no és possible.

I sura la via en solitari.
Es demora, i comencen a aparèixer veus de dins de Junts que valoren la possibilitat de donar suport des del Parlament però que no entrarien a governar. Cal recordar que en un moment determinat es va produir una proposta formalitzada públicament per part de Junts que veia viable el fet que ERC governés en solitari. A partir d’aquí, doncs, passem a la tercera fase, explorar la possibilitat de governar en solitari. Quan plantegem això d’una forma seriosa, Junts es desdiu i diu que s’ho han repensat i que volen continuar negociant per configurar un govern de dos i la CUP des de fora. Anem cremant etapes i finalment acabem arribant aquí.

“Cal recordar que en un moment determinat es va produir una proposta formalitzada públicament per part de Junts que veia viable el fet que ERC governés en solitari”

Josep Maria Jové ha format part de l’equip negociador per part d’ERC. Quin ha estat el seu paper en les converses per al pacte?
Hem tingut a les quatre persones que estaven delegades per negociar en representació d’Esquerra Republicana i posteriorment la resta de membres de l’executiva nacional. El que hem fet és una funció d’acompanyament amb els negociadors o les persones que estan portant el dia a dia. En definitiva, el mateix que la resta de companys del nucli directiu del partit, que és anar contrastant, participant i donant l'opinió. Al final acaba sent tot fruit del procés d’una decisió col·lectiva.

Hi ha hagut algun fet o alguna proposta seva que hagi contribuït a prendre una decisió determinada?
Quan poses quatre persones a negociar hi ha una mica de confiança en elles, perquè són les que capten les informacions. Fins i tot la comunicació no verbal amb què s’expressen els teus interlocutors és important i aquests matisos els perceben les persones que estan negociant. La resta ajudem i ens posem a la seva disposició perquè tot acabi bé.

A l’abril es va conèixer que tant Jové com vostè quedaven a punt per al judici. Quan es preveu que la Fiscalia presenti el seu escrit d’acusació? En quin punt us trobeu i en què treballen ara els advocats?
La jutgessa va procedir al tancament de la instrucció i ho ha traslladat a l’òrgan que ha de determinar qui seran els tres jutges. En el cas del TSJC el fet de ser aforats és un element diferencial perquè no et jutja un únic jutge, sinó que ho fan tres persones. Se suposa que en un principi això et dona una major garantia que el resultat de la sentència estigui més deliberada, més discutida. Després de molt de temps de bisturí, la jutgessa, Maria Eugènia Alegret, ha tancat la instrucció i ho ha posat a disposició de la sala, d’aquests tres jutges que ens jutjaran. La Fiscalia té un termini per a presentar l’escrit d’acusació i també les altres parts acusatòries que en aquest cas són Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Vox.

Què us demanen?
Quan tinguem els escrits, que entenem que mantindran les mateixes consideracions que els últims anys —que ens consideren culpables dels quatre delictes, de malversació, prevaricació, revelació de secrets i desobediència— determinarem quina és la sentència que demanen. Portarem a terme els nostres escrits de defensa on incorporarem totes les persones que considerem que han de venir a declarar durant el judici oral, que segons les advocades serà cap a mitjans de juliol. A partir que nosaltres presentem els escrits de defensa ja queda només el tràmit que els tres jutges determinin quan els va bé a l’agenda i fixin la data de judici.

“Entenem que mantindran les mateixes consideracions que els últims anys, que ens consideren culpables dels quatre delictes, de malversació, prevaricació, revelació de secrets i desobediència”

Abans del 2022?
Sí, seria raonable que es produís entre octubre, novembre i desembre. En el darrer trimestre del 2021. No és descartable tampoc que hi hagi algun incident de recorregut pel mig que ho pugui demorar. De fet, els companys que són al 13, una trentena de companys, van tenir un tancament d’instrucció previ al nostre, però un dels recursos va fer que quedés aturat i ara estan darrere nostre pel que fa al procediment. Segons les previsions inicials amb les quals treballàvem, havíem d’estar sentenciats fa un any i tot s’està allargant moltíssim.

"Segons les previsions inicials amb les quals treballàvem, havíem d’estar sentenciats fa un any i tot s’està allargant moltíssim”

Salvadó durant l'entrevista a la seu d'ERC

Pel que fa a la resposta de la repressió, un dels moviments mínimament consensuats entre l’independentisme va ser el Tsunami Democràtic, però també hi ha una gran part de la gent que sent que va ser un frau. Consideraven que era una estratègia d’ERC utilitzada amb finalitats partidistes, i prova d’això és que quan ja es va aconseguir el Sit and Talk, amb una taula de diàleg amb el govern espanyol, es va desactivar i no va haver-hi conseqüències. Moltes persones represaliades s’han quedat pel camí. Que els diríeu a aquesta gent?
En principi, Tsunami és un moviment que neix de l’autoorganització de la ciutadania i de persones que en el seu moment ho van impulsar. És un moviment anònim, que va tenir una resposta important en la situació de les sentències i, a conseqüència d’algunes de les actuacions, moltes persones estan en processos judicials oberts. Veiem només aquells casos més públics, però hi ha infinitat de processos judicials. Tsunami no està organitzat per cap formació política ni per cap entitat sobiranista. És una iniciativa de caràcter popular, en la qual ERC no té cap implicació com a organització política. Lamentablement i en el fons de la pregunta, la taula de negociació i el procés de diàleg no estan aturant la repressió, en absolut. No hem aconseguit que el govern del PSOE tingui una actitud diferent de la del Partit Popular.

"Lamentablement, el diàleg no està aturant la repressió. No hem aconseguit que el govern del PSOE tingui una actitud diferent de la del PP"

Estem amb els indults.
De fet estem veient com un tràmit tan estandarditzat com són els indults, en què el govern espanyol pot respondre sí o no en uns terminis molt concrets, està sent adaptant en funció dels seus interessos. Primer en les eleccions a Madrid, que no convenia; ara que si a Andalusia, tampoc. No hem vist un camí d’actitud per part de l’Advocacia de l’Estat, que és en definitiva l’Estat, respecte a la repressió. A alcaldes que van ser imputats per l’1 d’octubre se'ls ha demanat fins a 13 anys d’inhabilitació, cosa per a la qual, en l’època del PP, s’havia demanat un o dos anys d’inhabilitació. No s’ha reprès la taula de diàleg i esperem que amb el nou Govern Catalunya es pugui dur a terme.

Com a represaliat d’ERC, considera que l’estratègia del partit a Madrid és l’encertada? Esquerra tenia molta força negociadora i pel que fa als indults no s’ha aconseguit res.
Tindríem molta força negociadora si fóssim només l'única alternativa. El PSOE té dues alternatives. Pot tractar amb els partits d’esquerres i independentistes de Catalunya i la resta de nacions que configuren l’Estat, o pot negociar amb Ciutadans. Ciutadans ha manifestat la seva voluntat, especialment en la negociació dels pressupostos, de posar-se a disposició del PSOE i a partir d’aquí la teva força negociadora és relativa. En aquest sentit, no som només Esquerra: som nosaltres, és Bildu, és el PNB. Som les altres formacions d’esquerres dels altres territoris de l’Estat les quals hem de triar un govern del PSOE en una actitud determinada, o no participar-hi i que el PSOE pacti amb Ciutadans, sent conscients que la seva actitud serà molt més agressiva respecte a Catalunya. Una altra opció és deixar caure un govern del PSOE i que es produeixi l’alternativa de PP, Vox, i Ciutadans, si existís.

Canviaria molt la cosa?
El primer escenari és el millor perquè, especialment en aquests moments, el país viu una situació molt complicada, en perspectiva econòmica i de repressió política. Aquesta primera opció ens portarà grans beneficis per aturar la repressió política? No. Tampoc enganyarem ningú. De les tres opcions és la menys dolenta, i que sigui la menys dolenta no vol dir que generem expectatives a ningú que això seran flors i violes. No volem generar ni hem volgut generar expectatives a ningú sobre si hi haurà beneficis extraordinaris per a la independència o per millorar la situació del país.  

“No hem volgut generar expectatives a ningú sobre si hi haurà beneficis extraordinaris per a la independència o per millorar la situació del país”

Sánchez concedirà aquests indults o Estrasburg serà la darrera oportunitat?
Seria normal que el Congreso hagués acceptat la possibilitat que es tramités la Llei d’Amnistia. Continuarem insistint com a formació política i com a conjunt del moviment, i s’estan analitzant totes les vies possibles perquè és el que correspon fer. Fer net en tot el que és la repressió, que afecta centenars i centenars de persones. La Llei d’Amnistia tindria afectació en totes elles. Els indults afecten una part relativament petita dels represaliats i no ens sembla que sigui una solució.

Però els acceptaríeu.
Si es concedeixen, evidentment és molt millor. Des d'ERC, la nostra perspectiva no és com pitjor estiguem, millor, sinó com pitjor estiguem, pitjor estem. Mentre no es demostri el contrari, entenem que la nostra obligació és que el país estigui el millor possible i si es donen els indults, estarem una mica millor. Són la solució? No, en absolut. Que el PSOE els concedirà? Ho farà si li convé. Si no li convé, no ho farà. I si considera que per a la conjuntura i l’estabilitat del govern convé, els aprovarà; si hi ha eleccions anticipades a algun lloc i no li interessa, no. Això està claríssim.

A Jové i vostè se’ls considera com als ‘arquitectes’ de l’1 d’octubre. Està d’acord amb aquesta atribució que els fan alguns mitjans?
D’això en parlarem el dia que tinguem sentència ferma. Mentre no tinguem sentència ferma, no podrem parlar. Les nostres advocades ens ho prohibeixen perquè qualsevol cosa que diguem s’utilitza en contra nostra, judicialment parlant, que és el més transcendent. Tota la resta és poc transcendent sempre.