Eulàlia Ferrer (Barcelona, 1776) és el clar exemple de com les dones històriques queden en un segon pla respecte als homes. Fins al moment, l'estudi del gremi de la impremta i la llibreria situava la dona com un subjecte passiu i sense capacitat de formació que només servia de transició entre els homes titulars del negoci.

Tanmateix, un cop vídua d'Antoni Brusi, tirà endavant el 'Diario de Barcelona' entre el 1821 i el 1838. Ferrer trastocava així aquesta imatge preconcebuda i va posar sobre la taula el paper actiu de moltes altres dones dedicades a l'edició.

L'experta en estudis de gènere i igualtat Marta Ortega posa veu a aquesta història dins del seu llibre Eulàlia Ferrer, editora i llibrera. Sota el subtítol "Una dona al capdavant de la Casa Brusi i el Diari de Barcelona, l'autora recupera la memòria de Ferrer i defensa la seva figura en un segle i un ofici fet per i per a homes.

Si Eulàlia no hagués aportat el gruix del negoci, hagués tingut la oportunitat de tenir un paper tan actiu dins la impremta?
El que dona importància a Eulàlia és el volum de negoci que la converteix en la part forta dins l’associació  de Brusi i Ferrer. Coneixia el negoci perquè venia d'una família llibrera i com la resta de dones dedicades als tallers artesanals, col·laborava en el desenvolupament del treball en la mesura de les seves possibilitats i capacitats. Antoni Brusi era un nouvingut dins del món de l’edició, no era de família de tradició llibrera. Als capítols matrimonials ells acorden que Brusi agafi el cognom Ferrer, el de la dona, perquè el seu negoci i marca comercial era l'important. Brusi ho incompleix i el peu d’impremta surt com 'Brusi i Ferrer'.

No es saben les causes del canvi de nom de 'Brusi i Ferrer' a 'Brusi'. Tu, per què apostaries?
Segons els capítols matrimonials, només s'havia de dir 'Ferrer', però Antoni Brusi ho incompleix no se sap ben bé per què. A partir de 1808, torna a canviar-se el peu d'impremta únicament a 'Brusi' i tampoc sabem la raó. Per la informació i el context es pot inferir que a Brusi li interessava que la marca comercial fos només el seu cognom perquè estava tenint moltes relacions amb el govern i el que ven és la marca comercial. Era ell en nom propi el que realitzava aquests contactes, contractes i els vincles amb persones amb posicions de poder. De fet, aquesta proximitat al rei li permet que quan s’acabi la guerra li concedeixin el privilegi d’impressió del Diari de Barcelona.

Durant la Guerra del Francès, Antoni Brusi viatjava i Eulàlia Ferrer havia de dirigir el negoci. Creus que en unes altres circumstàncies el marit li hagués deixat aquesta responsabilitat?
Els marits deixaven la responsabilitat a les dones perquè eren la persona de més confiança que tenien. Hem de tenir en compte la capacitat que podia tenir o no la dona per portar el negoci i que estem en un context on les dones no tenien accés a la mestria que t'exigia el gremi. Només accedien al gremi com a filles, dones o vídues d’un agremiat. A part, l’educació que es donava a les dones eren quatre normes bàsiques perquè el seu destí era la fase de la maternitat, no era el negoci. Les dones accedien a les impremtes i llibreries a través de les herències, però no les obrien en nom propi, perquè per això calia ser un mestre llibrer. També s’han de tenir en compte les circumstàncies i les capacitats pròpies de cada persona.

Quines en tenia Eulàlia Ferrer?
Coneixia el món de la impremta i la llibreria perquè la seva família era una de les marques importants de Barcelona. Com havia treballat amb el seu marit, també demostra les seves capacitats. Per tant, quan mor ell la deixa com a heretera universal i al testament li dona un marge d’ampliació de capacitat i d’aptituds que igual no tenien unes altres vídues.

"El testament d'Antoni Brusi dona un marge de capacitat i aptituds a Eulàlia que no tenien altres vídues"

Antoni Brusi era conscient de la capacitat d'Eulàlia?
Sí, és segur perquè li dona els poders generals per poder actuar i fer qualsevol tipus de contracte jurídic vàlid com si actués en nom d’ell i hi estigués present. Brusi tenia altres homes de confiança als quals també els dona poders per un negoci concret, però no són generals.

Tanmateix, a l'hora de reconèixer els mèrits, els homes del negoci no acostumen a mencionar Ferrer.
No, però això era habitual. Les dones es consideraven un accés al marit, és a dir, un complement o un ajuda. S’ha de tenir en compte que la rellevància de les dones era en l’àmbit de la família, el privat. L’espai públic quedava reservat als homes, per tant, a l’espai públic es fa un reconeixement interpares: es reconeixen entre ells la seva vàlua.

Per què es reconeix Eulàlia?
Se la reconeix perquè aconsegueix dues coses fonamentals en l’àmbit d’una professió masculina. Ella es manté durant 20 anys al front dels negocis de la impremta i la llibreria. I això no era habitual, perquè la majoria de dones vídues es casaven amb un mestre llibrer per poder seguir amb el negoci obert, o bé contractaven a un mestre llibrer mentre l’hereter arribava a la majoria d’edat. Eulàlia es manté al davant del negoci de manera activa, no només com a propietària, sinó gestionant i decidint durant 20 anys.

Què feia?
No actuava merament com a propietària titular, sinó que feia les tasques d’empresària. Ella té un caràcter empresarial, més que d’artesana. A les cartes es pot veure com la que decideix, dona empenta als negocis i va perseguint els seus homes de contacte és ella, no el mestre llibrer ni una persona de confiança.

"Eulàlia es manté al davant del negoci activament no només com a propietària, sinó gestionant i decidint durant 20 anys"

Aquestes persones de confiança acostumaven a ser homes...
Havien de ser homes sí o sí, perquè eren els únics que podien accedir a la mestria. Un requisit per tenir la botiga oberta era que fos un mestre llibrer i els homes eren els únics que ho podien aconseguir perquè accedien a la formació que marcava el gremi.  Les dones tenien un aprenentatge informal que aprenien a casa amb el seu pare o el seu marit per ser del gremi. La família i el negoci formaven una unitat, no eren entitats separades només en l’espai, sinó també a nivell intel·lectual. Per això, per mantenir els negocis i preservar la marca comercial sempre intentaven casar-se amb algú del gremi que tingués un negoci millor o amb gent del comerç que estigués ben situada.

No tenien cap paper més?
Les dones eren un personatge de transició i només s’esperava que conservessin el negoci perquè passés del seu pare al marit i del marit difunt al fill hereter. Eulàlia no exerceix únicament la figura de regent conservant el negoci, sinó que també l’amplia adquirint uns altres contractes i negocis d’impremta i llibreria.

Eulàlia Ferrer era una dona conscient del seu paper dins la societat?
Sí, ella era plenament conscient i utilitza totes les eines i discursos que té al seu abast. Es titula com a directora i impressora i se situa dins l’ofici de llibrera, però quan li interessa també es situa en la posició de vídua o dona, de persona desvalguda per la seva condició femenina. Es fa la 'tonta' situant-se en una posició subordinada, quan se sap perfectament que era conscient de tot el que feia el marit perquè treballaven junts. Juga amb totes les cartes que té al seu abast per subsistir el negoci i ampliar-lo, sent conscient del paper que tenen les dones en aquella època.

Es pot considerar una dona política per la seva gestió de la impremta en relació amb el govern, l'exèrcit, etc?
No és una dona política, és una empresària i com a empresària li interessa tenir amistats i contactes a prop de les esferes de poder perquè això li permet ampliar negocis o tenir privilegis. Per exemple, quan té conflictes amb altres companys de professió per diaris que han obert i que ella creu que vulneren el seu privilegi d’impressió del Diari de Barcelona, és recomanable tenir persones a prop del poder perquè ho resolen respectant els privilegis.

"Juga amb totes les cartes que té al seu abast per subsistir el negoci i ampliar-lo, conscient del paper de la dona"

Per què aquesta visió comercial la fa la dona més odiada del gremi?
Ella és la més odiada del gremi perquè té visió comercial. Era bastant detestable pels seus companys de professió i pel Col·legi d’Impressors i Llibrers perquè acaparava el mercat. Totes les acusacions venen perquè es fa amb el mercat gràcies als seus moviments, no només d’adquisició de nous contractes, sinó aprofitant les persones de confiança que té a prop dels llocs de poder.

(...)
A més, ella és una dona i actua com a vídua. S’ha de tenir en compte que és un gremi masculinitzat que està pensat per homes cap a homes, és una societat tancada on només els homes poden participar i les dones són accessoris. Són dones d’agremiats, òrfenes d’agremiats o filles d’agremiats, però les dones no són en nom propi subjecte de la corporació. Però Eulàlia en la seva qualitat de dona, que per naturalesa hauria d’estar subordinada, està exercint en nom propi i presenta molta competència al gremi. Així s’ajunta l’aspecte empresarial amb un discurs de gènere concret.

Eulàlia tenia algun discurs de gènere?
No, ella no fa cap manifestació feminista o de reivindicació de gènere com a dona. Ella fa una pràctica emancipatòria i empoderada, és a dir, ella és una dona empoderada i actua com a tal. També és una pràctica feminista sense declarar-se feminista, però no podem dir que ella faci cap discurs o manifestació de gènere feminista.